Briga

Briga- (-briga com a terminació) és una raïl que apareix en molts topònims d'orige celta (especialment en l'història antiga de la península ibèrica) en el significat de "ciutat", "fortalea" o, més lliteralment, "lloc alt". Ademés d'en els topònims conservats fins a l'actualitat, hi ha abundants testimonis d'antics topònims tant en l'escassa epigrafia en alfabet ibèric com en la més abundant en alfabet llatí (llegendes numismàtiques, esteles, llaures, inscripcions funeràries, grafiti, etc.); aixina com en les fonts documentals protohistòriques.

Els romans denominaven oppidum a eixe tipo de poblats fortificados situats en eminències naturals.

Etimologia

La seua etimologia sembla provindre del protoindoeuropeu (Proto-IE): **bhergh-, **bherg'h- 'montanya/monte', '(lloc) alt' > Antic Indi: br̥hánt- 'altura', 'alt', 'gran', 'llarc' > Avesta: bǝrǝz- 'altura', 'montanya/monte' > Cèltic: en noms de castros i opidas tals com: Admageto-briga, Litano-briga, Areb-rigium, Brigiani, Brigantes, Brigantia > Serbi: breg m. 'tossal' > Antic Irlandés: brī, acc. brig 'tossal' > Cymr (Antigo Galés): bre f. 'tossal' > Corn (Córnico): bre f. 'tossal' > Bretón: bre f. 'tossal' > Proto-Germànic: **birga-n; **burgō, **birgaxa- 'montanya/monte', 'banc/pendent' > Godo: bɛrgahī f. (n) 'àrea montanyosa' > Antic Nòrdic: bjarg, berg ŋ. 'montanya', 'roca', borg f. 'tossal' > Noruec: berg > Suec: berg > Danés: bjerg > Antic Inglés: beorg (beorh, biorg, biorh), -és m. 'tossal', 'montanya' 'montícul', 'guarida', 'montó de pedres', 'lloc d'enterrament' > Inglés: barrow > Antic Frisio: berg, birg > Antic Sajón: berg > Holandés Mig: berch > Holandés: berg m. > Antic Franconio: berg > Alt Alemà Antic: berg > Alt Alemà Mig: bërc (-g-) st. m. 'montanya/monte', 'vinya', 'mina' > Alemà berg: 'montanya/monte'.

A pesar de que s'ha dit que briga significa 'ciutat' o 'fortalea', no existix evidència epigràfic-llingüística de tal significat. És alguna cosa que s'afig a la traducció lliteral dels topònims terminat en -briga i similars, el significat únic dels quals i lliteral és: 'tossal', 'cerro', o 'lloc alt' del terme que antecedix o precedix, eix., Brut-briga, "el tossal o cerro (habitat/fortificat) de Brut". En llatí i grec sí apareixen térmens similars en significats tals com a 'ciutat' i 'torre'. Aixina tenim el llatí ''burgus'' -"ciutat", "castell"- i el grec πυργο ''pyrgos'' -"torre", que també va generar numerosos topònims -burc-). Pero estes formes deriven d'una atra veu protoindoeuropea, del Proto-IE: **bhurgh- 'torre-vigía', Armeni: burgn 'torre', Germànic: **burg- c., **burg-ia- n., d'a on passaria com a préstam llingüístic al grec πυργο pyrgos -"torre".

Topònims que terminen en el sufix -briga

Idioma Celta i Celtíbero. Llocs en topònims acabats en -briga.

Deu usar-se la tilde en les paraules castellanes esdrújulas, i no deu usar-se en les paraules llatines o d'atres idiomes. Aixina, deuen distinguir-se les ciutats actuals en topònim castellanizado de topònims antics o no castellanizados, encara que la seua pronunciació deu ser la mateixa (en l'accent en la antepenúltima sílaba).

Ciutats prerromanas:

• Amallobriga, Mayorga (província de Valladolit).
• Arcobriga, actual Arcs de Xaló, municipi de la província de Soria.
• Caetobriga o Cetobriga, Setúbal (Portugal).
• Conimbriga, Condeixa-a-Nova (Portugal), topònim traslladat fins a la propenca Coímbra.
• Deobriga, ciutat autrigona situada prop de Miranda d'Ebre (província de Burgos).
• Eberobriga, Talaván (província de Càceres). No deu confondre's en Eburobriga, Alcobaza (Portugal). Va haver una ciutat en el mateix nom en Galia (hui Avrolles, França), a on la raïl eburo significa "teixixc" (arbre sagrat). De Eberobriga s'han propost vàries etimologies. Per a una atra ciutat hispana es varen utilisar les denominacions Eurobriga i Iurobriga, que semblen correspondre a Turobriga, situada en la Beturia Cèltica (identificable en Benvinguda, en la província de Badajoz, o en un yamiento en el terme de l'actual Aroche, en la província d'Huelva).
• Flaviobriga, segurament celta, que correspon en Castro Urdials (comunitat autònoma de Cantàbria).
• Lacobriga (Lacobrica) en (Palència, Castella i Lleó), i en Lagos (Portugal).
• Mirobriga, identificable en Santiago do Cacém (Portugal) o en Capella (província de Badajoz).
• Nemetobriga, antiga capital dels tiburi, situada en Pobla de Trives (A Pobra de Trives, província d'Orense). L'etimologia pot provindre de nemeton (santuari celta).
• Nertobriga, nom que varen dur dos ciutats d'Hispania, una en l'Ulterior (Nertobriga Concòrdia Iulia, en el terme de Fregenal de la Serra, província de Badajoz) i una atra en la Citerior (Nertobriga, prop de L'Almunia de Donya Godina, província de Saragossa).
• Paemeiobriga, corresponent al castre en que s'ubicaria la Villavieja de la Vila de Bembibre.
• Segobriga, entorn al cerro cridat Cap de Grec, en Saelices (província de Conca). No deu confondre's en Segòvia, de la que s'ha propost també una etimologia similar: Moltes ciutats fundades pels celtes tenen noms guerrers, composts en briga, ‘fortalea’ o sego, segi, ‘victòria’: …Segòvia>Segòvia…”. En una atra variant, “via (briga) pot significar tossal o riu, accidents geogràfics que es donen en la topografia de la ciutat.

Tres ciutats hispanes duen el nom dels seus fundadors romans:

• Augustobriga, Talavera la Vella (província de Càceres).
• Caesarobriga, sobre la prerromana Talabriga, Talavera de la Reina (província de Toledo).
• Iuliobriga (Julióbriga), prop de Retortillo (comunitat autònoma de Cantàbria).

També apareix el sufix en Attobriga (Weltenburg, Veltenburgicum monasterium o Weltinopolis, Baviera, Alemània) i Cantabriga (us llatí migeval per a referir-se a Cambridge, que en realitat deriva del topònim anglosaxó Cantebrigge).

Topònims que comencen en la raïl briga-

• Brigaecium, capital dels brigicinos, situada provablement prop de Benavente (província de Zamora).
• Brigantium, capital dels brigantinos, identificable en La Corunya (en la zona apareixen topònims com Bergantiños i Bergondo).
• Brigantia, ciutat mítica del rei Breogán, que també és el nom original de Briançon (França).

Pot identificar-se la raïl briga- també en els topònims Brihuega (província de Guadalajara), Braga (Bracara Augusta, fundada en territori dels galaicos bracari, en l'actual Portugal) o Bragança (Bragança, Portugal).

El llinage Berganza apareix en la província d'Àlaba.

Fòra de la península ibèrica:

• Brig, localitat suïssa (en francés Brigue, en italià Briga)
• Ried-Brig, localitat suïssa
• Briga Alta, localitat italiana (Piemont)
• Briga Novarese, localitat italiana (Piemont)
• La Brigue, localitat francesa (Provença-Alps-Costa Blava)
• Briga, localitat eslovena (Baixa Carniola)
• Brigae,^{cita requerida} de nom llatí Civitas Altae Ripae ("ciutat en l'alta ribera" del riu Oder), de nom germànic Brieg i de nom eslau Brzeg (Silesia, actual Polònia).
• Briec, en bretón Brieg, localitat francesa (Bretanya).

La similitut fonètica en Britania i britanos no sembla tindre relació etimològica, puix eixe topònim i etnónimo es deriva del grec Πρεταννικά (Pretanniká) o Πρεταννική (Pretanniké) i Βρεττανιαι (Brettaniai) o Πρεττανοί (Prettanoi, el significat del qual podria ser "els tatuados", compare's en el etnónimo pictos -"els pintats"-).

En canvi, sí sembla haver-la en el etnónimo brigantes (en grec Βρίγαντες), tribu cèltica de Gran Bretanya la capital de la qual era Isurium Brigantum, que es localisava al nort de l'actual Anglaterra, i que és paraula cognata en Brigantia (en el mateix significat del celta briga -"alt, elevat"-), que designa a la deesa Brigid (de la que deriva el nom Bridget -en antic irlandés Brigit, en irlandés modern Bríd- i el riu anglés Brent, afluent del Támesis). Els brigantes serien "els alts", en un sentit metafòric de noblea, o be "els de les terres altes" (els monts Peninos, com en l'actual terme highlanders aplicat a les Highlands o "terres altes" de la propenca Escòcia) o inclús "els habitants dels briga" (llocs elevats i fortificados). En galés modern braint significa "privilegi, prestigi", i prové de la mateixa raïl (brigantjā). Bri, en galés, córnico i bretón significa "prestigi, reputació, honor, dignitat"; mentres que bre significa "tossal". En galés, brenin significa "rei". En gaèlic escocés brìgh significa "mèdula" i "poder". En gaèlic irlandés brí significa "energia, rellevància" (de la mateixa manera que la raïl bree -"poder, energia"-).

Brigetio, a on va morir l'emperador Valentiniano, és l'actual Szőny, en Hongria. Brigobanne (Vindelicia) és Hüfingen, en el sur d'Alemània, a la vora del riu Breg i prop del riu Brigach. En Àustria està la ciutat de Bregenz.

L'antiga paraula italiana brigante i brigantaggio (equivalent a "pirata" i "pirateria", pero en terra), de les que deriven les franceses brigand i brigandage i la castellana bergante (el DRAE, que ho definix com "pícaro, pocavergonya", la fa derivar del gòtic brĭkan, 'colpejar', 'lluitar' i ho compara en el català bergant, 'individu d'una brigada de treball' i les castellanes bregar i brigar, aixina com en "brigada"), prové segons el Oxford Etymology Dictionary de les formes del llatí migeval brigancii, brigantii, brigantini, brigantes (XIV), encara que no es descarta algun tipo de conexió en el etnónimo o en la raïl cèltica.

Enllaços externs

• Juan J. Moralejo, Callaica Nomina - Estudis d'Onomàstica Gallega, Biblioteca Filolóxica Galega, 2007.
• Notes sobre briga integrant topònims en celtiberia. net