Diòcesis de Sidón
La diòcesis de Sidón (en griego: Επισκοπή Σιδῶνος) va ser una circumscripció eclesiàstica del patriarcat de Antioquía en l'actual Líban. Es tractava d'una diòcesis antioquena sufragánea del metropolitanato de Tir. Va ser suprimida provablement en el VIII.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels de rito antioqueno residents segons la Notitia Antiochena (l'única Notitia Episcopatuum del patriarcat de Antioquía que es coneix, que se supon que data de la segona mitat del VI i va ser elaborada pel patriarca Anastasio de Antioquía, qui va governar el patriarcat dos voltes entre 559 i 570 i entre 593 i 598) en la costa del mar Mediterrànea des del riu Litani fins al riu Damour.[nota 1]
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Sidón.
Història
Sidón va ser la sèu d'una de les comunitats cristianes més antigues que es remonta a les albors del cristianisme. En el Nou Testament, segons el testimoni del Evangeli de Lucas (6.17), creents de la costa de Tir i Sidón també varen estar presents en la predicació de Jesús. En l'Evangeli de Mateo (Mt 15: 21-28) s'informa: «Des d'allí, Jesús es va retirar a la regió de Tir i Sidón» i en l'Evangeli de Marcos (Mc 7: 31): «Jesús va deixar la regió de Tir i va vindre per mig de Sidón a la Mar de Galilea en mig de les costes de Decápolis». Sobre l'arrest i encarcerament de Pablo de Tarso, en els Fets dels Apòstols (Fets 27.3): «Al sendemà toquem a Sidón, i Juliol va tractar a Pablo com benevolente, li va permetre anar en els seus amics i buscar atenció». Pronte es va formar una comunitat cristiana en Sidón, que va ser visitada per sant Pablo (Fets dels Apòstols 27,3) en el seu últim viage a Roma; segons una pseudoepístola de Clemente de Roma, es diu que sant Pablo va consagrar al primer bisbe de Sidón.
Sidón va ser una antiga sèu episcopal de la província romana de Fenicia Primera, en la diòcesis civil d'Orient. Formava part del patriarcat de Antioquía i era sufragánea del metropolitanato de Tir, com ho atesta la Notitia Antiochena del VI.[1]
Michel Li Qui atribuïx 8 bisbes a esta antiga diòcesis. El primer és sant Zenobio, que va ser martirisat en l'época de l'emperador Diocleciano; el martirologio romà (29 d'octubre), no obstant, ho registra com presbítero i no com a bisbe. Teodoro va participar en el Concili de Nicea I en 325. El historiador Filostorgio també registra a un bisbe arriano cridat Amfione en 325.[2] Paolo I va participar en el Concili de Constantinopla I en 381. Damiano va participar en el concili convocat en Antioquía en 445 per a jujar les accions d'Atanasio de Perre i va intervindre en el Concili de Calcedonia en 451; este bisbe estava en correspondència en Teodoreto de Ciro. En 458 Megues va firmar la carta dels bisbes de Fenicia Prima a l'emperador León I despuix de la mort del patriarca Proterio d'Aleixandria. Andrea va participar en el concili provincial, presidit pel metropolità Epifanio de Tir el 16 de setembre de 518, contra Sever de Antioquía i el partit monofisita, i va firmar la carta sinodal.[3] Finalment, el bisbe Pablo de Antioquía, que va viure posteriorment a l'ocupació àrap de Sidón i va ser autor d'obres en favor de la religió cristiana. Després no es coneixen atres bisbes i la diòcesis provablement va ser suprimida.
Durant l'época de les Creuades, Sidón va ser sèu d'una diòcesis de rito llatí, sufragánea de l'arquidiócesis llatina de Tir i subjecta al patriarcat llatí de Jerusalem.
Notes
- ↑ Esta demarcació està en la recensió grega publicada en 1884 per Athanasios Papadopoulos-Kerameus. (en grec) Suplement del tom XVIII de Ὲλληνικòς φιλολογικòς Σύλλογος, Constantinopla, 1884, pp. 65-67.
Referències
- ↑ (en francés) Siméon Vailhé, La "Notitia episcopatuum" d'Antioche du patriarche Anastase, VI siècle, Echos d'Orient X, 1907, pp. 144-145. (en alemà) Ernest Honigmann, Studien zur Notitia Antiochena, Byzantinische Zeitschrift, nº 25, 1925, pp. 73-75.
- ↑ (en anglés) Ernest Honigmann, The Patriarchate of Antioch: A Revision of Li Qui and the Notitia Antiochena, Traditio 5 (1947), p. 146.
- ↑ (en grec) Collectio Sabbaitica contra acephalos et origeniastas destinata, edidit Eduardus Schwartz, «Acta Conciliorum Oecumenicorum», Tom tercer, Berlín, 1940, p. 84, llínea 37. (en francés) Sylvain Destephen, Prosopographie chrétienne du Bas-Empire 3. Prosopographie du diocèse d'Asie (325-641), París, 2008, pp. 38-40.
Bibliografia
- (en llatí) Michel Li Qui, Oriens christianus in quatuor Patriarchatus digestus, París, 1740, tom II, col. 811-814
- Du Cange (1869). Imprimerie Impériale (ed.). Els familles d'outre-mer (en fr).
- (en francés) Robert Devreesse, Li Patriarcat d'Antioche depuis la paix de l'église jusqu'a la conquête arabe, París, 1945, p. 200
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Sidón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.