Anar al contingut

Beau Sancy (diamant)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Beau Sancy (diamant)



El Beau Sancy o Menut Sancy[1] és un diamant de 34.98 quilates (7 g) extret originalment en l'Índia, que té un brot doble de pera modificat en forma de brot de rosa.[2] Des de la seua aparició en Europa en el XVI, el Beau Sancy ha pertanygut a vàries cases reals europees, entre elles la dels Médici, els reis d'Anglaterra i els sobirans de Prusia. Despuix de més de 300 anys en possessió de la Casa de Hohenzollern, el diamant es va vendre en 2012 en una subasta de la casa Sotheby's en Ginebra per 9,57 millons de dólars a un comprador anònim.[3]

Característiques

Segons el certificat n° 1142121953 otorgat pel Gemological Institute of America (GIA) en 2012 [4] el Beau Sancy presenta les característiques següents:

  • Pes: 34,98 quilats.
  • Purea: SI1. És ademés un diamant de tipo IIa, pertanyent a esta categoria de diamants molt rars (el 0,8% dels diamants coneguts), d'una gran purea química, constituïts pel 100% d'àtoms de carbono, sense rastre de nitrogen. Esta característica conferix sobre els diamants de tipo IIa una transparència excepcional.
  • Color: K, llaugerament pardo.
  • Talla: El Beau Sancy és un diamant pera (de forma llaugerament ovoide) tallat en rosa doble. És dir tallat sobre les seues dos cares en una multitut de facetes triangulars (55 sobre cada cara, 110 en total), les facetes del qual més chicotetes estan centrades al voltant d'una estrela de huit puntes, que dona a este diamant el seu caràcter únic. Esta talla en rosa va ser efectuada a finals de el XVI i en aquella época va ser una gran novetat. Gràcies a la multiplicació de les facetes sobre tota la superfície de la pedra, la llum que penetra en el cristal és reflectida, dispersada i refractada, de modo que brota del diamant en els colors d'un arc iris. Poques pedres d'eixa época rebien una talla tan esmerada i esta gran novetat tècnica feya indubtablement al Beau Sancy una pedra d'excepció, capaç d'avivar l'interés de María de Médici.

Història

El Beau Sancy prové de les famoses mines de diamants de les afores de Golconda, actualment en l'estat de Telangana en l'Índia.[5] De la mateixa manera que el seu diamant germà, el Sancy, forma part de les pedres conegudes colectivament com diamants de Golconda, que també inclou al Koh-i-Noor i al diamant Hope.[6] El Beau Sancy també es coneix a voltes com el Menut Sancy per a distinguir-ho millor del seu germà major.[7]

Es desconeix quàn va aplegar el diamant a Europa, pero el registre més antic de la seua existència data de la seua adquisició pel diplomàtic francés Nicolas de Harlay, senyor de Sancy, provablement en Constantinopla, a on era embaixador en la cort del sultà Selim II.[8][9] Quan de Sancy es va vore envolt en dificultats financeres en intentar reclutar un eixèrcit per a Enrique III de França, es va vore obligat a vendre algunes de les seues joyes, entre elles els dos diamants Sancy. Les pedres varen rebre el seu nom despuix d'esta venda al voltant de 1589.[10]

Retrat de la coronació de María de Médici (1610)

Al mateix temps, María de Médici buscava adquirir els diamants més grans que poguera trobar en el mercat. Ademés de ser hereua de la Casa de Médici i posseïdora d'una enorme fortuna,[11] María també havia heretat l'afició pels diamants del seu pare, Francisco I de Médici.[8] Quan de Sancy va posar les seues joyes a la venda, María va vore l'oportunitat de comprar el Sancy de 55 quilats, en aquell moment el diamant més gran que jamai haguera alcançat el mercat europeu. No obstant va superar la seua puja el rei Jacobo I d'Anglaterra, qui utilisaria el diamant per a crear el «Espill de Gran Bretanya».[12] Per a no quedar-se arrere, María es va afanyar a adquirir el «Beau Sancy» de 35 quilats, que nominalment li va regalar el seu espós Enrique IV de França en 1604. María va manar engarzar la pedra en la part superior d'una corona de perles i diamants per a la seua coronació de 1610 en la Basílica de Saint-Denis.[8]


Quan Enrique va ser assessinat poc despuix, María es va convertir en regente del seu fill Luis XIII, de nou anys, qui la va exiliar en 1617 per la seua mala gestió i les seues incessants intrigues polítiques. María va fugir de França en 1630 i permaneixeria exiliada en la ciutat alemana de Colónia fins a la seua mort en 1642. A pesar de l'acumulació de deutes, María va conseguir conservar el Beau Sancy, pero la pedra finalment va tindre que ser venuda per a pagar el seu funeral i atres despeses.[8]

Isabel Cristina en el Beau Sancy en el centre de la pajarita que du en el coll (1739)
L'emperatriu Augusta Victòria en el Beau Sancy com a adorn pectoral, 1913

El comprador va ser Federico Enrique d'Orange-Nassau, qui va adquirir el diamant d'un comerciant de gemes d'Ámsterdam per la suma de 80.000 florines.[13][11] Si ben est va ser sense dubte una despesa significativa, el joyer de la cort Thomas Cletcher va taxar el valor de la pedra en més de 150.000 florines, lo que va convertir la compra en una ganga.[8] Federico Enrique pretenia regalar el Beau Sancy a la seua nova nora, la princesa real María Enriqueta Estuardo, de 10 anys, filla de Carlos I d'Anglaterra, qui també era neta de María de Médici.[8] La pedra permaneixeria en la Casa d'Orange-Nassau durant els següents anys, pero María Enriqueta va empenyorar el Beau Sancy en 1659 per a recolzar al seu germà Carlos II en la seua lluita destinada a recuperar la corona anglesa per a la Casa de Estuardo. Una volta que la restauració anglesa va tindre lloc, María Enriqueta es va unir al seu germà en Londres, a on va morir en 1661 sense haver pogut rescatar el Beau Sancy, o tornar les seues atres joyes a la corona d'Anglaterra.[8] Esta tasca va recaure en la seua mare Amalia de Solms-Braunfels, qui va poder resoldre el problema acordant que el seu net Guillermo III d'Anglaterra es casara en la filla de Jacobo II, la que seria María II d'Anglaterra. Abdós varen ser coronats monarques conjunts d'Anglaterra despuix de la Revolució Gloriosa de 1688. El Beau Sancy aixina va passar a formar part de les Joyes de la Corona britànica durant la duració del regnat de Guillermo i María. María va fallir abans que Guillermo, en 1694, i quan el rei va morir en 1702, el diamant va passar de nou a la Casa d'Orange-Nassau, ya que la parella no havia tingut fills.[13]

Com a membre de major ranc de la Cambra, Federico I de Prusia va reclamar la joya en 1702.[14] Desijós d'emular a atres monarques absolutistas despuix del seu autoproclamación al títul de rei en Prusia tan sol un any abans, Federico va considerar al llegendari Beau Sancy la pedra angular de les Joyes de la Corona de Prusia. Engastat en el centre d'una nova corona, i en un valor estimat de 300.000 táleros, el diamant reflectia les aspiracions del rei autoproclamado.[10] En 1713, la joya va passar de Federico al seu fill, el «rei soldat» Federico Guillermo I, qui a la seua volta li la va cedir a Federico II el Gran en 1740. Federico el Gran, com era ben sabut, avorria qualsevol signe d'elegància i li va regalar la pedra a la seua esposa Isabel Cristina, qui va manar refer el Beau Sancy a l'estil rococó com a joya de ram.[8] Una pintura d'Isabel Cristina realisada per Antoine Pesne mostra el diamant com a peça central d'una elaborada pajarita rosa.


La joya va permanéixer en possessió de la Casa de Hohenzollern de Prusia durant els següents 179 anys, sobrevivint a l'invasió napoleònica de 1806 i presenciant l'ascens dels reis de Prusia a la seua coronació com emperadors alemans. El Beau Sancy va conservar la seua posició privilegiada entre les joyes de la corona, pero va ser reajustat vàries voltes com colgante, i era costum que la nóvia ho lluïra en les bodes reals.[8] L'última emperatriu que va lluir el diamant va ser Augusta Victòria, esposa de Guillermo II. L'últim "kàiser" va abdicar al tro al final de la Primera Guerra Mundial en 1918, i es va exiliar en els Països Baixos, pero la pedra va permanéixer en Berlín. Al final de la Segona Guerra Mundial, va ser traslladada a una cripta sagellada per a la seua custòdia, a on va ser trobada per les tropes britàniques i tornada a la propietat de la Casa de Prusia.[15] En les décades posteriors a la guerra, el Beau Sancy es va exhibir al públic ocasionalment. En 1972 es va mostrar en Helsinki junt en el seu diamant bessó, el Sancy, moment en el que abdós diamants duyen 370 anys separats.[8]

L'història de la joya en la Casa de Hohenzollern finalisa en 2012, quan va ser subastada en Sotheby's per Jorge Federico de Prusia. Encara que l'estimació prèvia a la venda era de tan sol entre 2 i 4 millons de dólars, es va desnugar una batalla de huit minuts entre cinc interessats, i l'oferta final de Plantilla:US$ (equivalent a uns millons de dólars en ) va provindre d'un comprador anònim.[16]


Referències

  1. ↑ Per a distinguir-ho del Sancy, diamant més gran que també va pertànyer a Nicolas Harlay de Sancy.
  2. ↑ Adamson, Thomas. «Sotheby's to sell 400-year-old diamond». Associated Press. Consultat el 23 d'abril de 2012.
  3. ↑ «'Legendary' Beau Sancy diamond sells for $9.57 million». NBC News (16 de maig de 2012). Archivat des de l'original, el 17 de maig de 2012.
  4. ↑ «The Beau Sancy» (en en). Sotheby's. Consultat el 27 de juliol de 2016.
  5. ↑ Crider, H. D.(1924).«The Story of the Diamond».The American Midland Naturalist.9(4): 176–191.ISSN 0003-0031.doi:10.2307/2992728.
  6. ↑ Hofmeester, Karin(2012).«Working for Diamonds from the 16th to the 20th Century».Working on Llabor.: 17–46.doi:10.1163/9789004231443_003.(en en)
  7. ↑ Farges, François(2014).«Els grands diamants de la Couronne de François Ier à Louis XVI».Versalia. Revue de la Société dones Amis de Versailles.17(1): 55–78.ISSN 1285-8412.doi:10.3406/versa.2014.938.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Scarisbrick, Diana (2012). «The Beau Sancy». Sotheby's. Consultat el 18 d'agost de 2020.
  9. ↑ de Berquen, Robert (1669). Els merveilles dones Indes orientals et occidentals, Paris: Christophle Lambin, pp. 11.
  10. ↑ 10,0 10,1 Balfour, Iain (2009). Famous Diamonds (5th ed.), Antique Collectors' Club Ltd.
  11. ↑ 11,0 11,1 Weldons (22 de novembre de 2016). «The Beau Sancy Diamond -» (en en-us). Weldons of Dublin. Archivat des de l'original, el 3 de novembre de 2017. Consultat el 18 d'agost de 2020.
  12. ↑ Strong, Roy(1966).«Three Royal Jewels: The Three Brothers, the Mirror of Great Britain and the Feather».The Burlington Magazine.108(760): 350–353.ISSN 0007-6287.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Beau Sancy | Antique Jewelry University» (en en-us). Consultat el 18 d'agost de 2020.
  14. ↑ Willsher, Kim. «Li Beau Sancy diamond», The Guardian(London), 16 de maig de 2012.
  15. ↑ «'Legendary' Beau Sancy diamond sells for $9.57 million», MSNBC.
  16. ↑ «'Royal' diamond sells for $9.7m», BBC News, 16 de maig de 2012. Consultat el 7 d'agost de 2020 (en en-gb).