Anar al contingut

Estructura de la Terra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Estructura de la Terra

L'estructura de la Terra està formada per capes esfèriques concèntriques: una corfa sòlida de silicats exterior, una astenosfera i un mant altament viscosos, un núcleu extern líquit (molt manco viscós que el mant) i un núcleu intern sòlit.[1] La comprensió científica de l'estructura interna de la Terra es basa en observacions de topografia i batimetría, l'estudi de roques en afloraments, mostres dutes a la superfície des de grans profunditats per volcans o activitat volcànica, l'anàlisis de les ones sísmiques que travessen l'interior del planeta, les medicions dels camps gravitacionals i magnètics planetaris, i els experiments en sòlits cristalins a pressions i temperatures característiques de l'interior profunt.[2]

Evolució de la superfície

Pangea i la deriva continental

Fa aproximadament 270 millons d'anys, existia un supercontinent cridat Pangea (que incloïa casi tots els continents de la Terra) que cobria un terç de la superfície planetària, i l'oceà mundial Panthalassa ho rodejava.[3] La fragmentació del supercontinent va escomençar fa aproximadament 200 millons d'anys (a principis del Jurásico), procés del com varen sorgir els continents actuals (Àsia, Àfrica, Amèrica del Nort, Amèrica del Sur, l'Antàrtida, Europa i Austràlia) i els cinc oceans (Pacífic, Atlàntic, Índic, Antàrtic i Àrtic).[4] La teoria de la deriva continental, proposta per Alfred Wegener a principis del XX, va anar el precursor de la moderna tectònica de plaques.[5]

Característiques físiques

Massa, volum i densitat

Massa de les capes de la Terra
Capa Percentage en massa
Corfa 0.473
Mant 67.3
Núcleu extern 30.8
Núcleu intern 1.7
Comparació de la Terra en atres planetes interns del sistema solar. De dreta a esquerra: Mart, Terra, Venus, Mercurio.


La massa de la Terra és aproximadament 5.9722 × 1024 kg,[6] en un volum propenc a 1.08321 × 1012 km³ i una densitat mija de 5.513 g/cm³, lo que la convertix en el planeta més dens del sistema solar.[7] Si no hi haguera compressió gravitacional, Mercurio seria el planeta més dens.[8]

La Terra és el més gran dels quatre planetes interiors (rocosos), pero és molt chicotet en comparació als jagants gaseosos. Mercurio és el planeta més chicotet del sistema solar i té aproximadament el 4.5% del tamany (volum) de la Terra. Venus té aproximadament el 86% del tamany de la Terra i és el planeta més propenc a ella. Mart té aproximadament el 15% del tamany de la Terra. Júpiter és el planeta més gran i pot albergar 1.321 planetes del tamany de la Terra en el seu volum.[9] Saturn és el segon més gran, en capacitat per a 764 planetes del tamany de la Terra.

Gravetat de la Terra

Artícul principal → Gravetat de la Terra.


La gravetat és la força d'atracció universal que eixercix la Terra sobre tots els objectes. A principis del XVI, astrònoms com Galileo Galilei i Tycho Brahe varen establir el model heliocéntrico, i Johannes Kepler va demostrar que els planetes giren en òrbites elíptiques al voltant del Sol. Va ser Isaac Newton qui va formular la llei de gravitació universal, explicant que la mateixa força que fa caure una poma manté a la Lluna en òrbita.[10] En la Terra, tots els objectes tenen pes per l'atracció gravitatoria, que és proporcional a la seua massa.

La força eixercida per la gravetat terrestre s'utilisa per a calcular la massa de la Terra. Els astrònoms també poden calcular la massa de la Terra observant el moviment dels satèlits en òrbita.[11] La gravetat estàndar en la superfície terrestre és de 9.80665 m/s² (aproximadament 32.1740 ft/s²). Este valor és la gravetat promig a 45° de latitut al nivell de la mar i s'utilisa en càlculs d'ingenieria. La gravetat varia per vàries raons:[12]

  1. Rotació de la Terra: la força centrífuga reduïx la gravetat aparent, per lo que una persona pesa llaugerament menys en l'equador que en els pols. La rotació afecta la gravetat en aproximadament 0.03 m/s².
  1. Altitut: a major altitut, els objectes estan més llunt del centre de la Terra, lo que reduïx la gravetat. A 1,000 metros d'altura, la gravetat disminuïx aproximadament 0.0001 m/s².
  2. Variacions de densitat del subsol: la gravetat és funció de la massa local; la presència de roques denses (com a minerals de ferro) o menys denses (com a conques sedimentarias) causa anomalies gravimétricas.
  3. Efectes de marea: les atraccions gravitacionals del Sol i la Lluna provoquen variacions periòdiques molt chicotetes en la gravetat (aproximadament 0.0000003 m/s²).

Elements i composts constituents

La Terra està composta de minerals, lava, líquits i composts volàtils. l'oxigen és l'element més abundant en la part rocosa del planeta (corfa i mant). Ademés de l'oxigen, la majoria de les roques són silicats. Solament algunes roques sedimentarias, com la calcàrea, carixen de silici pero contenen oxigen en forma de carbonat. Estes roques es troben prop de la superfície de la corfa. Els principals composts de la corfa i el mant són òxits: diòxit de silici (SiO2), òxit d'alumini (A el2O3), òxit de magnesi (MgO), òxit de ferro (LLEIG), òxit de calcio (CaO), òxit de sodi (Na2O) i òxit de potassi (K2O).[13]

Alguns elements de l'estructura terrestre es coneixen com elements de terres rares o metals de terres rares (REE, per les seues sigles en anglés). Estos inclouen: escandio (Sc), itri (I), lantano (La), ceri (Ce), praseodimi (Pr), neodimi (Nd), prometio (Pm), samari (Sm), europi (Eu), gadolini (Gd), terbi (Tb), disprosio (Dy), holmi (Ho), erbi (Er), tuli (Tm), iterbio (Yb) i luteci (Lu).[14] Quan es alean en atres metals, alguns poden millorar les propietats magnètiques, la resistència a altes temperatures i atres característiques. Per eixemple, els imans d'alta resistència (neodimi-ferro-bor, NdFeB) són essencials en moltes tecnologies modernes.[15]

Percentage d'elements constituents de la Terra[16]
Element Símbol Corfa Mant Núcleu Total
Ferro
Fe
5
6
85
32
Oxigen
O
47
44
6
30
Silici
Si
28
22
15
Magnesi
Mg
2.1
23
14
Sofre
S
2
2.9
Níquel
Ni
5
1.8
Calcio
Ca
3.6
2.3
1.5
Alumini
A el
8
2.2
1.4
Sodi
Na
2.8
0.2
Potassi
K
2.6
Atres elements
0.9
0.3
2
1.4

Vore també

Referències

  1. ↑ National Geographic Society. «Earth Structure» (en en). nationalgeographic.org. Consultat el 2024-05-20.
  2. ↑ United States Geological Survey (USGS). «Inside Earth» (en en). usgs.gov. Consultat el 2024-05-20.
  3. ↑ Encyclopaedia Britannica. «Pangea» (en en). britannica.com. Consultat el 2024-05-20.
  4. ↑ Encyclopaedia Britannica. «Continental drift» (en en). britannica.com. Consultat el 2024-05-20.
  5. ↑ University of Califòrnia Museum of Paleontology. «Plate Tectonics: The Rocky History of an Idea» (en en). berkeley.edu. Consultat el 2024-05-20.
  6. ↑ MI = 5·9722×1024 kg ± 6×1020 kg. "2016 Selected Astronomical Constants [1] archivat en Wayback Machine." in Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ NASA Solar System Exploration. «Earth: In Depth» (en en). nasa.gov. Consultat el 2024-05-20.
  8. ↑ «Earth» (en en). education.nationalgeographic.org. Consultat el 2023-11-30.
  9. ↑ Space.com. «How Big Is Jupiter?» (en en). space.com. Consultat el 2024-05-20.
  10. ↑ Encyclopaedia Britannica. «Isaac Newton» (en en). britannica.com. Consultat el 2024-05-20.
  11. ↑ NASA. «What Is an Orbit?» (en en). nasa.gov. Consultat el 2024-05-20.
  12. ↑ National Geographic Society. «Gravity» (en en). nationalgeographic.org. Consultat el 2024-05-20.
  13. ↑ USGS. «What llaure the most common elements in Earth's crust?» (en en). usgs.gov. Consultat el 2024-05-20.
  14. ↑ Encyclopaedia Britannica. «Rare-earth element» (en en). britannica.com. Consultat el 2024-05-20.
  15. ↑ U.S. Department of Energy. «Rare Earth Neodymium Magnets» (en en). energy.gov. Consultat el 2024-05-20.
  16. ↑ «Structure» (en en). web.archive.org. Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2013. Consultat el 8 de juny de 2020.

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estructura_de_la_Terra&oldid=1451291»