Anar al contingut

Tigre (1747)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Tigre va ser un barco de llínea de 70 canons nominals de l'Armada espanyola, botat en 1747.[1] Segons els estàndarts britànics, estava categorizado com un navío de llínea de tercera classe, aumentat a 74 canons,[2] estant dotat en dos cobertes de canons o ponts.[3] Va ser capturat per la Royal Navy el 13 d'agost de 1762 i rebatejat com HMS Tiger. Va ser venut per l'armada britànica, per al seu us civil, en 1783.[1] El seu nom de advocaació era Sant Lorenzo.[4]

Construcció

El barco es va encarregar en el Real Drassana de L'Habana, a on se li va colocar la quilla l'1 d'agost de 1746, encara que en atres texts se senyala que ya es trobava en drassana el 9 de juliol, al temps de l'inici del regnat de Fernando VI.[5] El barco va ser botat el 17 de decembre de 1747, en l'assent de la Real Companyia de L'Habana.[3]Un informe de juny de 1748 verificava el seu estat d'obra, senyalant que el Trigre es trobava totalment arrematat, a l'espera de la seua arboladura.[6]. Finalment, va ser entregat a l'Armada Espanyola el 15 de giner de 1749.[3] No obstant, el barco va ser assignat oficialment només al sendemà.[7] Va ser l'últim buc botat d'una série de tres navío que integraven la classe Àfrica, que s'havia iniciat en la construcció del navío Àfrica, líder de la mateixa. El 31 de octubre de 1752 D. Pedro Torres —fallit en 1754— va presentar una relació de bucs construïts en L'Habana, entre els quals figuraven el Tigre, sent casi tots els bucs de la llista construïts segons plans realisats per Cipriano Autrán.[8]

Historial

El barco va partir de L'Habana el 13 de maig de 1749 rumbo a Ferrol en la flota d'Andrés Reggio, que els seus atres barcos eren el Vencedor, el León, Invencible i el Nova Espanya. La flota va escoltar un comboi de nou cargueros en un carregament de 22,5 millons de pesos en argent i víveres.[2] Va aplegar el 13 de juliol de 1749 a Ferrol,[2] des d'a on el barco va partir en giner de 1752 a Cartagena en la flota que patrullava el Mediterràneu contra la pirtatería algerina.[7]

En juny de 1752, el barco va aplegar a Càdis en el Septentrión, escoltant a dos cargueros que transportaven cabals i recaptes des de L'Habana, que havien segut trobats front al Cap Santa Vicente. Des de 1755 el barco va buscar pirates algerins front a Cartagena fins que va retornar a Càdis en abril de 1755.[2] El 9 de juny de 1757 va arribar en Ceuta escoltant huit mercants en tropes i siversos suministraments per a la ciutat.[2] En 1760 el buc va salpar de Càdis per a unir-se a la flota en base en Cartagena en les patrulles contra la pirateria algerina.[2]


Salpa cap a L'Habana el 14 d'abril de 1761 en el Aquilón, Sobirà, Vencedor, Conquistador, Àsia i la fragata Venjança,[7] alcançant la ciutat el 29 de juny de 1761. Allí permaneixeria fins al seu captura, en el marc de la guerra dels Sèt Anys, participant des del 6 de juny de 1762 en la defensa de la ciutat contra una potent esquadra britànica.[2][9]

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Lavery, 2003, p. 178.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Spanish Third Rate ship of the line 'Tigre' (1747)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-01-11.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Tigre (1749) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-01-11.
  4. ↑ «Història del navío de llínea Tigre». www.todoababor.es. Consultat el 2025-01-11.
  5. ↑ Fernández Dure, 1902, p. 382.
  6. ↑ Serrano Álvarez, 2018, p. 111.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Winfield et al., 2023, pp. 131-132.
  8. ↑ Piñera i Rivas y Thial Boissière, 2002, pp. 24-25.
  9. ↑ Fernández Dure, 1902a, p. 82.

Bibliografia


Referències