Anar al contingut

Color en els diamants

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aurora Pyramid of Hope.jpg
Color en els diamants
Archiu:ThompsonDiamonds. caps block 0
Grup de diamants en colors pareguts.

Un diamant, químicament pur i cristalográficamente perfecte, és plenament transparent, sense cap matís ni color. No obstant, casi cap diamant natural és absolutament perfecte en realitat. El color d'un diamant pot vore's afectat per la presència d'impurees químiques o defectes estructurals de la ret cristalina. Depenent del to i l'intensitat, un determinat color pot aumentar o disminuir el valor de dit diamant. Per eixemple, la major part dels diamants transparents són més barats si presenten tonalitats grogues, mentres que els diamants roses o blaus (com el diamant Hope) poden ser notablement més cars que els seus homòlecs transparents. De tots els colors, els rojos són els més rars i valiosos. La Colecció de diamants Aurora mostra un magnífic ranc de colors en diamants naturals, incloent els diamants rojos.

Tipos de diamants

[editar | editar còdic]
Archiu:The Hope Diamond - caps block 1 .jpg
El diamant Hope.

Els diamants presenten només un determinat ranc de colors: gris acer, blanc, blau, groc, taronja, roig, vert, rosa a púrpura, marró, violeta i negre. Els diamants coloreados presenten impurees intersticiales o defectes estructurals que causen dita coloració, mentres que els diamants perfectes tant química com estructuralment són absolutament incoloros i perfectament transparents. Científicament es classifiquen en dos tipos principals en varis subtipos, depenent de la naturalea de les imperfeccions i cóm estes afecten a l'absorció de la llum.

Els diamants de tipo I tenen al nitrogen com a impurea principal, en una concentració típica del 0,1%. Si els àtoms de N van emparellats, el color no es modifica, sent el tipo IaA. Si els àtoms de N van en número impar (solts) o formant agregats, apareix un color de groc a marró (tipo IaB). Sobre un 98% dels diamants extrets fins a l'actualitat són de tipo Ia, i la majoria d'estos són una mescla dels subtipos IaA i IaB; són els diamants pertanyents a la série de la Veta o Cape séries, nom que prové de la rica regió diamantífera de la Província de la Veta, en Suràfrica. Si els àtoms de N es presenten dispersos per tota la ret, individualment, obtenim un color groc intens o marró en menor proporció, sent els rars diamants canary els que presenten estes característiques (un 0,1% del total dels diamants minats). Els diamants sintètics que contenen nitrogen són de tipo Ib. Els diamants de tipo I absorbixen en les regions ultravioleta i infrarrojo de l'espectre, des de 320 nm. Ademés tenen una característica fluorescència i presenten un espectre d'absorció en el visible.

Els diamants de tipo II contenen poques o cap impurea. Els de tipo IIa apareixen de color rosa, roig o marró, color que prové dels defectes estructurals que es creen durant la deformació plàstica present durant el creiximent del cristal. Estos diamants són rars (1,8%) i provenen en la seua majoria de les mines australianes. Els diamants IIb, que constituïxen un 0,1% del total, són de color blau acerado o gris, i deuen dit color a la presència de bor intersticial. Són diamants semiconductors, mentres que el restant són aïllants. No obstant, una sobreabundancia d'hidrogen pot propiciar l'aparició d'un color blau, que no necessàriament classifica a dits diamants en el subtipo IIb. Els diamants de tipo II absorbixen en una regió diferent del infrarrojo, i transmeten el ultravioleta per baix dels 225 nm, al contrari que els de tipo I. Ademés tenen diferents característiques fluorescents, pero el seu espectre d'absorció en el visible és el mateix.

Gradació de color dels diamants blancs

[editar | editar còdic]

La majoria dels diamants minats presenten un color de groc clar a marró, el cridat ranc normal de colors. Els diamants de color groc o marró intens, o qualsevol atre color són els cridats colors de fantasia (fancy color). Els diamants de màxima purea són totalment incoloros i transparents, i el "color" és blanc lluent. El grau de color que exhibix cada diamant és un dels factors que afecten al seu preu final.

Història de la graduació del color

[editar | editar còdic]

La gradació del color dels diamants va ser iniciada per la London Diamond Syndicate, com una manera de classificar els diamants en bruto. Conforme es va desenrollar el comerç de diamants, es varen ser introduint els diferents graus de color. Sense un desenroll cooperatiu, els primers sistemes de gradació fallaven que no tenien una nomenclatura universal. Els primers sistemes de gradació varen ser: I, II, III; A, AA, AAA; A, B, C. Numerosos térmens descrivien els diamants de colors rars: golconda, riu, veta, blau blanc, blanc fi i gema blau.

El ranc normal de colors

[editar | editar còdic]

El GIA (Institut Gemológico Americà) va desenrollar en la década de 1950 una escala de gradació per als diamants en el ranc normal de colors. Esta escala comprén des del D (totalment incoloro) fins al Z, de color groc o marró clar. Els diamants marrons més obscurs que K es gradan usant dita lletra i una frase descriptiva. Els diamants entre K i M es gradan segons les frases Marró molt dèbil, els N a R com a marró molt clar i els S a Z com a marró clar. Un diamant S es denomina marró S-clar. Els diamants més allà de la Z cauen dins dels colors de fantasia.

Escala de gradació GIA per a diamants dins del ranc normal de color
GIA Grade D I F G H I J K L M N O P Q R S T O V W X I Z
Description Incoloro Casi incoloro Groc pàlit Groc molt clar Groc clar



El color de cada diamant es grada comparant una pedra de referència en la nostra mostra. Cada pedra de referència es caracterisa per posseir el color més clar possible. Quan es comparen les pedres de mostra en la de referència, l'expert dictamina si la pedra de mostra té més o menys color que la de referència. Cada laboratori de gradació posseïx un conjunt de pedres mestres (masterstones) de referència, cada una en un grau de color determinat. No obstant, l'expert en gradació que treballa de forma independent, com a venedor per eixemple, també posseïx un conjunt de pedres de referència que comprenen els extrems de color que este pot esperar de les pedres que va a manejar. Un conjunt típic de pedres per a la gradació consistix en cinc diamants en un increment de dos graus, com I, G, I, K i M.

Els diamants en un ranc de color normal es gradan "a granel", en la taula cap a avall i les facetes mirant cap a dalt.

Escala de gradació de color en els diamants[1]
GIA Estat: actual AGS Estat: actual AGS Estat: històric: pre 1995 CIBJO Estat: actual IDC Estat: actual Scan. D.N. Estat: actual Old World Terms Estat: històric
grau i descripció[2] grau i escala colorimètrica electrònica[3] grau i escala colorimètrica electrònica[3] grau[4] grau i descripció[4] grau per a 0,5 quilats i més[5] grau per a menys de 0,5 quilats escala de série 1[4] escala de série 2[4]
D Incoloro 0 0 - 0,49 0 0 - 0,75 Blanco excepcional + Blanco excepcional + Incoloro Riu Blanco Blanco Superior Jager
I 0,5 0,5 - 0,99 Blanco excepcional Blanco excepcional Riu
1 0,76 - 1,35
F 1,0 1,0 - 1,49 Blanco rar+ Blanco rar+ Incoloro vist a través de la corona Wesselton superior Blanco excelent
2 1,36 - 2,00
G Casi incoloro 1,5 1,5 - 1,99 Blanco rar Blanco rar Wesselton Superior
H 2,0 2,0 - 2,49 3 2,01 - 2,50 Blanco Blanco Wesselton Blanco Wesselton
I 2,5 2,5 - 2,99 4 2,51 - 3,0 Blanco llaugerament coloreado Blanco llaugerament tintat Llaugerament coloreado Top Crystal Blanco llaugerament coloreado Blanco comercial Calitat Superior
J 3,0 3,0 - 3,49 5 3,01 - 3,75 Cristal Cape argent superior Cristal
K Groc pàlit 3,5 3,5 - 3,99 Blanco tintat Blanco tintat Cape superior Blanco tintat Cape superior
6 3,76 - 4,5 Cape argent
L 4,0 4,0 - 4,49
M 4,5 4,5 - 4,99 7 4,51 - 5,50 Color tintat 1 Color tintat Llaugerament coloreado a coloreado Cape Color tintat Cape llauger Cape
N Groc molt clar 5,0 5,0 - 5,49 Color tintat 2 Cape baix
O 5,5 5,5 - 5,99 8 5,51 - 7,0 Groc clar Cape Groc molt clar
P 6,0 6,0 - 6,49 Groc clar
Q 6,5 6,5 - 6,99
R 7,0 7,0 - 7,49 9 7,01 - 8,5
Cape obscur
S Groc clar 7,5 7,5 - 7,99 Color tintat 3 Yellow
T 8,0 8,0 - 8,49
O 8,5 8,5 - 8,99 10 8,51 - 10,00
V 9,0 9,0 - 9,49
W 9,5 9,5 - 9,99
X 10,0 10 + 10+
I
Z

El Laboratori Gemológico Europeu (USA) (EGLUSA) també usa l'escala de color desenrollada per la GIA.

El color "D" té un aspecte com "de gèl". Els diamants varien des dels totalment incoloros fins als de "alt color", situats en l'atre extrem de l'escala. Estos térmens es referixen a la demanda comercial, no a l'intensitat del color en sí mateixa.

Classificació de diamants en colors inusuals

[editar | editar còdic]
Archiu:Florentine Diamond copy.jpg
Reproducció del desaparegut diamant Florentino.

Els diamants grocs o marrons en un color més intens que el Z, ademés dels diamants que tenen atres colors aparte del groc o marró, es consideren "de fantasia". Són gradados aparte, per mig de sistemes de color diferents, que indiquen les característiques del color. Estos sistemes de graduació són semblats als usats per a gradar atres gemas, com el rubí, el safir o l'esmeralda.

Sistema de classificació de diamants coloreados

[editar | editar còdic]

La GIA publica el Colored Diamond Grading Report (Informe sobre la graduació de diamants coloreados), per als diamants que no entren en l'escala normal de color. Usen una llista de 27 matisos que comprenen tot l'espectre. El to i la saturació de cada matís es descriu usant nou descriptores: Pàlit, Molt clar, Clar, De fantasia clar, De fantasia intens, De fantasia obscur, De fantasia profunt i De fantasia vívido.

El Colorímetro Gran

[editar | editar còdic]

El color pot determinar-se usant un instrument cridat Colorímetro Gran, fabricat per Sarin Technologies. Medix des de D a Z fins a Fantasia Intens en una precisió de ±½ grau en pedres "a granel" de 0,25 a 10 quilats (o des de 0,15 quilats o 20 quilats en menor precisió), i es pot especificar l'escala de color a usar (GIA, GEM, IGI, AGS, HRD i unes atres). La precisió és de ±1 unitat per a pedres engastades. Si el teu diamant és G, este dispositiu et dirà que és "G alt" o "G baix". Este colorímetro va ser desenrollat per Paul Gran en 1972, en Gran Computer Industries.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Organisacions: GIA - Gemological Institute of America, AGS - American Gem Society, CIBJO - Confédération International de la Bijouterie, Joaillerie, Orfèvrerie dones Diamants, Perles et Pierres (Confederació Mundial de Joyeria), IDC - International Diamond Council, Scan. D.N. - Scyinavian Diamond Nomenclature
  2. Diamond Grading: Lab Manual Gemological Institute of America, Carlsbad, 2004
  3. 3,0 3,1 The AGS Way: Diamond Grading Styards American Gem Society, 1999
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Pagel-Thielsen, Verena G.G., F.G.A. Diamond Grading ABC: The Manual Rubin & Són n.v., Antwerp, 9th edition, 2001, ISBN 3-9800434-6-0.
  5. «Engagement Diamond FAQ». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2008. Consultat el 12 d'abril de 2007.