Anar al contingut

Batavia (barco)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batavia (barco)

El Batavia (/baˈtaːvia/ (🔊 escoltar)) va ser un barco de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC). Va ser construït en Ámsterdam en 1628 com el buc insígnia d'una de les tres flotes anuals de barcos de la companyia[1] i va salpar eixe any en el seu viage inaugural cap a Batavia, la capital de les Índies Orientals Neerlandeses. El 4 de juny de 1629, el Batavia va naufragar en les Houtman Abrolhos, una cadena de chicotetes illes front a la costa occidental d'Austràlia. El seu epónimo referix a la ciutat de Batavia (Índies Orientals Neerlandeses), actual Jakarta.

A mida que el barco es destrossava, al voltant de 300 dels 341 passagers i tripulants del Batavia varen conseguir aplegar a terra, mentres que el restant es va ofegar en els seus intents. El seu comandant, Francisco Pelsaert, va navegar cap a Batavia per a buscar ajuda, per lo que va deixar a càrrec a l'alt funcionari de la VOC, Jeronimus Cornelisz, sense saber que ell havia estat planejant un gresca abans del naufragi. Cornelisz va enganyar a uns vint hòmens baix el mando del soldat Wiebbe Hayes per a que buscaren aigua fresca en illes propenques, deixant-los morir. En l'ajuda d'atres amotinats, despuix va orquestar una massacre que, durant vàries semanes, va resultar en l'assessinat d'aproximadament 125 dels supervivents restants, inclosos dònes, chiquets i bebés; també varen mantindre un chicotet número de dònes com esclaves sexuals.[2]

Mentrestant, el grup de Hayes va trobar aigua fresca de forma inesperada i, despuix d'enterar-se de les atrocitats, varen lliurar batalles en el grup de Cornelisz. En octubre de 1629, en l'apogeu de la seua última i més mortal batalla, varen ser interromputs per la tornada de Pelsaert a bordo del barco de rescat Sardam. Posteriorment, Pelsaert va jujar i va condenar a Cornelisz i a sis dels seus hòmens, els qui es varen convertir en els primers europeus en ser eixecutats llegalment en Austràlia. Atres dos amotinats, condenats per crims menors en comparació, varen ser abandonats en el continent australià, de manera que es varen convertir en els primers europeus en habitar permanentment el continent australià. Solament 122 dels passagers originals varen aplegar al port de Batavia.

Associada en l'actualitat en «una de les pijors històries de terror en el història marítima», Batavia ha segut objecte de numeroses històries publicades. Pel seu lloc únic en el història del contacte europeu en Austràlia, el història de Batavia a voltes s'oferix com una narrativa fundacional alternativa al desembarc de la Primera Flota en Sídney. Dels aproximadament quarantasset naufragis de la VOC que han segut localisats i identificats, Batavia és l'únic eixemple de principis del XVII del com els components restants del caixco han segut recuperats, conservats i somesos a un estudi detallat.[3] Molts artefactes del Batavia es troben en el Museu de Naufragis d'Austràlia Occidental en Fremantle, mentres que una rèplica del barco està ancorada com un barco museu en Lelystad, en els Països Baixos.

Construcció

En els sigles XVI i XVII, els holandesos eren els principals constructors de barcos del nort d'Europa, per l'innovació en dissenys (per eixemple, el Filibote) i en tecnologia (el aserradero impulsat per molí de vent). No obstant, usaven la seqüència de construcció «basada en la part inferior», que utilisa un sistema de construcció sobre forre per a la part inferior del caixco. Les taules es molegen i despuix es coloquen vora en vora, tenint l'apariència d'una construcció de caixco pla, pero es coloquen en posició abans d'instalar els marcs. Per lo tant, la forma de la part inferior del caixco es deriva del molejat de les taules del caixco.[Nota 1] La seqüència de construcció «basada en la part inferior» és la mateixa que s'usava en les coques migevals i alguns argumenten que esta és una tradició de construcció romà-celta més antiga.[4]

Els barcos pertanyents a la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) generalment es construïen en les pròpies drassanes de la companyia. La VOC emetia cartes que donaven especificacions detallades per a estos barcos, les quals s'actualisaven de tant en tant. Les cartes donaven un ranc de dimensions clau del caixco i programaven els tamanys dels membres estructurals. No obstant, els dissenys no existien com a plans o dibuixos que determinaren la forma del caixco.[5] A diferència dels barcos construïts per al comerç europeu, els barcos de la VOC de les Índies Orientals estaven revestits en una doble capa de taulons estructurals de roure. Açò estava revestit en una doble capa de pi que incorporava alquitrán i pèl d'animal, junt en taches de ferro molt junts, puix es pretenia que la capa de pi fora resistent al cuc de barco.[6]

La relació eslora-mànega del Batavia era de 4,4:1, lo que la feya més estreta que els barcos precedents de la VOC. Una carta de construcció de barcos de la VOC de 1619 dona una relació eslora-mànega de 3,9:1. Se sugerix que hi havia una tendència de la VOC a tindre dissenys cada volta més estrets a principis del XVII. Tots els barcos de la VOC tenien una relació eslora-mànega relativament alta, cobrint un ranc de 3,7:1 a 4,5:1. Açò era en un moment en que una relació de 3:1 no haguera segut inusual.[7]


Batavia, de la mateixa manera que atres barcos holandesos de l'época, es va construir en roure importat dels boscs que voregen el Vístula. El comerç holandés de fusta del Bàltic, particularment roure, es remonta a principis del XIII. (A principis del XVII, els comerciants holandesos dominaven el comerç europeu de fusta). El roure de la regió del Vístula va deixar d'usar-se despuix de 1643. És possible que la construcció naval holandesa haguera segut una causa de deforestació de la zona per a llavors.[Nota 2][8]

Batavia pot haver segut un dels dos barcos especificats en la carta de construcció naval de la VOC del 29 de març de 1626; normalment prenia 18 mesos construir un d'estos barcos, per lo que un chicotet retart encaixaria en les dates. Es va elegir el nom «Batavia» el 29 de juny de 1628 i els líders de la VOC varen pressionar per a que el barco estiguera llest per a la pròxima flota (que consistia en atres cinc barcos), que devia partir en setembre o octubre de 1628. Batavia seria el buc insígnia d'esta flota.[9]

Viage inaugural

El 29 d'octubre de 1628, el recent construït Batavia, encarregat per la VOC, va salpar de Texel en els Països Baixos cap a les Índies Orientals Neerlandeses per a obtindre espècies.[1][10] Les seues órdens eren usar la Ruta de Brouwer, com tots els barcos de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Açò implicava navegar al sur d'un curs directe a Jakarta, pero sense cap forma de medir la llongitut, era difícil jujar quàn fer el gir cap al nort. Un gir tardà implicava el risc d'encallar en la costa d'Austràlia.[11]

Va navegar baix el mando del comandant i comerciant principal Francisco Pelsaert, en Ariaen Jacobsz servint com a capità. Pelsaert i Jacobsz s'havien trobat anteriorment en Suratte holandés, quan Pelsaert reprendió públicament a Jacobsz en acabant de que s'emborrachara i insultara a Pelsaert front a atres comerciants. Existia animositat entre els dos hòmens despuix d'este incident.[12] També es trobava a bordo el comerciant junior Jeronimus Cornelisz (30), un boticario en bancarrota d'Haarlem que fugia dels Països Baixos per temor a ser arrestat per les seues creències heréticas associades en el pintor Johannes van der Beeck.

Pla de gresca

Segons el relat de Pelsaert, Jacobsz i Cornelisz varen concebre un pla per a prendre el barco durant el viage, lo que els permetria escomençar una nova vida en un atre lloc en utilisar la gran cantitat d'or i argent de comerç a bordo.[13] Despuix de deixar el Cap de Bona Esperança, a on havien parat per suministraments, Pelsaert va alegar que Jacobsz deliberadament va desviar el barco del seu curs i ho va alluntar del restant de la flota. Jacobsz i Cornelisz ya havien reunit un chicotet grup de hòmens al seu entorn i varen organisar un incident del com devia sorgir la gresca. Açò involucrava agredir sexualment a una prominent passagera jove, Lucretia Jans, per a provocar que Pelsaert disciplinara a la tripulació. Esperaven pintar la seua disciplina com a injusta i reclutar més membres per simpatia. No obstant, la dòna no va poder identificar als seus atacants.[14][15]

Afonament del barco

Localisació del naufragi prop de la costa d'Austràlia Occidental
Supervivents traslladats des del naufragat Batavia a illes propenques en els pots del barco.
Cementeri de Batavia, ara conegut com Beacon Island, en el Grup Wallabi, Illes Abrolhos

El 4 de juny de 1629, el Batavia va chocar contra el Sec Morning prop de la Beacon Island, part dels Houtman Abrolhos front a la costa occidental d'Austràlia.[10] Dels 322 a bordo, la majoria dels passagers i la tripulació varen conseguir aplegar a terra, encara que 40 persones es varen ofegar. Els sobreviviente, incloses totes les dònes i els chiquets, varen anar despuix transferits a illes propenques en la llancha i en la yola.

En un primer reconeiximent de les illes no es va trobar aigua dolça i l'alimentació era llimitada (lleons marins i aus). Pelsaert es va donar conte de la situació desesperada i va decidir buscar aigua en el continent. Un grup compost per Jacobsz, Pelsaert, oficials superiors, alguns membres de la tripulació i alguns passagers varen deixar el lloc del naufragi en una lacha de nou metros en busca d'aigua potable. Despuix d'una busca infructuosa d'aigua en el continent, varen deixar als atres supervivents i es varen dirigir al nort en un perillós viage cap a la ciutat de Batavia, en les Índies Orientals Neerlandeses, el homònim del barco, per a buscar rescat. En el camí, la tripulació va fer més incursions en el continent en busca d'aigua fresca.

En el seu diari, Pelsaert va declarar que el 15 de juny de 1629, varen navegar a través d'un canal entre un sec i la costa, trobant una obertura al voltant del migdia en una latitut estimada d'aproximadament 23 graus sur a on varen poder desembarcar i es va trobar aigua. El grup va passar la nit en terra. Pelsaert va comentar sobre la gran cantitat de montículs de termites en la zona i la plaga de mosques que els afligia. Pelsaert va declarar que varen continuar cap al nort en l'intenció de trobar el «riu de Jacob Remmessens», identificat per primera volta en 1622; no obstant, pel vent, no varen poder desembarcar. Drake-Brockman ha sugerit que este lloc deu identificar-se en Yardie Creek.[16][17][18]

No va ser fins que la llancha va aplegar a l'illa de Nusa Kambangan (Índies Orientals Neerlandeses) que Pelsaert i els demés varen trobar més aigua.[19] El viage va prendre 33 dies, en tots sobrevivint. Despuix de la seua arribada a Batavia, el contramaestre, Jan Evertsz, va ser arrestat i eixecutat per negligència i «comportament escandalós» abans de la pèrdua del barco (se sospitava que hi havia estat involucrat). Jacobsz també va ser arrestat per negligència, encara que Pelsaert no va sospitar de la seua culpabilitat en la possible gresca.[20]


El governador general Jan Pieterszoon Coen de colp i repent va concedir el mando del Sardam a Pelsaert per a rescatar als atres supervivents, aixina com intentar salvar les riquees del naufragi del Batavia. Dins d'un més, Pelsaert va aplegar a l'àrea general a on havia ocorregut el naufragi, pero va prendre un atre més de busca per a localisar les illes una volta més. Quan finalment va aplegar al lloc, va descobrir que havia ocorregut una sanguinosa massacre entre els sobreviviente, lo que va reduir el seu número en a lo manco cent.[21]

Assessinats

Massacre dels sobreviviente.

Cornelisz va ser un dels pocs hòmens que va permanéixer en el Batavia per a saquejar i furtar. Va ser un dels pocs que va sobreviure a la ruptura final del barco i va aplegar a l'Illa Beacon despuix de surar durant dos dies. Encara que no era ni mariner ni soldat, Cornelisz va ser elegit per a estar a càrrec dels sobreviviente pel seu alt ranc en la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Va fer plans per a saquejar qualsevol barco de rescat que poguera retornar i usar el barco per a buscar un atre refugi segur. Cornelisz va fer plans desgavellats per a iniciar un nou regne, utilisant l'or i l'argent del naufragi. No obstant, per a portar a terme este pla, primer necessitava eliminar a possibles oponents.[22]

Fort de pedra Wiebbe Hayes en West Wallabi Island

El primer acte delliberat de Cornelisz va ser tindre totes les armes i suministraments d'aliments confiscats i llocs baix el seu control. Després va traslladar a un grup de soldats, liderats per Wiebbe Hayes, a la propenca West Wallabi Island(ubicada aproximadament a 8.7 quilómetros o 5.4 milles al noroest), en el pretext de fer-los buscar aigua. Se'ls va dir que enviaren senyals de fum quan trobaren aigua i serien rescatats.[22] Convençut de que no tindrien èxit, els va deixar allí per a morir i va prendre el control total dels demés sobreviviente.

Cornelisz mai va cometre cap dels assessinats per sí mateixa; encara que va intentar, pero no va conseguir, enverinar a un bebé (que finalment va ser estrangulat).[23] En canvi, coaccionó a uns atres per a que ho feren per ell, generalment baix el pretext de que la víctima havia comés un crim com el robo. Originalment, Cornelisz i els seus secuaces havien assessinat per a salvar-se; no obstant, no varen tardar en escomençar a matar per plaure o per hàbit.[24] Cornelisz va planejar reduir la població de l'illa a al voltant de 45 per a que els seus suministraments duraren el major temps possible. També temia que molts dels sobreviviente permaneixqueren lleals a la companyia.[25] En total, els seguidors de Cornelisz varen assessinar a lo manco a 110 hòmens, dònes i chiquets.[26] Un chicotet número de dònes varen ser mantingudes com esclaves sexuals; entre elles estava Jans, la qual Cornelisz es va reservar per a sí mateixa.[2]

Rescat

Encara que Cornelisz havia deixat als soldats, liderats per Hayes, per a que moriren, varen aplegar a trobar bones fonts d'aigua i menjar en l'Illa West Wallabi. En un inici, desconeixien les massacres que estaven ocorrent i varen enviar senyals de fum preestablides anunciant les seues troballes. No obstant, no varen tardar en enterar-se dels assessinats per sobreviviente que fugien de l'Illa Beacon. En resposta, els soldats varen improvisar armes en materials arrastrats pel naufragi. També varen establir una vigilància per a estar preparats per als hòmens de Cornelisz i varen construir un menut fort de blocs de pedra calcàrea i coral.[27]


Cornelisz es va afanyar a aprofitar les notícies de l'aigua en l'atra illa, ya que el seu propi suministrament estava disminuint i la contínua supervivència dels soldats amenaçava el seu èxit. Temia que qualsevol barco de rescat avistar primer als soldats, per lo que va enviar als seus hòmens a eliminar esta amenaça. Pero els soldats entrenats, que ara estaven molt millor alimentats que el grup de Cornelisz, els varen derrotar fàcilment en vàries batalles. Buscant sometre a Hayes al seu mando, Cornelisz va viajar ell mateixa a l'illa, a on Hayes i els seus soldats ho varen prendre com a rehé. Els hòmens que varen escapar es varen reagrupar baix el mando del soldat Wouter Loos i varen intentar de nou, esta volta utilisant mosquetes per a sitiar el fort de Hayes i casi derrotar als soldats.[28] No obstant, els hòmens de Hayes varen prevaldre novament just quan va aplegar el Sardam. Es va desnugar una carrera cap al barco de rescat entre els hòmens de Cornelisz i els soldats. Hayes va aplegar primer al barco i va poder presentar la seua versió de l'història a Pelsaert. Despuix d'una breu batalla, la força combinada va capturar a tot el grup de Cornelisz.[29][30]

Conseqüències

Una de les víctimes de la massacre de Batavia, excavada en Beacon Island i ara exposta en el Museu de Naufragis de Fremantle. Varó, d'uns 35-39 anys, en el cràneu destrossat, el omóplato trencat i sense peu dret.

Pelsaert va decidir realisar un juí en les illes, perque el Sardam en el viage de tornada a Batavia hauria estat sobrecarregat en sobreviviente i presoners. Despuix d'un breu juí, els pijors delinqüents varen ser duts a l'Illa Seal i eixecutats. A Cornelisz i a varis dels seus secuaces se'ls varen tallar abdós mans abans de ser aforcats.[31]

Loos i un grumete, Jan Pelgrom de Bye, que varen ser considerats delinqüents menors, varen ser abandonats en el continent australià i no es va tornar a saber d'ells. Açò els va convertir en els primers europeus en haver vixcut de forma permanent en el continent australià.[32] En l'actualitat, es pensa que este lloc es tracta de Wittecarra Creek prop de Kalbarri, Austràlia Occidental, encara que una atra sugerència és el propenc Port Gregory.[19]

Ahorcamiento dels assessins de Batavia.

El restant dels secuaces de Cornelisz varen ser duts a Batavia per a ser jujats. Cinc varen ser aforcats, mentres que varis atres varen ser assotats, arrastrats per la quilla o tirats des del bauprés en el posterior viage de tornada a casa.[33] El segon al mando de Cornelisz, Jacop Pietersz, va ser ejectuado en la roda, el castic més sever disponible en eixe moment. A pesar de ser torturat, Jacobsz no va confessar la seua participació en la conspiració per a la gresca i va escapar de l'eixecució per la falta de proves. El seu final és desconegut, pero s'assumix que podria haver mort en presó en Batavia. Una junta d'investigació va decidir que Pelsaert havia eixercit una falta d'autoritat i, per lo tant, va anar parcialment responsable de lo succeït. Els seus actius financers varen ser expropiats i va morir de malaltia al següent any, encara que els seus diaris sobre l'assunt es varen publicar en 1647 i varen anar àmpliament llegits, lo que va difondre el coneiximent dels perills de la costa d'Austràlia Occidental.[30]


Hayes va ser aclamat com un héroe i ascendit a sargent, lo que va aumentar el seu salari, mentres que aquells que havien estat baix el seu mando varen ser ascendits al ranc de veta.[33] De les 332 persones originals a bordo del Batavia, solament 122 varen aplegar al port de Batavia.[34] El Sardam finalment va navegar de tornada a casa en la major part del tesor que originalment duya el Batavia a bordo. Dels dotze cofres del tesor que originalment estaven a bordo, dèu varen ser recuperats i duts a bordo del Sardam.[32]

Notes

  1. ↑ La construcció del caixco trincado és un eixemple de construcció sobre forre, en la que la forma del caixco es deriva de la manera en que s'encaixen els taulons. Les cuadernas (o costelles) s'afigen despuix. En general, es considera que la construcció del caixco pla té una seqüència en la que les cuadernas s'erigixen sobre la quilla i despuix s'entaulen: «primer les cuadernas».Històricament, es tracta d'una simplificació excessiva. Moltes embarcacions construïdes en Holanda en els sigles XVI i XVII tenien la part inferior del caixco construïda primer en taulons, els quals se subjectaven en abrazaderas i cornamusas provisionals. A partir d'això, es donava forma als fondos per a ajustar-los al caixco i s'instalaven. Les cuadernas continuaven en les primeres arraïlades que s'ajustaven a la tablazón (pero no als sols, com ocorreria en una verdadera construcció carvel), i estos s'entaulaven. La seqüència continuava en la fixació de les segones arraïlades a la tablazón instalada, i despuix s'afegien noves taules pel costat del caixco. Aixina que, una característica distintiva d'esta construcció és la «arraïlada flotant», que només es fixa al entarimado i no als sols ni a atres arraïlades.
  2. ↑ Una teoria alternativa per a explicar la raó per la que Vístula va deixar de ser una font de roure és la Guerra dels Trenta Anys i la guerra entre Suècia i Polònia en 1655-1660. No obstant, l'evidència sugerix que tot el comerç holandés cap al Bàltic es va mantindre notablement resistent, a pesar d'estes guerres.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Van Duivenvoorde, 2015, p. 18
  2. ↑ 2,0 2,1 (7 d'octubre d i2017) Batavia (1629): giving voice to the voiceless – Symposium (en en), Universitat d'Austràlia Occidental, p. Nedlands. Consultat el 14 de març de 2020.
  3. ↑ Van Duivenvoorde, 2015, p. 423
  4. ↑ Van Duivenvoorde, 2015, pp. 31, 67
  5. ↑ Van Duivenvoorde, 2015, pp. 81, 432–450
  6. ↑ Van Duivenvoorde, 2015, p. 355
  7. ↑ Van Duivenvoorde, 2015, pp. 404, 424
  8. ↑ Van Duivenvoorde, 2015, pp. 385–389
  9. ↑ Van Duivenvoorde, 2015, pp. 141–143
  10. ↑ 10,0 10,1 «Batavia» (en en). Department of Maritime Archaeology Online Databases. Consultat el 11 de novembre de 2007.
  11. ↑ Van Duivenvoorde, 2015, p. 19
  12. ↑ Dash, 2002, p. 57
  13. ↑ Dash, 2002, p. 87
  14. ↑ Dash, 2002, p. 99
  15. ↑ «VOC ship Batavia» (en en). Archivat des de l'original, el 10 d'abril de 2011. Consultat el 27 de març de 2011.
  16. ↑ Drake-Brockman, 2006, pp. 300–304
  17. ↑ Godard, 1993, p. 156
  18. ↑ Dash, 2002, p. 150
  19. ↑ 19,0 19,1 Godard, 1993, pp. 186–187
  20. ↑ Dash, 2002, pp. 161–162
  21. ↑ Dash, 2002, p. 162
  22. ↑ 22,0 22,1 «Batavia's Graveyard» (en en). Houtman Albrolhos. Perth: Historical Society (2008). Archivat des de l'original, el 10 d'abril de 2011. Consultat el 31 de decembre de 2009.
  23. ↑ Dash, 2002, p. 140
  24. ↑ Dash, 2002, p. 138
  25. ↑ Dash, 2002, p. 122
  26. ↑ «The Batavia Mutiny» (en en) (1 de giner de 2009). Consultat el 22 d'abril de 2021.
  27. ↑ Dash, 2002, pp. 176–179
  28. ↑ Dash, 2002, pp. 182–183
  29. ↑ Dash, 2002, pp. 188–190
  30. ↑ 30,0 30,1 «Barbarism and brutality: surviving the Batavia shipwreck» (en en). Australian National Maritime Museum. Consultat el 2 d'abril de 2024.
  31. ↑ Kimberly, 1897, p. 10
  32. ↑ 32,0 32,1 Leavesley, 2003
  33. ↑ 33,0 33,1 «Batavia's History» (en en). Western Australian Museum. Consultat el 22 de giner de 2019.
  34. ↑ Ariese, 2012, p. 5

Bibliografia

  • Van Duivenvoorde, Wendy (2015). Dutch East Índia Company shipbuilding : the archaeological study of Batavia and other seventeenth-century VOC ships, 1° edició (en en), College Station: Texas A&M University Press. ISBN 978-1-62349-231-1.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Batavia_(barco)&oldid=1580501»