Batalla de L'Habana (1748)

Batalla de L'Habana (1748)

La batalla de L'Habana de 1748 va ser un combat naval lliurat entre una floteta britànica dirigida per Charles Knowles i una atra espanyola d'Andrés Reggio, despuix del fi de la guerra de l'Assent i la Guerra de Successió Austríaca (cosa que els participants desconeixien).

Antecedents

Una volta produït el fracàs anglés en el major atac amfibi que el història coneixeria en varis sigles, en la decisiva victòria espanyola del Lloc de Cartagena d'Índies (1741), es varen produir sis anys de relativa calma en el Mar Carib per l'agotament d'abdós contendents. En abril de 1748 el Contralmirante Charles Knowles va partir de Jamaica cap a Cuba en l'intenció de capturar la flota d'Índies durant el trayecte des de Veracruz a L'Habana. Va rondar l'illa durant mesos i despuix d'un enfrontament sense vencedor en el Canal de les Bahames, es va aproximar de nou a L'Habana el 12 d'octubre, quan va ser interceptat casi per casualitat per les naus dels generals Reggio i Benito Spínola (descendent del vencedor de Breda, i del célebre Andrea Doria).

Els navío de guerra espanyols es varen alinear llavors en la finalitat de defendre tras de sí el Dragó, que en eixe moment tenia problemes en una via d'aigua que li feya perdre velocitat, mentres que la fragata corsaria Rugló es va apartar de la llínea de fòc principal. Per la seua banda, els britànics varen tardar un temps en reaccionar abans de formar una atra llínea de combat, que es va fer de forma alguna cosa aparatosa per la llentitut de dos dels seus navío.

El Dragó es va retirar en acabant de escomençar el combat, aumentant l'inferioritat inicial de la flota espanyola. No obstant, la batalla no va tindre grans accions si s'exceptua el apresamiento de la nau Conquistador, durant el qual va morir el seu comandant, Tomás de Sant Just. Despuix d'una série d'averies la tripulació del Àfrica va incendiar la seua pròpia nau, severament danyada, i els 4 barcos restants es varen retirar al port de L'Habana. Knowles no va atacar la ciutat per no tindre suficients forces, pero va supondre que el resultat de la batalla mantindria a Reggio en la ciutat, impedint-li defendre la Flota d'Índies, i aixina li'l va fer saber a Londres per mig d'un correu.

No obstant, en aplegar la notícia a Europa, lo que els marins implicats varen rebre va ser una sonora reprimenda, puix feya mesos que s'havia firmat la pau entre Espanya i Gran Bretanya per mig del Tractat d'Aquisgrà. Reggio inclús va aplegar a ser jujat per un consell de guerra, encara que finalment es va decidir que la seua actuació havia segut correcta.

Orde de batalla

Esquadra espanyola

• Àfrica (70 canons): General Andrés Reggio (incendiat despuix de la batalla)
• Invencible (70): General Benito Spínola
• Conquistador (60): †Tomás de Sant Just (capturat)
• Dragó (60): Manuel de Pau
• Nova Espanya (60): Fernando Varela
• Real Família (60): Marcos Forastal
• Fragata corsaria Rugló (30): Pedro de Garaycoechea

Esquadra Anglesa

• HMS Cornwall (80): Contralmirante Charles Knowles, Capità Polycarpus Taylor
• HMS Lenox (70): Capità Charles Holmes
• HMS Tilbury (60): Capità Charles Powlett
• HMS Strafford (60): Capità David Brodie
• HMS Warwick (60): Capità Thomas Innes
• HMS Canterbury (60): Capità Edward Clarke
• HMS Oxford (50): Capità Edmund Toll

Bibliografia

• (2001) Naval warfare in the age of sail: the evolution of fighting tactics, 1650-1815 (en en), Wellfleet Press. ISBN 0-7858-1426-4.
• V (1999). The Prize of All the Oceans (en en), Nova York: Viking. ISBN 0-670-89197-5.
• (1902) «XX Principis del regnat de Fernando VI (1746-1750)», Armada espanyola (1789-1808), Institut de Història i Cultura Naval.
• (1868) Carlos Bailly-Bailliere (ed.). Història de l'Illa de Cuba, Madrit. ISBN 9788411153027.