Anar al contingut

Exploració europea d'Austràlia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Exploració dels europeus fins a 1812
  •   1606 − Willem Janszoon
  •   1606 − Luis Váez de Torres
  •   1616 − Dirk Hartog
  •   1619 − Frederick d'Houtman
  •   1644 − Abel Tasman
  •   1696 − Willem de Vlamingh
  •   1699 − William Dampier
  •   1770− James Cook
  •   1797–99 − George Bass
  •   1801–03 − Matthew Flinders

    • L'exploració europea d'Austràlia va consistir en vàries onades d'exploradors per terra i mar. Encara que a sovint, popularment, es diu que Austràlia va ser descoberta pel tinent de la Royal Navy (després capità) James Cook en 1770, ell va ser, simplement, un dels varis exploradors europeus que la va avistar i va desembarcar en el continent abans de l'establiment dels anglesos i ho va fer, ademés, 164 anys despuix de la primera trobada documentada. Tampoc l'exploració d'Austràlia va finalisar en Cook, ya que exploradors europeus, per terra i per mar, varen continuar reconeixent el continent molts anys despuix de la fundació dels primers assentaments britànics.

    Primers albiraments europeus

    Alguns escritors han propost la teoria de que els portuguesos varen ser els primers europeus en avistar Austràlia en la década de 1520.[1][2] Les proves presentades a favor d'esta teoria, en particular per Kenneth McIntyre,[3] es basen principalment en l'interpretació de les característiques dels mapes de Dieppe. No obstant, esta interpretació no és acceptada per la majoria dels historiadors.[4] Aixina mateix, s'han teorizado els primers albiraments europeus d'Austràlia i Nova Zelanda per part d'Espanya.[5][6]

    No obstant, el primer albirament i desembarc europeu documentat i indiscutible en Austràlia va ser en febrer de 1606,[7] protagonisat pel navegant holandés Willem Janszoon a bordo del Duyfken.[8][9][10][11] És possible que Luis Váez de Torres, que treballava al servici de la Corona espanyola, avistar Austràlia quan va navegar a través del estret de Torres, varis mesos despuix, en octubre de 1606.[12]

    Exploració holandesa en el XVII

    Artícul principal → Viage de Janszoon de 1605-1606.
    Rèplica d'un indiaman de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, que va ser una força important darrere de l'exploració i la cartografia holandeses d'Austràlia.

    L'exploració més important d'Austràlia en el XVII va ser realisada pels holandesos. La Companyia de les Índies Orientals Neerlandeses () s'havia establit en 1602 i negociava intensament en les illes que ara formen part d'Indonèsia, i, per lo tant, estaven molt prop d'Austràlia.

    El primer albirament i desembarc europeu documentat i indiscutible d'Austràlia va ser a fins de febrer de 1606, pel navegant holandés Willem Janszoon a bordo del Duyfken. Janszoon va cartografiar la costa australiana i es va reunir en aborigen.[13][14][15][11] Janszoon va seguir la costa de Nova Guinea, va passar per alt l'estret de Torres i va explorar i després va cartografiar part del costat occidental del cap York, en el golf de Carpentaria, creent que la terra encara era part de Nova Guinea.[14][15][16][17] El 26 de febrer de 1606, Janszoon i el seu grup varen tocar terra prop de la moderna ciutat de Weipa i del riu Pennefather, pero varen anar ràpidament atacats pels indígenes.[18] Janszoon va alvançar per la costa durant uns 350 km. Es va detindre en alguns llocs, pero es va trobar en natius hostils i alguns dels seus hòmens varen ser assessinats. En última instància, inicialment va tindre relacions amistoses en els natius, pero després de que els va obligar a caçar per a ell i que es va apropiar d'algunes de les seues dònes, va esclatar la violència i va haver moltes morts en abdós bandos. Estos fets varen quedar registrats en l'història oral aborigen que ha aplegat fins als nostres dies. Ací Janszoon va decidir donar el regrés, i el lloc més vesprada es va cridar cap Keerweer, en holandés 'tornavuelta'.

    Eixe mateix any, una expedició espanyola que navegava en aigües propenques i que encapçalava Pedro Fernández de Quirós va desembarcar en les Noves Hébridas i, creent que tal era el llegendari continent austral, la va nomenar com la terra «Austrialia del Espiritu Sant» , en honor a la seua reina Margarita d'Àustria, esposa del rei Felipe III d'Espanya[19][20][21] Més tart eixe any, el lloctinent de De Quirós, Luis Váez de Torres, va navegar cap al nort d'Austràlia a través del estret de Torres, cartografiant la costa sur de Nova Guinea,[22] i possiblement avistar la veta York en octubre de 1606.[16][23]

    En 1611, Hendrik Brouwer, treballant per a la VOC, va descobrir que navegar des d'Europa a Batavia era molt més ràpit si s'usaven els Rugientes Cuarentas.[24] Fins a eixe moment, els holandesos havien seguit una ruta copiada dels mariners àraps i portuguesos que seguien les costes d'Àfrica, Maurici i Ceilan. La ruta de Brouwer implicava navegar cap al sur des del cap de Bona Esperança (que es troba a 34 ° de latitut Sur) fins als Rugientes Cuarentas (a 40-50° de latitut sur), després navegar cap a l'est abans de girar al nort cap a l'illa de Java utilisant la corrent de l'Oceà Índic Sur. La ruta de Brouwer es va tornar obligatòria per als barcos holandesos en 1617. No obstant, el problema en la ruta era que no hi havia una manera fàcil en eixe moment de determinar la llongitut, lo que feya inevitables les arribades a terra holandeses en la costa oest d'Austràlia, aixina com el naufragi dels barcos. en els bajíos. La majoria d'estes arribades a terra no varen ser planificades. La primera recalada d'este tipo va ser en 1616, quan Dirk Hartog, amprat de la VOC, va aplegar a terra en Shark Bay (en lo que ara es diu illa Dirk Hartog) front a la costa d'Austràlia Occidental.[25] Al no trobar res d'interés, Hartog va continuar navegant cap al nort a lo llarc d'esta costa d'Austràlia Occidental prèviament desconeguda per als europeus, elaborant cartes nàutiques fins a aproximadament els 22° de latitut sur. Després va abandonar la costa i va continuar fins a Batavia.[26] Va cridar a Austràlia 't Landt van d'Eendracht —abreviat com Eendrachtsland— en honor al seu barco, un nom que estaria en us fins que Abel Tasman va nomenar a la terra Nova Holanda en 1644.

    En 1619, Frederick d'Houtman, en el Dordrecht, i Jacob d'Edel, en el Amsterdam, abdós barcos de la VOC, varen avistar terra en la costa australiana prop de l'actual Perth, a la que varen cridar d'Edelsland. Despuix de navegar cap al nort a lo llarc de la costa, varen desembarcar en Eendrachtsland, que ya havia segut trobat i nomenat per Hartog, abans de girar cap a Batavia.

    Hessel Gerritsz va ser designat el 16 d'octubre de 1617 com el primer cartógrafo exclusiu de la VOC, el treball de la qual incloïa la creació i manteniment de cartes de les costes en l'àrea. Gerritsz va elaborar un mapa en 1622 que mostrava ya la primera part d'Austràlia en cartografiar-se, la terra de Janszoon en 1606.[27] Es considerava part de Nova Guinea i es dia Nova Guinea en el mapa, pero Gerritsz també va afegir una inscripció que dia:

    Els que varen navegar en el yate de Pedro Fernandes de Queirós en les rodalies de Nova Guinea a 10 graus a l'Oest per moltes illes i bajíos i més de 2, 3 i 4 braces fins a 40 dies, varen presumir que Nova Guinea no s'estenia més allà dels 10 graus al sur. Si açò és aixina, llavors la terra de 9 a 14 graus seria una terra separada, diferent de l'atra Nova Guinea. Those who sailed with the yacht of Pedro Fernandes de Queirós in the neighbourhood of New Guinea to 10 degrees westward through many islands and shoals and over 2, 3 and 4 fathoms for as many as 40 days, presumed that New Guinea did not extend beyond 10 degrees to the south. If this be baix, then the land from 9 to 14 degrees would be a separate land, different from the other New Guinea.[28][29][30]

    Totes les cartes i registres dels mariners comerciants i exploradors de la VOC que retornaven tenien que enviar-se a Gerritsz i varen proporcionar nova informació per a varis mapes innovadors que varen eixir de les seues mans. Les cartes de Gerritsz acompanyarien a tots els capitans de la VOC en els seus viages. En 1627, Gerritsz va fer un mapa, el Caert van't Landt van d'Eendracht, completament dedicat als descobriments de la costa d'Austràlia Occidental, que es va denominar "Eendrachtsland", encara que el nom s'havia utilisat des de 1619.

    L'1 de maig de 1622, l'anglés John Brooke en el Tryall, un barco propietat de la Companyia Britànica de les Índies Orientals d'aproximadament 500 tonellades, en el camí a Batavia va realisar el segon viage anglés per a utilisar la ruta sur de Brouwer. Va navegar massa cap a l'est i va avistar la costa d'Austràlia Occidental en Point Cloates (al voltant de 22° de latitut sur), encara que la va confondre en una illa avistar en 1618 per Janszoon (i en 1816 nomenada illa Barrow per Phillip Parker King). No varen desembarcar allí, i unes semanes més vesprada varen naufragar en un sec desconegut al noroest de les Illes Montebello (al voltant de 20° de latitut sur, ara conegut com Tryal Rocks). El naufragi va causar la mort de 93 hòmens, pero Brooke, el seu fill John i nou hòmens es varen pujar a un esquife i el factor del barco Thomas Bright i atres 35 varen conseguir salvar una chalupa. Brooke va navegar per separat a Java. Bright i la seua tripulació varen passar sèt dies en terra en les illes Montebello, abans de navegar en el pot a Bantam en Java. Est va ser el primer naufragi registrat en aigües australianes i la primera estadía prolongada en Austràlia per part d'europeus.[31][32]

    Mapa d'Austràlia i les Índies holandeses d'Hessel Gerritsz despuix de les exploracions de François Thijssen en 1627.

    En 1623, la Jan Carstensz va encarregar a Jan Carstensz que dirigira una expedició a la costa sur de Nova Guinea i més allà, per a seguir els informes de més terres avistar per Janszoon en els seus viages de 1606 cap al sur. Partint d'Amboyna en les Índies Orientals Holandeses en dos barcos, el Pera i el Arnhem (capitaneado per Willem Joosten Van Colster), va viajar a lo llarc de la costa sur de Nova Guinea, després es va dirigir cap al sur fins a la península del Cap York i el golf de Carpentaria. El 14 d'abril de 1623 va passar per la veta Keerweer.[33] En desembarcar en busca d'aigua dolça per als seus recaptes, Carstensz es va trobar en un grup d'indígenes australians locals, a els qui va descriure com a «persones pobres i d'aspecte miserable» que «no tenien coneiximent de metals preciosos o espècies». El 8 de maig de 1623, Carstensz i la seua tripulació varen lluitar en una escaramuza en 200 aborigen en la desembocadura d'un chicotet riu prop del cap Duyfken (cridat aixina pel barco de Janszoon que havia visitat anteriorment la regió) i varen desembarcar en el riu Pennefather. Carstensz va nomenar al chicotet riu riu Carpentier, i al golf de Carpentaria en honor a Pieter de Carpentier, llavors governador general de les Índies Orientals Holandeses. Carstensz va aplegar al riu Staaten abans de dirigir-se de nou al nort. El Pera i Carstensz varen retornar a Amboyna mentres que el Arnhem creuava el golf de Carpentaria, avistar la costa este d'una terra que batejaren com Arnhem Land.

    En 1627, François Thijssen va terminar massa al sur i el 26 de giner de 1627 va aplegar a la costa d'Austràlia, prop del cap Leeuwin, l'extrem més al suroest del continent. Pieter Nuyts, el funcionari de la VOC a bordo del seu barco, li va donar permís a Thijssen per a continuar navegant cap a l'est, cartografiant més de 1500 km de la costa sur d'Austràlia, des d'Albany, Austràlia Occidental fins a Ceduna, Austràlia Meridional. Va cridar a la terra 't Land van Pieter Nuyts [terra de Pieter Nuyts]. Part del mapa de Thijssen mostra les illes de Sant Francisco i Sant Pedro, ara conegudes colectivament en els seus respectius grups com l'archipèlec de Nuyts. Les observacions de Thijssen varen ser incloses per Gerritsz ya en 1628 en una carta de les Índies i Eendrachtsland.

    Un capità holandés d'este periodo que no era realment un explorador pero que, no obstant, val la pena mencionar va ser Francisco Pelsaert, capità del Batavia,, que va naufragar front a les costes d'Austràlia Occidental en 1629.[34]

    El mapa d'Abel Tasmandels seus propis viages, 1644, el Mapa de Bonaparte.
    La ruta del primer i segon viage de Tasman en 1642-1643 i 1644

    En agost de 1642, la VOC va enviar a Abel Tasman i a Franchoijs Visscher en un viage l'objectiu del qual era obtindre coneiximent de «totes les províncies totalment desconegudes del regne de Beach». Esta expedició va utilisar dos barcos menuts, el Heemskerck i el Zeehaen. Començant en Maurici, abdós barcos varen partir el 8 d'octubre utilisant els Rugientes Cuarentas per a navegar cap a l'est lo més ràpit possible. El 7 de novembre, per la neu i el graniç, el rumbo dels barcos es va modificar a una direcció més al noreste. El 24 de novembre de 1642, Abel Tasman va avistar la costa oest de Tasmania, al nort del port de Macquarie.[35] Va cridar al seu descobriment Terra de Van Diemen en honor a Antonio van Diemen, llavors Governador General de les Índies Orientals Holandeses. Seguint cap al sur, va vorejar l'extrem sur de Tasmania i girant cap al noreste, Tasman va tractar de dur després els seus dos barcos a Adventure Bay en la costa este de South Bruny Island, a on una tormenta ho va arrastrar a la mar, esta àrea la va cridar Storm Bay. Dos dies despuix, Tasman va ancorar al nort del cap Frederick Hendrick, just al nort de la península de Forestier. Tasman després va desembarcar en Blackman Bay, en la major baïa Marion. Al sendemà, va intentar desembarcar en North Bay; no obstant, degut a que la mar estava massa agitat, el carpintero va nadar a través de les ones i va plantar la bandera holandesa en North Bay. Tasman després va reclamar la possessió formal de la terra el 3 de decembre de 1642.

    En 1644, Tasman va realisar un segon viage en tres barcos (Limmen, Zeemeeuw, i el tendir Braek). Va seguir la costa sur de Nova Guinea cap a l'est, va passar per alt l'estret de Torres entre Nova Guinea i Austràlia i va continuar el seu viage cap a l'oest a lo llarc de la costa nort d'Austràlia. Va traçar un mapa de la costa nort d'Austràlia fent observacions sobre la terra, a la que va cridar Nova Holanda, i la seua gent. Des del punt de vista de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, les exploracions de Tasman varen ser una decepció: no havia trobat ni un àrea prometedora per al comerç ni una nova ruta de navegació útil.[36]

    A finals del Renaixença (1450 a 1650),[37] tots els continents havien segut visitats i en la seua majoria cartografiats per europeus, llevat el continent del pol sur ara conegut com Antàrtida, pero originalment cridat Terra Australis, o 'Austràlia' per a abreviar.[38] Este guany geogràfic es va mostrar en el gran mapamundi Nova Totius Terrarum Orbis Tabula realisat pel cartógrafo holandés Joan Blaeu en 1648 per a commemorar la Pau de Westfalia.

    Erro al crear miniatura:
    Gravat en placa de coure de Danckert Danckerts de l'esbós de Jacob Vennekool del mosaic del pis de la Burgerzaal de Ámsterdam de 1648 en Afbeelding van 't Stadt Huys van Amsterdam de Jacob van Campen' de 1661.

    Un mapa del món incrustat en el pis del Burgerzaal ('Saló dels burguesos') del nou Stadhuis ('Ajuntament') de Ámsterdam en 1648 va revelar l'extensió de les cartes neerlandeses de gran part de la costa d'Austràlia.[39][40] Basat en la Nova et Accuratissima Terrarum Orbis Tabula [Un gràfic nou i més precís de l'esfera de la Terra] de Joan Blaeu del mateix any, incorporava els descobriments de Tasman. Encara que el mosaic original estava desgastat, es va reproduir en 1748. Esta reproducció va permanéixer guardada durant sigles abans de ser restaurada despuix de la Segona Guerra Mundial com a part del Palau Real de Ámsterdam. També es va utilisar com a base per a un atre mosaic en Canberra, centrat específicament en la secció australiana del mapa de l'hemisferi oriental. Els descobriments de Tasman també varen aparéixer posteriorment en el Archipelagus Orientalis sive Asiaticus [Archipèlec oriental o asiàtic] publicat en el Kurfürsten Atles [Atles del Gran Elector].[41]

    Els mapes d'este periodo i de principis del XVIII a sovint tenen Terra Australis o t'Zuid Landt ('la Terra del Sur') marcada com "New Holland", el nom donat al continent per Abel Tasman en 1644.[42][43] El mapa de 1659 de Joan Blaeu mostra el contorn clarament reconeixible d'Austràlia basat en les numeroses exploracions holandeses de la primera mitat del XVII.

    Hollandia Nova Detecta 1644, de Melchisédech Thévenot de 1664, que va crear una nova frontera oriental per a les reclamacions neerlandeses, després explotats pel Imperi britànic

    En 1664, el geógrafo francés Melchisédech Thévenot va publicar el seu Relations de Divers Voyages Curieux [Relacions de varis viages curiosos], que incloïa un mapa de Nova Holanda.[44] Thévenot va dividir el continent en dos, entre Nova Hollandia, a l'oest, i Terre Australe, a l'est.[45] Va dividir el continent segons el meridià 135 est,[46] que sembla haver segut de la seua iniciativa, ya que no hi havia tal divisió ni en els diaris de Tasman o en els seus mapes, ni en els de Blaeu o els de Ámsterdam Burgerzaal[40] o en qualsevol atre mapa neerlandés d'eixe periodo. En canvi, Terra Australis o t'Zuid Landt varen aparéixer, en tot cas, com a noms alternatius en Hollandia Nova com a referència a tota l'illa.[47] Esta llínea del meridià 135 esteparece haver representat la comprensió de Thévenot del meridià de Saragossa o l'antimeridià de Tordesillas, dividint les Índies Orientals portugueses conquistades pel Imperi neerlandés en la guerra lusità-neerlandesa, un conflicte prolongat a lo llarc del XVII de les terres reservades baix eixos tractats per al Imperi espanyol i reclamat per l'acte de possessió de "Austrialia" realisat per Pedro Fernández de Quirós en 1606. Este llímit occidental de la reclamació d'Espanya es mostra en el mapa de 1761 de l'Imperi espanyol de Vicente de Memije, Aspecte Symbolico del Món Hispanico[48] i va jugar un paper en la reivindicació britànica i divisió del territori durant l'establiment de Nova Gals del Sur a fins del XVIII i Austràlia Occidental a principis del XIX.

    En 1696, Willem de Vlamingh comandó la missió de rescat en la costa oest d'Austràlia per a buscar sobreviviente del Ridderschap van Holland que havia desaparegut dos anys abans. La missió va resultar infructuosa, pero en el camí, Vlamingh va cartografiar parts de la costa occidental del continent i, com a resultat, va millorar la navegació en la ruta de l'Oceà Índic des del cap de Bona Esperança fins a les Índies Orientals Holandeses.

    Cronologia de l'exploració d'Austràlia (Països Baixos en el XVII)
    Dates Explorador(és) Barco(s) Lloc(és)
    1606 Willem Janszoon Duyfken Golf de Carpentaria i península del Cap York (Queensland)
    1616 Dirk Hartog Eendracht Àrea de la baïa Shark (Austràlia Occidental)
    1619 Frederick d'Houtman[49] - Va Avistar terra prop de Perth (Austràlia Occidental)
    1623 Jan Carstensz[50] Pera iArnhem Golf de Carpentaria i riu Carpentier
    1627 François Thijssen[51] het Gulden Zeepaerdt 1800 km de la costa Sur (des de cap Leeuwin fins a Ceduna)
    1642-1643 Abel Tasman Heemskerck i Zeehaen Terra de Van Diemen, més vesprada anomenada Tasmania
    1696-1697 Willem de Vlamingh[52] Geelvink, Nyptangh i Wezeltje Illes Rottnest, riu Swan i illa Dirk Hartog (Austràlia Occidental)

    Referències

    1. ↑ https://www.skeptics.com.au/wp-content/uploads/magazine/The%20Skeptic%20Volume%2020%20(2000)%20No%203.pdf
    2. ↑ https://dspace.flinders.edu.au/xmlui/handle/2328/25694
    3. ↑ K. G. McIntyre (1977) The Secret Discovery of Austràlia; Portuguese discoveries 200 years before Captain Cook. Souvenir Press, Medindie, South Austràlia. ISBN 0285 62303 6.
    4. ↑ Per a un estudi de la majoria d'escritors i les seues interpretacions, vore l'entrada Mapes de Dieppe.
    5. ↑ In the early 20th century, Lawrence Hargrave argued from archaeological evidence that Spain had established a colony in Botany Bay in the 16th century. See (1983) Lawrence Hargrave, Australian National University (ANU).
    6. ↑ Teara: European discovery of New Zealand
    7. ↑ «[1]». Consultat el 2025-08-09 (en en-US).
    8. ↑ «Janszoon maps northern Australian coast» (en en). www. nma. gov. au. Archivat des d'el original, el 2023-03-06. Consultat el 2025-08-09.
    9. ↑ George Collingridge (1895) The Discovery of Austràlia. P.240. Golden Press Facsimile Edition 1983. ISBN 0 85558 956 6
    10. ↑ Ernest Scott (1928) A Short History of Austràlia. P.17. Oxford University Press
    11. ↑ 11,0 11,1 Heeres, J. I. (1899). The Part Born by the Dutch in the Discovery of Austràlia 1606–1765, London: Royal Dutch Geographical Society, section III. B
    12. ↑ Brett Hilder (1980) The Voyage of Torres. pag. 87–101. University of Queensland Press, St. Lucia, Queensland. ISBN 0 7022 1275 x
    13. ↑ «European discovery and the colonisation of Austràlia - European mariners». Government of Austràlia.
    14. ↑ 14,0 14,1 George Collingridge (1895) The Discovery of Austràlia. p. 240. Golden Press Facsimile Edition 1983. ISBN 0-85558-956-6
    15. ↑ 15,0 15,1 Ernest Scott (1928) A Short History of Austràlia. p. 17. Oxford University Press
    16. ↑ 16,0 16,1 Raymond John Howgego: Encyclopedia of Exploration to 1800, 2003. Potts Point NSW: Hordern House. ISBN 1-875567-36-4.
    17. ↑ Heeres, J. I. (1899). The Part Born by the Dutch in the Discovery of Austràlia 1606–1765, London: Royal Dutch Geographical Society, section III. B
    18. ↑ (1999) The Oxford Companion to Australian History, Melbourne: Oxford University Press. ISBN 0-19-553597-9.
    19. ↑ (2013) «Austrialia del Ispiritu Sant», Mapping Our World: Terra Incognita To Austràlia, Canberra: National Library of Austràlia, p. 106. ISBN 9780642278098.
    20. ↑ «Early Knowledge of Austràlia», Official Year Book of the Commonwealth of Austràlia 1901–1909, No. 3, Melbourne: Commonwealth Bureau of Census and Statistics, p. 13.
    21. ↑ "Austràlia Felix."., Adelaide: National Library of Austràlia, p. 8.
    22. ↑ «Torres, Luis Vaez de (?–?)», ADBonline. anu. edu. au, ADBonline. anu. edu. au.
    23. ↑ Brett Hilder (1980) The Voyage of Torres. pp. 87–101. University of Queensland Press, St. Lucia, Queensland. ISBN 0-7022-1275-X
    24. ↑ «Problem of longitude in relation to the discovery of Austràlia | Western Australian Museum» (en en). Western Australian Museum. Archivat des d'el original, el 2025-03-21. Consultat el 2025-08-09.
    25. ↑ «[2]». Consultat el 2025-08-09 (en en-US).
    26. ↑ Phillip I. Playford (2005) "Hartog, Dirk (1580–1621)"[3] Australian Dictionary of Biography; Robert J. King, “Dirk Hartog lands on Beach, the Gold-bearing Province”, The Globe, No. 77, 2015, pp.12-52.
    27. ↑ Martin Woods, "For the Dutch Republic, the Great Pacific", National Library of Austràlia, Mapping our World: Terra Incognita to Austràlia, Canberra, National Library of Austràlia, 2013, pp. 111–13.
    28. ↑ «Imago Mundi».VI
      49–67 [58]..
    29. ↑ «Tasman's Kaart van Zijn Australische Ontdekkingen 1644 "De Bonaparte-Kaart", Gereproduceerd op de Ware Grootte in Goud en Kleuren naar het Origineel in de Mitchell Library, Sydney (N. S. W.) met Toestemming van d'Autoriteiten door F. C. Wieder».Martinus Nijhoff.The Hague:.
    30. ↑ «d'Ontdekkingsreis van Jacob li Maire en Willem Cornelisz. Schouten in de Jaren 1615–1617».Martinus Nijhoff.The Hague:.
    31. ↑ Lee, Anada. “The First Sighting of Austràlia by the English”. The Geographical Journal 83 (4): 317–321. Royal Geographical Society. doi:10.2307/1786489.
    32. ↑ Calendar of State Papers, Colonial Séries, East Indies, China and Pèrsia, 1625-1629, London: Longman, Green, Longman & Roberts, p. 13.
    33. ↑ Feeken, Erwin H. J. (1970). The Discovery and Exploration of Austràlia, Melbourne: Nelson, p. 37. ISBN 0-17-001812-1.
    34. ↑ J. P. Sigmond i L. H. Zuiderbaan (1976) pp. 54–69.
    35. ↑ «Original chart of the discovery of Tasmania, 24 Nov. to 5 Dec. 1642». The Hague: Martinus Nijhoff.
    36. ↑ «Abel Tasman's great voyage». Tai Awatea-Knowledge Net. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2012.
    37. ↑ The History of Cartography, Volume Three: Cartography in the European Renaissance, Chicago and London: University of Chicago Press. ISBN 9780226907338.
    38. ↑ Lying for the Admiralty: Captain Cook's Endeavour Voyage, Sydney: Rosenberg, pp. 19–20. ISBN 9780648043966.
    39. ↑ «Afbeelding van 't Stadt Huys van Amsterdam [Depiction of the Amsterdam Town Hall]».Amsterdam:.
    40. ↑ 40,0 40,1 «The Globe».Australian and New Zealand Map Society.Victoria:(68)
      1–14..
    41. ↑ National Library of Austràlia, Maura O'Connor, Terry Birtles, Martin Woods and John Clark, Austràlia in Maps: Great Maps in Austràlia's History from the National Library's Collection, Canberra, National Library of Austràlia, 2007, p. 32; this map is reproduced in Gunter Schilder, Austràlia Unveiled, Amsterdam, Theatrum Orbis Terrarum, 1976, p. 402; and in William Eisler and Bernard Smith, Terra Australis: The Furthest Shore, Sydney, International Cultural Corporation of Australis, 1988, pp. 67–84. Image at: home
    42. ↑ J. P. Sigmond i L. H. Zuiderbaan (1976) Dutch Discoveries of Austràlia. Rigby Austràlia. ISBN 0-7270-0800-5
    43. ↑ Thomas Suarez (2004) Early Mapping of the Pacific. Chapter 5. Periplus Editions, Hong Kong.ISBN 0-7946-0092-1
    44. ↑ «Relations de Divers Voyages Curieux qui n'Ont Point Estiga Publiées [Relations of Various Interesting Voyages which Have Not Yet Been Published]».Thomas Moette.Paris:.
    45. ↑ Sir Joseph Banks, 'Draft of proposed Introduction to Captn Flinders Voyages', November 1811; State Library of New South Wals, The Papers of Sir Joseph Banks, Séries 70.16; quoted in Robert J. King, "Terra Australis, New Holland and New South Wals: the Treaty of Tordesillas and Austràlia", The Globe, No. 47, 1998, pp. 35–55
    46. ↑ Sir Joseph Banks, 'Draft of proposed Introduction to Captn Flinders Voyages', November 1811; State Library of New South Wals, The Papers of Sir Joseph Banks, Séries 70.16; quoted in Robert J. King, "Terra Australis, New Holland and New South Wals: the Treaty of Tordesillas and Austràlia", The Globe, no. 47, 1998, pp. 35–55, p. 35.
    47. ↑ Cf., i. g., el globo de 1650 d'Arnold van Langren in Gunter Schilder. Austràlia Unveiled, Amsterdam: Theatrum Orbis Terrarum, pp. 382–383..
    48. ↑ British Library K. Top. cxviii, 19 and Servici Geogràfic de l'Eixercite, Madrit; O. H. K. Spate, Monopolists and Freebooters, Canberra, Australian National University Press, 1983, pp.279-280.
    49. ↑ J. van Lohuizen (1966) "Houtman, Frederik de (1571?–1627)" [4] Australian Dictionary of Biography.
    50. ↑ J. P. Sigmond i L. H. Zuiderbaan (1976), pag. 43–50.
    51. ↑ J. P. Sigmond i L. H. Zuiderbaan (1976), p. 52.
    52. ↑ J. van Lohuizen (1967) "Vlamingh, Willem de (fl. 1697)" [5] Australian Dictionary of Biography.


    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Exploració_europea_d%27Austràlia&oldid=1338472»