Nova Espanya (1734)
El Nova Espanya va ser un navío de llínea espanyol de 60 a 64 canons, segons les fonts,[1][2][nota 1] repartits en dos cobertes de canons. Va ser l'únic navío construït en la Real Drassana de Coatzacoalcos.[2][nota 2] D'acort en el sistema de classificació de la Marina Real britànica, el buc quedava categorizado com a navío de llínea de quarta classe,[6] mentres que segons els estàndarts nacionals es considerava igualment inclós com de classe quarta, d'acort en la seua porte en número de canons.[7]Com tots els bucs de l'Armada espanyola, tenia un nom de advocaació, La nostra Senyora del Rosario.[8][9]
Construcció
Don Pedro de Torres va ser l'encarregat de portar a terme la seua construcció, baix el sistema de Gaztañeta.[10] El seu cost de producció va alcançar la sifra de 4 969 870 reals.[2][10] El cost elevadíssim (fins a quaranta voltes lo que costaria en L'Habana) despuix de passar per tres drassanes diferents, va motivar una inspecció de la drassana de Coatzacoalcos pel tinent general Rodrigo de Torres, que va arribar a la drassana en la Flota de Nova Espanya en 1732 per orde de José Patiño i Rosers, Intendent General de l'Armada. Com a resultat d'aquella i per la mala organisació de la drassana i la seua pèssima salubritat, es va ordenar el trasllat del buc a Veracruz, encara sense completar, entrant en Veracruz el 17 de juliol de 1734.[10] Segons atres fonts es va terminar de completar en data tan tardana com 1743 en L'Habana[9] i disponia de 70 canons,[11][12] encara que cal entendre esta senya com un reacondicionamiento del buc, ya estant Espanya immersa en la guerra de l'Assent. Esta circumstància du a alguns autors a separar abdós bucs com a diferents, a pesar de que la norma era no tindre dos bucs en el mateix nom simultàneament.[11]
Historial
Inicis
En la seua primera travessia, va salpar de Veracruz el 12 de maig de 1735 cap a Càdis en l'esquadra de Benito Antonio Spínola i Mora, I marqués de Spínola com nau insígnia,[13] hacer en L'Habana fins al 21 de juliol i arribant a Càdis l'1 de setembre de 1735.[10][3]
A l'any següent, junt en els navío Àsia, Europa, Sant Isidro, Hércules, Andalusia i Àfrica, i la fragata Fama, va formar part de l'esquadra de José Alfonso Pizarro.[3][14]
En la relació dels bajeles de que constava l'Armada el 22 de abril de 1737, figurava com adscrit al Departament de Càdis. El Nova Espanya era en eixa data un dels dèneu navío que posseïa l'Armada en base en Càdis, d'un total de vintinou, figurant en este moment en 64 canons.[15] A principis de 1738 va ser desarmat, pero en març va anar ràpidament allistat, en la finalitat de traslladar al que seria nou governador en Buenos Aires, Dumenge Ortiz de Roces, en el Virreinato de l'Argent.[1]
Guerra de l'Assent
En esclatar la guerra de l'Assent (1739-1748) entre el Regne de Gran Bretanya i l'Imperi espanyol, va salpar des de Càdis cap a Ferrol en l'esquadra de Nova Espanya comandada per Manuel López-Pintat i Almonacid, futur marqués de Torre Blanca de Aljarafe.[16] En Ferrol es va incorporar a l'esquadra de Rodrigo de Torres, que va salpar rumbo al Carib per a realisar activitats de cors, partint de Ferrol el 31 d'agost de 1740 i sortendo un temporal, varen poder aplegar les primeres unitats de avanzadilla a Puerto Rico el 15 de setembre.[3][17]
El 14 de juliol de 1743, el buc va partir en el Fort i el Reina en una patrulla i per a escoltar un comboi de Veracruz a L'Habana. El 6 de juny de 1743, el buc va partir de L'Habana en el Castella cap a la costa de Matances. El 25 de juny, el buc va retornar solament a L'Habana, d'a on va partir el 3 de febrer de 1744 en el Sant Antonio i dos bergantines per a rebre un comboi procedent de Veracruz i escoltar-ho fins a L'Habana.[18]
El barco va aplegar a L'Habana el 16 d'abril de 1744 en la flota de Torres, que incloïa als barcos Sant Antonio, Gloriós, Sant Luis, Castella, Europa, Reina, Príncip, Fort, Real Família i al Santiago, i les fragates Sant Ciriaco i Nonpareil. Ademés, la flota incloïa quatre bergantines. El barco va partir de L'Habana en juny de 1743 en el Conquistador i dos bucs de menor porte en una patrulla cap a la costa de Cuba. El barco es trobava en reparació en L'Habana en abril de 1746, des d'a on va partir en 1747 en el Conquistador, el Reina i la fragata Bizarra rumbo a Puerto Rico.[18]
En començar el regnat de Fernando VI en juliol de 1746, el Nova Espanya figurava era en eixe moment adscrit al departament de L'Habana com un dels trentatrés navío dels que disponia l'Armada, dotat de 60 canons, quedant en L'Habana nou d'ells.[19]
En 1747, al mando del capità de navío Gutierre de Hevia va navegar a Puerto Rico. Més tart, al mando del capità Francisco Varela i integrat en l'esquadra d'Andrés Reggio va participar en batalla de L'Habana (1748) contra una floteta britànica dirigida per Charles Knowles.[3] El Nova Espanya va ser un dels sis navío de llínea que podien navegar i presentar batalla, els atres cinc eren el Àfrica (buc insígnia de Reggio de 70 canons), el Invencible (al mando de Spínola), Real Família (60), el mateix Nova Espanya, més el Conquistador (60) i el Dragó (60), als que es va unir la fragata Rugló (40).[20] El 22 de juliol de 1748 va realisar una eixida en la seua floteta a la trobada de l'esquadra britànica, pero no ho va conseguir i va retornar a port a mitan d'agost.[21]
En la batalla va resultar el buc en diverses contingències, encara que no greus, resultant en la reparació de l'arboladura en plena batalla.[22][23] El Nova Espanya va participar en la batalla baix el mando del seu capità D. Fernando Varela, quedant configurat en 60 canons i prenent part activa en el combat.[22][24] El 13 d'octubre, despuix d'una penosa nit de navegació, va entrar en estat llamentable en el port de L'Habana, acompanyat del Invencible, Real Família i Dragó, tots en igual estat llevat l'últim.[25] El total de víctimes a bordo del Nova Espanya se sifra en 17 morts i 37 ferits.[26]
Últims anys
Ya conclosa la guerra en 1748, el barco va partir de L'Habana el 13 de maig de 1749 rumbo a Ferrol en la flota d'Andrés Reggio, que els seus atres barcos eren el Vencedor, el León, Invencible i el Tigre. La flota va escoltar un comboi de nou cargueros en un carregament de 22,5 millons de pesos en argent i víveres, arribant el 13 de juliol de 1749 a Ferrol.
En 1750 es va incorporar a l'esquadra de Pedro Mesía de la Cerda en l'Atlàntic i el Mediterràneu[27] fins a la seua baixa en l'Armada i posterior venda en 1752,[9][3] moment en el qual es pert la traça del buc en passar a us privat com a mercant.
Vore també
Notes
- ↑ El lloc web Tot a babor senyala que era de 64 canons.[3]
- ↑ Despuix de l'informe realisat per Rodrigo de Torres, a instàncies de José Patiño,[4] l'Intendent General (ministre) de la Marina Real espanyola, que recomanava la cessació d'activitat de la drassana, el virrey de Nova Espanya, Juan Vázquez de Falca i Bejarano, I marqués de Casa Forta va ordenar que cessara l'activitat una volta terminada la construcció del navío Nova Espanya.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Spanish Fourth Rate ship of the line 'Nova Espanya' (1734)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-12-05.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Aranda i Antón, 1992, p. 30.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 V, Santiago. «Navío Nova Espanya.» Tot a babor. Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ V, John T. (en anglés). Roots of Empire: Forests and State Power in Early Modern Spain, c. 1500-1750, p. 176. BRILL, 2015. En Google Books. Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ Història general d'Espanya i Amèrica: els primers Borbones. Amèrica en el sigle XVIII. Tom XI-1, Volume 11, p. 120. Edicions Rialp, 1983. En Google Books. Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ «Spanish Fourth Rate ship of the line 'Nova Espanya' (1734)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-06-27.
- ↑ González de Canals i López-Obrer,, p. 12.
- ↑ Ret Sash Games & Ian Weir, 2021, p. 153.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Artiñano i de Galdácano, 1920, p. 352.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Nova Espana - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ 11,0 11,1 Amor Martín, 2018, p. 27.
- ↑ Pezuela, 1863, p. 147.
- ↑ Fernández Dure, 1902a, p. 424.
- ↑ Revista de història naval, Vol. 1-6, p. 51. Institut de Història i Cultura Naval, 1983. En Google Books. Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ Fernández Dure, 1902b, p. 224.
- ↑ Caño Ortigosa, José Luis. «Manuel López-Pintat i Almonacid.» Real Acadèmia de l'Història. Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ Ret Sash Games & Ian Weir, 2021, p. 51.
- ↑ 18,0 18,1 Winfield et al., 2023, p. 180.
- ↑ Fernández Dure, 1902d, p. 382.
- ↑ Pezuela, 1868, p. 418.
- ↑ Amor Martín, 2018, p. 12.
- ↑ 22,0 22,1 Fernández Dure, 1902, p. 345.
- ↑ Amor Martín, 2018, p. 15.
- ↑ Pezuela, 1868, p. 423.
- ↑ Amor Martín, 2018, p. 16.
- ↑ Amor Martín, 2018, p. 18.
- ↑ Galeria biografica dels generals de marina, caps i personages notables que varen figurar en la mateixa corporacion des de 1700 á 1868, Volume 4, p. 376. Impr. á càrrec de J. Lopez, 1874.
Bibliografia
- (2018).«Crònica del combat naval de L'Habana de 1748».Navegmérica.Associació Espanyola de Americanistas.Sevilla:(20)
- (1992).«Les fustes d'Amèrica en l'Arquitectura naval del sigle XVII».Revista de Història Naval.Biblioteca Virtual de Defensa. Institut de Història i Cultura Naval. Armada Espanyola.(38)
- (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
- (1983).«Reglamente General de Marina».Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:(3)ISSN 0212-467X.
- (1902b) «XIV Factors de l'Armada Espanyola (1717-1736», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902) «XX Principis del Regnat de Fernando VI (1746-1750», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902d) «XXI L'obra d'Ensenar (1746-1751», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902a) «XXIII Factors de l'Armada Espanyola (1717-1736», Armada espanyola (1701-1758), Institut de Història i Cultura Naval.
- L'Armada Real Espanyola de l'Ilustració, Institut de Història i Cultura Naval.
- (1863) Diccionari geografico, estadístic, historico, de l'illa de Cuba, Madrit.
- V, Jacobo de la (1868). Història de l'illa de Cuba, Madrit, Carlos Bailly-Baillière.
- Ret Sash Games & Ian Weir. «Cold Waves. The War of the Austrian Succession (1739-1748). European Waters. Commentary.» (en en).
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nueva España (1734)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.