Kiwi
_1_Luc_Viatour.jpg)
El kiwi, kivi[1] o quivi[2] és la baya de la enredadera Actinidia deliciosa. És originària d'una gran àrea de China, sobretot dels boscs de la vall del riu Yangtsé. Les primeres varietats descobertes i cultivades en China es varen descriure en un catàlec de vivers de 1904 com "... fruts comestibles del tamany d'anous i el sabor de groselles madures",[3] lo que va dur al nom de "grosella espinosa chinenca".[4] Introduïda en Nova Zelanda en 1904, va ser cultivada des de llavors en moltes regions templades per la seua frut comestible. És una de les frutes en major concentració de vitamina C.
En 1959, se li escomença a denominar «kiwi» (kiwifruit en anglés) en Nova Zelanda,[5] nom que és adoptat comercialment en 1974.[6] El nom prové del au del mateix nom, símbol nacional de Nova Zelanda i renom en el que es denomina als seus habitants en anglés. Anteriorment, la fruta havia segut coneguda com la grosella chinenca ("Chinese gooseberry") pel seu sabor i color.[6] Els seus noms originals en chinenc mandarín són yángtáo (bresquilla de fraula o carambola),[7] míhóutáo (bresquilla de la mona),[8] qíyìguǒ i chángchǔ.[9]
En els Estats Units i Canadà, el nom abreviat kiwi s'usa comunament per a referir-se a la fruta.[10][11]
El kiwi s'ha convertit en el nom comú de tots els kiwis verts cultivats comercialment del gènero Actinidia.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]És una baya oval d'uns 6 cm de llarc, en pell prima de color vert parduzco i densament coberta d'uns pelillos rígits i curts de color marró. La polpa, ferma fins que madura completament, és de color vert lluent sucosa i en diminutes llavors negres dispostes entorn a un cor blanquecino. Té un sabor de subácido a prou àcit, similar al de la grosella o la fraula.[6] Sol ser un alérgeno freqüent, sobretot la seua pell.
Conservació
[editar | editar còdic]Per a la conservació dels fruts en estat fresc, es requerix sometre'ls a una temperatura de 0 °C, en humitat relativa de 90-95 %, suplementadas en atmòsfera controlades o atres tecnologies.[12][13] El 1-metilciclopropeno favorix la conservació de la fermea del frut, ya siga que el tractament es realise abans de l'introducció en cambra freda, ya siga que s'efectue durant el periodo de conservació.[14] Açò es deu a que el kiwi és molt sensible a la presència del etileno, i l'1-metilciclopropeno inhibix la percepció del etileno per part de frut.[15]
En cambra freda, la vida d'estos fruts pot estendre's entre tres i cinc mesos,[13] depenent de les varietats cultivades. En cas d'utilisació de les atmòsfera controlades, es recomanen nivells d'oxigen d'1-2 % i nivells de CO2 de 3-5 %.[12][13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:DLE
- ↑ Plantilla:DLE
- ↑ "E. H. Wilson, Yichang, and the Kiwifruit"
- Archivat el 5 de maig de 2017 archivat en Wayback Machine., A. R. Ferguson,
- ↑ 4,0 4,1 Morton J (2011). «Kiwifruit: Actinidia deliciosa In: Fruits of Warm Climates, 1987». Center for New Crops & Plant Products at Purdue University.
- ↑ «[1]», New Zealand History. Consultat el 5 de març de 2021 (en en).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (1987) «Kiwifruit», Fruits of warm climates (en en), pp. 293-300.
- ↑ «yangtao | Definition | Mandarin Chinese Pinyin English Dictionary | Yabla Chinese». chinese.yabla.com. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ Arnoldia.43(4)
- 24-35.
- ↑ «kiwi | Definition | Mandarin Chinese Pinyin English Dictionary | Yabla Chinese». chinese.yabla.com. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ «Growing kiwifruit». Extension Service, Oregon State University. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2020.
- ↑ «Northern kiwi». Ontario Ministry of Agriculture, Food and Rural Affairs.
- ↑ 12,0 12,1 (2002) Kader, Adel A. (ed.). Postharvest Technology of Horticultural Crops, 3ª edició, Oakland, Califòrnia: University of Califòrnia, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311, p. 515. ISBN 1-879906-51-1.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Sozzi, G.O.. Arbres frutales. Ecofisiología, cultiu i aprofitament, Buenos Aires: Facultat d'Agronomia, p. 780. ISBN 950-29-0974-7.
- ↑ Boquete, E.J.; Trinchero, G. D.; Fraschina, A. A.; Vilella, F.; Sozzi, G. O.Postharvest Biology and Technology.32(1)
- 57–65.
- ↑ Ilina, N.; Alem, H., Pagà, E.; Sozzi, G. O.(2010).Postharvest Biology and Technology.55(3)
- 160–168.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kiwi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.