Diòcesis de Sidón (llatina)
La diòcesis llatina de Sidón (en latín: Dioecesis Sidoniensis) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en l'actual Líban. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Tir en el patriarcat llatí de Jerusalem. Va ser suprimida en 1298 i restaurada com diòcesis titular des d'a lo manco des de 1305 com a diòcesis de Sidón. Des del 2 de setembre de 1999 és sèu vacant.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en ciutat de Sidón i adyacencias.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Sidón.
Història
Diòcesis de Sidón
- Artícul principal → Diòcesis de Sidón.
Sidón va ser la sèu d'una de les comunitats cristianes més antigues que es remonta a les albors del cristianisme. Sidón va ser una antiga sèu episcopal de la província romana de Fenicia Prima, en la diòcesis civil d'Orient. Formava part del patriarcat de Antioquía i era sufragánea del metropolitanato de Tir, com ho atesta la Notitia Antiochena del VI.[1]
Sidón va ser conquistada pels àraps musulmans en 636. Es coneix al bisbe Pablo de Antioquía, que va viure posteriorment a l'ocupació àrap de Sidón i va ser autor d'obres en favor de la religió cristiana. Després no es coneixen atres bisbes i la diòcesis provablement va ser suprimida.
Diòcesis llatina
En el periodo de les Creuades Sidón va ser la sèu d'una diòcesis de rito llatí sufragánea de l'arquidiócesis llatina de Tir i somesa al patriarcat llatí de Jerusalem. En agost de 1108 el rei creuat Balduino I de Jerusalem va marchar contra Sidón i la va sitiar, pero no va poder prendre-la. En 1110 va tornar a atacar-la i finalment la va prendre en l'ajuda de les flotes veneciano i noruegues el 5 de decembre despuix de 47 dies de lloc. Els creuats varen crear el Comtat de Sidón. Balduino volia assegurar-se de que totes les sèus del seu regne estigueren subjectes als patriarques llatins de Jerusalem.[2] Ell i el patriarca Gibelino de Jerusalem, varen demanar al papa Pascual II que autorisara l'expansió de la jurisdicció de la sèu de Jerusalem per a incloure la diòcesis de Sidón.[2][3] El papa va acceptar la seua proposta i va declarar en 1111 que els llímits de les províncies eclesiàstiques devien seguir les fronteres polítiques, fent de Sidón un lloc subjecte a Jerusalem.[3] No obstant, els patriarques llatins d'Antioquía, Bernardo de Valéncia, varen presentar una objecció davant la Santa Sèu i varen impedir el nomenament d'un bisbe subjecte a Jerusalem en Sidón.[3] El primer bisbe llatí de Sidón, Bernardo, va ser nomenat abans de giner de 1131.
Sidón va ser conquistada per Saladino en 1187 i va permanéixer en mans musulmanes fins que va ser restaurada al control cristià pels creuats alemans en la Creuada de 1197. En 1260 Sidón va ser destruïda pels mongoles liderats per Kitbuqa. En la conquista en 1291 pels mamelucos de l'últim bastió dels creuats en Acre, els creuats de Sidón es varen vore obligats a rendir-se el 14 de juliol de 1291, i la ciutat va ser completament destruïda per a dificultar futures invasions per mar. La comunitat cristiana en Sidón va desaparéixer en gran mida d'allí i l'últim bisbe llatí va morir el 17 de giner de 1298.
Diòcesis titular
A lo manco des de 1305 Sidón figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis de Sidón. Des del 2 de setembre de 1999 és sèu vacant, el nomenament de la qual d'un nou bisbe ha segut evitat des del Concili Vaticà II en el marc del diàlec en l'Iglésia ortodoxa.
Notes
Referències
- ↑ (en francés) Siméon Vailhé, La "Notitia episcopatuum" d'Antioche du patriarche Anastase, VI siècle, Echos d'Orient X, 1907, pp. 144-145. (en alemà) Ernest Honigmann, Studien zur Notitia Antiochena, Byzantinische Zeitschrift, nº 25, 1925, pp. 73-75.
- ↑ 2,0 2,1 Asbridge, 2000, p. 209.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hamilton, 2016, p. 27.
Bibliografia
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig, 1931, p. 434
- (en llatí) Michel Li Qui, Oriens christianus in quatuor Patriarchatus digestus, París, 1740, tom II, col. 811-814
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], p. 450; [2], pp. XXXVIII i 236; [3], p. 299; [4], p. 315; [5], p. 356; [6], pp. 379-380
- (en italià) Gaetano Moroni, Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica, [7], pp. 3-5
- Du Cange (1869). Imprimerie Impériale (ed.). Els familles d'outre-mer (en fr).
- (en francés) Robert Devreesse, Li Patriarcat d'Antioche depuis la paix de l'église jusqu'a la conquête arabe, París, 1945, p. 200
- Asbridge, Thomas (2000). The Creation of the Principality of Antioch, 1098–1130, The Boydell Press. ISBN 978-0-85115-661-3.
- Hamilton, Bernard (2016). The Latin Church in the Crusader States: The Secular Church, Routledge. ISBN 9780860780724.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Sidón (latina)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.