Padró Real

El Padró Real (despuix del 2 d'agost de 1527 conegut com a Padró General[1]) era el principal mapa espanyol, oficial i secret, que era utilisat com a model per als mapes i cartes nàutiques presents en tots els barcos espanyols durant el XVI.[2][3] La seua realisació i manteniment es feya en Sevilla per la Casa de la Contractació d'Índies. Els pilots dels barcos espanyols estaven obligats a utilisar una còpia de la carta oficial, baixe el risc de la pena d'una multa de 50 dobles.[2] El mapa provablement incloïa una carta de gran tamany que penjava de la paret de l'antic Alcasser de Sevilla.[2] Numerosos cartógrafos oficials i pilots varen contribuir al seu desenroll, entre ells Américo Vespucio, Sebastián Caboto, Alonso de Santa Creu i Juan López de Velasco.
Orígens
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Casa de Contractació.
Despuix de realisar l'últim dels seus viages, Americo Vespucio va ser invitat en novembre de 1507 a participar com cartógrafo expert en la Junta de Burgos, junt en Yáñez Pinzón, Juan de la Cosa i Juan Díaz de Solís. En febrer de 1508 es va realisar la reunió presidida pel rei Fernando, que ya havia recuperat el govern de Castella despuix de la mort de Felipe. Allí es va decidir reprendre els plans d'exploració del Nou Món, en especial els concernents al Pas del Sur. El Rei va comissionar a Yáñez Pinzón i a Díaz de Solís per a la busca d'este camí a les "illes de Especiería". Vespucio desijava organisar una expedició pròpia lo abans possible, pero en la reunió es va establir que jugaria un nou paper que ho mantindria en terra ferma: el 22 de març el rei Fernando ho va nomenar «pilot major de Castella», dependent de la recentment creada en 1503 Casa de Contractació, l'organisme encarregat de fomentar i regular el comerç i la navegació en el Nou Món. Les seues funcions serien les d'ensenyar les habilitats de navegació (en especial el maneig del quadrant i del astrolabio), cosmografía i pilotage en la nova escola naval de la ciutat; de seguir i calificar el progrés dels aprenents; d'aplicar sancions per violació de les normes; d'inspeccionar instruments de navegació i investigar sobre els problemes relacionats en l'activitat.
Ademés, tenia al seu càrrec la responsabilitat dels registres cartogràfics i hidrogràfics, sent una llabor central la confecció del Padró Real, el mapa a on figurarien totes les troballes noves.[4] Les disposicions de la Corona varen ser clares al respecte:
Est va ser l'inici d'una tasca que va anar constantment millorada des de la seua primera versió en 1507/08.[6] Tots els barcos que retornaven tenien que informar de tots els detalls sobre les noves terres o descobriments que hagueren fet a la Casa de Contractació, junt en les latitut i llongituts. Els oficials del barco declaraven baix jurament. Els pilots de la Casa de Contractació traçaven eixa informació en els seus mapes. Quan un nou barco salpava, se li proporcionaven les cartes que es copiaven del mapa mestre, el Padró Real, que més vesprada va ser cridat Padró General.
Diego Ribeiro, que va entrar al servici dels espanyols en 1518,[6] va elaborar vàries versions de la carta, des de 1525 a 1532, basant-se en les senyes obtingudes en la circumnavegació del món de Fernando Magallanes i en les exploracions espanyoles en Amèrica del Nort. Atres revisions de la carta real varen ser dirigides pels cartógrafo reals Alonso de Chaves, en 1536, i Alonso de Santa Creu, en 1542.
Casi cap d'estos mapes ha sobrevixcut, pero es varen fer algunes còpies ocasionals per a príncips i dignatarios estrangers, i algunes d'elles encara existixen. Per eixemple, en la Biblioteca Medicea-Laurenziana de Florencia, hi ha un mapa que es creu còpia del Padró Real cridat Planisferi Salviati. Este planisferi provablement li va ser donat en 1526 per l'emperador Carlos V a la moradura Giovanni Salviati, llegat de Clemente VII. En l'archiu del marquesado de Castiglione en Mantua, hi ha un atre mapa del món similar, produït casi al mateix temps i entregat per l'emperador al comte Baltasar de Castiglione.
Hi ha alguns atres eixemples d'estos mapes del món copiats del Padró Real que es varen donar a varis príncips alemans. L'eixemplar més impressionant còpia del Padró Real es troba en la Biblioteca Vaticana, i va ser entregat al Papa Clemente VII per l'Emperador en 1529.
El Padró Real va ser similar en principi al mapa principal secret portugués, el Padrão Real, desenrollat per l'organisació portuguesa de la Casa dona Índia, o Casa de l'Índia, que havia segut establida en Lisboa en 1500 (o 1501 segons algunes fonts), i que va durar fins a 1755.
Cartógrafos
[editar | editar còdic]Esta empresa era una tasca enorme i va ser presa molt en sério, ya que sense una bona ajuda a la navegació, la capacitat d'Espanya per a explotar i beneficiar-se dels seus descobriments haguera estat llimitada. La Casa de Contractació tenia un gran número de cartógrafos i navegants (pilots), archiveros, redactors i conservadors d'actes, administradors i atres persones involucrades en la producció i gestió del Padró Real.
El famós Americo Vespucio, que va fer a lo manco dos viages al Nou Món, va anar un pilot que va treballar en la Casa de Contractació fins a la seua mort en 1512. En 1508 es va crear per a Vespucio un càrrec especial, el de pilot major (cap de navegació), que tenia la responsabilitat de formar als nous pilots per als viages oceànics. El seu nebot Juan Vespucio va heretar del seu famós tio els mapes, les cartes i instruments nàutics, i va ser nomenat aixina mateix per a eixercitar el mateix lloc de Americo com a pilot oficial del govern espanyol en Sevilla. En 1524, Juan Vespucio va ser nomenat «examinador de pilots», en substitució de Sebastián Caboto, que llavors estava encapçalant una expedició en Brasil.
En les décades de 1530 i 1540, alguns dels cartógrafos principals (coneguts com «cosmógrafos») en la Casa de Contractació que varen treballar en el Padró General varen ser Alonso de Santa Creu, Sebastián Caboto i Pedro de Medina
El cartógrafo Diego Gutiérrez va ser nomenat cosmógrafo de la Casa de la Contractació per designació real el 22 d'octubre de 1554, despuix de la mort del seu pare Diego en giner de 1554, i va treballar en el Padró General. En 1562, Diego Gutiérrez va publicar un mapa notable titulat Americae ... Descriptio en Amberes. La raó per la que es va publicar en Amberes en lloc de fer-ho en Espanya va ser perque els gravadors espanyols no tenien el habilitat necessària per a imprimir un document complicat. Atres cosmógrafos coneguts varen ser Alonso de Chaves, Francisco Falero, Jerónimo de Chaves i Sancho Gutiérrez (germà de Diego).
Cap a finals de el XVI, Juan López de Velasco era el cosmógrafo major de Sevilla. Va elaborar un mapa mestre i dotze mapes subsidiaris que reflectien l'imperi espanyol en tot lo món en forma cartogràfica. Este ardit va superar tot lo fet per atres potències europees en eixe moment. No obstant, açò va marcar el fi de la supremacia d'Espanya en la cartografia. Despuix de la llabor de Velasco, cartógrafos d'atres països, com a anglesos, neerlandesos i francesos, varen ser més capaços d'organisar i presentar l'informació geogràfica.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ El nom de «Padró Real» va ser canviat a «Padró General» el 2 d'agost de 1527.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 The story of maps, Lloyd Arnold Brown, 1979, pag. 143.
- ↑ Cabot Explorations in North America, D.O. True, 1956, notes General "after August 2, 1527".
- ↑ Pohl, Frederick J. (1966). Amerigo Vespucci Pilot Major. New York: Octagon Books. pag. 184
- ↑ Amèrica, 500 anys d'un nom. Vida i época de Amerigo Vespucci (2005). Colòmbia: Villegas Editors. ISBN 978-958-8160-31-3.
- ↑ 6,0 6,1 Marvellous countries and lands (Notable Maps of Florida, 1507-1846), Ralph E. Ehrenberg, 2002, webpage: BLib3 [1] archivat en Wayback Machine.: notes some head mapmakers.
Referències
[editar | editar còdic]- L'artícul de la Wikipedia en anglés cita com a referències:
- Note on the Castiglioni Planisphere, Armant Cortesao, Imago Mundi, Vol. 11, (1954), pp. 53-55.
- «House of Índia», Encyclopedia Britannica.
- "The Dating of the Oldest Portuguese Charts", Alfredo Pinheiro Marques, Imago Mundi, Vol. 41, 1989 (1989), pp. 87-97.
- Brazil depicted in early maps, Arthur Dürst, Cartographica Helvetica 6 (1992) 8–16.
- Spain Maps Her "New World", David Buisseret, "Encounters", February 1992, n.º 8, pp. 14-19.
- Sebastian Cabot's biography, including information about his work on the Padró Real and politics associated with the map.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Padrón Real» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.