Anar al contingut

Monument als Descobriments

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monument als Descobriments

El Monument als Descobriments (), popularment conegut com Padrão dos Descobrimentos (vore padrão), és un monument construït en 1960, en la marge del riu Tajo, en Belém, Lisboa, per a commemorar els 500 anys de la mort d'Enrique el Navegant.

Va ser encarregat pel règim d'António d'Oliveira Salazar, té 52 metros d'altura i celebra als mariners, patrons reals i tots els que varen participar en el desenroll de l'Era dels Descobriments. Els autors de l'obra varen ser l'arquitecte José Ângelo Cottinelli Telmo i l'escultor Leopoldo de Almeida, que es va encarregar de les escultures.

Història

El monument va ser concebut en 1939 per l'arquitecte portugués José Ângelo Cottinelli Telmo i l'escultor Leopoldo de Almeida, en caràcter efímer, com a part de l'Exposició del Món Portugués en juny de 1940. El Monument als Descobriments representava l'idealisació romàntica de l'exploració portuguesa segons la dictadura d'António d'Oliveira Salazar, conegut com Estat Novo. Va ser erigit com una estructura temporal, ubicada en la Praça do Império com a part d'un proyecte de renovació urbanística promoguda pel ministre Duarte Pacheco, encara que en la resistència de Cottinelli Telmo. No obstant, en juny de 1943, l'estructura original va ser demolida despuix de l'exposició per l'absència de la materialisació del proyecte.[1]

El 3 de febrer de 1958, segons el decret número 41-517, el Govern, a través del Ministeri d'Obres Públiques, les Províncies d'Ultramar i la Cambra Municipal de Lisboa, varen promoure la construcció d'un Monument als Descobriments permanent. Entre novembre de 1958 i giner de 1960, es va edificar el nou monument en ciment i pedra rosada de Leiría, mentres que les escultures es varen realisar en calcàrea provinent de la regió de Sintra. El nou proyecte va ser de majors proporcions al model original de 1940 com a part de les celebracions per a commemorar el quint centenari de la mort de l'infant Enrique el Navegant.[1]

Monument als Descobriments, Lisboa
Detalle del costat oest

A pesar de que el proyecte es va basar en els dissenys de Cottinelli Telmo, va ser reemplaçat despuix del seu decés per António Pardal Monteiro com a arquitecte principal, i es varen portar a terme estudis d'estabilitat baix la direcció dels ingeniers Edgar Cardoso, Ruy Correia i António Franco i Abreu. El disseny interior va ser eixecutat per António Pardal, qui també va treballar en Cristino da Silva per a realisar la plaça monumental. La part septentrional de la propietat va ser conclosa per Pardal, mentres que la zona meridional va córrer a càrrec de José Raimundo. Les escultures varen ser modelades per Leopoldo de Almeida, en l'ajuda dels escultors Soares Branco i António Sants, utilisant els models de António Cândido i Carlos Escobar (baix la direcció de António Branco i Alfredo Henriques).[1]


Inaugurat el 9 d'agost de 1960, va ser un dels varis proyectes nacionals que varen intentar celebrar les Comemoraçõés Henriquinas, festes dedicades a celebrar l'aniversari del decés d'Enrique el Navegant. No obstant, el monument no va anar totalment conclós fins al 10 d'octubre d'eixe any, sent transferida la seua gestió a l'Administració General del Port de Lisboa. No obstant, en 1962, es va firmar un acort en la Cambra Municipal de Lisboa per a transferir la seua propietat, encara que entre 1960 i 1979 el monument va permanéixer immutable. Un document publicat en un periòdic municipal en novembre de 1979 alvançava les intencions de la ciutat d'establir una exposició permanent en l'interior, encara que les obres públiques per a la creació d'un centre cultural, Centre Cultural dones Descobertas, no varen ser finalisades fins a 1985, quan es va inaugurar un accés públic fins a la part més alta de l'estructura i es varen crear un mirador, un auditori i una sala per a exposicions.[1]

En abril de 2003, la gestió del Monument dels Descobriments va ser transferida a la companyia pública Gestão de Equipamentos i Animação Cultural (EGEAC, E.E.M.).[1]

El monument en detalle

Partix este del monument

El monument té la forma d'una carabela en l'escut de Portugal en els costats i l'espasa de la Dinastia de Avís sobre l'entrada. Enrique el Navegant s'alça en la proa, en una carabela en les mans. En les dos files descendents de cada costat del monument, estan les estàtuas de héroes portuguesos fortament lligats als Descobriments, aixina com famosos navegants, cartógrafos i reis.

A continuació, una llista de les 33 personalitats que es representen en este monument:[2]

Perfil Occidental (de nort a sur) Estàtua del SurPerfil Oriental (de sur a nort) En la frontera nort rodejant l'escala hi ha 2 inscripcions en metal: a l'esquerra, "AO INFANTE D. HENRIQVE I AOS PORTVGVESES QVE DESCOBRIRAM OS CAMINHOS DO MAR" (A l'infant Enrique i els portuguesos que varen descobrir els camins de la mar) sobre un ancora; i a la dreta, "NO V CENTENÁRIO DO INFANTE D. HENRIQVE 1460 – 1960" (En el quint centenari de l'infant Don Enrique 1460-1960) sobre una corona de llorer.[3] En l'interior del monument hi ha un auditori i un ascensor que va fins al sext pis, més una escala que va cap a dalt del tot, des d'a on es pot observar un bell panorama de Belém i del riu. El sòtol s'usa per a exposicions temporals.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Monuments». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2011. Consultat el 2021-07-09.
  2. ↑ Monument als Descobriments
  3. ↑ Bandeira, Filomena i Figueiredo, Paula. «Padrão dos Descobrimentos» (en portugués). Sistema d'informació del patrimoni arquitectònic (SIPA). Consultat el 10 d'abril de 2013.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Monument_als_Descobriments&oldid=1279527»