Ruta de Brouwer
La ruta [de] Brouwer (en inglés: Brouwer Route) va ser una important ruta de navegació a vela usada en el XVII, preferentment pels neerlandesos, que navegaven des del cap de Bona Esperança fins a les Índies Orientals Neerlandeses, com el tram oriental de la ruta del Cap. La ruta duya als barcos cap al sur des de la Cap (que es troba a 34° de latitut sur) entrant en els Rugientes Quaranta, després seguia a l'est a través del oceà Índic, abans de girar al noreste cap a l'illa de Java. Aixina s'aprofitaven els forts vents de l'oest que donen nom als Rugientes Quaranta, que aumentaven significativament la velocitat de navegació.[1]
Va ser ideada en 1611 pel navegant neerlandés Hendrik Brouwer, que va trobar que reduïa a la mitat la duració del viage des d'Europa a Java, en comparació a l'anterior ruta del monsó que usaven els àraps i portuguesos, que seguia la costa oriental d'Àfrica cap al nort, navegant a través del canal de Moçambic rodejant Madagascar i després a través de l'oceà Índic, a voltes via l'Índia. En 1616, la Ruta Brouwer era obligatòria per als navegants neerlandesos.[2]
El capità Humphrey Fitzherbert, en el Royal Exchange de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, va provar la ruta en 1620, a la que varen cridar Southern route (ruta meridional), i inicialment varen pensar que era un gran èxit. Pero el segon barco anglés en usar la ruta, el Tryall (a voltes escrit Trial), va calcular incorrectament la llongitut, navegant massa a l'est abans de girar cap al nort i va naufragar en les Tryal Rocks front a la costa de Pilbara en Austràlia en maig de 1622. Els anglesos varen evitar llavors la ruta durant els següents dos décades.[3]
El problema en la ruta era que no hi havia una forma precisa, en eixe moment, per a determinar la llongitut[2] i, per lo tant, saber qué tan llunt cap a l'est havia viajat un barco. L'albirament de l'illa de Ámsterdam o de l'illa de Sant Pablo era l'única senyal per a que els barcos canviaren de direcció i es dirigiren al nort.[4] No obstant, açò depenia de l'experiència del capità. En conseqüència, molts barcos varen resultar danyats o varen naufragar en roques, secs o illes en la plataforma continental occidental d'Austràlia, que era pràcticament desconeguda per als europeus en eixe moment.
La ruta de Brouwer va jugar un important paper en el descobriment de la costa occidental d'Austràlia, i en el gran número de barcos que varen naufragar a lo llarc d'eixa costa (com el Tryall, el Batavia en 1629, Vergulde Draeck en 1656, el Zuytdorp, en 1712, i el Zeewijk, en 1727). En 1696 Willem de Vlamingh va explorar la costa d'Austràlia en busca de supervivents del Ridderschap van Holland, que havia desaparegut en 1694 en 302 ànimes a bordo. Mai es varen trobar supervivents ni el barco.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Vejau en: The Seynbrief, Sailing Toward Destiny, biblioteca nacional d'Austràlia.
- ↑ 2,0 2,1 Parthesius, Robert (2010). Dutch Ships in Tropical Waters: The Development of the Dutch East Índia Company Shipping Network in Àsia 1595–1660, Amsterdam University Press, p. 114. ISBN 9053565175.
- ↑ Lee, I.. “The First Sighting of Austràlia by the English”. The Geographical Journal. Royal Geographical Society.
- ↑ De Witt, D. (2013). The Unfortunate Dutchman, Nutmeg Publishing. ISBN 1301681180.
Referències
[editar | editar còdic]- L'artícul de la Wikipedia en anglés arreplega les següents referències:
- Appleyard, R. T. and Toby Manford (1979). The Beginning: European Discovery and Early Settlement of Swan River Western Austràlia, Nedlands, Western Austràlia: University of Western Austràlia Press. ISBN 0-85564-146-0.
- Henderson, J. (1993). Phantoms of the Tryall, Perth: St George Books. ISBN 0-86778-053-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruta de Brouwer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.