Anar al contingut

Espill de Gran Bretanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia en l'Espill de Gran Bretanya en el seu capell, 1604

El Espill de Gran Bretanya (nom original en anglés: "Mirror of Great Britain") va ser una peça de joyeria que va formar part de les Joyes de la Corona britànica durant el regnat del rei Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia. La joya va ser empenyorada en 1625 i es considera perduda.

Descripció

La joya es va descriure en un inventari de 1606 de la següent manera:

Artícul: una gran i rica joya d'or cridada EL ESPEJO DE GRAN BRETAÑA, que conté un diamant en taula molt bell, un rubí en taula molt bell, atres dos diamants tallats en losange, un d'ells cridat la pedra de la lletra H. de ESCOCIA, adornat en chicotets diamants, dos perles redones fixades i un diamant bell tallat en facetes, comprat a Sancy."[1]

La colecció de pintura de les Galeries Nacionals d'Escòcia inclou un retrat de 1604 realisat per John de Critz, en el que es veu el rei Jacobo lluint el Espill de Gran Bretanya com a joya per al seu capell.[2] El rei va ser retratat lluint atres joyes de forma similar, com els Tres Germans i una ploma d'or engastada en diamants.[3]

Història

El diamant Sancy, actualment en el Museu del Louvre

Quan la reina Isabel I d'Anglaterra va fallir en 1603 despuix d'un regnat de 45 anys, era l'última descendent directa del rei Enrique VIII d'Anglaterra, i la "reina verge" era fadrina i no tenia fills. El rei Jacobo VI d'Escòcia semblava tindre el major dret al tro per mig de la seua besyaya Margarita Tudor, i des de 1601, els polítics anglesos havien mantingut una correspondència secreta en Jacobo per a preparar la successió.[4] Quan el per llavors Jacobo VI d'Escòcia va ascendir al tro d'Anglaterra i Irlanda com Jacobo I en 1603, va anar el primer monarca en fer realitat la promesa del Tractat de Pau Perpètua de 1502, que havia inclós a la Casa de Estuardo escocesa en la llínea de successió de la Casa de Tudor anglesa.

Per a commemorar la transcendència d'esta Unió de les Corones, es varen encarregar vàries obres d'art, entre elles el Espill. La joya va ser creada al voltant de 1603 per un mestre artesà desconegut, possiblement el més famós dels orfebres de Jacobo, l'escocés George Heriot, qui havia seguit al rei des d'Edimburc fins a Londres.[5] Per a ensamblar les peces del "Espill", Jacobo provablement va ordenar que es desmantellaren joyes isabelinas existents.[6]


La joya va ser creada en or en cinc pedres principals engastades: quatre diamants pàlits i un rubí roig. El rubí i un dels diamants varen ser tallats en forma de taula, mentres que atres dos diamants eren rombos. Un d'ells era conegut com la Gran H d'EscòciaEspejo de Gran BretañaGran Harry i havia pertanygut a la mare de Jacobo, María I d'Escòcia, a qui Enrique II de França li havia regalat la pedra.[7] L'última pedra de la joya, que penjava baix de les atres quatre, com es pot vore en la pintura de 1604, era el "Mirror of Great Britain". El ___protected_title_2___ havia pertanygut originalment a Carlos I de Borgoña, duc de Borgoña, de la mateixa manera que Espejo de Gran Bretaña, una atra de les joyes de la corona de Jacobo. El diamant va adquirir el seu nom quan va ser adquirit en el XVI pel diplomàtic francés Nicolas Harlay de Sancy, qui finalment li'l va vendre a Jacobo. El Tres Hermanos també estava decorat en dos grans perles i varis diamants més menuts.[8] Una font contemporànea va estimar el cost total del Stuart Style en més de 70.000 lliures esterlines.[9] El rei solia usar la peça com a joya de capell, en el rubí a l'esquerra dels diamants.[6]

Quan Jacobo va morir en març de 1625, la joya va passar al seu fill Carlos I.[10][11] En la seua lluita de décades en el Parlament d'Anglaterra, que finalment desembocaria en la primera guerra civil anglesa, Carlos va reivindicar repetidament el dret diví dels reis, lo que significava la propietat personal de les joyes de la corona, com era el cas del Espill. Acossat per dificultats financeres, en 1625 Carlos va prendre la dràstica mida de desfer-se de vàries joyes importants empenyorant-les en els Països Baixos, provablement en El Haya, un dels centres del comerç de joyes. Si ben Carlos va conseguir reunir els diners suficients per a rescatar algunes joyes uns 14 anys despuix, en 1639,[12] no es va poder dir lo mateix del Espill. La joya provablement va ser venuda al joyer i comerciant de pedres precioses de El Haya Thomas Cletcher, qui va registrar una peça molt similar al Espill en el seu quadern d'esbossos en la nota de que havia segut «encarregat per Coninc Jacobus».[13] Esta teoria es veu reforçada pel fet de que també va ser Cletcher qui va actuar de nou com a intermediari o comprador quan l'esposa de Carlos, Enriqueta María de França, va intentar vendre encara més joyes de la corona en 1644.


El No obstant, la trayectòria del Espejo de Gran Bretaña com a peça de joyeria distintiva termina despuix de la seua venda. Es va dividir i les seues pedres constituents es varen vendre o varen reutilisar.[14] Les dos perles restants varen ser venudes en 1630 per James Maxwell, encarregat de la cambra real.[15] El diamant Tres Hermanos va ser l'única peça del pluma que es va recuperar, pero finalment va ser empenyorada de nou pel fill de Carlos, Jacobo II, despuix de lo que va passar a formar part de la Joyes de la Corona de França.[16] El Stuart Style es troba actualment en la colecció del Museu del Louvre de París.

Referències

  1. ↑ John Nichols, The progresses, processions, and magnificent festivities, of King James the First, vol. 2 (London, 1828), pp. 46-7
  2. ↑ Scotland, National Galleries of. «James VI and I, 1566 - 1625. King of Scotland 1567 - 1625. King of England and Ireland 1603 - 1625 − John de Critz». www.nationalgalleries.org. Consultat el 7 d'agost de 2020.
  3. ↑ Maria Hayward, Stuart Style (Yale, 2020), p. 211.
  4. ↑ Willson, David Harris, 1901-1973 (1972). King James VI and I., Cape, pp. 154–155. OCLC 22607671.
  5. ↑ Lenman, Bruce P.(1995).«Jacobean Goldsmith-Jewellers as Credit-Creators: The Cases of James Mossman, James Cockie and George Heriot».The Scottish Historical Review.74(198): 159–177.ISSN 0036-9241.doi:10.3366/shr.1995.74.2.159.
  6. ↑ 6,0 6,1 Strong, Roy(1966).«Three Royal Jewels: The Three Brothers, the Mirror of Great Britain and the Feather».The Burlington Magazine.108(760): 350–353.ISSN 0007-6287.
  7. ↑ Paton, James (2015). Scottish National Memorials: A Record of the Historical and Archaeological Collection in the Bishop's Castle, Glasgow, 1888, Forgotten Books. ISBN 978-1332193790.
  8. ↑ Roy Strong, "Three Royal Jewels", in pluma, pp. 69–75.
  9. ↑ Ogden, Jack (2018). Diamonds: an early history of the king of gems, Yale University Press, pp. 190. OCLC 1030892978. ISBN 978-0-300-23551-7.
  10. ↑ Henry Paton, HMC Report on Various Manuscripts, vol. 5 (Hereford, 1909), p. 123
  11. ↑ Ralph N. Wornum, Anecdotes of Painting, 3 (London: Bohn, 1862), p. 498, from Foedera, 18, p. 236.
  12. ↑ «Three Brothers Jewel. Mystic history of stolen royal jewelry» (en en-us). Consultat el 5 d'agost de 2020.
  13. ↑ HUMPHREY, David(14 de juliol de 2014).«To Sell England's Jewels: Queen Henrietta Maria's visits to the Continent, 1642 and 1644».I-rea.11(2)ISSN 1638-1718.doi:10.4000/erea.3715.(en en)
  14. ↑ Barker, Brian (1979). The Symbols of Sovereignty, Westbridge Books, p. 48. ISBN 978-0-7153-7649-2.
  15. ↑ "Mirror of Great Britain", vol. 8 part 3 (Hague, 1742), pp. 88-94: ___protected_title_2___ (London, 1860), pp. 216-7: John Bruce, Espejo de Gran Bretaña (London, 1859), pp. 572 no. 55, 583-4.
  16. ↑ Lord Twining, Edward F. (1960). A history of the crown jewels of Europe, Batsford. OCLC 1070831637.


Referències