Font d'energia

Vent, sol i biomassa són fonts d'energia primàries que poden calificar-se de «renovables», «sostenibles», «netes» i «alternatives».

Els combustibles per a propulsar la velocitat dels vehículs de transport poden provindre de molt distintes fonts primàries: el petròleu (un combustible fòssil del que s'obté la gasolina, el gasoil o el querosén), la biomassa (de la que s'obtenen els biocombustibles), o qualsevol font primària que genere electricitat per a posteriorment obtindre hidrogen, com el que utilisa l'encara que reposta en esta image, o els de cela de combustible. Uns atres utilisen atres tipos de bateries (vehícul elèctric) o són híbrits (consumixen tant gasolina com a energia elèctrica). Hi ha atres eixemples de propulsió alternativa.

Les fogueres i els forns alimentats en fusta o qualsevol atra biomassa tèrmica són un dels usos més antics de fonts d'energia tradicionals.

Molino de sanc impulsat per un animal de tir que obté la seua energia d'aliments, d'orige vegetal, produïts per plantes que transformen l'energia del sol en molècules energètiques.

Els sirgadores del Volga, d'Ilia Repin (1870-1873). La sirga és el procediment per a remolcar embarcacions des de les vores d'un canal. En una societat preindustrial, com la russa de mitan del sigle XIX, s'utilisava l'energia humana o animal. També s'usava l'energia humana en els barcos de rem. Els barcos de vela com el que es representa en el quadro utilisen l'energia del vent quan els és possible, en la seua navegació per aigües lliures.

Molino de marees en Illa Cristina (Espanya).

Molino de vent dels polders holandesos.

Assut de les Tres Goles (China), la major del món.

Central nuclear Bruce (Canadà), la major del món.

Pous de petròleu de Kuwait incendiats durant la Guerra del Golf (1991).

Central de carbó de Madrit (Estats Units) cap a 1935.

Central de gas de Moscou cap a 1912.

Font d'energia és un fenomen físic o químic del que és possible explotar la seua energia en fins econòmics o biofísics. Segons un primer criteri de classificació, se'ls crida «primàries» si provenen d'un fenomen natural i no han segut transformades (el sol, la biomassa, les corrents d'aigua, el vent, els minerals energètics o radiactius); i «secundàries» si són resultat d'una transformació intencionada a partir de les primàries per a obtindre la forma d'energia desijada (l'energia elèctrica -que pot obtindre's a partir de qualsevol de les fonts primàries-, l'energia química dels distints combustibles utilisats per al transport, la calefacció o l'indústria -que poden obtindre's a partir de molt distintes fonts-, etc.) Segons un segon criteri, a les fonts d'energia primàries li les crida «renovables» si les seues reserves no disminuïxen de forma significativa en l'escala de temps de la seua explotació (com l'hidroelèctrica, l'eòlica, la solar, la geotèrmica, la mareomotriz o l'utilisació energètica de la biomassa); i les «no renovables» si ho fan (com els combustibles fòssils -carbó, petròleu, gas natural- i l'energia nuclear). Segons un tercer criteri, li les crida «netes» si li les valora positivament en un context ecologiste (lo que coincidix en la seua major part en les renovables); i «brutes» si són valorades negativament (lo que coincidix en la seua major part en les no renovables), encara que en realitat cap font d'energia carix d'impacte ambiental en el seu us (podent ser més o menys negatiu en distints àmbits). Pròxims a este criteri estan uns atres, com la diferenciació entre «fonts d'energia sostenibles» i no sostenibles (segons la seua sostenibilitat), o la diferenciació entre les cridades «fonts d'energia alternatives» i les «convencionals» o «tradicionals», pel seu menor o major polució i especialment el seu menor o major contribució al canvi climàtic antropogénico per les emissions de CO2; encara que és problemàtic tindre que classificar llavors l'energia nuclear com a alternativa a les fòssils (posat que la seua perillositat residix no en l'emissió de gasos sino en la generació de residus radiactius i la gravetat dels accidents nuclears).

• 
  Consum d'energia per font (total mundial, 2010) en percentage:      combustibles fòssils     nuclear     renovables Sector proyectat al segon círcul (renovables):     biomassa tèrmica     aigua calenta solar     geotèrmica (en climatisació)     hidroelèctrica     bioetanol     biodiésel     biomassa (en generació d'electricitat)     eòlica     geotèrmica (en generació d'electricitat)     solar fotovoltaica     termosolar     marina
• 
  Consum d'energia per font (total mundial, 2014) en Mtep (millons de tonellades equivalent de petròleu -Mtoe, tonne of oil equivalent-) o TWh (Teravatio hora -mil millons de quilovats hora-) i percentage:     petròleu     gas natural     carbó     nuclear     hidroelèctrica     eòlica     solar     biocombustibles     atres

Història

• 
  Fonts primàries de la generació d'energia elèctrica en el món entre 1980 i 2021. En la part superior estan les energies renovables; en gris, combustibles fòssils; en roig, nuclear.
• 
  Proyecció de la futura contribució de cada font d'energia primària a la generació d'energia elèctrica en el món fins a 2040. De dalt a avall: solar, eòlica, geotèrmica, hidroelèctrica, nuclear, gas natural, carbó, atres energies renovables i combustibles líquits.

A lo llarc de l'història l'home ha buscat incesantemente fonts d'energia per al seu profit; des de la Prehistòria, quan l'humanitat va descobrir el fòc per a calfar-se, allumenar-se i cuinar els aliments, passant per l'Edat Mija en la que es varen introduir molins de vent per a moldre cereals, fins a l'Edat Contemporànea en la que s'ha aplegat a obtindre energia fisionando l'àtom i produir els sofisticats combustibles que permeten la propulsió aeroespacial.

l'agricultura no només proporcionava el menjar... sino la major part de les matèries primeres per a qualsevol indústria que existira, especialment la textil per al vestit. ... Les fonts d'energia per a processar estos materials, aixina com per a la calefacció, també provenien dels boscs. Aixina, l'Antic Règim biològic era orgànic, és dir, depenia de l'energia solar per al creiximent dels cultius alimentaris i dels arbres com a combustible. L'Antic Règim biològic llimitava el ranc de possibilitats de la gent i de la seua història, perque virtualment tota l'activitat humana depenia de les fonts d'energia renovables suministrades a un ritme anual pel sol.

Robert Marks

Els combustibles fòssils varen protagonisar les revolucions industrials: des de la Primera Revolució Industrial el carbó en el que es varen alimentar les calderes de les màquines de vapor aplicades inicialment al bombeig de l'aigua de les mines, després al teler mecànic i successivament a la pràctica totalitat dels processos industrials mecanisables i al transport (ferrocarril, barco de vapor), aixina com als processos metalúrgics (en siderúrgia, els alts forns) i químics, i a la calefacció i cuines domèstiques; des de la Segona Revolució Industrial, el petròleu i els seus derivats aplicats tant a l'indústria com al transport (motor de combustió aplicat al automòvil i a l'aviació). Sempre varen conviure en aprofitament a menor escala de les energies tradicionals de l'economia preindustrial: l'eòlica de la navegació a vela o els molins de vent, l'hidràulica de nòries i molins hidràulics, i els aprofitament tradicionals de la biomassa, fonamentalment l'utilisació de la fusta i el carbó vegetal com a combustible.

El modele de desenroll propi de la societat industrial aboca al agotament dels recursos fòssils, sense possible reposició, puix són necessaris periodos de millons d'anys per a la seua formació. La busca de fonts d'energia inagotables i l'intent dels països industrialisats d'enfortir les seues economies nacionals reduint la seua dependència dels combustibles fòssils, concentrats en territoris estrangers despuix de l'explotació i casi agotament dels recursos propis, els va dur a l'adopció de l'energia nuclear i, en aquells en suficients recursos hídrics, a l'aprofitament hidràulic intensiu dels seus cursos d'aigua. A finals del XX i començos del XXI es va escomençar a qüestionar el model energètic imperant per dos motius: els problemes migambientals suscitats per la combustió de combustibles fòssils, que ya no es llimitaven a episodis de smog en les grans urbs com Londres o Los Àngeles, sino que es generalisaven en impactes globals (canvi climàtic antropogénico); i els riscs de l'us de l'energia nuclear, posats de manifest en accidents com el de Three Mile Island (Estats Units), el de Chernóbil (Unió Soviètica) o el de Fukushima (Japó).

Vore també: Informe Meadows i Pico de Hubbert

Vore també: Societat preindustrial, Societat industrial, i Societat postindustrial

Vore també: Revolució neolítica, Revolució industrial, Revolució científic-tècnica, i Història de la ciència i de la tecnologia

Classificació

Les energies netes són aquelles que són renovables i reduïxen dràsticament els impactes ambientals produïts, entre les que cal citar l'aprofitament de:

• l'energia elèctrica: Diferència entre 2 punts de potències creant una corrent elèctrica.

• l'energia solar: El sol produïx llum i calor. Tots els sers vius necessiten llum solar per a viure. En l'actualitat, s'utilisa la llum i la calor del sol per a produir energia elèctrica, sobretot en les vivendes.
• l'energia eòlica: Antigament s'usava per a moure els objectes, per eixemple, els barcos de vela. Actualment ho utilisem per a produir electricitat. En les centrals eòliques el vent mou les aspes dels molins i este moviment es transforma en electricitat.

• Els rius i llac: energia hidràulica.

• Les mars i oceans: energia mareomotriz.
• La calor de la terra: energia geotèrmica.
• La matèria orgànica: biomassa i biogás.
• Els combustibles: energia química. Els combustibles són materials que poden ardir; a llenya, el carbó i el gas natural, per eixemple, són combustibles. Estos posseïxen energia química; quan ardixen, es desprenen energia lumínica i calorífica. Esta energia pot transformar-se en moviment quan els combustibles s'utilisen pel funcionament d'un motor.
• l'energia nuclear. Crea energia elèctrica, energia tèrmica o energia mecànica al moment que es creen reaccions atòmiques.
• Per mig de calor i aigua: energia hidrotérmica.

Sobre les nomenades energies alternatives (eòlica, solar, hidràulica, biomassa, mareomotriz i geotèrmica), cal senyalar que la seua explotació a escala industrial és fortament contestada, inclús per grups ecologistes, ya que els impactes migambientals d'estes instalacions i les llínees de distribució d'energia elèctrica que precisen poden aplegar a ser importants, especialment si, com ocorre en freqüència (cas de l'energia eòlica), s'ocupen espais naturals que havien permaneixcut aliens a l'home.

Les fonts d'energia poden ser renovables i no renovables. Les renovables, com el sol, permeten una explotació illimitada, ya que la naturalea les renova constantment. Eixemple d'elles són les següents:

• Energia hidràulica: obtinguda a través d'un curs de l'aigua.
• Energia eòlica: prové del vent.
• Energia solar: prové de la llum del sol com el seu nom ho diu, esta pot ser transformada en dos tipos d'energia, l'elèctrica i la tèrmica.
• Energia geotèrmica: prové de la calor interna de la terra i també es pot transformar en energia elèctrica o calorífica.
• Energia marítima: prové del moviment de pujada i baixada de l'aigua de el mar.
• Energia d'ones: prové del moviment ondulatorio de les masses d'aigua.
• Energia de biomassa: prové de l'aprofitament energètic del bosc o dels seus residus, dels residus de l'agricultura, de l'indústria alimentària o el resultat de les plantes de tractament d'aigües residuals o industrials. A pesar de ser una font d'energia prou actual, normalment és utilisada en les zones rurals.

Les no renovables, com el carbó, aprofiten recursos naturals les reserves dels quals disminuïxen en l'explotació, lo que les convertix en fonts d'energia en poc futur, ya que les seues reserves s'estan veent reduïdes dràsticament. Eixemple d'elles són les següents:

• Carbó: combustible extret per mig d'exploracions minerals, suministra el 25 % de l'energia primària consumida en el món.
• Petròleu: es constituïx per una mescla de components orgànics i és una de les principals energies utilisades en els mijos de transport.
• Gas natural: és utilisat com a combustible en les llars i en l'indústria.
• Urani: element químic format per combustible nuclear, té un potent poder calorífic.

Este tipo de classificació té com a base el ritme de consum d'energia. Les no renovables són les que tenen que deixar d'utilisar-se.