Anar al contingut

Anur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anur
Per a atres usos d'este terme vore Sapo (desambiguació).

Els anurs (Anura, del grec ἀν- an- 'sense' i οὐρά ourá 'coa') són un orde d'amfibis coneguts comunament com granotes i sapos. Els adults es caracterisen per carir de coa, per presentar un cos curt i molt eixamplat, i unes pates posteriors molt desenrollades i adaptades per al bot. Els anurs són el grup més numerós d'amfibis; s'estima que existixen 6608 espècies, repartides en 54 famílies.[1] La majoria passa la seua vida en l'aigua o en la seua proximitat. El seu tamany pot variar des d'uns escassos 8,5 mm, com és el cas de les espècies del gènero Eleutherodactylus,[2] fins a talles que superen els 30 cm, destacant-se la granota goliat, l'anur més gran del món.[3]

Granotes i sapos

Els nomenes «granota» i «sapo» es referien en un principi als dos tipos d'anurs que apareixen en la península ibèrica (i en general en Europa): les granotes típiques (les del gènero Granota i posterior gènero Pelophylax), i els sapos típics (els del gènero Bufo); pero en l'actualitat s'usen per a atres grups de forma indiscriminada i arbitrària. «Granota» sol referir-se a les espècies més gráciles, de pell humida i plana, bones saltadores, i d'hàbits trepadores o aquàtics. «Sapo» fa referència a les espècies de pell més seca i rugosa, més robustes, marchadoras, menys àgils i que solen habitar en el sol humit excavant galeries. Per tant, esta distinció entre granotes i sapos no és una discriminació que tinga validea taxonòmica.[4]

Morfologia

Ilustració de l'estructura òssea d'un anur.
(A) Vista dorsal. (B) Vista ventral. 1, premaxilar; 2, maxilar; 3, nassal; 4, frontoparietal; 5, pterigoides; 6, escamosal; 7, exoccipital; 8, prootic; 9, dents; 10, prevómer; 11, palatino;12, dentario; 13, esfenetmoides; 14, parasfenoides; 15, columela auris. Fotografia Shize Li.

Els anurs presenten una boca molt ampla, en dents diminuts o sense ells, depenent de les espècies, i en una llengua protráctil. Els ulls estan proveïts de parpallas i els oïts no tenen pabellons externs, diferenciant-se únicament una membrana timpànica superficial.[5][6][7] El cràneu té un número reduït d'ossos, en un esfenoetmoides, un otoccipital (exoccipital fusionat al proótico), paraesfenoides, columela auris, nassal, premaxilar, septomaxilar, maxilar, palatino (que està absent en alguns tàxons), pterigodes, quadrat, cuadradoyugal (pot faltar), escamosal, frontoparietal, prevomer, mentomeckeliano, dentario, anguloesplenial i l'aparat hioideo.[5] Els anurs presenten dos tipos de cintura pectoral depenent de la disposició dels elements centrals. La més comuna cridada "cintura arcífera" presenta els cartílecs epicoracoides en el desenroll de banyes porteriors que articulen en l'esternó. Els cartílecs epicoracoides generalment es troben fusionats entre les clavícules, pero es troben lliures i usualment es solapan en la zona posterior. L'atra cintura, la "cintura firmisterna" no presenta estos "cossos" i es caracterisa perque l'esternó està fusionat a l'arc pectoral i els cartílecs epicoracoides estan fusionats entre sí. La zona mija és més curta que en la cintura arcífera, pero la part anterior i posterior (cridades prezonal i postzonal) es troben molt més desenrollades. Esta última cintura és característica de Ranidae, Microhylidae i Dendrobatidae. Alguns amfibis posseïxen estructures intermiges cridades pseudofirmisternas o pseudoarcíferas.[5]

Els dos parells de patas són molt diferents entre sí, adquirint un major desenroll i robustea el parell posterior, que, ademés, es troba adaptat al bot. Les pates anteriors terminen en quatre dits, mentres que les posteriors ho fan en cinc. La membrana que tenen entre els seus dits es diu membrana interdigital. Una atra característica que favorix el bot és la presència de la zona cabal de la columna vertebral reduïda i fusionada en una estructura rígida cridada urostilo.[8] Els taperots (fase larvaria) duen una vida aquàtica, mentres que els adults són terrestres o d'hàbits semiaquàtics.

Alimentació

Els anurs en estat larvario (els taperots) a sovint s'alimenten normalment d'algues, per lo que són considerats animals herbívors en eixa fase. No obstant, existixen algunes espècies concretes d'anurs, els taperots dels quals també mengen insectes aquàtics o peixos de chicotet tamany, sent aixina omnívoras.[9]

Els anurs adults s'alimenten principalment de diversos invertebrats, tant aquàtics com a terrestres, ya siga insectes, crustacis, aràcnits i en alguns casos, de chicotets vertebrats com rates i chicotetes lagartijas. En ocasions, els anurs poden recórrer al canibalisme alimentant-se de larves de la seua pròpia espècie i inclús d'atres anurs de menor tamany. La seua tècnica d'alimentació és: quan l'assut s'està acostant, l'observen en silenci. Una volta que l'assut este lo suficientment prop trauran la seua llengua en la qual'assut quedarà pegada i serà absorbida per la boca ràpidament.[10]

Reproducció

Tenen una fecundació externa que s'efectua en l'aigua. El amplexo (forma d'aparearse dels anurs) pot ser axilar o inguinal. Els ous són posats en l'aigua, en cordoneres, com fan els sapos o en paquets com ho fan les granotes i presenten dimensions i formes diferents segons la família o espècie.

Evolució

Les primeres granotes verdaderes conegudes daten del Jurásico Inferior, Vieraella, i del Jurásico Mig, Notobatrachus. En Espanya han aparegut espècimen de Costata del gènero Iberobatrachus i de Xenoanura del gènero Gracilibatrachus, datats en el Cretácico Inferior.[11]

Sistemàtica

Les relacions filogenético d'Anura i les seqüències de les primeres divergències d'este clado han segut matèria d'un gran número de debats. La major part d'esta polèmica se centra en la posició filogenético dels clados alguna volta assignats a Archeobatrachia (grup parafilético compost per Leiopelmatidae i Ascaphidae[12]) sobre els clados de Neobatrachia. Este últim grup, en el qual estan presents més de 2/3 de les espècies d'amfibis, està format per Heleophrynidae i un clado conformat pels grups Hyloides i Ranoides.

Els cladogramas estan basats en Frost et al. (2006) i Heinicke et al. (2009).[13][14]

Famílies

Es reconeixen les següents:[1]

Ademés, s'inclouen els següents gèneros com incertae sedis:

I la següent espècie com incertae sedis: Bufo pustulosus <smallaurenti, 1768

En 2016 s'ha propost una reestructuració de la família Hylidae que no s'ha tingut en conte ací.[16]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Frost, D.R.. «Anura » (en inglés). Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 6.2.. Nueva York, EE.UU.: Museo Americano de Historia Natural. Consultat el 30 d'abril de 2016.
  2. ↑ Lynch, J. D. (1976) The species groups of the South American frogs of the genus Eleutherodactylus (Leptodactylidae). Occasional Papers of the Museum of Natural History 61: 1-24.
  3. ↑ Sabater-Pi, J. (1985) Contribution to the biology of the Giant Frog (Conraua goliath, Boulenger). Amphibia-Reptilia, 6(2), 143-153.
  4. ↑ Arnold, I. N. i J. A. Burton (1978). Guia de camp dels reptils i amfibis d'Espanya i d'Europa, Barcelona: Edicions Omega, S. A., pp. 275. ISBN 84-282-0488-8.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Duellman, William I.; Lindo Trueb (1994) Biology of Amphibians. Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-4780-6.
  6. ↑ Jr. Cleveland P Hickman, Larry S. Roberts, Allan L. Larson: Integrated Principles of Zoology, McGraw-Hill Publishing Co, 2001, ISBN 0-07-290961-7
  7. ↑ Storer, Tracy. General Zoology. 6th edition. MC. Graw Hill Book Company,Inc.
  8. ↑ Zardoya, R. & Meyer, A. (2001) full On the origin of and phylogenetic relationships among living amphibians. PNAS 98:7380-7383.
  9. ↑ «Qué mengen les granotes». Animals Omnívoros. Consultat el 16 de novembre de 2021.
  10. ↑ «Alimentació-amfibis». Amfibis. Consultat el 29 de setembre de 2018.
  11. ↑ Ana María Báez. 2013. Anurans from the Early Cretaceous Lagerstätte of Les Foyes, Spain: New evidence on the Mesozoic diversification of crown-clade Anura. Cretaceous Research, Volume 41, Pages 90–106.
  12. ↑ Roelants, K. & Bossuyt, F. (2005) Archaeobatrachian Paraphyly and Pangaean Diversification of Crown-Group Frogs. Systematic Biology 54(1):111-126.
  13. ↑ Heinicke, M. P. et al. (2009) A new frog family (Anura: Terrarana) from South America and an expanded direct-developing clade revealed by molecular phylogeny. Zootaxa 2211:1-35.
  14. ↑ Frost et al. (2006) The Amphibian Tree of Life [1] archivat en Wayback Machine.. Bulletin of the American Museum of Natural History 297:1–291.
  15. ↑ Barej M. F., Schmitz A., Günther R., Loader S. P., Mahlow K., Rödel M.-O. 2014. The first endemic West African vertebrate family - a new anuran family highlighting the uniqueness of the Upper Guinean biodiversity hotspot. Frontiers in Zoology 2014, 11:8
  16. ↑ Duellman, W. I., A. B. Marion & S. B. Hedges. 2016. Phylogenetics, classification, and biogeography of the treefrogs (Amphibia: Anura: Arboranae). Zootaxa 4104: 1–109.

Bibliografia

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Anur en el Viccionari.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anur&oldid=1462974»