Illes Montebello
Les illes Montebello o Mont Bell (en anglés: Montebello Islands) són un archipèlec d'unes 174 chicotetes illes i illots (dels quals solament 92 tenen nom) situats a uns 130 km de la costa nort-occidental de Pilbara, al noreste de l'illa de Barrow, en Austràlia. Les illes formen un parc administrat pel departament de mig ambient i conservació d'Austràlia Occidental, i provablement les seues aigües circumdants es convertiran en reserva marina.
Descripció
[editar | editar còdic]Entre totes les illes de l'archipèlec ocupen un àrea d'uns 22 km². Les illes més grans, Hermite (o Hermit) i Trimouille, tenen superfícies d'1.022 ha i 522 ha respectivament. Estan formades per roca calcàrea i arena. Les zones rocoses estan cobertes principalment per herbars de Triodia en xares disseminades, mentres que les àrees arenenques sustenten herbes, juncs i arbustos, principalment del gènero Acacia. Creixen franges de manglars en les baïes protegides i en els canals de l'archipèlec, especialment en l'illa Hermite. El seu clima és càlit i àrit, en una mija anual de precipitacions d'uns 320 mm.[1]
Fauna
[editar | editar còdic]
Les illes són considerades per BirdLife International com un àrea important per a les aus (IBA) perque sustenta al 1% de la població mundial de charrancito australià, charrán rosat i ostrero obscur.[1][2] El charrán piquigualdo crío allí regularment, a voltes en gran número. Atres aus que crían en les illes són l'àguila peixcadora, el pigargo oriental, l'ostrero pío australià, la pagaza piquirrojas i el charrán embridado. Les illes sustenten a unes 12-15 parelles reproductores d'alcaraván picogrueso australià. També s'ha registrat allí al anteojito australià.[1]
Les illes estan lliures de rates i gats asilvestrados invasores gràcies a programes d'erradicació. Atres programes de conservació han consistit en el traslladat a les illes d'alguns mamífers continentals amenaçats com l'ualabí llebre rojós i el rata de Field.[1]
Història
[editar | editar còdic]Les dos illes principals varen ser descobertes per l'explorador francés Nicolas Baudin en 1801. L'illa Hermite va ser nomenada en honor de l'almirant francés Jean Marthe Adrien L'Hermite. L'illa Trimouille du el nom d'una família noble francesa. Hi ha problemes en els noms de les illes en els registres dels primers exploradors, i s'ha sugerit que els francesos i després els britànics confonien les illes Lowendal i Hermite.
Una de les primeres referències sobre les illes es va produir en 1622 quan l'navío Tryall va naufragar al noroest d'elles. Despuix durant anys la posició aproximada del lloc es va cridar en les cartes de navegació les roques del Tryal. Les illes varen ser importants econòmicament per la recolecció de perles des de el XIX fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Operació Huracà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Operació Hurricane.
Una baïa de l'illa Trimouille va ser usada com a emplaçament per a l'operació Hurricán, la primera prova d'armes nuclears del Regne Unit, el 3 d'octubre de 1952. Va haver dos proves nuclears més en les illes Alpha i Trimouille en 1956. En la segona d'elles, el nom de la qual en còdic va ser G2, es va provar el major dispositiu jamai detonat en Austràlia, en una força de 98 kt. Vàries ciutats de Queensland com Mount Isa, Julia Creek, Longreach i Rockhampton varen resultar contaminades com a conseqüència d'esta prova.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 BirdLife International. (2011). Important Bird Areas factsheet: Montebello Islands. Consultat: 16 d'agost de 2011.
- ↑ «IBA: Montebello Islands». Birdata. Birds Austràlia. Consultat el 16 d'agost de 2011.
- ↑ Roger Cross (2001). Fallout, Wakefield Press, p. 179.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Acaster, Ray. British nuclear testing at the Monte Bell Islands. Early Days Vol. 11, nº. 1 (1995) p. 66-80.
- Arnold, Lorna and Smith, Mark (2006). Britain, Austràlia and the Bomb: The Nuclear Tests and their Aftermath. Palgrave MacMillan. ISBN 1-4039-2102-4.
- Bird, Peter. Operation hurricane Worcester : Square One Publications, 1989. ISBN 1-872017-10-X First published: 1953.
- Burbidge, A. A. The fauna and flora of the Mont Bell Islands. Perth : Department of Fisheries and Fauna, 1971
- Deegan, P. M. Mont Bell and Lowendal Islands : bibliography ; summary report of marine resources Perth [W.A.] : Dept. of Conservation and Land Management, 1992.
- Edward Duyker François Péron: An Impetuous Life: Naturalist and Voyager, Miegunyah/MUP, Melb., 2006, ISBN 978 0522 85260 8,
- Fornasiero, Jean; Monteath, Peter and West-Sooby, John. Encountering Terra Australis: the Australian voyages of Nicholas Baudin and Matthew Flinders, Kent Town, South Austràlia, Wakefield Press, 2004. ISBN 1-86254-625-8
- Frank Horner, The French Reconnaissance: Baudin in Austràlia 1801—1803, Melbourne University Press, Melbourne, 1987 ISBN 0-522-84339-5.
- Tuckfield, Trevor. The Mont Bell Islands. Walkabout, Vol. 17, No. 8, (1 August 1951), p. 33,34.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islas Montebello» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.