Centrolenidae

Centrolenidae

Les granotes de cristal o centrolénidos (Centrolenidae) són una família d'amfibis anurs. Es varen originar i distribuïxen per Sudamérica i també per Centroamérica. Presenten, en la majoria de les espècies, una coloració dorsal vert clar i una pell ventral transparent en alguns membres d'esta família (espècies del gènero Hyalinobatrachium, Teratohyla, Vitreorana). Els òrguens interns, incloent el cor, el fege, el estòmec i els intestís són visibles a través de la pell per la seua transparència. Esta particular característica és l'orige del seu nom comú.

Taxonomia

La família Centrolenidae és un clado (grup monofilético) d'anurs. Despuix de , la família Centrolenidae va ser considerada com estretament relacionada en la família de les granotes arbòrees (Hylidae); no obstant, recents estudis filogenético han colocat a Centrolenidae (i al seu tàxon germà, les famílies Allophrynidae) més cercanamente relacionats en la família Leptodactylidae. La monofilia de Centrolenidae (excloent a Allophryne) està respalada per alguns caràcters morfològics i comportamentals com:

• Presència d'un procés dilatat en el costat medial del tercer metacarpal (una sinapomorfía aparentment única).
• Orige ventral del musculus flexor teres digiti III en relació en el musculus transversi metacarpi I.
• Falanges terminals en forma de T.
• Taperots exotróficos, lóticos, i fosorials, en un cos vermiforme i ulls en forma de C ubicats cap a l'esquena, que viuen enterrats entre la fulleram i el fanc en el fondo de rieres i atres sistemes aquàtics
• Posades d'ous depositades fòra de l'aigua en la vegetació o en roques sobre l'aigua. Algunes sinapomorfías moleculars recolzen la monofilia d'este clado. En la taxonomia més recent, es dividix a les granotes de cristal en dos subfamílies i 12 gèneros:

Erro al crear miniatura:

Vista ventral de Hyalinobatrachium colymbiphyllum en la que es poden apreciar els seus òrguens interns.

Erro al crear miniatura:

Eixemplar de Nymphargus cochranae.

Família Centrolenidae (156 espècies)

• Incertae sedis:
  • Gènero Ikakogi Guayasamin, Castroviejo, Trueb, Ayarzagüena, Rada & Vilá, 2009 (2 espècies)
• Subfamília Centroleninae Taylor, 1951 (119 espècies)
  • "Centrolene" acanthidiocephalum (Ruiz-Carranza & Lynch, 1989)
  • "Centrolene" azulae (Flores and McDiarmid, 1989)
  • "Centrolene" medemi (Cochran and Goin, 1970)
  • "Centrolene" petrophilum Ruiz-Carranza & Lynch, 1991
  • "Centrolene" quindianum Ruiz-Carranza & Lynch, 1995
  • "Centrolene" robledoi Ruiz-Carranza & Lynch, 1995
  • "Cochranella" duidaeana (Ayarzagüena, 1992)
  • "Cochranella" euhystrix (Cadle & McDiarmid, 1990)
  • "Cochranella" geijskesi (Goin, 1966)
  • "Cochranella" ramirezi Ruiz-Carranza & Lynch, 1991
  • "Cochranella" riveroi (Ayarzagüena, 1992)
  • "Cochranella" xanthocheridia Ruiz-Carranza & Lynch, 1995
  • Gènero Centrolene Jiménez de l'Espasa, 1872 (tipo) (24 espècies)
  • Gènero Chimerella Guayasamin, Castroviejo, Trueb, Ayarzagüena, Rada & Vilá, 2009 (2 espècies)
  • Gènero Cochranella Taylor, 1951 (8 espècies)
  • Gènero Espadarana Guayasamin, Castroviejo, Trueb, Ayarzagüena, Rada & Vilá, 2009 (5 espècies)
  • Gènero Nymphargus Cisneros-Heredia & McDiarmid, 2007 (41 espècies)
  • Gènero Rulyrana Guayasamin, Castroviejo, Trueb, Ayarzagüena, Rada & Vilá, 2009 (6 espècies)
  • Gènero Sachatamia Guayasamin, Castroviejo, Trueb, Ayarzagüena, Rada & Vilá, 2009 (5 espècies)
  • Gènero Teratohyla Taylor, 1951 (5 espècies)
  • Gènero Vitreorana Guayasamin, Castroviejo, Trueb, Ayarzagüena, Rada & Vilá, 2009 (10 espècies)
• Subfamília Hyalinobatrachinae Guayasamin, Castroviejo, Trueb, Ayarzagüena, Rada & Vilá, 2009 (35 espècies)
  • Gènero Celsiella Guayasamin, Castroviejo, Trueb, Ayarzagüena, Rada & Vilá, 2009 (2 espècies)
  • Gènero Hyalinobatrachium Ruiz-Carranza & Lynch, 1991 (tipo) (33 espècies)

Característiques

Són en la seua majoria de color vert, encara que mostren una gran varietat de tons, des de verts groguencs a verdes oliva. Unes poques espècies tenen coloració marrons, i una espècie (Cochranella mache) pot ser blava. Una de les seues característiques més remarcables és que en al voltant d'un quarto de les espècies els seus òrguens interns són visibles, especialment en els membres de la subfamília Hyalinobatrachinae. Els mascles d'algunes espècies conten en una espina humeral que usen per a lluita entre ells.

Distribució i hàbitat

Erro al crear miniatura:

Espadarana prosoblepon en amplexo.

Les granotes tansparentes són natives dels boscs d'América Central i Sur, distribuïdes des del sur de Mèxic fins a Panamà i, a través dels Vages, des de Veneçola fins a Bolívia, en algunes espècies a lo llarc de les conques dels rius Amazones i Orinoco, el massiç de les Guayanas, el surest de Brasil i el nort d'Argentina i tota Colòmbia, raó per la que esta granota és el símbol de la moneda de 500 pesos d'este país.

Són granotes arbòrees i habiten en el sotobosque, en l'estrat arbòreu o en zones junt a rius i rieres de selves tropicals.

Comportament

Són granotes arbòrees i nocturnes. S'alimenten de chicotets invertebrats, mosques i aranyes entre uns atres. Posen els seus ous sobre fulls o en roques junt a rieres. Els mascles canten situats damunt o baix de fulls. Algunes espècies entaulen combats territorials. També alguns membres de la família protegixen les seues posades d'ous front a possibles depredadors.

Referències

• Guayasamin, J. M. et al. (2008) Phylogenetic relationships of glassfrogs (Centrolenidae) based on mitochondrial and nuclear gens. Molecular Phylogenetics and Evolution 48:574-595.
• Guayasamin, J. M. et al. (2009) Phylogenetic systematics of glassfrogs (Amphibia: Centrolenidae) and their sister taxon Allophryne ruthveni. Zootaxa 2100:1-97.

Enllaços externs

• shtml Descripció de la família en AmphibiaWeb (en anglés)