Carambola
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Averrhoa carambola . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
L'asterisa o fruta d'estrela és la fruta de l'arbre averrhoa carambola (carambolero) natiu d'Indonèsia, les Filipines i Malàsia. Esta fruta es consumix de forma comuna en el Surest Asiàtic, Oceania i Àsia Oriental. El carambolero es cultiva principalment en àrees tropicals.[1]La fruta té crestes distintives que corren pels seus costats (generalment cinc pero poden variar); quan es talla en secció travessera, s'assembla a una estrela, d'ahí el seu nom; puix el seu nom asterisa prové del llatí tardà asteriscus i este del grec ἀστερίσκος asterískos, «estrela menuda», és cridat aixina per la seua semblança a una estrela en observar-la seccionada transversalment, en algunes zones és conegut com carambolo.[1] Tota la fruta és comestible crua o cuinada (com a condiment relish, conserva o suc).
Orígens i distribució
Es creu que l'extensió original de Averrhoa carambola era Sri Lanka o Indonèsia,[1] pero s'ha cultivat en el subcontinent indi i el surest asiàtic durant centenars d'anys. Seguix sent un favorit local en eixes àrees, pero recentment també han guanyat popularitat en part d'Àsia Oriental i Queensland (Austràlia) aixina com en les illes del Pacífic, particularment en Tahití, Nueva Caledonia, Papúa Nueva Guinea, Hawái i Guam. Es cultiven comercialment en l'Índia, el surest asiàtic, el sur de China, Taiwan i el sur dels Estats Units. També es cultiven en América Central, Brasil, el suroest dels Estats Units i Florida, i parts d'Àfrica. En atres àrees, generalment es cultiven com plantes ornamentals, en lloc de para consum.[2]
Descripció
El frut medix aproximadament 5 a 15 centímetros de llarc i té una forma ovalada. Per lo general, té cinc crestes llongitudinals prominents, pero en rares ocasions pot tindre tan sol quatre o fins a huit. En secció travessera, s'assembla a una estrela.[1] La pell és prima, plana i cerosa, i es torna de color groc clar a obscur quan està madura. La carn és translúcida i de color groc clar a groc. Cada frut pot tindre de 10 a 12 llavors planes de color marró clar d'aproximadament 6 a 13 mm d'ample i tancades en un arilo gelatinoso. Una volta retirats de la fruta, perden viabilitat en uns pocs dies.[3][4][5]
De la mateixa manera que la fruta bilimbi (en el que estretament relacionat) hi ha dos tipos principals de carambola: el tipo chicotet (agre) i el tipo dolç més gran. Les varietats agres tenen un major contingut d'àcit oxálico que el tipo dolç. S'han desenrollat varis cultivares en els últims anys. Els cultivares més comuns cultivats comercialment inclouen els tipos dolços Arkin (Florida), Dah Posa (Taiwan), Ma fueng (Tailàndia), Maha (Malàsia) i Demak (Indonèsia) i de tipos agres Golden Star, Newcomb, Star King i Thayer (tots de Florida). Algunes de les varietats agres com Golden Star poden tornar-se dolces si se'ls permet madurar.[2][3][4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Averrhoa carambola (carambola)». CABI. Consultat el 5 d'octubre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Julia F. Morton (1987). «Carambola», Julia F. Morton (ed.). Fruits of warm climates, pp. 125–128.
- ↑ 3,0 3,1 «Averrhoa carambola L.». Califòrnia Rare Fruit Growers, Inc.. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2012. Consultat el 9 d'agost de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 Jonathan H. Crane (1994). The Carambola (Star Fruit), Florida Cooperative Extension Service, University of Florida.
- ↑ «Star Fruit». Fruitsinfo. Consultat el 9 d'agost de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carambola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.