Poble janti
Els janti (en rus: Ханты; segons atres transliteraciones hanti, khanty o khanti), antigament ostyáks, són un poble indígena que es diuen a sí mateixos janti, jande o jantek, i viuen en el Districte autònom de Janti-Mansi, una regió històricament coneguda com Yugrá (en Siberia), juntament en els pobles mansi. En el ókrug autònom, l'idioma janti i el mansi tenen estatus cooficial en el rus. Segons el cens de 2010, 36 239 persones s'identificaven com janti. D'estos, 26 694 eren residents en l'óblast de Tiumén, més concretament 26 694 en el ókrug autònom Janti-Mansi i 8760 en l'ókrug autònom de Yamalo-Nenets. Uns 873 eren residents del veí óblast de Tomsk i 88 vivien en la República Komi.
.svg)
Història
El poble janti apareix en els registres russos per primera volta baix el nom de Yugrá (circa XI), moment en que tenen contacte en mercaders i caçadors russos. El nom ve de "jögra" (janti), en l'idioma komi-zyriano. És també possible que anaren per primera volta registrats pel monarca anglés Alfredo el Gran (cap al sigle X), qui va localisar Fenland (‘chapull’) a l'est del mar Blanco, en Siberia Occidental.
En el XI, Yugrá era realment un terme per a numeroses tribus, cada cual en el seu propi centre i el seu propi cap. Cada tribu tenia dos fratrías exogàmiques cridades Mont i Per, i tots els membres eren considerats com a germans de sanc. En lloc d'esta estructura posteriorment es va generar una de clans, en la que cada líder de clan (kniazets) negociava en la Rus de Kiev. També participaven en les campanyes russes, i varen rebre el dret a cobrar tribut (yasaq) a dos districtes (volosts) respectivament. Quan ya no es va vore necessitada d'esta estructura, Rússia els va retirar els seus privilegis.
Els ducados janti varen ser inclosos parcialment en el Janato de Siberia entre la década de 1440 i la de 1570.
Entre els sigles XVII i XIX, va haver intents d'introduir el cristianisme, pero l'estil de vida janti no va sofrir cap canvi real. En la segona mitat del XIX, varen anar gradualment acceptant la llei estatal.
Durant el periodo soviètic els janti varen ser una de les poques minories indígenes de Siberia a la que li varen otorgar una autonomia en forma de ókrug (districte autònom). L'establiment de l'autonomia ha jugat un considerable rol en la consolidació de l'ètnia (els jantis de l'oest criden als seus veïns de l'est Kantök (l'atra gent). De tots modos en la década de 1930 l'estat soviètic va fer esforços concertats per a colectivizarlos. Les primeres etapes d'esta colectivisació varen significar l'eixecució de caps tribals als que varen etiquetar com kuláks, aixina com l'eixecució de chamans. L'adopció per l'estat de chiquets que serien enviats a escoles rusoparlantes va provocar una rebelió nacional anomenada la rebelió de Kazym.
Despuix del periodo de Stalin este procés es va relaixar, i en els anys 80 i 90 del XX es varen intensificar els esforços per a protegir el seu territori comú de l'expansió industrial de varis ministeris i agències. L'autonomia ha jugat també un rol principal preservant la cultura i idioma tradicional.
Hui, les companyies petroleres suponen la principal amenaça per als jantis, en contaminar els boscs dels que depenen i perjudicar a les raberes de renos. La majoria dels jantis han perdut el seu autosuficiencia i depenen de les ajudes del Govern i de les pròpies empreses causants dels seus problemes per a sobreviure. L'organisació de drets indígenes Survival International ha reclamat el reconeiximent del dret dels jantis a la seua terra en virtut de les lleis federals de Rússia, i ha instat a les companyies petroleres a respectar el dret dels jantis a la seua terra i a rebujar les prospeccions en ella.
Alguns consideren a la cultura metalúrgica de la cultura d'Andrónovo com els ancestros dels jantis.
Antropológicamente, les característiques dels jantis (particularment en la regió de Beriózovo) inclouen troncs achaparrados d'esquenes amples, pòmuls alts, i ulls i pèl negres. L'altura mija dels hòmens és de 158 cm, i la de les dònes 146 cm.
Economia
.jpg)
Les ocupacions tradicionals dels jantis són la peixca, la caça en la taiga i la ganaderia del reno. Solien ser tramperos, pero les raberes varen ser guanyant terreny a estes pràctiques.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo janti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.