Digestió en el ser humà
La digestió en el ser humà és el procés per mig del qual els aliments i begudes es descomponen en les seues parts més chicotetes per a que el cos puga usar-los com a font d'energia, i per a formar i mantindre els teixits. Comença en la boca, quan masteguem i mengem, i termina en l'intestí prim. Quan mengem, els aliments no estan en una forma que el cos puga aprofitar els seus components per a nutrir-se. Els aliments i begudes que consumim deuen transformar-se en molècules més chicotetes abans de ser absorbits a través de la sanc i ser transportats a les cèlules de tot el cos. El procés químic varia una miqueta depenent de la classe d'aliment.
Masticació
- Artícul principal → Masticació.
La masticació és una part de la funció digestiva present en una gran varietat d'animals, inclós els sers humans. És el procés per mig del qual es tritura el menjar prèviament ingerit al començ de la digestió.
En els sers humans, la masticació és realisada pels dents, principalment pels molar, en colaboració en la llengua. Estes peces dentals tenen unes "cims" en la superfície de contacte en l'aliment i, per efecte del moviment de la mandíbula es desplacen lateralment per a favorir la masticació. El producte de la masticació és el birla alimentícia.
En este procés es produïx l'amilasa que servix per a facilitar la digestió del almidó.
La producció dels sucs digestius
Les glàndules del sistema digestiu són també importants en el procés de la digestió, perque produïxen tant els sucs que descomponen els aliments com les hormones que controlen el procés.
La saliva que esta produïx conté dos enzimes: l'amilasa salivar o ptialina que comença a digerir l'almidó dels aliments i ho transforma en molècules més chicotetes i la lisozima que actua eliminant gran cantitat de bactèries, sobretot bactèries tipo Gram positives per lisis.
El següent grup de glàndules digestives es troba en la membrana que tapiza l'estòmec. Produïxen el suc gàstric, que conté aigua, àcit clorhídric (que canvia el pH del mig i activa les proenzimas) i tres enzimes: la pepsina, que en presència d'àcit fragmenta les proteïnes; la renina o quall, que coagula la caseïna de la llet; i la lipasa gàstrica, que disgrega els greixos en àcit grassos i glicerol.
En acabant de que l'estòmec aboca els aliments i el seu suc en l'intestí prim, els sucs d'atres dos òrguens es mesclen en ells per a continuar el procés. Un d'eixos òrguens és el pàncrees, que segrega suc pancreàtic ric en enzimes que descomponen els hidrats de carbono, les grasses i les proteïnes dels aliments. Atres enzimes que participen en el procés provenen de glàndules de la paret intestinal o formen part d'ella.
El fege produïx la bilis, un atre suc digestiu que s'almagasena en la vesícula biliar. Quan mengem, la bilis s'aboca per les vies biliars a l'intestí i es mescla en els greixos dels aliments. Els àcit biliars dissolen els greixos en el contingut acuoso de l'intestí gros.
Principals enzimes digestives
| Font[1] | Aliment atacat | Enzima | Producte |
|---|---|---|---|
| Saliva | Almidó | Ptialina | Maltosa |
| Suc gàstric | Proteïna | Pepsina | Polipèptit |
| Suc pancreàtic | Lípit, Polipèptit, Pèptid, proteïna, almidó | Amilasa, Lipasa, Tripsina, Quimotripsina, Peptidasa | Glicerina, àcit grassos, pèptids, aminoàcits |
| Suc intestinal | Sucre refinat, maltosa, sucre de llet, lípits, pèptids | Maltasa, Lactasa, Lipasa, Erepsina, sucrasa | Monosacàrit, glicerina i àcit grassos, aminoàcits |
Referències
- ↑ Carlson, A. (1953). The machinery of the body, Chicago: Univ. of Chicago Press. ISBN 9780226092799.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Digestión en el ser humano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.