Aroma frutal
| Éster de frutes |
|---|
| Archiu:FunktionelleGruppen Carbonsäureester.svg |
| R 1 i R 2 són grups organilo, p. eix. B. grups llogue. El grup éster està marcat en blau. |
El aroma frutal és una característica típica de diferents tipos de frutas. l'aroma a sovint es compon d'una varietat de composts diferents, una gran proporció dels quals són els cridats éster de frutes. Es referix a éster d'àcit carboxílics i alcoholés de llongitut curta a mija. Les lactonas (internes = éster cíclicos) també es troben ocasionalment en sabors de frutes. Atres sabors frutales pertanyen als grups químics orgànics d'alcohols, aldehits o cetones.
El terme "aroma frutal" ("Fruchtaroma" de l'alemà) s'usa molt en tastes de vi, descripcions de perfums, aliments o productes aromàtics. Pot referir-se al sabor/aroma a fruta, quan es referix més al perfil sensorial d'un aliment o beguda que conté o imita l'olor i/o sabor de frutes, pero també al extracte o essència de fruta, si parlem d'un component saborisant o odorante en l'indústria alimentària o perfumeria.
La proporció d'aroma en el pes total de la fruta fresca sol ser inferior a 30 mg/kg. Els components principals de molts sabors de frutes ara s'obtenen comercialment a partir d'aromes/sabors naturals i aromes/sabors idèntics als naturals i s'utilisen per a donar sabor a una àmplia varietat d'aliments i cosmètics.
Components principals de varis sabors de frutes.
[editar | editar còdic]A continuació s'enumeren únicament les substàncies aromàtiques clau.
Pinya
[editar | editar còdic]4-Hidroxi-2,5-dimetil-3(2H)-furanona (“HD3F”, Furaneol ®), éster etílico de l'àcit (S)-2-metilbutírico i uns atres.[1]
Poma
[editar | editar còdic]En l'aroma de la poma intervenen fonamentalment éster, aldehits i alcoholés. Els éster més importants inclouen l'éster etílico de l'àcit 2-metilbutírico, l'éster etílico de l'àcit butírico, l'acetat de 2-metilbutilo, l'acetat de n-butil i l'acetat de hexilo. El hexanal i el (I)-2- hexenal es troben entre els aldehits que es formen parcialment en la boca a través d'una conversió enzimàtica molt ràpida d'àcit grassos i a sovint li'ls denomina notes verdes (sabor de pomes verdes, com la Granny Smith). Entre els alcohols, són importants l'1-butanol, el 2-metilbutanol, el 1-hexanol i el (I)-2-hexen-1-ol. Atres composts aromàtics clau en les pomes són la β- damascona i el α- farneseno.
Albercoc
[editar | editar còdic](R)-γ-decalactona, δ-decalactona, terpineol, geraniol, linalol, àcit (S)-2-metilbutírico.[2]
Banana/banana
[editar | editar còdic]Éster amílico de l'àcit acètic, éster isoamílico de l'àcit acètic, éster 3-metilbutílico de l'àcit butírico, éster 3-metilbutílico de l'àcit 3-metilbutírico.
Pera
[editar | editar còdic]Éster amílico de l'àcit acètic, éster etílico de l'àcit (2I ,4Z)-deca-2,4-dienoico.[2]
Zarzamora
[editar | editar còdic]2-Heptanol, terpineol, 1-hexanol, 2-heptanona.
Fraula
[editar | editar còdic]4-Hidroxi-2,5-dimetil-3(2 H)-furanona (“HD3F”, Furaneol ®), (R)-γ-decalactona, (I)-2-hexen-1-ol, (I)-2-hexenal, acetat de (I)-2-hexen-1-ilo, linalol, antranilato de metilo, butirato d'etil, hexanoato d'etil.
El cridat “aldehit de fraula” (¡no és un aldehit!) El glicidato d'etil i metilfenilo, o éster etílico de l'àcit 2,3-epoxi-3-metil-3-fenilpropanoico, té una forta olor a fraules, pero no es troba en elles.
Naronja
[editar | editar còdic]Components principals del suc: (R)-1-p-menteno-1-tiol (tioterpineol), pero també éster etílico de l'àcit butírico, (Z)-3-hexenal, 1-hepten-3-ona, 4-mercapto-4-metilpentan-2-ona; en oli de clafoll: (+)- nootkatona.[1]
Frambuesa
[editar | editar còdic]Cetona de frambuesa, pero també α-/β-ionona i teaspirano.[2]
Cirera
[editar | editar còdic]Benzaldehído, hexanal, (I)-2-hexenal, fenilacetaldehído, (I, Z)-nona-2,6-dien-1-al, eugenol.
Kiwi
[editar | editar còdic]Components principals del puré de kiwi fresc: 3-metil-2-butanona, 3-hidroxi-2-butanona, (I)-2-hexenal, éster etílico de l'àcit 3-hidroxibutírico, alcohol fenetílico, α-terpineol, geraniol.[3]
Mandarina
[editar | editar còdic]Timol, éster metílico de l'àcit N- metilantranílico.
Meló
[editar | editar còdic](Z)-6-Nonenal, 2,6-Dimetil-5-heptenal.[1]
Taronja
[editar | editar còdic](R)-Limoneno, pero també acetaldehído, (Z)-3-hexenal, decanal, trans-4,5-epoxi-(I)-2-decenal.
Oli de taronja: acetat de nerilo i acetat de octilo.
Maracuyá
[editar | editar còdic]L'agent determinant de l'olor és 2-metil-4-propil-1,3-oxatiano β- ionona, éster etílico de l'àcit butírico, éster etílico de l'àcit hexanoico, éster hexílico de l'àcit butírico, éster hexílico de l'àcit hexanoico.[1]
Durazno
[editar | editar còdic]Éster d'àcit acètic, lactonas [com la (R)-γ-decalactona], hexanal, benzaldehído i uns atres.[2]
Pruna
[editar | editar còdic]Linalool, benzaldehído, éster metílico de l'àcit cinámico, (R)-γ-decalactona, C6-aldehits.[1]
Codonyer
[editar | editar còdic](I)-/(Z)-marmelolactona, α-farneseno, éster etílico de l'àcit 2-metilbutírico, hexanol, 3-hidroxi-β-ionol i 5,6-dihidroxi-β-ionona.
Grosella negra
[editar | editar còdic]4-Metoxi-2-metil-2-butanotiol.[2]
Llima
[editar | editar còdic]Citral (mescla d'isòmers de geranial/neral), pero també linalol, mirceno i (R)-limoneno.[1]
Presència de éster d'àcit carboxílic en fruts (selecció)
[editar | editar còdic]-
Pinya
-
Poma
-
Albercoc
-
Banana
-
Pera
-
Zarzamora
-
Fraula
-
Naronja
-
Frambuesa
-
Cirera
-
Kiwi
-
Mandarina
-
Meló
-
Taronja
-
Maracuyá
-
Durazno
-
Pruna
-
Codonyer
-
Grosella negra
-
Llima
Lliteratura
[editar | editar còdic]- Y. H. Hui (Hrsg.): Handbook of fruit and vegetable flavors. Wiley, Hoboken 2010 (eingeschränkte Vorschau).
- I. D. Morton, A. J. MacLeod: Food flavours. Part C: The flavour of fruits. Elsevier, Amsterdam. 1990.
- D. J. Rowe: Chemistry and technology of flavors and fragrances. Blackwell, Oxford. 2005 (eingeschränkte Vorschau).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 H.-D. Belitz: Lehrbuch der Lebensmittelchemie. 5. Auflage. Springer, Berlin o. a. 2001, Pág. 821–825 (Aroma frutal en Google Libros).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 R. Ebermann, I. Elmadfa: Lehrbuch Lebensmittelchemie und Ernährung. 2. Auflage. Springer, Wien und New York 2011, Pág. 420–425 (Aroma frutal en Google Libros).
- ↑ J. Agric. Food Chem.50
- 5386–5390.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aroma frutal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.