Anar al contingut

Membrana interdigital

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Membrana interdigital
Les membranes interdigitales són característiques dels animals aquàtics.

La membrana interdigital és una membrana de pell entre els dits de les extremitats. En els mamífers normalment està present en l'embrió pero és reabsorbida durant el desenroll, no obstant ocasionalment en algunes espècies de mamífers es manté en l'etapa adulta.[1] També s'observen membranes interdigitales en les pates de varis mamífers semiaquàtics.[2] La membrana ajuda al desplaçament en l'aigua.[3]

No deu confondre's en la sindactilia, que és la fusió congènita o accidental de dos o més dits entre sí, com la que pot donar-se en persones que sofrixen del denominat síndrome LEOPARD o el síndrome de Aarskog-Scott.[4]

Mamífers en membranes interdigitales

Rosegadors

Eixemple de membrana interdigital en una granota voladora de Wallace (Rhacophorus nigropalmatus).

Oryzomys palustris, Pseudoryzomys simplex i Sigmodontomys alfari, pertanyents a la tribu de rosegadors de Sudamérica denominat Oryzomyini, tenen membranes chicotetes, que s'estenen fins a l'extrem de les falanges proximals, mentres que en el cas de Amphinectomys savamis, Lundomys molitor i els membres del gènero Holochilus i Nectomys les seues membranes es troben més desenrollades, i s'estenen més allà de les falanges proximals.[5] Aparentment les membranes es varen desenrollar vàries voltes en els orizomyines i es poden haver perdut en alguns grups.[6] La majoria d'Ichthyomyini, un grup de rosegadors semiaquàtics exclusiu d'Amèrica del Sur i América Central, posseïxen membranes chicotetes, pero els membres del gènero Rheomys tenen membranes més àmplies.[7] Els hydromyines (subfamília Murinae) del gènero Baiyankamys, Hydromys[8] i Crossomys posseïxen membranes; en estos últims sumament desenrollades.[9] Els rosegadors semiaquàtics africans Colomys goslingi i Nilopegamys plumbeus, que també pertanyen a la família Murinae, carixen de membranes.[10] Les pates del coipo (Myocastor coypus) de Sudamérica que està classificat en una família pròpia, també posseïxen membranes,[11]

Soricomorfos

Entre les musarañas, els membres dels gèneros Chimarrogale del surest asiàtic i Neomys de l'oest d'Eurasia tenen membranes interdigitales, de la mateixa manera que Sorex palustris d'Amèrica del Nort, pero està més desenrollada en Nectogale elegans de les montanyes d'Àsia. També estan presents en el malifet ibèric (Galemys pyrenaicus).[2]

Tenrécidos

La família Tenrecidae d'Àfrica i sobretot en Madagascar inclou vàries formes semiacuáticas i les chicotetes Micropotamogale i el tenrec aquàtic (Limnogale mergulus) han desenrollat una membrana interdigital.[2]

Didélfidos

La cuica d'aigua (Chironectes minimus) de Sudamérica és l'únic didélfido en membrana interdigital.[12]

Carnívors

Varis membres del orde Carnivora tenen membranes interdigitales, com el grisón (Galictis vittata),[13] la comadreja colombiana (Mustela felipei), la comadreja amazónica (Mustela africana) i el visón americà (Neovison vison).[14]


Totes les llúdries conten en membrana interdigital, en les extremitats anteriors o posteriors o en abdós, per a ajudar-los en la propulsió aquàtica. En les llúdries marines, la membrana està coberta de pèl, en una densitat de 3300 pèls per centímetro quadrat.[15]

Cetáceos

Els clots presents als costats de les falanges proximals de fòssils de Pakicetus, cetáceos ancestrals, sugerixen que estos animals tenien una membrana interdigital,[16] una hipòtesis que sugerix un desenroll accidental,[17] estimulat per un factor de creiximent de fibroblastos conegut com FGF8.[18]

Referències

  1. ↑ Rumbaugh i Chiarelli, 1972, p. 6
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Voss, 1988, p. 455
  3. ↑ Voss, 1988, p. 458
  4. ↑ Orrico et al., 2004, passim
  5. ↑ Weksler, 2006, p. 25
  6. ↑ Weksler, 2006, p. 79
  7. ↑ Voss, 1988, p. 281
  8. ↑ Tate, 1951, p. 226
  9. ↑ Tate, 1951, p. 227; Voss, 1988, p. 455
  10. ↑ Kerbis Peterhans i Patterson, 1995, p. 342; Voss, 1988, p. 455
  11. ↑ Braun i Díaz, 1999, p. 4
  12. ↑ Voss i Jansa, 2009, p. 86
  13. ↑ Yensen i Tarifa, 2003, p. 3
  14. ↑ Harding i Smith, 2009, p. 633
  15. ↑ Perrin, 2008, pp. 565, 810
  16. ↑ Madar, 2007, p. 195
  17. ↑ Fish p. 318
  18. ↑ Cooper i Thewissen, 2009

Bibliografia

1-16.
632-642.doi:10.1016/j.ympev.2009.05.036.
  • (1995).«The Ethiopian water mouse Nilopegamys Osgood, with comments on the evolution of semi-aquatic adaptations in African Muridae».Zoological Journal of the Linnean Society.113(3)
1-21.
176-200.doi:10.1666/0022-3360(2007)81[176:TPSOEE]2.0.CO;2.
  • (2003).«Phenotypic and molecular characterisation of the Aarskog-Scott syndrome: a survey of the clinical variability in light of FGD1 mutation analysis in 46 patients».European Journal of Human Genetics.12(1)
16-23.doi:10.1038/sj.ejhg.5201081.
187-430.
260-493.
1-177.
1-149.
1-8.doi:10.1644/727.