L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esteles de Nahr el-Kalb

Les esteles de Nahr el-Kalb són un conjunt commemoratiu compost per més de 20 inscripcions i relleus de roca tallats en les roques calcàrees al voltant del estuari del Nahr al-Kalb en el Líban, al nort de Beirut.

Esteles de Nahr el-Kalb

Les inscripcions inclouen tres esteles jeroglífiques egipcíaques de faraons, inclós Ramsés II,[1] sis inscripcions cuneïformes[1] de reis neoasirios i neobabilonios, inclosos Esarhaddon[1] i Nabucodonosor II,[1] inscripcions romanes i gregues,[1] Inscripcions àraps del sultà mameluco egipcíac Barkuk[2] i el príncip druso Fakhr-al-Din II,[3] un monument a l'intervenció de Napoleón III en el Líban en 1860[4] i una dedicació a l'independència del Líban en 1943 de França. Com a tal, s'ha dit que el lloc resumix tota el història del Líban en un sol lloc.[5]

El primer europeu en identificar el lloc va ser el viager del XVII Henry Maundrell en 1697,[6][7] i Franz Heinrich Weissbach va ser el primer editor de les inscripcions en 1922.[1]

En 2005, les esteles del riu es varen incloure en l'iniciativa Memòria del Món de l'UNESCO.[5]

Descripció

 
Mapa de les inscripcions, 1887. Els números de l'1 al 9 són inscripcions egipcíaques (números recuadrados) i assiris (números en círculs). Les inscripcions babilòniques estan en la vora nort (menut cartell ovalat) i en el camí occidental està l'inscripció romana (la lletra S i la flecha menuda).

Els generals i conquistadors del passat han construït tradicionalment monuments en la desembocadura del Nahr al-Kalb. Ramsés II, Nabucodonosor, Esarhaddon, Caracalla i inclús eixèrcits de l'actual França i Gran Bretanya es han involucrat en esta pràctica.[5][8]


Les inscripcions estan tallades en un lloc estratègic que domina la carretera costera nort-sur a lo llarc del Mediterràneu oriental.[9] L'inscripció més antiga és la de Ramsés II i es relaciona en el control de la regió per part del Nou Regne d'Egipte.[1] Les primeres incursions egipcíaques en la regió varen ser molts sigles abans, segons lo registrat per l'Autobiografia de Weni (c. 2280 aC)[10] i l'Estela de Sebek-khu (c. 1860 aC).[11]

El primer europeu en identificar el lloc va ser el viager del XVII Henry Maundrell en 1697,[6][7] qui va escriure sobre el creuament del riu:[12]

Per a acomodar el passage, té un camí de més de dos yardes d'ample tallat a lo llarc del seu costat, a una gran altura sobre l'aigua; sent obra de l'emperador Antonino... El recort d'eixe bon treball es perpetua per mig d'una inscripció, gravada en una taula aplanada en el costat de la roca natural, no llunt de l'entrada al camí... En passar per este camí, observem, en els costats de la roca sobre nosatres, vàries taules de figures tallades; que semblava prometre una miqueta d'antiguetat... com si el vell camí s'haguera anat en eixa regió, ans que Antonino tallara l'atre passage més convenient una miqueta més avall. En varis llocs per ací, vàrem vore estranyes figures antigues de hòmens, tallades en la roca natural, i en tamany igual a la vida. Prop de cada figura hi havia una taula gran, alisada en el costat de la roca i vorejada en molduras. Tant les efigies com les taules semblaven haver segut escrites en l'antiguetat en tots els llocs: pero els personages estan ara tan desfigurados, que res més que les seues chafades eren visibles; solament hi havia una de les figures que tenia tant les seues llineaments com les seues inscripcions sanceres.

Inscripcions

Inscripcions egipcíaques

Es coneixen tres inscripcions jeroglífiques egipcíaques[1] totes les quals duen l'orla de Ramsés II. Es varen identificar per primera volta per Karl Richard Lepsius.[13] Es creu que a lo manco una d'elles es va colocar durant la primera campanya del faraó en el Llevant, i va establir a Nahr al-Kalb com la frontera entre la província egipcíaca de Canaán i les possessions dels hititas. No obstant, l'inscripció està tan desgastada que solament es pot llegir el nom Ramsés II i la data "any 4".[14]

Erudits com Edward Robinson varen relacionar les inscripcions de Ramsés II en Sesostris, el faraó egipcíac mencionat per Heródoto,[13] en referència a la nota de Heródoto de que "Els pilars que Sesostris d'Egipte va establir en els diversos països en la seua major part ya no semblaven existir; pero en Síria Palestina yo mateixa vaig vore que existien en l'inscripció sobre ells que he mencionat i l'emblema".[15]

Inscripcions asirias i babilòniques

Es coneixen sis inscripcions cuneïformes neoasirias i neobabilónicas.[1] L'estela de Esarhaddon es referix a la pren de Menfis per part d'Esarhaddon al faraó egipcíac Taharqa en 671 a. C. El passage està molt danyat, pero s'entén que inclou una referència a les ciutats d'Ashkelon i Tir, aixina com a Taharqa i 22 reis vassalls.[16] Una inscripció s'atribuïx a Nabucodonosor II.[17]

Un mòle d'algeps d'una de les inscripcions asirias es va convertir en la primera relíquia de l'antic imperi assiri que es va dur al Regne Unit, havent segut preparat per Joseph Bonomi el Jove en 1834.[18]

Inscripcions de l'antiguetat clàssica

En el lloc es varen tallar vàries inscripcions grecorromanas.

El més significatiu s'atribuïx a la Legio III Gallica de l'emperador romà Caracalla (211-217 d. C.), que era d'ascendència púnica i síria i el nom oficial del qual era "Marcus Aurelius Septimius Bassianus Antoninus". L'inscripció es relaciona en el camí de les seues forces allí. L'inscripció inclou les paraules "Lyco Flumen", lo que va permetre a estudiosos com Edward Robinson concloure que el Nahr el-Kalb era l'antic riu Lycus.[19][20]

Dos de les inscripcions estan en grec, una de les quals encara es pot llegir com una commemoració dels treballs d'ingenieria o carreteres que va deixar Proclo, governador bizantí de Fenicia en el 382 d. C. durant el mandat de Teodosio I (379–395 d. C.).[4]

Inscripcions islàmiques

Es coneixen dos inscripcions àraps.

El primer es va dedicar al sultà mameluco Barkuk (1382-1399).[2]

Henry Maundrell va senyalar en 1697 una inscripció dedicada a l'emir del Líban Fakhr-al-Din II (1572-1635),[12] pero en el XIX esta inscripció ya no era llegible.[3]

Inscripcions colonials

El primer monument colonial està dedicat a l'intervenció de Napoleón III en el Líban entre 1860 i 1861.[4]

Dos inscripcions (1919 i 1930) marquen la persecució de Haritan, quan les forces aliades varen prendre Damasc, Homs i Aleppo en octubre de 1918 cap al final de la Primera Guerra Mundial .[4] La primera inscripció està dedicada al Cos Montat del Desert de Harry Chauvel, i la segona als contingents d'Austràlia, Nova Zelanda, Índia i França, aixina com a l'eixèrcit sharifiano d'Hussein bin Ali, Sharif de la Meca.


En octubre de 1918, es va tallar una inscripció per a marcar l'ocupació britànica i francesa de Beirut i Trípoli, durant l'Administració del Territori Enemic Ocupat.[4]

La següent inscripció la varen deixar les tropes franceses al mando del general Gouraud, del IV Eixèrcit francés, que va prendre Damasc en juliol de 1920 en la batalla de Maysalun. El general Gouraud va proclamar l'establiment de l'Estat del Gran Líban l'1 de setembre de 1920.[4]

En 1942, les forces aliades "varen tallar en la cara del penya-segat una inscripció que commemorava la lliberació de Síria i els Líban" de la França de Vichy.[21]

Inscripció libanesa

En 1946, es va erigir un monument en celebració de l'independència del Líban de França, que es va produir en 1943[4]

En 2000, els manifestants libanesos, inclosos els partidaris de l'ex general i actual polític Emile Lahoud, varen erigir un monument per a marcar l'eixida de les tropes israelites del Líban.[22]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Lipinski, 2004, p. 1.
  2. ↑ 2,0 2,1 Britannica Al Kalb River
  3. ↑ 3,0 3,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Commemorative stela of Nahr el-Kalb at Livius.org». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2016. Consultat el 12 de giner de 2021.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 UNESCO Memory of the World application
  6. ↑ 6,0 6,1 St. Chad Boscawen, 1882, p. 333.
  7. ↑ 7,0 7,1 Robinson, 1856, p. 623.
  8. ↑ Fisk, Robert. Pity the Nation: The Abduction of Lebanon. New York: Nation Books, 2001, pp. 52–53.
  9. ↑ St. Chad Boscawen, 1882, p. 331.
  10. ↑ "Inscription of Uni" in Ancient Records of Egypt by James Henry Breasted, 1906, Part One, sections 291–294, 306–315, 319–324
  11. ↑ The stela of Sebek-khu, the earliest record of an Egyptian campaign in Àsia (1914)
  12. ↑ 12,0 12,1 Maundrell, 1703.
  13. ↑ 13,0 13,1 Robinson, 1856, p. 621.
  14. ↑ Breasted, 1912, p. 423–424.
  15. ↑ Herodotus, The Histories, Book II, 106
  16. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  17. ↑ Rose Dona Riva, The Nebuchadnezzar Inscription in Nahr el-Kalb pp. 255–302 in: A. –M. Afeiche (ed.) Li Site du Nahr el-Kalb, BAAL Hors Série 11. Beirut: Ministry of Culture, Republic of Lebanon 2009}
  18. ↑ Bonomi, 1857. "A cast of the most perfect of these tablets, now in the British Museum, was the first relic of the ancient Assyrian empire brought to this country... The cast of the Assyrian portion of this monument, which was made by the author of the present work and brought to England by him in 1834, was subsequently presented to the British Museum by his Grace the Duke of Northumberland."
  19. ↑ Robinson, 1856, p. 619.
  20. ↑ Wilson, 1881, p. 31.
  21. ↑ Jungle warfare with the Australian Army in the South-West Pacific. Canberra: Australian War Memorial, 1944, p1
  22. ↑ Robert Fisk Who's Running Lebanon, "There llaure the remains of Roman, Phoenician, Crusader, Mameluke, Ottoman, French and British armies – along with the Australians, we "liberated" Beirut from Vichy France in 1941 – and even a modern inscription recording the Israeli army's retreat from this country in 2000, plagau there by Siniora's nemesis and Syria's best friend, the current President Emile Lahoud of Lebanon."

Bibliografia

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Memòria del Món de la UNESCO : estela commemorativa de Nahr el-Kalb
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». . També disponible en mapa complet ací .
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Anne-Marie Maila-Afeiche, (ed.) (2009), Li Site de Nahr el-Kalb, BAAL ( Bulletin d'Archéologie et d'Architecture Libanaises ), Hors Série V, Beirut, Líban: Ministère de la culture, Direcció Générale dones Antiquités


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Esteles_de_Nahr_el-Kalb&oldid=1455920»