Terra Australis
La Terra Australis (de forma completa en llatí Terra Australis Ignota o Terra Australis Incognita, ‘[La] Terra Desconeguda del Sur’) va ser un continent imaginari en orígens en la Grècia clàssica que solia aparéixer en els mapes europeus a partir de el XV i fins al XVIII. En 1539 la Monarquia Hispànica va crear una governació comprenent territoris al sur del estret de Magallanes, incloent el continent teòric en la part que no corresponia a Portugal segons el tractat de Tordesillas.[1]
Història
El concepte va ser introduït per Aristóteles i per Eratóstenes sobre la base de prejuïns relacionats en la simetria geomètrica. Les seues idees varen ser posteriorment esteses per Ptolomeo, un cartógrafo grec de el I, que creïa que l'oceà Índic estava tancat per una massa de terra al sur. Quan, durant el Renaixença, Ptolomeo es va convertir en la principal font d'informació per als cartógrafos europeus, este continent va escomençar a aparéixer en els seus mapes.[2]
Encara que els viages d'exploració varen ser fent que es reduïra la massa de terra de l'alluntat continent, els cartógrafos varen continuar pintant-ho en els seus mapes i els científics varen defendre esta opció en els usuals arguments aristotèlics tals com que deuria haver una gran massa de terra en l'hemisferi sur que fera de contrapeso a la massa coneguda en l'hemisferi nort.
Era freqüent que este continent es dibuixara al voltant del pol sur pero en una superfície molt major que l'actual Antàrtida i estenent-se molt més al nort. Per eixemple, Fernando de Magallanes, en 1520, va creure que l'illa Gran de Terra del Fòc era part d'esta Terra Australis Incognita. Nova Zelanda, descoberta per Abel Tasman en 1642, aixina com Austràlia, també varen ser considerades com a part d'esta mítica massa terrestre.
El 24 de giner de 1539, Pedro Sánchez de la Hoz va firmar en l'emperador Carlos I d'Espanya una capitulació, per la que va ser nomenat governador de les terres al sur del estret de Magallanes, cridades llavors Terra Australis, i de les illes no assignades que descobrira. Es va crear aixina la governació de la Terra Australis, encara que el governador no va aplegar a conquistar el territori, i els drets sobre est varen ser traspassats a la governació de Chile, segons l'historiografia chilena.[1]
Segons l'historiografia argentina, la Capitulació de Pedro Sánchez de la Hoz hauria quedat sense efecte per incompliment i dita capitulació hauria segut intransferible, segons el paràgraf "Per això, por la presente, fent vós el dit Pedro Sancho de Hoz, a la vostra costa, i segons i de la manera que de suso es conté el dit descobriment, dic i promet que vós serà guardada esta capitulació i tot lo en ella contingut; i no ho fent ni complint aixina, Nos no sigam obligats a vós a manar guardar ni complir lo susodicho ni cosa alguna d'això, davant vós manarem castigar i procedir contra vós com contra persona que no guarda ni complix i traspassa els manaments del seu rei i Senyor natural; […]".[3]
El 30 d'abril de 1606, Pedro Fernández de Quirós va prendre possessió de totes les terres del Sur fins al Pol per a la Corona d'Espanya en l'illa d'Esperit Sant en Vanuatu, a la que va cridar «Austrialia de l'Esperit Sant» pensant que era part de la Terra Australis Incognita.[4]
A inicis de el XVI, marins espanyols com Francisco de Hoces (qui va descobrir el passage després anomenat «de Drake») i Gabriel de Castella, varen ubicar concretament les costes de l'encara llavors cridada Terra Australis Incognita en les latitut reals. El concepte d'esta mítica terra meridional va ser finalment corregit per James Cook. En el seu primer viage circunnavegó Nova Zelanda mostrant que no era part d'un continent major. En el seu segon viage circunnavegó el globo a una elevada latitut sur (en alguns llocs inclús creuant el círcul polar antàrtic) en lo que va mostrar que si hi haguera un continent en l'hemisferi sur este deuria estar confinat en zones polars i no en regions de clima templat com s'havia pensat.
En temps moderns, s'ha usat en ocasions el terme «Terra Australis» com a sinònim del continent australià.
La Terra Australis en els mapes
-
Mapamundi d'Oroncio Fineo (1536). La Terra Australis és el gran continent que figura en la part meridional. -
Mapamundi d'Abraham Ortelius (1570), en el que s'observa la Terra Australis Incognita. -
Planisferi de Rumold Mercator (1587) en a on figura el continent imaginari. -
Mapa del món de les Tabulae Rudolphinae de Johannes Kepler (1627). Per a llavors va escomençar a dubtar-se de l'existència de la Terra Australis baix l'extrem meridional d'Amèrica. -
Mapa d'Amèrica de Jodocus Hondius (1618) a on apareix la Terra Australis. -
En el mapa Tabula geographica Regni Chile de 1646 mostra la Terra Australis Incognita a l'est de Terra del Fòc.
.jpg)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (1 de juliol de 2011).«Antecedents històrics sobre el Territori Antàrtic Chilé coneguts cap a la década de 1950».Universitat de Magallanes.Consultat el 19 d'agost de 2022.
- ↑ Terra Australis. Història de la Cartografia de Patagonia, Terra del Fòc i Antàrtida. Per Carlos Vairo. Ed. Zagier&Urruty.2011. ISBN 978-987-1468-18-6
- ↑ Pacheco, J.; Cárdenas, F. de; Mendoza, L. de (1875). «Colecció de documents inèdits, relatius al descobriment, conquista i organisació de les antigues possessions espanyoles d'Amèrica i Oceania. Tom 23» pàgs. 5-8. Madrit: Imprenta de Manuel G. Hernández. Consultat el 5 de juny de 2025.
- ↑ El Capità Pedro Fernández de Quirós: la població de les terres Australs Canal Social
- Archivat el 31 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine.. Ricardo Beltrán i Rozpide, Descobriment de l'Oceania pels Espanyols, Madrit, 1892, p.28. http://www.ateneodemadrid.com/biblioteca_digital/folletos/folletos-0052.pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terra Australis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.