Colectivisme agrari


El colectivisme agrari,[1][2] agricultura colectiva[3][4] o agricultura comunal[5] són varis tipos de "producció agrícola en la que varis agricultors gestionen les seues explotacions com una empresa conjunta".[6] Hi ha dos tipos amplis de granges comunals: cooperatives agrícoles, en les que els membres propietaris participen conjuntament en activitats agrícoles com un colectiu; i granges estatals, que són propietat d'un govern centralisat i estan administrades directament per ell. El procés per mig del qual s'agreguen terres agrícoles es diu colectivisació. En alguns països (inclosa l'Unió Soviètica, els països del Bloc de l'Est, China i Vietnam), hi ha hagut variants tant estatals com a cooperatives. Per eixemple, l'Unió Soviètica tenia koljozy (granges administrades per cooperatives) i sovkhozy (granges administrades per l'estat).
Història anterior al XX
- Artícul principal → Terra comunal.
Un chicotet grup de famílies d'agricultors o pastors que viuen juntes en un terreny gestionat conjuntament és una de les formes de vida més comunes en tota l'història de la humanitat, ya que ha coexistit i competit en formes de propietat més individualistes (aixina com en la propietat estatal organisada). ) des dels inicis de l'agricultura.
La propietat privada va aplegar a predominar en gran part del món occidental i, per tant, és millor estudiada. El procés pel qual les terres comunals i atres propietats d'Europa occidental es varen tornar privades és una qüestió fonamental darrere de les concepcions de propietat. Karl Marx creïa que el sistema que va cridar comunisme primitiu (propietat conjunta) havia segut terminat injustament per mijos d'explotació que va cridar acumulació originària. Pel contrari, els pensadors capitalistes postulen que, segons el principi de propietat familiar, qui siga el primer en treballar la terra és el propietari llegítim.cita requerida
Estudis de cas
Mèxic
Baix l'Imperi Asteca, el centre de Mèxic estava dividit en chicotets territoris cridats calpulli, que eren unitats d'administració local relacionades en l'agricultura, aixina com en l'educació i la religió. Un calpulli estava format per un número de grans famílies esteses en un presunt ancestro comú, cada una d'elles composta per un número de famílies nuclears. Cada calpulli era amo de la terra i otorgava a les famílies individuals el dret de cultivar parts d'ella cada dia. Quan els espanyols varen conquistar Mèxic, varen reemplaçar açò en un sistema de propietats otorgades per la corona espanyola als colon espanyols, aixina com la encomana, un dret de señorío de tipo feudal que s'otorgava als colon en llogarets particulars, i el repartimiento o sistema de treball forçat indígena.
Despuix de la Revolució Mexicana, una nova constitució de 1917 va abolir qualsevol restant de drets de tipo feudal que els propietaris de facendes tingueren sobre terres comunals i va oferir el desenroll de ejidos: granges comunals formades en terres comprades a les grans propietats pel governe mexicà.
Iroqueses i furons d'Amèrica del Nort

Els furons tenien un sistema essencialment comunal de propietat de la terra. el misionero catòlic francés Gabriel Sagard va descriure els fonaments. Els furons tenien "tanta terra com necessitaven".[7] Com a resultat, els furons podrien donar a les famílies la seua pròpia terra i encara tindre una gran cantitat de terra excedent de propietat comunitària. Qualsevol furó era lliure de netejar la terra i cultivar-la en règim d'usufructe. Va mantindre la possessió de la terra mentres continuara cultivant i cuidant activament els camps. Una volta que va abandonar la terra, va tornar a ser propietat comunal i qualsevol podia apoderar-se d'ella.[8] Si ben els furons semblaven tindre terres designades per a l'individu, l'importància d'esta possessió pot ser de poca rellevància; l'ubicació de vasijas d'almagasenament de dacsa en les cases comunals, que contenien múltiples famílies en un grup de parentesc, sugerix que els ocupants d'una determinada casa comunal tenien tota la producció en comuna.[9]
Els iroqueses tenien un sistema comunal similar de distribució de la terra. La tribu era propietària de totes les terres, pero repartia extensions als diferents clans per a que les distribuïren entre les llars per al seu cultiu. La terra es redistribuiria entre les llars cada pocs anys, i un clan podria solicitar una redistribució d'extensions quan es reunira el Consell de Mares del Clan.[10] Aquells clans que abusaren de les terres assignades o que no les cuidaren serien advertits i eventualment castigats pel Consell de Mares del Clan redistribuint la terra a un atre clan.[11] La propietat de la terra en realitat era només una preocupació de les dònes, ya que era treball de les dònes cultivar aliments i no dels hòmens.[10]
El Consell de Mares del Clan també va reservar certes àrees de terra per a que les treballaren les dònes dels diferents clans. Els aliments d'eixes terres, cridats kěndiǔ"gwǎ'ge' hodi'iěn'tho, s'utilisarien en festivals i grans reunions del consell.[11]
Imperi rus
La obshchina (en rus: общи́на, traduït: "comuna") o mir (en ruso: мир, traduït: "societat" (un dels seus significats)) o Selskoye obshestvo (en ruso: сельское общество ("comunitat rural", terme oficial en el XIX i XX) eren comunitats llauradores, a diferència de les granges individuals, o jútor, en la Rússia imperial. El terme deriva de la paraula о́бщий, obshchiy (comuna). La gran majoria dels llauradors russos mantenien les seues terres en propietat comunal dins d'una comunitat mir, que actuava com a govern de llogaret i cooperativa. La terra cultivable es va dividir en seccions segons la calitat del sol i la distància del poble. Cada llar tenia dret a reclamar una o més franges de cada secció depenent del número d'adults de la llar. El propòsit d'esta assignació no era tant social (a cada u segons les seues necessitats) sino pràctic (que cada u pague els seus imposts). Les franges es reasignaban periòdicament sobre la base d'un cens, per a garantisar una participació equitativa en la terra. Açò ho feya complir l'Estat, que tenia interés en la capacitat de les llars per a pagar els seus imposts.
Colectivisació baix el socialisme d'Estat
L'Unió Soviètica va introduir l'agricultura colectiva en les seues repúbliques constituents entre 1927 i 1933. Els estats bàltics i la major part del bloc de l'Est (llevat Polònia) varen adoptar l'agricultura colectiva despuix de la Segona Guerra Mundial, en l'arribada al poder dels règims comunistes. En Àsia (República Popular China, Corea del Nort, Laos i Vietnam), l'adopció de l'agricultura colectiva també va ser impulsada per polítiques governamentals comunistes.
Unió Soviètica
León Trotski i el bloc d'oposició havien advocat originalment per un programa d'industrialisació que també proponia cooperatives agrícoles i la formació de granges colectives de forma voluntària.[12] Segons Fitzpatrick, el consens acadèmic va ser que Stalin es va apropiar de la posició de l'Oposició d'Esquerra en qüestions tals com l'industrialisació i la colectivisació.[13] Atres acadèmics han argumentat que el programa econòmic de Trotsky diferia de la política forçada de colectivisació implementada per Stalin despuix de 1928 pels nivells de brutalitat associats en la seua aplicació.[14][15][16]
Com a part del primer pla quinquenal, la colectivisació forçada va ser introduïda en l'Unió Soviètica pel secretari general Iósif Stalin a finals de la década de 1920 com una forma, segons les polítiques dels líders socialistes, d'impulsar la producció agrícola per mig de l'organisació de la terra i el treball. en granges colectives de gran escala (koljós). Al mateix temps, Iósif Stalin va argumentar que la colectivisació lliberaria als llauradors pobres de la servitut econòmica baix els kulaks (propietaris de terres agrícoles).
El Partit Comuniste Soviètic va recórrer a l'eixecució i deportació massiva de kulaks desafiants a Siberia per a implementar el pla (vore: Dekulakisació). En Ucrània, el sistema agrícola centenari va ser destruït.
En 1932-1933, s'estima que 11 millons de persones, 3-7 millons només en Ucrània, varen morir de fam en acabant de que Stalin va obligar als llauradors a formar colectius (vore: Holodomor). No va ser fins a 1940 que la producció agrícola finalment va superar els seus nivells previs a la colectivisació.[17][18]
La colectivisació en tota la República Socialista Soviètica de Moldàvia no es va portar a terme agresivamente fins a principis de la década de 1960 per l'enfocament dels líders soviètics en una política de rusificació dels moldavos per a adaptar-los al modo de vida rus.cita requerida Gran part de la colectivisació en Moldàvia s'havia produït en Transnistria, en Chişinăo, l'actual capital de Moldàvia. La majoria dels directors que varen regular i varen dirigir el procés de colectivisació varen ser nomenats per funcionaris de Moscou.
L'eficiència de les granges colectives en la URSS és discutible. Un artícul soviètic de març de 1975 va trobar que el 27% del valor total de la producció agrícola soviètica es produïa en parceles cultivades de forma privada a pesar de que només consistien en menys del 1% de terra cultivable (aproximadament 20 millons d'acres), lo que les convertia aproximadament en 40 voltes més eficients que les granges colectives.[19] En 1935, es va permetre l'establiment de Granges Subsidiàries Personals (LPH) en terres colectives, en el ranc de 0,25 a 1 hectàrea.[20] La propietat privada de ganado va existir despuix de 1935, pero va anar severament restringida per decret en 1956.
Romania

En Romania, la colectivisació de la terra va escomençar en 1948 i va continuar durant més d'una década fins a la seua virtual erradicació en 1962.[21]
En Romania, a voltes va caldre utilisar la força per a impondre pràctiques agrícoles colectives. L'agricultura colectiva en Romania va ser un intent d'implementar el pla comuniste de la URSS. Estos intents moltes voltes varen fracassar. En adherir-se estrictament a este pla soviètic, l'implementació del comunisme en Romania inevitablement va crear dilemes i contribucions que varen dur a la violència. Kligman i Verdery afirmen que "la colectivisació de la violència sorgix, llavors, menys com una aborrecimiento que com un producte de la configuració sociocultural i de profunts problemes en la forma en que es va implementar el pla soviètic... en lloc d'un procés gradual i integrat de passar de De una forma de societat a una atra, la societat rumana en l'òrbita soviètica estava sent completament rearticulada, un procés en el que la violència era inevitable."[22]
Per una atra part, com expliquen Kligman i Verdery, "la colectivisació va dur beneficis innegables a alguns habitants rurals, especialment a aquells que havien posseït poca o cap terra. Els va lliberar de treballar en els camps d'uns atres i va aumentar el seu control sobre els salaris. donant a la seua existència diària una estabilitat fins a llavors desconeguda per a ells."[22]
Bulgària
Les granges colectives en la República Popular de Bulgària, introduïdes en 1945, es varen denominar explotacions agrícoles cooperatives de treball ().[23]
Hongria
En Hongria, la colectivisació agrícola es va intentar vàries voltes entre 1948 i 1956 (en resultats desastrosos), fins que finalment va tindre èxit a principis de la década de 1960 baix János Kádár. El primer intent sério de colectivisació basat en la política agrícola estalinista es va portar a terme en juliol de 1948. Es va utilisar pressió tant econòmica com a policial directa per a obligar als llauradors a unir-se a cooperatives, pero un gran número d'ells va optar per abandonar els seus llogarets. A principis de la década de 1950, només una quarta part dels llauradors havien acceptat unir-se a cooperatives.[24]
En la primavera de 1955 es va renovar l'impuls cap a la colectivisació, utilisant novament la força física per a encorajar l'afiliació, pero esta segona ona també va terminar en un fracàs estrepitós. Despuix dels acontenyiments de la Revolució Hongaresa de 1956, el governant Partit Socialiste Obrer Hongarés va optar per una campanya de colectivisació més gradual. La principal ona de colectivisació es va produir entre 1959 i 1961, i al final d'este periodo més del 95% de la terra agrícola en Hongria havia passat a ser propietat de granges colectives. En febrer de 1961, el Comité Central va declarar que la colectivisació havia segut completada.[25]
Checoslovàquia
En Checoslovàquia, les reformes agràries centralisades despuix de la Primera Guerra Mundial varen permetre la distribució de la major part de la terra als llauradors i els pobres, i varen crear grans grups d'agricultors relativament acomodats (encara que encara existien pobres en els llogarets). Estos grups no varen mostrar cap respal als ideals comunistes. En 1945, immediatament despuix de la Segona Guerra Mundial, es va iniciar una nova reforma agrària en el nou govern socialiste. La primera fase va implicar un confisc de propietats d'alemans, hongaresos i colaboradors del règim nazi d'acort en els cridats decrets Beneš. La segona fase, promulgada per les nomenades lleis de Ďuriš (en honor al Ministre d'Agricultura comunista), va significar de fet una revisió completa de la reforma agrària anterior a la guerra i va tractar de reduir la propietat privada màxima a 150 hectáreas (370.7 acre) de terra agrícola. i 250 hectáreas (617.8 acre) de qualsevol terreny.[26]
La tercera i última fase va prohibir la possessió de terres de més de 50 hectáreas (123.6 acre) a una família. Esta fase es va portar a terme en abril de 1948, dos mesos en acabant de que el Partit Comuniste de Checoslovàquia prenguera el poder per la força. Les granges varen escomençar a colectivizarse, principalment baix amenaça de sancions. Els agricultors més obstinats varen ser perseguits i encarcerats. La forma més comuna de colectivisació va ser la cooperativa agrícola (, JZD; , JRD). La colectivisació es va implementar en tres etapes (1949-1952, 1953-1956, 1956-1969) i va terminar oficialment en l'implementació en 1960 de la constitució que va establir la República Socialista Checoslovaca, que va declarar illegal la propietat privada.
Moltes de les primeres cooperatives varen colapsar i varen ser recreades. La seua productivitat era baixa ya que proporcionaven salaris ínfims i cap pensió, i no varen conseguir crear un sentit de propietat colectiva; els furts a chicoteta escala eren comuns i els aliments varen escassejar. Al vore l'eixida massiva de persones de l'agricultura a les ciutats, el govern va escomençar a subsidiar massivament a les cooperatives per a igualar el nivell de vida dels agricultors al dels habitants de les ciutats; esta va ser la política oficial a llarc determini del govern. Es varen proporcionar fondos, maquinària i fertilisants; els jóvens dels llogarets es varen vore obligats a estudiar agricultura; i els estudiants eren enviats regularment (involuntàriament) a ajudar en les cooperatives.
Els subsidis i la pressió constant varen destruir als agricultors privats restants; només un grapat d'ells va permanéixer despuix de la década de 1960. L'estil de vida dels parracs finalment va alcançar el nivell de les ciutats i es va eliminar la pobrea dels llogarets. Checoslovàquia va tornar a poder produir suficients aliments per als seus ciutadans. El preu d'este èxit va ser un enorme desperdici de recursos perque les cooperatives no tenien incentius per a millorar l'eficiència. Cada péntol de terra va ser cultivat sense importar la despesa que implicara, i el sol va quedar molt contaminat en productes químics. Ademés, l'us intensiu de maquinària pesada va danyar la capa superficial del sol. Ademés, les cooperatives eren famoses per l'excés d'ocupació.
A finals de la década de 1970, l'economia de Checoslovàquia va entrar en estancament i les empreses estatals no varen poder fer front a l'arribada de les tecnologies modernes. Unes poques empreses agrícoles (a on les normes eren menys estrictes que en les empreses estatals) varen aprofitar esta situació per a escomençar a oferir productes d'alta tecnologia. Per eixemple, l'única manera de comprar una computadora compatible en IBM a fins de la década de 1980 era conseguir-la (per un preu extremadament alt) d'una empresa agrícola que actuava com revendedora.
Despuix de la caiguda del comunisme en Checoslovàquia en 1989, es varen suspendre els subsidis a l'agricultura en efectes devastadors. La majoria de les cooperatives varen tindre problemes per a competir en la competència estrangera tecnològicament alvançada i no varen poder obtindre inversions per a millorar la seua situació. Un percentage prou gran d'ells va colapsar. Els demés que es varen quedar per lo general carien de finançació suficient, carien d'una gestió competent, de maquinària nova i de viure al dia. L'ocupació en el sector agrícola va caure significativament (d'aproximadament el 25% de la població a aproximadament el 1%).
Alemània de l'Este
- Artícul principal → Landwirtschaftliche Produktionsgenossenschaft.
Granges colectives en el República Democràtica Alemana normalment es dien Landwirtschaftliche Produktionsgenossenschaft (GLP), i corresponia estretament al koljós soviètic. Alemània Oriental també tenia algunes granges estatals que eren equivalents a les soviètiques sovkhoz, que es dien Volkseigenes Gut (VEG). L'estructura de les granges en lo que es dia Elbia Oriental fins que la partició alemana va estar dominada per latifundis, i aixina el reforma agrària lo que es va justificar en desnazificació motius[27][28] i en l'objectiu de destruir al prusiano Junker classe-que havia segut odiada per l'esquerra durant la República de Weimar i que va ser culpat pel militarisme prusiano i les tendències autoritàries de l'Imperi Alemà i més tart Alemània Nazi - inicialment va ser popular entre molts chicotets agricultors i llauradors sense terra. President d'Alemània Oriental Wilhelm Pieck va falcar l'eslògan Junkerland in Bauernhand! ("¡La terra de Junker en mans dels agricultors!") per a promoure la reforma agrària, que inicialment es va prometre que seria més moderada que la colectivisació a gran escala. Encara que la sentència Partit Socialiste d'Unitat i l'Administració Militar Soviètica en Alemània varen prometre permetre que els grans terratinents conservaren les seues terres, pero varen ser expulsats quan es va introduir el GLP en 1953. Despuix de 1959, tots els agricultors devien entregar terres de propietat independent i unir-se a la LPGs.[29] De manera similar a l'Unió Soviètica, en última instància, la major part de la terra va ser transferida a de jure o de facto entitats controlades per l'Estat en els antics agricultors convertint-se en empleats, ara de l'Estat en lloc de l'antiga classe Junker.[30][31][32][33][34][35]Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>
China
Al final del moviment de Reforma Agrària, les famílies individuals en China eren propietàries de la terra que cultivaven, pagaven imposts com a llars i venien cereals a preus fixats per l'Estat.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 109 La colectivisació rural va escomençar poc en acabant de que el PCC anunciara el seu "llínea general per a la transició al socialisme" de 1953.[37] Durant els següents sis anys, la colectivisació va adoptar vàries formes que varen progressar progressivament: grups d'ajuda mútua, cooperatives primitives i comunes populars.[37] Com senyala Lin Chun, professor de la London School of Economics and Political Science, els investigadors coincidixen que la comunisació es va produir sobre una base en gran mida voluntària que va evitar tant la violència com el sabotage que varen ocórrer durant la colectivisació soviètica.[37] De la mateixa manera que el professor Barry Naughton, observa que la colectivisació de China es va desenrollar sense problemes en part perque, a diferència de l'experiència soviètica, ya existia una ret d'institucions estatals en el camp.[37] De manera similar, el professor Edward Friedman descriu el procés de colectivisació de China com un "milacre de milacres".[38]
Durant 1954-1955, els agricultors de moltes zones varen escomençar a agrupar les seues terres, recursos de capital i mà d'obra en cooperatives de productors agrícoles de nivell inicial ( chuji nongye hezuoshe).[36] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 109 En el complex sistema de cooperatives de productors agrícoles principiantes, els agricultors rebien una part de la collita en funció d'una combinació de la cantitat de treball i la cantitat de terra que aportaven a la cooperativa.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 109–110
Per a juny de 1956, més del 60% de les llars rurals s'havien colectivizado en cooperatives de productors agrícoles de nivell superior (gaoji nongye hezuoshe), una estructura que era similar a l'agricultura colectiva soviètica per mig de koljozy.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 110 En estes cooperatives, decenes de llars varen agrupar terres i animals de tir.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 110 Als membres adults de la cooperativa se'ls varen acreditar punts de treball en funció de la cantitat de treball que havien proporcionat en quines tasques.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 110 Al final de l'any, el colectiu va deduir imposts i vendes a preu fix a l'Estat, i la cooperativa va retindre llavors per al pròxim any, aixina com alguns fondos d'inversió i benestar.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 110 Després, el colectiu va distribuir a les llars el restant de la collita i part dels diners rebuts de les vendes a l'Estat.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 110 La distribució es va basar en part en els punts de treball acumulats pels membres adults d'una llar, i en part en una taxa estàndar per edat i sexe.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 110 Estes cooperatives també varen prestar chicotetes cantitats de terra a les llars individualment en les que les llars podien cultivar per a consumir directament o vendre en el mercat.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 110–111 A banda de la comunisació a gran escala durant el Gran Bot Alvance, els colectius de productors agrícoles d'alt nivell varen ser generalment la forma dominant de colectivisació rural en China.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 111
Durant el Gran Bot Alvance, el Partit Comuniste liderat per Mao Zedong va convertir ràpidament l'economia chinenca en una societat socialista per mig d'una ràpida industrialisació i una colectivisació a gran escala.[39] Posteriorment, el país es va vore afectat per inundacions i sequies massives. Açò, combinat en l'us de polítiques greument defectuoses del lysenkoísmo i la Campanya de les Quatre Plagues, va provocar lamGran Hambruna China de 1959", a on casi 30 millons de persones varen morir de fam. El partit va culpar oficialment a les inundacions i sequies per la hambruna; no obstant, per als membres del partit en les reunions del partit va quedar clar que la hambruna era causada principalment per les seues pròpies polítiques.[40] Estudis recents també demostren que varen ser els incentius professionals dins del sistema del politburó, aixina com el radicalisme polític, els que varen dur a la gran hambruna.[41]
La colectivisació de la terra a través del sistema de comunes va facilitar la ràpida industrialisació de China a través del control estatal de la producció i adquisició d'aliments.[42] Açò va permetre a l'Estat accelerar el procés d'acumulació de capital, en última instància, assentant les bases exitoses de la física i capital humà per al creiximent econòmic de China reforma i obertura.[42] Durant principis i mediats de la década de 1950, la colectivisació va ser un factor important en el canvi important en Agricultura chinenca durant eixe periodo, el dramàtic aument de les terres de regadiu.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 111 Per eixemple, la colectivisació va ser un factor que va contribuir a l'introducció de doble retallada en el sur, un procés intensiu en mà d'obra que va aumentar enormement els rendiments agrícoles.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 116
Tant el moviment de reforma agrària com la colectivisació varen deixar en gran mida vigents els sistemes socials en el grup ètnic minoritari àrees de Chinenc Àsia Central i Zomia.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 118 Estes àrees generalment es colectivizaron en forma de cooperatives de productors agrícoles durant l'hivern de 1957 a 1958, havent omés l'etapa de chicotets terratinents llauradors que havia seguit a la reforma agrària en atres parts de China.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 122 El Tibet Central estava baix l'administració conjunta de l'Eixèrcit Popular de Lliberació i la teocràcia del Dalai Lama fins a 1959, i en conseqüència no va experimentar reforma agrària ni colectivisació fins a 1960 en àrees agrícoles i 1966 en àrees pastorals.[36]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 119
Despuix de la mort de Mao Zedong, Deng Xiaoping va reformar el método d'agricultura colectiva. A partir d'este moment, casi tots els cultius chinencs varen escomençar a florir, no solament els cereals. La reforma va incloure el removiment de terres dels terratinents rics per a l'us de terres agrícoles per als llauradors, pero no la propietat. Esta política va aumentar la producció i va ajudar a revertir els efectes del Gran Bot Alvance. Les dos raons principals per les que China va tindre èxit va ser perque 1) el govern va optar per fer canvis graduals, lo que va mantindre el monopoli de la Partit Comuniste Chinenc i 2) perque el procés de reforma va escomençar des d'avall i despuix es va expandir cap a dalt. A lo llarc del procés de reforma, el Partit Comuniste va reaccionar positivament a les iniciatives de reforma d'avall cap a dalt que varen sorgir de la població rural. Deng Xiaoping va descriure el procés de reforma com "vadear el riu sentint les pedres". Esta declaració es referix al poble chinenc que va demanar les reformes que volia "colocant les pedres als seus peus" i despuix simplement aprovaria les reformes que la gent volia. Els llauradors varen iniciar el seu propi "sistema de responsabilitat familiar" a banda del govern. En acabant de que el comerç chinenc es considerara exitós en privat, tot lo que Deng va tindre que fer va ser aprovar la seua llegalisació. Este aument de la competència entre els agricultors a nivell nacional i internacional, lo que significa que la classe treballadora de baixos salaris va escomençar a ser coneguda en tot lo món, aumentant la IED chinenca.[43]
Un estudi de 2017 va trobar que els llauradors chinencs sacrificaven cantitats massives d'animals de tir com a resposta a la colectivisació, ya que açò els permetria conservar la carn i el cuiro, i no transferir els animals de tir als colectius.[44] L'estudi estima que " la pèrdua d'animals durant el moviment va ser del 12 al 15 per cent, o de 7,4 a 9,5 millons de morts. La producció de cereals va disminuir en un 7 per cent per menors insumos animals i menor productivitat."[44]
Mongòlia
- Artícul principal → Negdel.
Corea del Nort
- Artícul principal → Agricultura en Corea del Nort.
A fins de la década de 1990, el sistema d'agricultura colectiva colapsat baix una tensió de sequies. Les estimacions de morts per inanició oscilaven en millons, encara que el govern no va permetre que observadors externs investigaren l'alcanç de la hambruna. Agravant la gravetat de la hambruna, el govern va ser acusat de desviar suministraments de recobre internacional a les seues forces armades. L'agricultura en Corea del Nort ha sofrit enormement a causa de desastres naturals, falta de terres fèrtils i mala gestió governamental, lo que a sovint fa que la nació depenga de l'ajuda estrangera com la seua principal font d'aliments.
Vietnam
- Artícul principal → Reforma agrària en Vietnam.
El República Democràtica de Vietnam va implementar agricultura colectiva encara que de jure existia la propietat privada. A partir de 1958, l'agricultura colectiva es va impulsar de tal manera que per a 1960, el 85% dels agricultors i el 70% de les terres agrícoles es colectivizaron, incloses les expropiades per la força.[45] No obstant, la colectivisació va ser vista pels líders comunistes com una mida a miges en comparació a la propietat estatal total.[46]
Seguint el Caiguda de Saigon el 30 d'abril de 1975, Vietnam del Sur breument va quedar baix l'autoritat d'un Governe Revolucionari Provisional, a estat títaro baix ocupació militar per Vietnam del Nort, abans de reunificarse oficialment en el Nort baix el govern comuniste com el República Socialista de Vietnam el 2 de juliol de 1976. En prendre el control, els comunistes vietnamites varen prohibir atres partits polítics, varen arrestar a sospitosos que es creïa que havien colaborat en els Estats Units i es varen embarcar en una campanya massiva de colectivisació de granges i fàbriques. La propietat privada de la terra es "va transformar" per a subsumirse en propietat estatal i colectiva.[47] La reconstrucció del país devastat per la guerra va ser llenta i el règim comuniste va enfrontar sérios problemes humanitaris i econòmics.
En un canvi històric en 1986, el Partit Comuniste de Vietnam implementat lliure mercat reformes conegudes com Đổi Mới (Renovació). Sense qüestionar l'autoritat de l'Estat, es varen fomentar l'empresa privada, la desregulación i l'inversió estrangera. No obstant, la propietat de la terra és prerrogativa exclusiva de l'Estat. l'economia de Vietnam ha conseguit un ràpit creiximent en la producció agrícola i industrial, construcció i vivenda, exportacions i inversió estrangera. No obstant, el poder del Partit Comuniste de Vietnam sobre tots els òrguens de govern permaneix ferm, impedint la plena propietat de la terra. Els conflictes entre l'Estat i els agricultors privats pels drets sobre la terra han creixcut en el potencial de provocar inestabilitat social i política.[48]
No obstant, a pesar de les reformes, més del 50% de totes les granges en Vietnam seguixen sent cooperatives colectives (més de 15.000 cooperatives agrícoles en Vietnam), i casi tots els agricultors són membres d'algun tipo de cooperativa.[49] L'Estat també fomenta en gran medida l'agricultura cooperativa colectiva sobre l'agricultura privada.[50]
Cuba
- Artícul principal → Agricultura en Cuba.
En els primers anys que varen seguir a la Revolució Cubana, les autoritats governamentals varen experimentar en cooperatives agrícoles i de producció agrícola. Entre 1977 i 1983, els agricultors varen escomençar a colectivizarse en CPA – Cooperativa de Producció Agropecuaria (Cooperatives de Producció Agropecuaria). Es va encorajar als agricultors a vendre les seues terres a l'Estat per a l'establiment d'una granja cooperativa, rebent pagaments per un periodo de 20 anys i compartint els fruts de la CPA. Unir-se a un CPA va permetre a les persones que anteriorment estaven disperses pel camp mudar-se a una ubicació centralisada en major accés a electricitat, atenció mèdica, vivenda i escoles. La pràctica democràtica tendix a llimitar-se a les decisions empresarials i està constreñida per la planificació econòmica centralisada del sistema cubà.
Un atre tipo de cooperativa de producció agrícola en Cuba és UBPC – Unitat Bàsica de Producció Cooperativa (Unitat Bàsica de Producció Cooperativa). La llei que autorisa la creació de UBPC va ser aprovada el 20 de setembre de 1993. S'ha utilisat per a transformar moltes granges estatals en UBPC, similar a la transformació de Rússia dels sovjós (granges estatals) en koljoses (granges colectives) des de 1992. La llei va otorgar indefinits usufructe als treballadors de la UBPC en llínea en el seu objectiu de vincular als treballadors a la terra. Va establir incentius materials per a aumentar la producció en vincular els ingressos dels treballadors en la producció general de la UBPC, i va aumentar l'autonomia gerencial i la participació dels treballadors en la gestió del lloc de treball.
Tanzània
El pas a un método d'agricultura colectiva en Tanzània es va basar en el model soviètic de desenroll rural. En 1967, el president Julius Nyerere va emetre "Socialisme i Desenroll Rural" que proponia la creació de Pobles de Ujamaa. Ya que la majoria de la població rural estava dispersa i que l'agricultura es realisava tradicionalment de forma individual, la població rural va tindre que vore's obligada a mudar-se junta, a cultivar en comunitat. Despuix de la migració forçada, el reconeiximent governamental va fomentar l'incentiu per a participar en activitats agrícoles comunals.
Estos incentius, ademés de fomentar un grau de participació, també varen atraure als llogarets de Ujamaa a aquells els interessos primaris dels quals no eren el ben comú. Açò, sumat a l'Orde de 1973 que dictava que totes les persones devien viure en llogarets (Operació Vijiji)[51] va erosionar la sostenibilitat dels proyectes comunals. Per a que les granges comunals tingueren èxit, cada membre del llogaret tindria que contribuir lo millor que poguera. Per la falta de divises suficients, la mecanisació de la mà d'obra era impossible, per lo tant, era essencial que tots els parracs contribuïren al treball manual.
Laos
- Artícul principal → Agricultura en Laos.
Referències
- ↑ Costa, Joaquín(1915).«Colectivisme agrari en Espanya. Parts I-II, Doctrines i fets».Consultat el 2024-07-22.(en es)
- ↑ López Forges, Manuel(2017).«El colectivisme agrari com a utopia popular: la propietat de la terra en Joaquín Costa».Revista Jurídica Digital UANDES.1(2): 23–33.ISSN 0719-7942.Consultat el 2024-07-22.
- ↑ «Producció agrícola colectiva, una manera d'eixir de la pobrea en Viet Nam» (en es). World Bank. Consultat el 2024-07-22.
- ↑ Forts, Cristina (2022-03-03). «Esther Beulah : "L'agricultura colectiva és una forma concreta de conseguir la llibertat i el poder de les dònes en Índia"» (en es). La Coordinadora d'Organisacions per al Desenroll. Consultat el 2024-07-22.
- ↑ Allen, Robert(2002).«Revolució en els camps: la reinterpretación de la Revolució Agrícola Anglesa».Història agrària: Revista d'agricultura i història rural.(26): 24.ISSN 1139-1472.Consultat el 2024-07-22.
- ↑ Definition of collective farm in The New Shorter Oxford English Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1993.
- ↑ (1981) Axtell, James (ed.). The Indian Peoples of Eastern America: A Documentary History of the Sexes, New York: Oxford University Press, pp. 110–111.
- ↑ Axtell, 1981, p. 111.
- ↑ Trigger, 1969, p. 28.
- ↑ 10,0 10,1 Stites, 1905, pp. 71–72.
- ↑ 11,0 11,1 Johansen, 1999, p. 123.
- ↑ Kemp, Tom (2014-01-14). Industrialisation in the Senar-Western World (en en), Routledge, pp. 1–150. ISBN 978-1-317-90133-4.
- ↑ Fitzpatrick, Sheila(2010-04-22).«The Old Man».London Review of Books.32(8)ISSN 0260-9592.(en en)
- ↑ Mandel, 1995, p. 59.
- ↑ Daniels, Robert V. (2008-10-01). The Rise and Fall of Communism in Russia (en en), Yale University Press, p. 195. ISBN 978-0-300-13493-3.
- ↑ Rubenstein, Joshua (2011). Leon Trotsky : a revolutionary's life, New Haven : Yale University Press, p. 161. ISBN 978-0-300-13724-8.
- ↑ Richard Overy: Russia's War, 1997
- ↑ Eric Hobsbawm: Age of Extremes, 1994
- ↑ Smith, Hedrick (1976). The Russians, New York: Quadrangle/New York Claves Book Company, p. 201. OCLC 1014770553. ISBN 9780812905212.
- ↑ Tarkhanov, O(2022-01-29).«The agricultural sphere of production in the USSR: from the practice of socialism to the farmstead and the market».National Security and Strategic Planning.2021(4): 38–58.ISSN 2307-1400.doi:10.37468/2307-1400-2022-2021-4-38-58.
- ↑ A. Sarris and D. Gavrilescu, "Restructuring of farms and agricultural systems in Romania", in: J. Swinnen, A. Buckwell, and E. Mathijs, eds., Agricultural Privatisation, Land Reform and Farm Restructuring in Central and Eastern Europe, Ashgate, Aldershot, UK, 1997.
- ↑ 22,0 22,1 Kligman, G., & Verdery, K. (2011). Peasants under siege: the collectivization of Romanian agriculture, 1949–1962. Princeton University Press.
- ↑ «Безплатен Държавен Вестник издание - Официален раздел, брой 95 от 25.IV.1945» (2023-10-23). Archivat des de l'original, el 2023-10-23. Consultat el 2023-10-23.
- ↑ Iván T. Berend, The Hungarian Economic Reforms 1953–1988, Cambridge: Cambridge University Press, 1990.
- ↑ Nigel Swain, Collective Farms Which Work?, Cambridge: Cambridge University Press, 1985.
- ↑ Chloupkova (January 2002). «Czech Agricultural Sector: Organisational Structure and its Transformation.».
- ↑ «Gerade auf LeMO gesehen: LeMO Objekt: Plakat Volksentscheid über Enteignungen».
- ↑ «Gerade auf LeMO gesehen: LeMO Objekt: Plakat Bodenreform».
- ↑ Naimark, Norman M. (1995). The Russians in Germany: A History of the Soviet Zone of Occupation, 1945–1949. Cambridge: Belknap Press. pp. 86, 164–166
- ↑ «Hintergrund: Die Bodenreform von 1945», Faç.net.
- ↑ «Gerade auf LeMO gesehen: LeMO Kapitel: Anfänge der Planwirtschaft» (en de).
- ↑ «DDR-Geschichte: Bodenreform und Gründung von LPG» (en de) (2021-01-29).
- ↑ «Friedrich II. – Friedrich der Großi» (en de) (2012-10-26).
- ↑ Zank, Wolfgang. «Junkerland in Bauernhand!», Zeit, 1990-10-12. Consultat el 2022-03-03 (en de).
- ↑ Fischer, Fritz. «Rückkehr nach Preußen? Die Bundesrepublik sollte auch künftig von Bonn aus regiert werden», Zeit, 1991-03-29. Consultat el 2022-03-03 (en de).
- ↑ 36,00 36,01 36,02 36,03 36,04 36,05 36,06 36,07 36,08 36,09 36,10 36,11 36,12 36,13 36,14 36,15 Harrell, Stevan (2023). An Ecological History of Modern China, Seattle: University of Washington Press. ISBN 978-0-295-75171-9.
- ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 Lin, Chun (2006). The Transformation of Chinese Socialism, Durham [N.C.]: Duke University Press, pp. 78–79. OCLC 63178961. ISBN 978-0-8223-3785-0.
- ↑ (1982) The transition to socialism in China, Mark Selden, Victor D. Lippit, Association for Asian Studies. Meeting, Abingdon, Oxon: Routledge, pp. 205. OCLC 956466048. ISBN 978-1-315-62791-5.
- ↑ [1] [enllaç trencat]
- ↑ Sue Williams "China: A Century of Revolution. Part 2", 1994
- ↑ Kung, James Kai-Sing, and Shuo Chen. "The tragedy of the nomenklatura: Career incentives and political radicalism during Chinenca's Great Leap famine". American Political Science Review 105, no. 1 (2011): 27-45.
- ↑ 42,0 42,1 (2022) Pieke (ed.). CPC Futures The New Era of Socialism with Chinese Characteristics, Singapore: National University of Singapore Press, pp. 55. doi:10.56159/eai.52060. OCLC 1354535847. ISBN 978-981-18-5206-0.
- ↑ «How China Won and Russia Lost». hoover.org. Consultat el 2018-03-27.
- ↑ 44,0 44,1 Chen, Shuo; Lan, Xiaohuan(2017).«There Will Be Killing: Collectivization and Death of Draft Animals».American Economic Journal: Applied Economics.9(4): 58–77.ISSN 1945-7782.doi:10.1257/app.20160247.(en en)
- ↑ «XÂY DỰNG CHỦ NGHĨA XÃ HỘI Ở MIỀN BẮC (Building socialism in the North)». go.vn. Archivat des de l'original, el 2013-06-04. Consultat el 2018-03-27.
- ↑ «Tạp chí Cộng Sản – Vấn đề văn hóa trong tư tưởng Hồ Chí Minh về phát triển đất nước». tapchicongsan.org.vn. Archivat des de l'original, el 2023-05-03. Consultat el 2018-03-27.
- ↑ «Tổng Cục Quản Lý Đất Đai». gdla.gov.vn.
- ↑ «Property disputes llaure Vietnam's biggest political problem», The Economist, 2017-06-15.
- ↑ «Working with cooperatives in Vietnam – Interview Luc Groot». Small Farmers Big Deal. Archivat des de l'original, el 2021-05-18. Consultat el 2021-03-11.
- ↑ Archived at Ghostarchive and the Wayback Machine: «Is Vietnam socialist?».
- ↑ Lange, Siri. (2008) Land Tenure and Mining In Tanzània. Bergen: Chr. Michelson Institute, p. 2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colectivisme agrario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.