Pius Bonifacius Gams
Pius Bonifacius Gams (Mittelbuch, 23 de giner de 1816 – Munich, 11 de maig de 1892) va ser un historiador, presbítero i monge cristià alemà de l'orde benedictina.
Biografia
De 1826 a 1834 va cursar estudis clàssics en Biberach an der Riß i Rottweil, i filosofia en Tubinga fins a 1838. Aquell mateix any va ingressar en el seminari de Rotemburgo i l'11 de setembre de 1839 va ser ordenat sacerdot. En maig de 1847 va obtindre la càtedra de filosofia i història general en la Facultat de Teologia d'Hildesheim. Posteriorment va ingressar en l'Abadia de Sant Bonifacio de Munich, i el 5 d'octubre de 1856 va pronunciar els vots monásticos en la congregació bavara de l'Orde benedictina i va assumir, junt a Bonifacius, el nom de Pius.[1] A lo llarc dels anys va ser ostentant càrrecs cada volta més importants fins a aplegar al de prior.[2]
Les seues obres més importants són la Kirchengeschichte von Spanien ("Història eclesiàstica d'Espanya") i sobretot la Séries episcoporum Ecclesiae catholicae quotquot innotuerunt a beato Petro apostolo, considerat encara hui, a pesar d'alguns estanys respecte als bisbes de les diòcesis orientals, el repertori de referència per als bisbes catòlics.[2]
Obres principals
- Geschichte der Kirche Jesu Christi im neunzehnten Jahrhunderte mit besonderer Rücksicht auf Deutschland, 3 vol. (Innsbruck, 1854-1858)
- Johannes der Täufer im Gefängnisse (Tubinga, 1853)
- Die elfte Säcularfeier dones Märtyrertodes dones heiligen Bonifacius (Magúncia, 1855)
- Die Kirchengeschichte von Spanien, 3 vol., (Ratisbona, 1862-79)
- Séries episcoporum Ecclesiae catholicae quotquot innotuerunt a beato Petro apostolo (Ratisbona, 1873) en dos suplements
- Dones Jahr dones Märtyrertodes der Apostel Petrus und Paulus (Ratisbona, 1867).
Referències
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pius Bonifacius Gams» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.