Florín
El florín (fiorino d'ore en italià) va ser una moneda migeval emesa en Florencia des de 1252, que es va convertir en la moneda d'or de referència en Europa en els sigles XIII, XIV i XV.
Història
A mitan del XIII la República de Florencia era una potència mercantil i econòmica en el Mediterràneu. Per a consolidar el seu poder comercial va escomençar a falcar una moneda d'alt valor que poguera substituir a les peces d'or que havien segut la referència internacional fins al XII: el sòlit bizantino i el dinar islàmic.
El florín de Florencia va ser una moneda d'or la tipologia del qual va ser molt homogénea, inclús en les imitacions posteriors que d'ella varen fer (pel seu èxit) en tota Europa, notablement en la Corona d'Aragó, a on Pedro IV el Ceremonioso va escomençar a falcar el florín aragonés. Esta va ser, en l'anvers, la flor de lis, emblema parlante de Florencia, en la llegenda FLORENTIA i en el revers, el patró d'esta república italiana, Sant Joan Batista, en actitut de beneir en nimbo i un bàcul recolzat en el seu muscle esquerre i superat en creu, en l'inscripció S.(anctus) IOHANNES B.(aptista).
El prestigi del florín florentino es va deure en gran mida a la constància del seu pes i la purea de la seua llei. Es tractava d'una moneda molt valorada pel seu pes de 3,5 grams d'or de casi 24 quilats, la més alta llei de les monedes d'esta época.
El seu valor era de vint sòus (solidus), pero la calitat insuperable va fer que solament vint anys despuix de la seua primera emissió ya valguera trenta sòus. Tanta va ser la seua estimació que el florín pronte es va erigir com moneda de conte en tota Europa. Fins a finals del XIII va ser guanyant en valor i prestigi, que va escomençar a decaure en la crisis monetària del XV i l'aparició d'imitacions de menor calitat en el restant d'Europa.
En el XIV era la moneda modele en Occident, i comencen els acunyament de florines que mantenen la seua tipologia i iconografia en Alemània, Anglaterra, França, els Països Baixos, Portugal, Suècia, Polònia, Rússia i Aragó, a on es va denominar Florín d'Aragó. Llevat en França (a on l'image del Batiste va ser substituïda pel blasón de la Casa d'Anjou i Jerusalem), totes les imitacions varen utilisar la mateixa tipologia, solament substituint la llegenda de Florencia per la del regne a on s'emetien. Pronte es va reduir la llei d'estos florines, sobretot el d'Aragó, a 18 quilats, i es varen produir mermes en el pes sobre els florines originals, lo que va acabar produint un desprestigie del florín que, en el XV, va ser substituït com a moneda d'or de referència pel ducado de Venècia.
L'acunyament
L'acunyament del florín es realisava inicialment en els locals del Palazzo Vecchio i, posteriorment, en la Torre della Zecca Vecchia. S'utilisaven martells accionados per la força de l'aigua (la riera Scheraggio en la primera sèu i el riu Arno en la segona). Ocasionalment, si el martell no estava perfectament ajustat, en impactar sobre el cunye, l'impressió no quedava exactament centrada, lo que generava una vora d'or sobrer que podia ser retallat, conegut com la "calìa", reduint aixina el pes de la moneda. Per a evitar que les monedes foren "calìate" i garantisar un pes constant, els oficials verificaven el pes de cada florín, reunint els eixemplars recalculats en chicotetes bosses sagellades. Estes monedes eren els "fiorini vaig donar suggello", garantisats tant en la seua aleació com en el seu pes. Les penes severes contra els falsificadors, els controls constants i l'estabilitat de l'aleació varen convertir al florín en una de les monedes d'or més estables i apreciades d'Europa entre l'Edat Mija i la Renaixença. La efigie de Sant Joan Batista servia, en cert modo, com a garantia d'autenticitat i valor de la moneda.[1]
Referències
- ↑ Piero Bargellini, Ennio Guarnieri, Li strade vaig donar Firenze, 4 voll., Firenze, Bonechi, 1977-1978, vol. III, pp. 84-85.
Bibliografia
- Roda Sabater, Mercedes, «El florín: un "dólar" baixmigeval», En l'Espanya Medieval, vol. 5, 1984, Madrit, Universitat Complutense. ISSN electrònic: 1988-2971.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Florín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.