Anar al contingut

Governació de la Terra Australis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

La governació de la Terra Australis,[1][2][3] o governació de Pedro Sancho de la Hoz va ser una província o divisió territorial del Imperi espanyol que comprenia tots els territoris des del sur del estret de Magallanes fins al pol sur.[4] Tenia com a llímits la governació de Nova León pel nort, la llínea del tractat de Tordesillas (7 de juny de 1494) per l'orient i la llínea del tractat de Saragossa (22 de abril de 1529) per l'occident; va ser creada en la capitulació de Pedro Sancho de la Hoz de el 24 de giner de 1539 pel rei Carlos I d'Espanya, reclamant-se territoris del continent teorizado Terra Australis[2] El domini llegal espanyol va ser transferit al Governador de Chile[5] ordenant als governadors explorar i conquistar les terres al sur de l'estret.[6]

El coneiximent geogràfic de l'época era tal que es considerava la Terra del Fòc com a part del continent de Terra Australis.[7] En 1603 l'almirant Gabriel de Castella va eixir de Valparaíso per a reconéixer les costes de Chile i va aplegar a la costa sudoccidental fins al grau 64 sur, descobrint les primeres terres antàrtiques. En 1616 es va descobrir el veta de Forns.[1][8][9]

Història

[editar | editar còdic]

Pedro Sancho de la Hoz va tindre el títul d'alvançat en 1539,[10] el qual es convertiria immediatament en el de governador[11][12][13] en conquistar els territoris assignats.

Primerament, vós doi llicencia i faculteu a vós el dit Pero Sancho de Hoz per a que per nos, i en nostre nomene i de la corona real de Castella, podais navegar en els dits navío que ansí vos ofreceis a fer per a la dita mar del Sur, a on tenen les dites governacions els dits marques don Francisco Pizarro, i alvançat don Diego d'Almagro, i don Pedro de Mendoza, i Francisco de Camargo, fins al dit estret de Magallánes, i la terra que està de l'atra part dél; i d'anada o de regrés, descubrireis tota aquella costa de la part del dit estret, sense que entreis en els llímits i parage de les illes i terra que estan donades en gobernacion a atres persones a conquistar, i a governar, ni rescatar, sino anara manteniment per a sustentacion de la jente que lleváredes, en tant que no toqueis en els llímits i demarcacion del serenísimo rei de Portugal, el nostre germà, ni en els Malucos, ni en els llímits que, per l'última contratacion i encabotament, es va donar al serenísimo rei. Item, vós prometem que, fet el dit descobriment de l'atra part del dit estret, o d'alguna illa que no siga en parage alié, vos harémos la gràcies als vostres servicis; i entre tant que nos som informats de lo que aixina descubriéredes, seais el nostre governador dello. (...) Data en Toledo a 24 dies del més de giner de 1539 anys.[2]

No obstant açò no es concreta i l'alvançat li cedix els seus drets el 2 d'agost de 1540 a Pedro de Valdivia mentres abdós es trobaven en Atacama[14] despuix d'haver segut perdonat múltiples voltes per este últim luego que de la Hoz intentara assessinar-ho.[15]

Incorporació de la Terra Australis a Chile

[editar | editar còdic]
Archiu:Pedro de Valdivia.jpg
Pedro de Valdivia va ser posseïdor dels dominis de Chile i Terra Australis, els quals va buscar fusionar.
Archiu:Geronimo de Alderete.jpg
Jerónimo de Alderete va ser alvançat de la part la Terra Australis propenca al estret de Magallanes abans de ser designat com governador de Chile, càrrec que no va aplegar a eixercir per la seua mort en Panamà.
Archiu:Titian – Portrait of Charles V – Google Art Project.jpg
El rei Carlos I d'Espanya va autorisar la creació de la governació de la Terra Australis per mig d'una real cèdula, i va ratificar l'existència d'esta mateixa per mig d'atres posteriors.

Valdivia va ser alvançat de Terra Australis abans de ser nomenat com governador de Chile, governació que en els seus inicis va comprendre des del grau 27º latitut sur fins al grau 41º, i despuix d'una ampliació, fins a l'estret de Magallanes. A raïl d'açò, sorgix interés d'est per explorar el pas i fusionar Chile en la governació de la Terra Australis. En l'any 1553, el ya governador de Chile va enviar a Jerónimo de Alderete a la península ibèrica, en la missió d'obtindre una extensió de la seua governació i unir-la a la que va obtindre de Sancho de Hoz, Valdivia va morir el 25 de decembre del mateix any.[16]

Jerónimo de Alderete va conseguir el seu comés en la Cort obtenint els territoris al sur de l'estret per a sí mateixa,[16] demanant els territoris immediatament al sur de l'estret de Magallanes mentres encara no se sabia la mort de Valdivia. La petició de Alderete comprenia «des de dit estret de Magallanes per la costa de la mar del sur alvance fins a trescentes llegües, en tot lo que durara el dit estret», s'estima que Valdivia va autorisar a Alderete a fer esta petició.[2]

Els monarques otorguen l'ampliació de la governació de Valdivia a l'estret de Magallanes en i la petició de Alderete en dos reals cèdules de 29 de setembre de 1554, en la referida al territori austral diu: «Nos ha semblat concedir com por la presente concedim al dit capità Gerónimo de Alderete la governación la terra que com dit estret és està de l'atra part del dit estret de Magallanes». Despuix d'açò, el Consell d'Índies traçaria els llímits de la porció de la Terra Australis concedida a Alderete, complementant per mig d'una capitulació els detalls en qüestió.[2]


No obstant, la notícia de la mort de Pedro de Valdivia aplega a la península ibèrica i en açò Alderete hereta tot el territori de la governació de la Terra Australis (no solament el que va demanar) i en el 29 de maig de 1555 va conseguir per mig d'una atra real cèdula les províncies de Chile, els seus territoris patagónicos, ademés d'incorporar als territoris de la Terra Australis al regne de Chile[17][1][18] del com ademés va ser nomenat governador. En esta cèdula se li demana que: «prenga posesyón en el nostre nom de les terres i províncies que cauen en la demarcació de la Corona de Castella, de l'atra part de dit estret».[2]

A finals de 1554 el rei Carlos I mana una carta al Consell d'Índies expressant: «i en lo que toca a la terra que està de l'atra part del dit Estret de Magallanes que aixina mateix havemos dau i concedit en governación al dit Gerónimo de Alderete li havemos manat per les causes que es vos han escrit que puga des de la dita província de Chile embiar alguns navío a prendre notícia i relació de la calitat i utilitat d'aquella terra puix pel present no ha de passar en persona ni embiar á conquistar-la ni poblar-la perque al present haviendo d'atendre a lo que de Chile, no podria hazerse lo un i lo un atre juntament».[2]

En el periodo de huit mesos entre setembre de 1554 i maig de 1555 les regions de la Terra Australis solicitades per Alderete propenques a l'estret de Magallanes varen estar a càrrec d'un governant distint al de Chile, per a despuix incorporar-se definitivament a este últim una volta que Alderete és nomenat governador de Chile. El 7 d'abril de 1556 durant el seu viage de tornada fallix en Panamà a causa de la febra groga.

El seu successor, García Hurtado de Mendoza, va manar a Juan Ladrillero, en 1558 a prendre possessió d'abdós riberes de l'estret de Magallanes.[19] Quan es designa a Francisco de Villagra també se li solicita prendre possessió de les terres al sur de l'Estret en la Real Cèdula que ho va nomenar, quedant en definitiva com a llímit austral de la governació de Chile el pol sur segons el títul transferit des de la governació de Terra Australis.[5][16]

Llímits

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (1977) Desenrolle de l'Antàrtica, Chile: Institut d'Estudis Internacionals, Universitat de Chile; Editorial Universitària.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 (novembre de 1944) L'Antàrtica Chilena, Editorial Andrés Bell.
  3. ↑ «Pedro Sancho de la Hoz». Biografies i vides en llínea. Consultat el 9 de giner de 2023.
  4. ↑ A Political Geography of Latin America, Taylor & Francis, p. 200. ISBN 9781134828074. «Terra Australis (the southern land), south of the Magellan Strait to the South Pole, in 1539 and Chilean governors during the colonial period had territorial jurisdiction over the Antarctic (Paravic Valdivia, 1988).»
  5. ↑ 5,0 5,1 El Llarc Procés Històric de Partició Territorial: Les Fronteres d'Amèrica Llatina i el Carib, Sigles XVI A el XXI (en és), Mèxic, D. F: Bonilla Artigas editors, S.A. de C.V. ISBN 9786077588740. «quinta governació anomenada Terra Australis. Esta governació comprenia des de la ribera sur de l'Estret de Magallanes fins al pol; és dir, la part més austral del continent. No obstant, es va renunciar a esta capitulació i va ser cedida a favor de la Governació de Chile (vejau Mapa 3)»
  6. ↑ “Drets de Chile sobre l'Antàrtida” (és) . Atenea (Concepció) 25 (274): 93–107. doi:10.29393/At274-9DCCC10009.
  7. ↑ «El mit de l'existència del continent "Terra Australis"», La frontera austral: Terra del Fòc, 1520 - 1920 (en és), Càdis: Servici de Publicacions de l'Universitat de Càdis. ISBN 9788477864370.
  8. ↑ (1983) El Descobriment de l'Antàrtica: Dirck Gerritsz - Gabriel de Castella, Santiago de Chile: Bolletí de l'Acadèmia Chilena de l'Història.
  9. ↑ «DON GABRIEL DE CASTILLA PRIMER AVISTADOR DE LA ANTARTICA». Revista Marina. Consultat el 27 de febrer de 2024.
  10. ↑ «El conjurat que va governar l'Antàrtida». Jot Down. Consultat el 19 d'agost de 2022.
  11. ↑ «Pedro Sancho de Hoz: 1514-1547». Biografia de Chile. Consultat el 19 d'agost de 2022.
  12. ↑ «Persona - Sancho de Hoz, Pedro (ca.1514-1547)». Portal d'Archius Espanyols. Consultat el 19 d'agost de 2022.
  13. ↑ «Sancho de Hoz, Pedro». Icarito. Consultat el 19 d'agost de 2022.
  14. ↑ «Història de Chile: . 1540». Biografia de Chile. Consultat el 19 d'agost de 2022.
  15. ↑ «Pedro Sancho de la Hoz». Real Acadèmia de l'Història. Consultat el 19 d'agost de 2022.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Universitat de Magallanes.Consultat el 19 d'agost de 2022.
  17. ↑ Jaime Eyzaguirre (1967). Breu història de les fronteres de Chile. «La Governació de Chile no va quedar per molt temps constreñida, de nort a sur, entre els paralels 27 i 41. L'emperador, per dos cèdules expedides en Arràs, el 29 de setembre de 1554, va ampliar la jurisdicció de Pedro de Valdivia fins a l'Estret de Magallanes, transferint aixina a Chile terres abans donades a Camargo, i va instituir una nova Governació al sur de l'Estret en favor de Jerónimo de Alderete, que va vindre aixina a succeir a l'antic concessionari Pero Sancho de Hoz. La mort de Valdivia va produir, en seguida, un nou canvi i Carlos V, per dos cèdules datades en 29 de maig de 1555, va designar a Alderete Governador de Chile fins a l'Estret i al mateix temps li va ordenar prendre "possessió en el nostre nom de les terres i províncies que cauen en la demarcació de Castella, de l'atra part del dit Estret".»
  18. ↑ «TERRITORIO ANTARTICO CHILENO». Revista de Marina. Consultat el 19 d'agost de 2022. «El primer agraciat en territoris al sur de l'Estret va ser Pedro Sancho de la Hoz, en 1539, qui els va cedir a Pedro de Valdivia, despuix de pretendre assessinar-ho. Mort Valdivia en Tucapel, es va concedir per cèdula real del 29 de maig de 1555 esta porció espanyola de la Terra Australis a Jerónimo de Alderete, qui no va alcançar a aplegar a ella. Despuix li va ser donada a Francisco de Vinagra, en 1558.»
  19. ↑ Bolletí Antàrtic Chilé.Vol. 22 nº 1
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Governació_de_la_Terra_Australis&oldid=630918»