Anar al contingut

Pell de foca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pell de foca
Pell d'ascensió feta en pell de foca. Cap a 1925.

En esquí de travessia i en esquí alpí, el terme pell de foca designa un teixit pegat a la base de l'esquí per a que solament s'esgole en un sentit, lo que permet remontar les pendents.

Originalment, els esquimal usaven tires de pells de foca en eixa finalitat, d'ahí el seu nom. Actualment s'utilisen materials sintètics o de mohair.

Aplicada a la part inferior dels esquins i gràcies a l'orientació anisótropa de les fibres que les deixen moure's cap a davant sense que despuix es puguen esgolar cap a arrere, permet afrontar una pujada sobre la neu, inclús pronunciada. Si les condicions de la neu ho requerixen, es pot combinar en crampones d'esquí.

Fotografia d'antigues pells de foca usades per a l'esquí de travessia (cap als anys 1950)
Pell de foca sintètica. Esta pell encara no s'ha tallat ni s'ha proveït de ganchos.

Tipologia

Les pells de foca es distinguixen per la manera d'assegurar-les als esquins, per la seua forma i per la seua composició.

Forma

Poden ser rectes, és dir, de vores rectilíneos. També poden ser més estretes en la part central, acinturadas. Fins a fa alguns anys era habitual usar solament pells rectes. En l'arribada, també en l'esquí alpí, d'esquins estretits en el centre, es va posar de manifest la necessitat d'adaptar la forma dels esquins. Si no, la progressió seria difícil, especialment en neu dura i en les travessies.[1]

Composició

Les hi ha de pèl sintètic, natural (llana mohair) i de material mixt. Les de pell sintètica són, en general, més barates, tenen una esmonyida cap a davant mediocre i una bona subjecció a l'esmonyida cap a arrere. Les de mohair són cares i en millors qualitats d'esmonyida; per un atre costat, es gasten més ràpidament. Les de pell mixta estan generalment fetes de fibra natural i sintètica mesclades i representen un bon equilibri entre les propietats dels dos tipos de pèl.[2]

Per a calcular les prestacions de cada tipo de pell és necessari tindre en conte també la llongitut i desgast de la fibra.[3]

Modo d'amarre

Al principi les pells se subjectaven als esquins en uns pocs ganchos. Actualment totes les pells es encolan per a pegar-les als esquins, excepció feta d'alguns tipos de pell de adherencia molecular. En qualsevol cas, són sempre imprescindibles els ganchos per a ajudar a que les pells es mantinguen unides als esquins. Els ganchos poden ser de coa fixa i un elàstic en la punta, o be un sol anell no elàstic subjecte en la punta de l'esquí (d'esta manera resulta molt fàcil separar la pell quan es necessite).

Les pells que tenen un sol gancho són més curtes que la pròpia taula d'esquí i estan tallades en semicírcul a certa distància de la part atrassera. Són més curtes i carixen del gancho atrasser que roça en la neu i per això tenen millor esmonyida que les de dos ganchos. El encolado es deu renovar periòdicament; les pells i les taules d'esquí deuen estar seques en el moment de l'aplicació de la coa.

Use

Les pells de foca són el principal instrument per a la pràctica del esquí de travessia i del esquí alpí. Es deuen colocar en els esquins abans de l'inici de pujada i llevar abans del descens (ralentisen la marcha).

Per a que les pells esgolen millor sobre la neu i impedir que es formen els molests pegotes de neu, convé aplicar-los cera especial per a esquins o un impermeabilizante específic.


Esquins usats per l'ètnia siberiana Khanty, dotats de pells de foca.

Referències

  1. Manuale de Sci Alpinisme, Commissione Nazionale Scuole vaig donar Alpinisme i Scialpinisme - En italià
  2. «donar-foca Li Pelli vaig donar Foca» (en italià). Montagna.és. Consultat el 18 de maig de 2016.
  3. «Pelli vaig donar foca: consigli sull'use i sulla manutenzione |10 aprile 2013 - En italià». Archivat des d'el original, el 26 de març de 2013. Consultat el 24 de juliol de 2013.