Conquistador (1745)

El Conquistador va ser un navío de llínea de 64 canons nominals de la Real Armada Espanyola. El seu nom de advocaació, com tot buc de l'Armada de nom no religiós era, en este cas, Jesús, María i José. Va ser construït en L'Habana entre 1744 i 1745. D'acort en el sistema de classificació de la Royal Navy va quedar categorizado com a navío de tercera classe. El seu teatre d'operacions es va reduir al Mar Carib i no va conéixer una atra zona d'actuació durant tota la seua breu existència com a navío de l'Armada espanyola de poc més de tres anys. Va ser el tercer navío de llínea de l'Armada en este nom.

Construcció

El barco va ser encarregat al Real Drassana de L'Habana, a on es va colocar la quilla el 15 d'abril de 1744. El barco va ser botat el 28 de giner de 1745 i entregat oficialment a l'Armada espanyola el 28 de maig de 1745. Va constituir classe en el Dragó. La seua construcció va ser dirigida per Juan d'Acosta, responent al disseny de Cipriano Autrán, d'acort en el sistema de construcció "a l'espanyola" de José Antonio de Gaztañeta. A pesar de contar en 64 canons nominals, Jacobo de la Pezuela el dia del seu captura relata que disponia de 60 i en formar part de l'esquadra d'Andrés Reggio, 66; atres fonts, per contra, eleven la seua dotació fins als 70. El 31 de octubre de 1752 D. Pedro Torres —fallit en 1754— va presentar una relació de bucs construïts en L'Habana, entre els quals figuraven el Conquistador i el seu companyer de série Dragó, sent els bucs de la llista casi en la seua totalitat construïts segons plans realisats per Cipriano Autrán.

Historial de servici

En juliol de 1745, el barco va partir de L'Habana en el navío Fort en un viage de patrulla, a on la missió era buscar naus corsarias britàniques en les costes de Campeche. En el camí varen capturar tres fragates fins a retornar a L'Habana el 4 d'agost en l'esquadra Andrés Reggio. El 6 d'agost va protegir un comboi de L'Habana a Veracruz. El 25 d'octubre de 1745 el barco va salpar de L'Habana en l'esquadra de Benito Antonio Espínola rumbo a Càdis en un carregament de cabals, pero l'esquadra va tindre que virar en redó i retornar a port pels vents desfavorables. El 19 de novembre de 1745 va partir en missió de patrullaje junt en el Dragó i la fragata Bizarra, de cinquanta canons, en la zona entre Veta Santa Antonio i l'Illa de la Tortuga, finalisant la comissió el 13 de decembre de 1745. En abril de 1746 el barco estava sent reparat en L'Habana.

En juny de 1746, el barco va salpar de L'Habana en el Nova Espanya i el paquebote Diligent més una balandra en viage de patrulla cap a les costes de Cuba contra els corsarios. Va eixir de L'Habana en 1747 en el Àfrica en un viage de patrulla a Baïa Fonda. El barco va salpar novament de L'Habana en 1747 en la fragata Bizarra, el Nova Espanya i Reina rumbo a Puerto Rico.

Combat naval de L'Habana de 1748

Artícul principal → Batalla de L'Habana (1748).

Estant enquadrat en l'esquadra d'Andrés Reggio, el Plantilla:Julgregfecha, al mando del seu capità, Tomás de Sant Just, el barco va participar en combat naval prop de L'Habana, en la que sis navío de llínea de la flota espanyola que escoltaven el comboi es varen trobar en sengles sèt navío de la Royal Navy britànica al mando del contralmirante Charles Henry Knowles.

En principi abdós esquadres es varen avistar a gran distància, fent ineficaç a l'artilleria. Cap a les 14:30, en estar les dos esquadres més prop, es va iniciar una enèrgica batalla. La llínea espanyola estava ben formada, mentres que els navío britànics HMS Warwick i el HMS Canterbury quedaven molt a popa, de modo que durant casi dos hores els britànics solament contaven en quatre barcos front a sis dels espanyols. Durant este temps, el HMS Cornwall (80 canons) es va enfrontar al Àfrica a molt curta distància, perdent este últim el mastelero major i sofrir atres danys en el seu aparelle. Poc despuix, el Conquistador, pràcticament sense aparelle, es va retardar a popa de la seua esquadra i va recalar prop d'a on el Cornwall s'estava reacondicionando. Knowles no va perdre l'ocasió d'atacar el buc.

El Conquistador va resultar capturat en eixa escaramuza per la tripulació del Cornwall. El seu capità, Tomás de Sant Just, va resultar mort en l'acció i va ser substituït pel segon oficial al mando, D. José Blanco Tizón durant el combat, batent-se bravament fins al fi, rendint-se entorn a las cinco y media de la vesprada. El alferes de fragata, D. Vicente de la Quintana, també va perir en el combat. També varen fallir els germans José i Luis de Pumarejo, oficials de marina del Conquistador, caent en poder dels britànics al voltant de 300 presoners. El capità del Canterbury, Edward Clarke. també es va atribuir l'assalt final del Conquistador. No es tenen registres del buc despuix del seu apresamiento, pero ya que va ser impactat tres voltes per bombes incendiàries, i parcialment desarbolado, cal supondre que no va resistir el remolc fins al port britànic més propenc i naufragara en la travessia. Lo únic cert és que els britànics no varen afonar el buc en el combat.

Vore també

• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola

Bibliografia

• (1902) «XX Principis del regnat de Fernando VI (1746-1750)», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
• (2021) Història dels navío espanyols (1700—1850), Círcul Roig. ISBN 9788411153027.
• (1868) Carlos Bailly-Bailliere (ed.). Història de l'Illa de Cuba, Madrit. ISBN 9788411153027.

• (2002).Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(79)ISSN 0212-467X.
• (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.