Pilot (nàutica)
Un pilot, en nàutica i en sentit ampli, és un oficial de la marina mercant, responsable de la navegació d'un buc. També designa a l'oficial immediat del capità a bordo d'un buc mercant i al que dirigix un barco en alta mar, orientant-se per les estreles, denominant-se en este cas, pilot d'altura. En sentit estricte, el terme "pilot" pot designar una categoria específica de la carrera d'oficial.
En la navegació en els països de la península ibèrica i també en atres països europeus dels sigles XV a el XVII, els pilots eren hòmens la tasca dels quals i responsabilitat consistia en dur el barco en el seu tripulació, passagers i càrrega al destí previst. En el passat, l'escalafó immediatament inferior era el segon pilot.
Per extensió, el terme "pilot" va passar a aplicar-se també a l'aviació i l'automovilisme, designant als responsables de la conducció d'avions i automòvils.
Història
editarSobretot entre l'últim quarto de el XV i 1522, data en que es va cobrir la primera circumnavegació de la terra per l'expedició escomençada per Magallanes i finalisada per Elcano, es va cobrir la primera edat d'or de les exploracions geogràfiques en un context global. Li va seguir una etapa de predomini dels imperis d'espanyol i Portugués, en una etapa de colonisació, despuix dels descobriments, a la que duria una primera globalisació[1] i posteriorment la participació d'atres estats que varen dominar les mars.
Tot açò no haguera segut possible sense l'experiència i estudis dels pilots en l'art de navegar. La Corona espanyola designava als pilots majors entre els navegants més experts en capacitat de circunnavegar el globo terráqueo, traçar rutes marítimes i elaborar mapes per a incorporar-los al padró real. Ells eren els encarregats de preparar i mamprendre les expedicions per a la Casa de la Contractació d'Índies.[2]
En estes expedicions, els pilots podien valdre's dels portulanos per a navegar per les mars ya conegudes, la brúixola, l'astrolabio que li permetia establir la latitut i el compàs per a fixar cada dia la posició dels navío en les seues cartes de navegació. En estes observacions era capaç de fixar els rumbos i estimar la velocitat en funció dels vents i les corrents marines.[3] De nit, el pilot podia guiar-se, en condicions favorables, per les estreles.
Els pilots en els barcos posseïen una cambra pròpia en popa, solament per baix de la que disponia el capità o comandant del navío, que ocupava la cambra principal.[4]
Alguns dels pilots al servici de la Corona espanyola:
- Francisco Albo que va formar part de l'expedició de Magallanes-Elcano que circunnavegó el món, terminant el viage com a pilot de la nao Victoria en 1522.[5]
- Americo Vespucio, pilot i cartógrafo italià naturalizado en Castella que va divulgar en els círculs intelectuals europeus que el Nou Món no formava part d'Àsia. En el seu nom, per una série de circumstàncies, es denominaria Amèrica.
- Bernardo de la Torre, pilot que va salpar de Mèxic en 1542 en l'expedició de Ruy López de Villalobos que va travessar el Pacífic aplegant a l'illa de Mindanao en l'actual Filipines.
- Andrés de Urdaneta, pilot i cosmógrafo, que en 1564, va partir d'Acapulco en l'expedició de Miguel López de Legazpi en l'objectiu d'establir el tornaviaje des de Filipines, cosa que va conseguir, alcançant Acapulco en 1565. Esta Ruta de Urdaneta va ser la que, en poques variacions, recorreria en particular, el galeón de Manila en el seu trayecte Acapulco-Manila-Acapulco.
Alguns dels pilots al servici de la Corona portuguesa:
- Pêro de Alenquer, pilote d'una de les naus de Bartolomeu Dias en el seu viage al voltant del cap de Bona Esperança en 1487/1488 i explorador de la costa africana.
- João de Lisboa, pilot que va participar en viages d'exploració a les costes suramericanes i en vàries expedicions a l'Índia. Va escriure un breu tractat sobre la construcció i l'us de brúixoles, titulat Tractat dona agulha de marejar.
- João de Coimbra pilot que va viure durant els sigles XV i XVI. Va formar part de la flota de Vasc dona Gama durant el descobriment de la ruta marítima a l'Índia.
Cartes nàutiques
editar- Artícul principal → Cartes nàutiques.
Una de les obligacions d'un pilot naval és la de mantindre actualisades les seues cartes nàutiques. Una carta nàutica, o simplement "carta", és una representació gràfica d'una regió marítima junt a les regions costeres adjacents. Depenent de la llínea del temps a considerar, quant més actual, més possibilitats, la carta, pot mostrar, en funció de la seua escala, la profunditat de l'aigua i l'altura de la terra, les característiques naturals del llit marí, els detalls de la costa, els perills per a la navegació, l'ubicació de les ajudes naturals i artificials per a la navegació, informació sobre mareas i corrents marines, detalls locals del camp magnètic de la Terra o estructures artificials com a ports, edificis i ponts. Hui dia, la cartografia nàutica no solament adopta la forma de cartes impreses en paper sino especialment, cartes de navegació electròniques, ajudades per sistemes especialisats satelitales.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Manuel Lucena Giraldo (2013). L'era de les exploracions, National Geographic, pp. 14. ISBN 978-84-473-7620-9.
- ↑ (2008).«La Casa de la Contractació en l'Alcasser de Sevilla (1503-1717)».Bolletí de la Real Acadèmia Sevillana de Bones Lletres..36
- 141-176.Consultat el 4 de giner de 2020.
- ↑ Guillermo Herbes del Castell. Amèrica Hispànica (1492-1898), Madrit: Marcial Pons, Edicions de història, pp. 40. ISBN 978-84-15817-28-4.
- ↑ Manuel Lucena Giraldo (2013). L'era de les exploracions, Madrit: National Geographic, pp. 34-35. ISBN 978-84-473-7620-9.
- ↑ «Grecs en l'expedició de Magallanes-Elcano».Consultat el 4 de giner de 2021.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piloto (náutica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.