Michel Le Quien

Micheli Qui o Michelequien (Boulogne-sur-Mer, 8 d'octubre de 1661 - París, 12 de març de 1733,) va ser un dominico, historiador i teòlec francés.
Biografia
Va estudiar en el Collège du Plessis, en París, i als vint anys va ingressar en el convent dominico de Faubourg Saint-Germain, a on va eixercir la seua professió de fe en 1682. A excepció d'absències puntuals breus, mai va eixir de París. En el moment de la seua mort era bibliotecari del Convent dels jacobinos del carrer Saint-Honoré, càrrec que va ocupar durant la major part de la seua vida, assistint a els qui buscaven informació sobre teologia i sobre l'antiguetat eclesiàstica. baix la supervisió del pare Jacques Marsollier, va deprendre perfectament les llengües clàssiques, l'àrap i l'hebreu, en detriment, segons pareix, de la seua llengua materna.
Obres
Estes són les seues principals obres per orde cronològic:
- Défense du texte hébreu et de la version vulgate (Paris, 1690) republicado per Migne, Scripturae Sacrae Cursus, III (París, 1861), 1525-84. És una resposta a L'antiquité dones temps rétablissement del cisterciense Paul-Yves Pezron (1638-1706), que es basa en el text de la Septuaginta com a única font per a la seua cronologia.
- Johannis Damasceni opera omnia, text grec en traducció llatina (2 vols. fol., París, 1712) de Migne, Patrologia Graeca, XCIV-VI. En esta edició fonamental, afig importants dissertació; un tercer volum, que hauria de contindre atres obres del gran damasceno, mai es completarà.
- Panoplia contra schisma Graecorum, escrit baix el pseudónimo de Stephanus d'Altimura Ponticencis (París, 1718), una refutació de Peri arches tou Papa de Nectario de Jerusalem. Li Qui sosté, basant-se en evidències històriques procedents principalment d'Orient, la primacia del papa.
- La nullité dones ordinations anglicanes (2 vols., Paris, 1725), i La nullité dones ordinationes anglicanes démontrée de nouveau (2 vols., Paris, 1730) contra la defensa de la validea de les ordenacions anglicanes de Pierre Li Courayer.
- Diversos artículs sobre arqueologia i història clàssica publicats per Desmolets (París, 1726-1731)
- Oriens christianus in quatuor patriarchatus digestus, in quo exhibentur Ecclesiae patriarchae caeterique praesules totius Orientis, publicació pòstuma (3 vols., Paris, 1740). Li Qui tenia l'intenció de publicar esta obra ya des de 1722 i havia firmat un contracte en l'impressora Simart. A l'hora de compondre l'obra Li Qui, va utilisar les notes del benedictino Abelouis de Sainte-Marthe, que havia dissenyat un "Orbis Christianus" i li havia donat amablement les seues notes sobre Orient i Àfrica. Els "Oriens Christianus", en el proyecte Li Qui, tenien que incloure no només la jerarquia dels quatre patriarcats grecs i llatins de Constantinopla, Aleixandria, Antioquía i Jerusalem, i la dels patriarques de l'Iglésia ortodoxa siríaca, melquita, nestoriana,maronita i armènia, sino també texts grecs i de la monasteris orientals i africans, aixina com la jerarquia de l'Iglésia africana. Les tres últimes parts d'este jagantesc proyecte varen ser deixades de costat pels hereus lliteraris de li Qui. Les seues notes sobre l'Àfrica cristiana i els seus monasteris mai s'han utilisat, a lo manco per complet.
- Abrégé de l'histoire de Boulogne-sur-Mer et ses comtes a Desmolets, Mémoires de littérature, (París, 1749), 36-112
Bibliografia
- F. Delmas, Els Pères de Nicée et Li Qui, Échos de l'Orient, t. 4, no 2, 1900, p. 87-92 [llínea]
- Quétif et Échard, Script. ord. Praed., II, 808
- Michaud, Biogr. universelle, XXIV, 241
- Hugo von Hurter, Nomenclator, II, 1064-6
- Streber dans Wetzer-Welte Kirchenlexikon
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Michel Le Quien» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.