Roda (tortura)
La roda va ser un método de suplici i eixecució amprat en Europa (especialment en Suècia, Països Baixos, França, Itàlia, Escòcia i Alemània) des de l'Edat Mija i durant l'época moderna fins a l'última eixecució registrada en 1841 en Prusia.[1] El método era usat com a complement a la pena capital comuna en casos de delinqüència greu, per eixemple, traïció i homicidi agravat, amprant un element de tortura per a horrorisar.
.png)
Descripció del suplici
La primera part de la tortura consistia en nugar fermament al reu a un banc o a una creu (per a "acomodar" les extremitats), despuix de lo que el verduc procedia a trencar, per mig d'una barra de ferro o qualsevol atre instrument similar, tots els ossos i articulacions del condenat. L'operació devia fer-se en certa tècnica, puix era preceptiu que el condenat no morira per un derrame intern. No se li colpejava per això el cap, que quedava intacta. L'objectiu era que les extremitats pogueren ser doblades i dislocades per numerosos llocs.
Despuix d'açò, el reu era colocat en una roda de carro, de manera que els turmells tocaren el cap, per ad açò les cames devien dislocar-se cap a dalt, posant-se els braços de manera que recorregueren tota la llongitut de la circumferència. Despuix d'açò, s'enganchava la roda a un eix que a la seua volta es clavava en el sol, quedant la roda elevada i en posició horisontal, en el condenat sobre ella.[2]
Si tenim en conte que al reu també se li trencaven les costellas, lo que feya que la respiració fora extremadament penosa, la condena a «ser quebrat de dalt avall i després dut a la roda» significava una mort llenta i dolorosa que es podia prolongar durant hores, i inclús fins a un dia.[3]
El milacre de Santa Catalina
Santa Catalina va ser una màrtir cristiana que, segons la tradició, va ser una verge d'Aleixandria de el IV, dotada tant d'agut ingeni i saber com de fortalea d'ànim. L'emperador Maximiano va ordenar la seua eixecució en la roda, pero quan el cos de Catalina va tocar la fusta de la roda, esta es va trencar, segons la seua hagiografia; llavors l'emperador va ordenar decapitació.
Referències
- ↑ Burrill, Alexander (1870). A Law Dictionary and Glossary, 2nd edició, New York, NY: Baker Voorheis and Co., p. 620.
- ↑ http://www.diogenes.unc.edu.ar/edicion/202/hunt.php [1] archivat en Wayback Machine. Descripció d'alguns suplicis de l'época moderna.
- ↑ Mike Dash. La tragèdia del Batavia, la gresca més cruel de l'història, Ed. Lumen, Barcelona 2003, ISBN 84-264-1352-8, págs. 394 i 395.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rueda (tortura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.