Cap Cheliuskin

Cap Cheliuskin

El cap Cheliuskin (en rus: мыс Челюскина) és una veta del àrtic siberiano que és el punt més al nort del continent euroasiàtic, i al mateix temps és el punt continental habitat més al nort del planeta. Localisat a 1371 km del Pol Nort, es troba en l'extrem de la península de Taimyr, al sur de l'archipèlec de Severnaya Zemlya. Està banyat per les aigües del estret de Vilkitsky, un estret que separa la mar de Kara del mar de Láptev.

Administrativamente, pertany al Krai de Krasnoyarsk de la Federació de Rússia.

Història

Descobriment

Encara que no hi ha constància escrita, semblen existir proves fefaents de que una empresa de comerç rus, que va partir des del riu Obi o el riu Yeniséi, circunnavegó la part més septentrional de Eurasia, i per tant el veta Chelyuskin, cap a 1617-20. Les troballes arqueològiques de 1940-45 en el golf Sims i en l'illa Faddeyevsky donen evidència d'eixa travessia.

Vorejant la península de Chukchi

En 1648, Semión Dezhniov i Fedot Alekseyev Popov varen liderar una expedició, d'entre 90 i 105 hòmens, que partint de la desembocadura del riu Kolyma va alcançar la desembocadura del riu Anádyr. A bordo de sèt koch (menudes naus cosacas aptes per a navegar en la banquisa), els va dur dèu semanes de navegació alcançar l'estuari del Anádyr despuix de vorejar la península de Chukchi. Eixa expedició va doblar el cap Cheliuskin i també el cap Dezhneva, el promontori més oriental del continent eurasiático, descobrint que Àsia no estava unida per terra en Alaska. La participació de Dezhniov en esta part del viage no està documentada, i solament les activitats de Fedot Alekséyev es poden atestar hui.

La veta va ser alcançada en maig de 1742 per una expedició comandada per l'explorador rus Semión Cheliuskin, en la que es creu va ser la primera volta. Inicialment va ser denominat veta Este-Nort, pero en 1842 la Societat Geogràfica de Rússia va canviar la seua denominació per cap Cheliuskin, en honor del seu descobridor, en complir-se el centenari de la seua expedició.

L'expedició de Nordenskjöld (1878)

L'expedició Nordenskjöld logro travessar per primera volta el Passage del Nordest i navegar al voltant del continent eurasiático entre 1878 i 1880 a bordo del buc ballenero Vega. L'expedició va doblar la veta Cheliuskin el 10 d'agost, i pocs dies despuix varen efectuar una escala dedicada a l'investigació científica. Després varen continuar alvançant cap a l'est, navegant sempre molt prop de la costa, fins que varen quedar atrapats en el gèl a finals de setembre prop del estret de Bering.

Vore també: Adolf Erik Nordenskjöld i Vega (barco)

L'expedició de Amundsen (1919-20)

En 1918 Roald Amundsen havia començat una expedició, en un barco propi, el Maud, en el que planejava solcar el Passage del Noreste, viajant des de l'oceà Atlàntic fins al Pacífic per mig de l'oceà Àrtic, vorejant la costa siberiana. En 1919, despuix d'haver utilisat la veta Cheliuskin com a quarter d'hivern, va deixar en el mateix a dos dels hòmens de la seua expedició, Peter Tessem i Paul Knutsen, mentres el barco continuava a l'Est cap a la mar de Laptev. Els hòmens tenien l'encàrrec d'esperar i travessar la mar de Kara en trineu, quan les seues aigües s'hagueren congelat, i aplegar fins a Dikson en el correu de Amundsen, pero mai més es va saber d'ells. En 1922, a petició del govern noruec, les autoritats soviètiques varen organisar una expedició en busca de Tessem i Knutsen al mando de Nikifor Begichev, que no va poder trobar-los.

En 1932, es va instalar una estació meteorològica i hidrològica, capitaneada per Ivan Papanin, denominada «Estació polar veta Cheliuskin». En 1983 va ser rebatejada en el nom «Observatori hidrometeorológico E. K. Fyodorov».