Anar al contingut

Equació podal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Coordenadas podales.png
Coordenades podales d'una curva: donat un orige O, per a cada punt P de la curva, es determina el parell de valors r (distància OP) i p (distància des d'O a la perpendicular a la tangente en P que passa per O)

Per a un curva plana C i un punt fix dau O, la equació podal de la curva és una relació entre r i p, a on r és la distància des de O a un punt en C i p és la distància perpendicular des de O a la tangente a C en el punt considerat. El punt O es diu punt podal i els valores r i p es diuen coordenades podales d'un punt relatiu a la curva i al punt podal. També és útil medir la distància de O a la normal pc (la coordenada contrapodal) encara que no és una cantitat independent i es relaciona en (r,p) com pc:=r2p2.

Algunes curves tenen equacions podales particularment simples, per lo que poden simplificar el càlcul d'algunes de les seues propietats, com la curvatura. Estes coordenades també són adequades per a resoldre certs tipos de problemes de força en mecànica clàssica i mecànica celest.

Equacions

[editar | editar còdic]

Coordenades cartesianas

[editar | editar còdic]

Per a C donada en coordenades cartesianas per f (xi) = 0, i en O pres com a orige, les coordenades podales del punt (xi) estan donades per:[1]

r=x2+y2
p=xfx+yfy(fx)2+(fy)2.

L'equació podal es pot trobar eliminant x i i d'estes equacions i de l'equació de la curva.

L'expressió per a p es pot simplificar si l'equació de la curva s'escriu en coordenades homogénees introduint una variable z, de modo que l'equació de la curva siga g (xiz) = 0. El valor de p ve dau per[2]

p=gz(gx)2+(gy)2

a on el resultat s'obté per a z = 1

Coordenades polars

[editar | editar còdic]

Per a C donada en coordenades polars per r = f(θ), llavors

p=rsinϕ

a on ψ és l'àngul tangencial polar donat per

r=drdθtanϕ.

L'equació podal es pot deduir eliminant θ d'estes equacions.[3]

Alternativament, de lo anterior, es té que

|drdθ|=rpcp,

a on pc:=r2p2 és la coordenada "contrapodal", és dir, la distància a la normal. Açò implica que si una curva satisfà una equació diferencial autònoma en coordenades polars de la forma:

f(r,|drdθ|)=0,

la seua equació de podal es convertix en

f(r,rpcp)=0.

Eixemple

[editar | editar còdic]

Com a eixemple, prenga's l'espiral logarítmica en l'àngul en espiral α:

r=aecosαsinαθ.

Diferenciant sobre θ s'obté

drdθ=cosαsinαaecosαsinαθ=cosαsinαr,

per lo tant

|drdθ|=|cosαsinα|r,

i aixina en coordenades podales resulta

rppc=|cosαsinα|r,|sinα|pc=|cosα|p,

o utilisant el fet de que pc2=r2p2 s'obté

p=|sinα|r.

Este enfocament pot generalisar-se per a incloure equacions diferencials autònomes de qualsevol orde de la següent manera:[4] Una curva C, solució d'una n-ésima equació diferencial autònoma (n1) en coordenades polars

f(r,|r'θ|,r'θ,|r'θ|,rθ(2j),|rθ(2j+1)|,,rθ(n))=0,

és la podaria d'una curva donada en coordenades de podales per

f(p,pc,pcpc,pc(pcpc),,(pcp)np)=0,

a on la diferenciació es fa sobre p.

Problemes de forces

[editar | editar còdic]

Les solucions a alguns problemes de forces de la mecànica clàssica es poden obtindre de manera sorprenentment fàcil en coordenades de podales.

Considere's un sistema dinàmic:

x¨=F(|x|2)x+2G(|x|2)x˙,

descrivint l'evolució d'una partícula de prova (en posició x i velocitat x˙) en el pla en presència d'una força central F i potencial de Lorentz G. Les cantitats:

L=xx˙+G(|x|2),c=|x˙|2F(|x|2),

es conserven en este sistema.

A continuació, la curva traçada per x es dona en coordenades podales per

(LG(r2))2p2=F(r2)+c,

en el punt podal en l'orige. Este fet va ser descobert per P. Blaschke en 2017.[5]

Eixemple

[editar | editar còdic]

Com a eixemple, considere's el cridat problema de Kepler, és dir, el cas d'una força central, que varia inversamente en el quadrat de la distància:

x¨=M|x|3x,

Es pot aplegar a la solució de colp i repent en coordenades podales

L2p2=2Mr+c,,

a on L correspon al moment angular de la partícula i c a la seua energia. Per lo tant, s'ha obtingut l'equació d'una secció cònica en coordenades podales.

Inversamente, per a una curva donada C, es pot deduir fàcilment quines forces cal impondre sobre una partícula de prova per a moure's sobre ella.

Equacions podales per a curves específiques

[editar | editar còdic]

Espirals sinusoidals

[editar | editar còdic]

Per a una espiral sinusoidal descrita segons la fòrmula

rn=ansin(nθ)

l'àngul tangencial polar és

ψ=nθ

que produïx l'equació podal

pan=rn+1.

L'equació podal per a un numeroses curves conegudes es pot obtindre donant a n valores específics:[6]

n Curva Punt podal Equació podal
1 Circumferència de radi a Punt en la circumferència pa = r2
−1 Recta Punt a una distància a de la recta p = a
Plantilla:Frac Cardioide Cúspude p2a = r3
Plantilla:Frac Paràbola Foc p2 = ar
2 Lemniscata de Bernoulli Centre pa2 = r3
−2 Hipérbola Centre rp = a2

Espirals

[editar | editar còdic]

Una curva espiral de la forma

r=cθα,

satisfà l'equació

drdθ=αrα1α,

i aixina es pot convertir fàcilment en coordenades podales com

1p2=α2c2αr2+2α+1r2.

Els casos especials inclouen:

α Curva Punt podal Equació podal
1 Espiral de Arquímedes Orige 1p2=1r2+c2r4
−1 Espiral hiperbòlica Orige 1p2=1r2+1c2
Plantilla:Frac Espiral de Fermat Origin 1p2=1r2+c44r6
Plantilla:Frac Lituus Orige 1p2=1r2+r24c4

Epicicloide i hipocicloides

[editar | editar còdic]

Per a una epi o hipocicloide donada per equacions paramètriques

x(θ)=(a+b)cosθbcos(a+bbθ)
y(θ)=(a+b)sinθbsin(a+bbθ),

l'equació podal sobre l'orige és[7]

r2=a2+4(a+b)b(a+2b)2p2

o[8]

p2=A(r2a2)

en

A=(a+2b)24(a+b)b.

Els casos especials que s'obtenen en establir b = Plantilla:Frac per a valors específics de n inclouen:

n Curva Equació podal
1, −Plantilla:Frac Cardioide p2=98(r2a2)
2, −Plantilla:Frac Nefroide p2=43(r2a2)
−3, −Plantilla:Frac Deltoide p2=18(r2a2)
−4, −Plantilla:Frac Astroide p2=13(r2a2)

Atres curves

[editar | editar còdic]

Atres equacions podales són:[9]

Curva Equació Punt podal Equació podal
Recta ax+by+c=0 Orige p=|c|a2+b2
Punt (x0,y0) Orige r=x02+y02
Circumferència |xa|=R Orige 2pR=r2+R2|a|2
Involuta d'una circumferència r=acosα, θ=tanαα Orige pc=|a|
Elipse x2a2+y2b2=1 Centre a2b2p2+r2=a2+b2
Hipérbola x2a2y2b2=1 Centre a2b2p2+r2=a2b2
Elipse x2a2+y2b2=1 Foc b2p2=2ar1
Hipérbola x2a2y2b2=1 Foc b2p2=2ar+1
Espiral logarítmica r=aeθcotα Pol p=rsinα
Óval cartesiano |x|+α|xa|=C, Foc (b(1α2)r2)24p2=Cbr+(1α2)Cr((1α2)C2+b), b:=C2α2|a|2
Óval de Cassini |x||xa|=C, Foc (3C2+r4|a|2r2)2p2=4C2(2C2r2+2r2|a|2).
Óval de Cassini |xa||x+a|=C, Centre 2Rpr=r4+R2|a|2.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Yates §1
  2. Edwards p. 161
  3. Yates p. 166, Edwards p. 162
  4. Blaschke Proposition 1
  5. Blaschke Theorem 2
  6. Yates p. 168, Edwards p. 162
  7. Edwards p. 163
  8. Yates p. 163
  9. Yates p. 169, Edwards p. 163, Blaschke sec. 2.1

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • R.C. Yates (1952). «Pedal Equations», A Handbook on Curves and Their Properties, Ann Arbor, MI: J. W. Edwards, pp. 166 ff..
  • P. Blaschke (2017). “Pedal coordinates, dark Kepler and other force problems”. Journal of Mathematical Physics 58/6.


Referències

[editar | editar còdic]