Galícia (1729)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Galícia, primer buc de l'Armada espanyola en este nom, va anar un navío de llínea de dos cobertes i en portes per a 70 canons nominals,[1][2] si be atres fonts donen un marge d'entre 70 i 74 canons portats.[3][4] El buc va ser líder del seu classe homònima i, com tots els bucs de l'Armada espanyola de nom no religiós de l'época, es posaria baix l'advocació d'un sant, encara que no hi ha constància documental. D'acort en els estàndars britànics el buc quedava categorizado com a navío de llínea de tercera classe.[2] El seu epónimo fa referència a l'antic Regne de Galícia, partix integrant de la Corona de Castella.
Construcció
- Artícul principal → Classe Galícia (navío de llínea).
El Galícia, primer buc de l'Armada espanyola en este nom, va ser construït baix la direcció de Lorenzo d'Arzueta i Torres, encomanant-se-li reconéixer el seu estat.[4][5] El buc va ser finalment botat el 28 de juliol de 1729.[3] Va ser el primer navío de l'Armada construït en esta drassana gallega.[1][6] No obstant, existix controvèrsia en este punt i alguns autors apunten a que el primer navío construït va ser el León, de la seua mateixa classe.[7]
El disseny proyectat va ser el Cipriano Autrán, succeint a Antonio de Gaztañeta i Iturribalzaga (1656-1728).[3] El Galícia va ser un del casi mig centenar de bucs que es varen construir entre 1724 i 1744, i va ser calificat com un dels sèt "magnífics, del tipo Princesa", junt en el Santa Ana, Reina, Príncip, León, el propi Princesa i el Sant Carlos.[8]
El buc seria finalment assignat a l'Armada espanyola el 26 d'abril de 1730.[9]
Historial
En març de 1730, el navío, al mando d'Alejandro Chatelein, va transportar tropes de Càdis a La Corunya,[10] des d'a on varen continuar cap a Barcelona en abril. Va salpar de Càdis el 26 de maig en el navío Santiago i la fragata Fama Volant rumbo a Barcelona. En juliol de 1731, el navío es trobava en Barcelona en la flota composta per 18 navío de llínea, 5 fragates i dos avisos d'Esteban de Mari, marqués de Mari o Sr. Mary [sic],[1] reunida per a l'expedició a Livorno al mando de D. Miguel de Sada i Antillón, comte de Clavijo, sent la seua dotació de 70 canons i 500 hòmens.[11] Va retornar a Càdis el 17 de decembre. En 1732, el navío va participar en combats contra la pirateria i, en juny de 1732, en el Andalusia, el Conquistador i el León en l'expedició a Orà,[1] al mando de Jacinto Serrano, comte de Bena Masserano. En octubre, el navío va participar en l'expedició contra Nàpols i Sicília, al mando de Clavijo.[9]
En setembre de 1733 el marqués de la Ensenar, Zenón de Somodevilla, va solicitar uns cables per al navío Galícia i atres embarcacions de l'esquadra del tinent general Antonio Serrano per a ser-els instalats en l'Atarassana de Cartagena, perque en Càdis no es podien reparar al no haver existències.[12][13] el navío va ser transferit a la reserva en juliol de 1736.[9]
En la nota dels bajeles de que constava l'Armada el 22 d'abril de 1737, figurava com adscrit al Departament de Ferrol junt en els navío Santa Teresa (62 canons), el Santiago (60), el Sant Carlos (66) i el paquebote Sant Diego (16). El Galícia era un dels 29 navío que posseïa l'Armada, a banda d'atres embarcacions.[14] Va partir de Ferrol el 18 d'octubre de 1739 en el Sant Carlos rumbo a Puerto Rico per a participar en la guerra de l'Assent, duent al nou virrey de Nova Granada, D. Sebastián d'Eslava.[15] Els barcos varen aplegar a Cartagena d'Índies, a on varen ajudar a sostindre la defensa, sitiats per la Marina Real britànica.[1]
Lloc de Cartagena d'Índies, captura i afonament
.jpg)
El 23 de 3 de 1741 el comodoro Lestock, a bordo del HMS Boyne i acompanyat pel HMS Princess Amelia, Prince Frederick, Hampton Court, Suffolk i Tilbury varen iniciar els atacs contra els forts de Cartagena d'Índies, sent el Galícia un dels seus defensors i buc insígnia. L'esquadra espanyola tenia una posició favorable per a defendre la boca del port i rebujar qualsevol atac.[16][17]
El 4 de 4 de 1741, despuix de l'atac britànic al Castell de Sant Luis, Blas de Lezo va donar orde d'obstruir el canal de Boca Chica. La precitipación en el compliment dels seus órdens va conduir a una explosió de 60 barrils de pólvora que va envoldre en flames al Sant Felipe (60) i al Àfrica (60), no afectant al Galícia, situació que varen aprofitar els britànics per a abordar al Galícia quan encara hi havia 60 hòmens a bordo.[18]
El 5 de 4 de 1741 es va consumar la captura del Galícia pels britànics, que ho varen convertir en una bateria flotant renombrándolo com HMS Galícia, retuviéndolo durant unes semanes.[19] El ya HMS Galícia va ser remolcat fòra del canal per a fer lo necessari per a mantindre-ho a flotació i posar-ho en disposició de realisar la seua nova funció.[20]
Des del buc els britànics varen realisar fòc sense interrupció des del 12 d'abril.[21] El 15 de 4 de 1741, la seua antiga tripulació espanyola va intentar afonar el barco en per a tancar el pas de Boca Chica,[1] pero els britànics ho varen retindre.[9]
El 16 de 4 de 1741 els espanyols varen observar com els britànics embarcaven en el navío capturat 16 canons de 18 i 12 lliures. Comandados pel capità Hore, tenien com a idea acostar-se tant pogueren al Fort de San Lázaro ya que els bucs britànics, impedits d'acostar-se, no podien fer-ho. Per desgràcia, la nau va quedar varada dins del radi d'acció dels canons defensors, que ho varen bombardejar a plaure, destrossant-ho casi per complet. Al poc la nau es zafó de la seua posició, allaugerada de pes, pero va tornar a encallar quan estava a punt d'afonar-se.[22]
El 20 de 4 de 1741, des dels restants del HMS Galícia, varen realisar els britànics un assalt al castell de Sant Luis, en 1200 granaders contra 250 soldats de marina i infanteria espanyols, sent rebujats, lo que va invertir definitivament el curs de la batalla.[21]
Finalment i davant l'eventualitat d'una retirada a Jamaica, els britànics ho varen incendiar en el propòsit d'afonar-ho, lo que va ocórrer entre el 27 i 28 d'abril de 1741, ya que ya no podien donar-li us.[19][4][21]
Vore també
Notes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Artiñano i de Galdácano, 1920, p. 351.
- ↑ 2,0 2,1 «Spanish Third Rate ship of the line 'Galícia' (1730)» (en en). threedecks. org. Consultat el 2025-09-13.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Navío Galícia». Tot a babor. Consultat el 2025-09-13.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Galícia (1730)». Todoavante. Consultat el 2025-9-13.
- ↑ «Història Hispànica». història-hispanica. rah. és. Consultat el 2025-09-14.
- ↑ Vega Blasco, 2000, p. 38.
- ↑ Ocampo Aneiros, 2021, p. 134.
- ↑ Sant Joan, 2015, p. 242.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Winfield et al., 2023, p. 128.
- ↑ Winfield et al., 2023, p. 178.
- ↑ Fernández Dure, 1902, p. 198.
- ↑ Quintero González, 2006, p. 58.
- ↑ AGS, Marina, leg. 303. Ensenar a Patiño. Alacant, 23 de setembre, 1733.
- ↑ Fernández Dure, 1902b, p. 224.
- ↑ Boado i González-Plans, 1983, p. 57.
- ↑ «Assalte a Cartagena d'Índies: el major desastre de la Royal Navy». quevuelenaltolosdados. com. Consultat el 2025-09-14.
- ↑ Fernández Dure, 1902c, p. 264.
- ↑ Fernández Dure, 1902c, p. 248.
- ↑ 19,0 19,1 «British Third Rate floating battery 'Galícia' (1741)» (en en). threedecks. org. Consultat el 2025-09-14.
- ↑ Fernández Dure, 1902c, p. 266.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Fernández Dure, 1902c, p. 249.
- ↑ Fernández Dure, 1902c, p. 275.
Bibliografia
- (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
- (1983).«Reglamente General de Marina».Revista d'Història Naval.Biblioteca Virtual de Defensa. Institut d'Història i Cultura Naval. Armada Espanyola.(3)ISSN 0212-467X.
- (1902) «XIII Orà i Nàpols (1728-1736)», Armada espanyola (1701-1758), Institut d'Història i Cultura Naval.
- (1902b) «XIV Factors de l'Armada Espanyola (1717-1736», Armada espanyola (1701-1758), Institut d'Història i Cultura Naval.
- (1902c) «XVI La Guerra en les Índies (1728-1741», Armada espanyola (1701-1758), Institut d'Història i Cultura Naval.
- (2021) Història dels navío de llínea espanyols (1700-1850), Círcul Roig. ISBN 978-841398357-8.
- (2021).«L'història marítima en el món.».Revista d'Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:39(151)ISSN 2530-0873.
- (2006).«La Carraca i La Habana. Aproximació a l'intercanvi de pertrechos entre atarassanes.».Revista d'Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.Madrit:(93)ISSN 0212-467-X.
- (2015).«Jorge Juan i la Construcció Naval espanyola en el sigle XVIII».Dendra mèdica.14(2)ISSN 1889-8203.
- (2000).«L'infraestructura naval en el Sigle de les Llums».Revista d'Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(71)ISSN 0212-467-X.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galicia (1729)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.