Teoria del descobriment d'Austràlia pels portuguesos
La teoria del descobriment d'Austràlia pels portuguesos es basa en uns mapes del XVI, de l'escola de Dieppe, a on apareix una gran illa anomenada Java la Gran i noms en portugués i gallec, que segons diversos historiadors representa lo que hui coneixem com Austràlia.[1] Segons esta teoria, va ser l'expedició de Cristóvão de Mendonça la que va arribar a Austràlia en l'any 1522.
En el XVII l'illa va ser objecte de posteriors exploracions europees. Algunes expedicions a la famosa Terra Australis són les de l'holandés Willem Jansz en 1606, la de l'espanyol Luis Váez de Torres també en 1606 i els holandesos Dirk Hartog en 1637, Jan Carstensz en 1612 i Abel Tasman en 1690. Este últim va donar el seu nom a l'illa de Tamapoeta.
Vore també
[editar | editar còdic]- Hakluyt Society
- Richard Henry Major
- George Collingridge
- Mapamundi de Leonardo
- Cartografia portulana
- Mapa de Juan de la Cosa
- Mapamundi de Dumenges Teixeira
- Planisferi de Cantino
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Discovery of Austràlia Reimprimido en edició facsímil (1983) Golden Press, NSW ISBN 0 85558956 6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría del descubrimiento de Australia por los portugueses» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.