Conquista russa de Siberia

La conquista russa de Siberia va escomençar en el XVI, quan el Kanato de Siberia es va convertir en una dèbil estructura política de vassallages que estaven sent minats per les activitats dels exploradors russos, els qui, a pesar de ser superats en número, coaccionaron a les diferents tribus familiars per a canviar la seua llealtat i establir fortalees distants des de les quals organisaren assalts. Per a contestar, el Kan Küçüm va intentar centralisar el seu poder imponent l'Islam als seus súbdits i reformant la seua forma de recaptació d'imposts. Tradicionalment es considera que la campanya de Yermak Timoféyevich contra el kanato siberiano va escomençar en 1581. L'anexió de Siberia i el hui Extrem Orient rus pel Zarato moscovita va ser resistida pels residents locals i va tindre lloc com a teló de fondo de feroces batalles entre els pobles indígenes i els cosacos russos, que a sovint varen cometre atrocitats contra els pobles indígenes.

Història

La conquista de Siberia va escomençar en juliol de 1580, quan 540 cosacos liderats per Yermak Timoféyevich, varen invadir el territori dels mansi, subjectes a Küçüm, el Kan de Siberia. Varen ser acompanyats per 300 peons esclaus lituàs i alemans, a els qui els Stróganov havien comprat del sar. Durant tot l'any de 1581, esta força va travessar el territori conegut com Yugrá i avasalló a les ciutats mansis i ostiakas. Va ser llavors quan també varen capturar a un recaptador d'impost de Kuchum.

Conquista de Siberia per Yermak, un quadro de Vasili Súrikov.

Com a continuació d'una successió d'assalts tàrtars com a represàlia front a l'alvanç rus, les forces de Yermak es varen preparar per a escomençar una campanya: Kashlyk (Qashliq), la capital siberiana. Les tropes varen embarcar en maig de 1582. Despuix de tres dies de batalla a la vora del riu Irtysh, Yermak va véncer a una força combinada del Kan Kuchum i sis príncips tàrtars aliats. El 29 de juny, les forces cosacas varen ser atacades pels tàrtars, pero varen ser repelits de nou.

Durant setembre de 1582, el Kan va reunir les seues tropes per a la defensa de Kashlyk. Una horda de tàrtars siberianos, mansis i ostiakos es varen congregar en el cap Chuvash per a lluitar contra l'invasió cosaca. L'1 d'octubre va ser repelit un atac cosaco d'assaltar la fortalea tártara en la veta Chuvash. El 23 d'octubre els cosacos varen intentar assaltar la fortalea tártara en la veta Chuvash per quarta volta, quan els tàrtars contraatacaron. Al voltant d'uns cent cosacos varen morir, pero les seues cañonazos varen obligar a la retirada tártara i varen permetre la captura de dos canons tàrtars. Les forces del Kan es varen retirar (batalla del cap Chuvash) i Yermak va entrar en Kashlyk el 26 d'octubre de 1582.

El Kan Kuchum es va retirar a les estepas i els següents anys va reagrupar a la seua tropa. De sobte va atacar a Yermak el 6 d'agost de 1584 a altes hores de la nit i va matar a la major part de la seua armada. Es discutix sobre els detalls en les fonts russes, les quals afirmen que Yermak va ser ferit i va intentar escapar nadant a través del riu Vagái (un afluent de l'afluent Irtysh), pero es va ofegar pel pes de la seua pròpia armadura. Les fonts tártaras afirmen que esta història va ser inventada per a salvaguardar el seu honor, i de fet va ser salvajemente massacrat junt en el restant dels seus soldats i varen experimentar una mort anònima. Els restants de les tropes de Yermak baix el liderage de Mescheriak es varen retirar de Kashlyk, destruint la ciutat a la seua eixida. En 1586 varen tornar els russos i despuix de sometre a vassallage al kanato i als mansis per mig de l'us de la seua artilleria, varen establir una fortalea en Tiumén, prop de les ruïnes de Kashlyk. Les tribus tártaras que eren sumisas al Kan Kuchum varen rebre varis atacs pels russos entre 1584 i 1595. No obstant, el Kan Kuchum no va ser capturat. Finalment, en agost de 1598, el Kan Kuchum va ser derrotat en la batalla de Irmén, prop del riu Obi. En el transcurs de la lluita, la família real siberiana va ser capturada per les tropes russes. No obstant, el Kan Kuchum va tornar a escapar. Els russos varen dur als membres de la família del Kan Kuchum a Moscou, a on varen permanéixer com a rehens. Els descendents de la família del kan varen passar a ser coneguts com els Príncips Sibirski o Kuchúmovichi i se sap que la família va existir fins a a lo manco finals del XIX.

A pesar de la seua fugida personal, la captura de la seua família va acabar en les activitats polítiques i militars del Kan Kuchum i s'entén que es retirara als territoris de l'Horda de Nogay al sur de Siberia. S'ha averiguat que havia estat en contacte en el sar i havia demanat que se li garantisara una chicoteta regió a la vora del riu Irtysh com a domini propi. Esta petició va ser rebujada pel sar, qui va propondre al Kan Kuchum que es dirigira a Moscou i es "acomodara ell mateixa" al servici del sar. No obstant, el vell kan no va voler sofrir tal despreci i va preferir permanéixer en les seues pròpies terres a "acomodar-se ell mateixa" en Moscou. Es creu que el Kan Kuchum es va dirigir llavors a Bujará i sent ya vell es va quedar cego, morint en l'exili llunt dels seus parents, al voltant de 1605.

Despuix de la mort del kan i la dissolució de tota resistència siberiana organisada, els russos varen alvançar en primer lloc cap al llac Baikal i despuix al mar de Ojotsk i el riu Amur. No obstant, quan varen alcançar primer les fronteres chinenques, es varen entropeçar en gent equipada en artilleria i varen tindre que detindre's allí.

Situació política en Àsia en 1636

Els russos varen alcançar l'oceà Pacífic en 1639. Despuix de la conquista del Kanato de Siberia, tot el nort d'Àsia (una àrea molt més extensa que l'antic kanato) va passar a ser coneguda com Siberia, i per a l'any 1640 les fronteres orientals de Rússia s'havien expandit més de varis millons de quilómetros quadrats. Moltes ciutats modernes russes en Siberia Occidental es varen fundar durant el periodo del Kanato de Siberia, incloent Tiumén i Tobolsk. En cert modo, el kanato va persistir baix el títul subsidiari de «sar de Siberia», que va passar a formar part de la titulatura imperial dels autócratas russos.

Efectes sobre els pobles indígenes de Siberia

Armadura laminar de cuiro endurit reforçat en fusta i ossos com esta la duyen els natius siberianos

Armadura laminar usada tradicionalment pel poble koriako (circa 1900)

Quan les súpliques dels cosacos varen ser rebujades, varen optar per respondre en la força. Baix el liderage de Vasili Poyárkov en 1645 i Yeroféi Jabárov en 1650, els cosacos varen matar a moltes persones, inclosos membres de la tribu Daur. 8.000 d'una població anterior de 20.000 en Kamchatka varen quedar despuix del primer mig sigle de la conquista russa. En un principi, els Daurs varen abandonar els seus llogarets tement la crueltat dels russos la primera volta que va aplegar Khabarov. La segona volta que va vindre, els Daurs contraatacaron als russos, pero varen ser massacrats. En el XVII, els pobles indígenes de la Regió del Amur varen ser atacats per russos que varen aplegar a ser coneguts com "barbes roges".

En la década de 1640, els yakutos varen ser objecte de violentes expedicions durant l'alvanç rus cap a les terres propenques al riu Lena, i en Kamchatka, en la década de 1690, els koriakos, kamchadals i chukchi també varen ser objecte d'això per part dels russos, segons l'historiador occidental Stephen Shenfield. Quan els russos no varen obtindre la cantitat exigida de yasak dels natius, el governador de Yakutsk, Piotr Golovin, que era cosaco, va utilisar ganchos per a carn per a aforcar als hòmens natius. En la conca del Lena, el 70% de la població yakut va disminuir en 40 anys, les dònes natives varen ser violades i, junt en els chiquets, a sovint esclavisades per a obligar als natius a pagar el yasak.

Segons John F. Richards:

La pigota va aplegar per primera volta a Siberia occidental en 1630. En la década de 1650, es va traslladar a l'est del Yenisey, a on es va dur fins al 80 per cent de les poblacions Tungus i Yakut. En la década de 1690, les epidèmies de pigota varen reduir el número de yukaguiros en un 44%. La malaltia es va propagar ràpidament d'un grup a un atre per tota Siberia. Les taxes de mortalitat en les epidèmies varen alcançar el 50 per cent de la població. L'assot va tornar a intervals de vint a trenta anys, en resultats terribles entre els jóvens.

John F. Richards

En Kamchatka, els russos varen esclafar els alçament dels itelmen contra el seu domini en 1706, 1731 i 1741. La primera volta, els itelmen estaven armats en armes de pedra i mal preparats i equipats, pero la segona varen utilisar armes de pólvora. Els russos es varen enfrontar a una resistència més dura quan entre 1745 i 1756 varen intentar subyugar als koriakos equipats en armes de fòc i arcs fins a la seua victòria. Els cosacos russos també es varen enfrontar a una feroç resistència i es varen vore obligats a rendir-se quan varen intentar sense èxit acabar en els chukchi en 1729, 1730-1731 i 1744-1747. Despuix de la derrota russa en 1729 a mans dels chukchis, el comandant rus major Pavlutskiy va ser el responsable de la guerra russa contra els chukchis i de les matances massives i esclavisació de dònes i chiquets chukchis en 1730-1731, pero la seua crueltat només va fer que els chukchis lluitaren en més fiereza. La neteja dels chukchis i koriakos va ser ordenada per l'emperatriu Isabel de Rússia en 1742 per a expulsar-los totalment de les seues terres natives i borrar la seua cultura per mig de la guerra. L'orde era que els natius foren "totalment extirpats" en Pavlutskiy liderant de nou esta guerra des de 1744-1747 en la que va conduir als cosacos "en l'ajuda de Deu Totpoderós i a la bona fortuna de La seua Alteza Imperial", a massacrar als hòmens chukchi i esclavizar a les seues dònes i chiquets com a botí. No obstant, els chukchi varen posar fi a esta campanya i els varen obligar a rendir-se decapitant i matant a Pavlutskiy.

Els russos també varen mamprendre guerres i matances contra els koriakos en 1744 i 1753-1754. En acabant de que els russos intentaren obligar als natius a convertir-se al cristianisme, els diferents pobles natius com els koriakos, chukchis, itelmens i yukaghirs es varen unir per a expulsar als russos de les seues terres en la década de 1740, culminant en l'assalt al fort de Nizhnekamchatsk en 1746. Kamchatka és hui europea en demografia i cultura, en només un 5% de natius, al voltant de 10 000 d'una sifra anterior de 150.000, per les matances massives per part dels cosacos despuix de la seua anexió en 1697 dels itelmen i koriakos a lo llarc de les primeres décades de domini rus. Les matances perpetrades pels cosacos russos varen devastar als pobles natius de Kamchatka. Ademés de cometre massacres, els cosacos també varen devastar la fauna salvage en sacrificar un número massiu d'animals per a obtindre les seues pells. El 90% dels Kamchadals i la mitat dels vogulos varen ser assessinats entre els sigles XVIII i XIX i la ràpida matança de la població indígena va dur a grups ètnics sancers a ser completament aniquilats, en al voltant de 12 grups exterminats que varen poder ser nomenats per Nikolai Yadrintsev a partir de 1882. Gran part de la matança va ser provocada pel comerç de pells de Siberia.

Els oblastniki en el XIX entre els russos en Siberia varen reconéixer que els natius estaven somesos a una immensa explotació violenta, i varen afirmar que rectificarien la situació en les seues polítiques regionalistes propostes.

Els aleutianos en les illes Aleutianas varen ser somesos a genocidi i esclavitut pels russos durant els primers 20 anys de domini rus, en les dònes i chiquets aleutianos capturats pels russos i els hòmens aleutianos massacrats.

La colonisació russa de Siberia i la conquista dels seus pobles indígenes s'ha comparat en la colonisació europea de les Américas i els seus natius, en similars impactes negatius sobre els natius i l'apropiació de les seues terres. Els russos eslaus superen en número a tots els pobles natius de Siberia i les seues ciutats, llevat en les Repúbliques de Tuva i Sakha, sent els russos eslaus majoria en les repúbliques de Buriatia i d'Altai, superant en número als natius buriatos i altáis. Els buriatos constituïxen només el 33,5% de la seua pròpia República, els altais el 37% i els chukchi només el 28%; els evenkis, janty, mansis i nénets superen als no natius en un 90% de la població. Els sars i la política soviètica es ensañaron en els natius per a canviar el seu modo de vida, i els russos ètnics varen rebre les raberes de renos i la caça selvada dels natius, que varen ser confiscats pels sars i els soviètics. Les raberes de renos han segut mal gestionats fins a la seua extinció.

l'Ainu ha fet recalcament en que ells eren els natius de les illes Kuriles i que tant els japonesos com els russos eren invasores.

Ideologia

La principal justificació ideològica de l'expansió russa en Siberia partia de l'interpretació de que l'incorporació llegal del Janato de Sibir al regne rus otorgava a Rússia sobirania llegal sobre la totalitat del territori que s'estenia des dels Montes Urales fins a l'oceà Pacífic a l'est. D'esta manera, les fronteres reals de Siberia varen quedar definides de forma molt imprecisa i obertes a l'interpretació; de fet, el domini rus sobre el territori només terminava quan les reivindicacions russes entrabar en conflicte en les d'Estats centralisats capaços d'opondre's a l'expansió russa i d'afirmar sistemàticament la seua pròpia sobirania sobre un territori determinat, com China i Mongòlia. Un segon pilar ideològic que justificava el colonialisme rus era la propagació del cristianisme ortodox oriental, encara que este pretext va sorgir en gran mida dels propis exploradors i colon com una justificació ad hoc en lloc de ser presentat per la pròpia Iglésia ortodoxa russa.

Cronologia de la conquista

XVI: Conquista de Siberia Occidental

• 1581-1585: campanya siberiana de Yermak Timoféyevich;

• 1586: Vasili Sukin va fundar Tiumén (la primera ciutat russa en Siberia), en el lloc de l'antiga capital del kanato de Siberia;
• 1587: Tobolsk va ser fundada a la vora del riu Irtysh, que més alvance es convertirà en la «capital de Siberia»;
• 1590: primer decret sobre el reasentamiento de la població russa en Siberia (35 «persones que llauren» o llauradors del districte de Solvychegodsk «en les seues dònes i fills i en tota la facenda» varen ser enviats a establir-se en Siberia);
• 1593: fundació de Berezov (ara en el Districte autònom de Janti-Mansi).
• 1594: fundació de Surgut i de Tara;
• 1595: fundació de Salekhard;
• 1598: conquista de l'Horda Piebald, es funda Narym;
• 1598: batalla de Irmen, la conquista final del kanato de Siberia.

XVII: del Yenisei a l'oceà Pacífic, conflictes en China

Mapa polític d'Àsia en 1636.

• 1601: fundació de Mangazeya,per a controlar als samoyedos de Siberia Occidental);
• 1604: fundació de Tomsk com una fortalea contra els zúngaros i el Yenisei Kirghiz;
• 1607: fundació de Turukhansk, la primera ciutat en el Yenisei, la conquista dels enets;
• 1618: Fundació de Kuznetsk;
• 1619: Fundació de Yeniseisk;
• despuix de 1620: una expedició desconeguda sense èxit a Taimyr (troballes en baïa Simsa i les illes Tadeo);
• 1623: Pyanda alcança per volta primera el riu Lena, en la regió de Kirensk;
• 1628: el voivoda Andrey Dubensky funda Krasnoyarsk en el Yenisei, es funda Kansky Ostrozhek;
• 1630: Vasili Bugor funda Kirensk en el Lena, Ivan Galkin funda el refugi d'hivern llim;
• 1631: Ataman Maxim Perfilyev funda la presó de Bratsk en el riu Angara, es funda la presó de Ust-Kutsk;
• 1632: Piotr Beketov funda Yakutsk i Zhigansk. Dos anys més vesprada, els yakutos varen derrotar al destacament cosaco d'Iván Galkin en el Lena i varen sitiar Yakutsk. Tal contraatac de la població local es va deure en gran part a les lluites entre els destacaments cosacos (Mangazeya i Yenisei), enfrontats per la recaptació de yasak;
• 1633: Ivan Rebrov descobrix la desembocadura del Lena i el riu Yana;
• 1638: s'establix el voivodato de Yakutia, la campanya a cavall del centurión Ivanov a Indigirka contra el yukaghirs;
• 1638: expedició del stolnik Peter Golovin i l'oficiniste Efim Filatov al riu Lena per a construir una presó;
• 1639: Kopylov envia un destacament baix el mando d'Ivan Moskvitin a la mar de Lamsky (ara mar de Ojotsk);
• 1643: el atamán Vasili Kolesnikov aplega al llac Baikal i Mikhail Stadukhin alcança el riu Kolyma;
• 1643: expedició de Vasili Poyarkov a la regió del Amur (Dauria), descendint en bassa pel Amur fins a la mar de Ojotsk;
• 1644-1645: campanya dels cosacos contra els buriatos en la estepa de Angarsk;
• 1646: expedició de Vasili Poyarkov, una campanya des de Yakutsk al mar de Ojotsk;
• 1647: Ivan Moskvitin funda Ojotsk;
• 1648: Semyon Dezhnev travessa l'estret de Bering, el primer europeu en fer-ho, 80 anys abans que Vitus Bering;
• 1648-1653: campanyes de Yerofey Khabarov en Dauria;
• 1649-1689: conflicte fronteriç rus-Qing;
• 1652: batalla de la presó de Achan;
• 1653: fundació de Chita i de Nerchinsk en Transbaikalia;
• 1655: lloc de la presó de Kumar;
• 1661: fundació d'Irkutsk en el riu Angara per Yakov Pokhabov;
• 1665: Gavrila Lovtsov funda la presó de Selenginsky en el riu Selenga;
• 1666: en el riu Uda, en la seua confluència en el Selenga, es funda el refugi d'hivern de Uda, més vesprada conegut com a presó de Uda;
• 1685-1686: sege de Albazin;
• 1686: intent fallanc de penetrar en la Taimyr (Ivan Tolstoukhov): l'expedició va desaparéixer;
• 1689: China i Rússia firmen el Tractat de Nerchinsk;
• 1692: una expedició de gent al servici russa contra els kirguises de Yenisei, la derrota del ulus Tubinsky. Fins a 700 kirguises varen morir en la batalla;
• 1697-1698: anexió de la península de Kamchatka per l'expedició de Vladimir Atlasov;
• 1699: a la tornada a la presó de Anadyr, el destacament de Seryukov va ser destruït.

XVIII: Conquista de Chukotka i Kamchatka

• 1703-1715: alçament en Kamchatka contra els russos, durant el qual les presons de Bolsheretsky i de Aklansky varen ser incendiades i uns 200 cosacos varen ser assessinats; en 1705, els koriakos varen destruir un destacament cosaco dirigit per Protopopov. En 1715, els russos varen prendre el major assentament koriako, Bolshoy Poseu;
• 1709: establiment de la presó de Bikatun, en les estribaciones de les montanyes Altai;
• 1711: Danila Antsiferov descobrix les illes Kuriles per als russos;
• 1712: tumult i assessinat dels seus caps (Atlasov, Chirikov i Mironov) pels cosacos en Kamchatka;
• 1712: Mercury Vagin descobrix les illes de Nova Siberia;
• 1716: Fundació d'Omsk;
• Décades de 1730-1740: ciajes a Chukotka. Expedicions militars de destacaments russos baix el mando de Pavlutsky;
• 1733-1743: Gran Expedició del Nort per a explorar la costa siberiana de l'oceà Àrtic (Khariton Laptev, Semyon Cheyuskin): s'explora la deserta Taimyr, es descobrixen les montanyes Byrranga i el cap Cheliuskin, l'extrem nort de Siberia;
• 1740: fundació de Petropavlovsk-Kamchatsky;
• 1747: els chukchis destruïxen el destacament del comandant de Anadyr;
• 1748-1755: sèt campanyes militars contra els chukchi;
• 1752: fundació de la fortalea Gizhiginskaya;
• 1753: sege de la fortalea Gizhiginskaya pels koriakos;
• 1778: anexió definitiva de Chukotka (hui regió autònoma de Chukotka).

Vore també

• Kanato de Siberia
• Siberia
• Kuchum
• Rússia

Bibliografia

• Bassin, Mark. "Inventing Siberia: visions of the Russian East in the early nineteenth century." American Historical Review 96.3 (1991): 763–794. online
• Batalden, Stephen K. (1997). The Newly Independent States of Eurasia: Handbook of Former Soviet Republics, Contributor Sandra L. Batalden, revised edició, Greenwood Publishing Group. ISBN 0897749405.
• Bisher, Jamie (2006). White Terror: Cossack Warlords of the Trans-Siberian, Routledge. ISBN 1135765952.
• Bisher, Jamie (2006). White Terror: Cossack Warlords of the Trans-Siberian, Routledge. ISBN 1135765960.
• Bobrick, Benson. How the East Was Won.
• Black, Jeremy (2008). War and the World: Military Power and the Fate of Continents, 1450–2000, Yale University Press. ISBN 978-0300147698.
• Etkind, Alexander (2013). Internal Colonization: Russia's Imperial Experience, John Wiley & Sons. ISBN 978-0745673547.
• Forsyth, James (1994). A History of the Peoples of Siberia: Russia's North Asian Colony 1581–1990, illustrated, reprint, revised edició, Cambridge University Press. ISBN 0521477719.