Anar al contingut

Agridulce

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Costelles de porc agridulces.

Agridulce (combinació de les paraules agre i dolç) és un terme genèric que engloba molts estils de salsa, cuina i métodos de cocció. S'utilisa habitualment en Àsia Oriental i Sudoriental i s'ha utilisat en Anglaterra des de l'Edat Mija.[1] Lo agridulce seguix sent popular en Europa i en Amèrica. la salsa agridulce cantonesa és el predecessor de la mateixa salsa en Occident i es va desenrollar originalment per al porc agridulce. El reconegut chef hongkonés, Leung King, va incloure els següents ingredients com la recepta de la salsa: vinagre d'arròs blanc, sal, caramelos marrons chinencs, ketchup, salsa Worcestershire i salsa de soja obscura.[2]

Oriente

Alguns autors diuen que la salsa agridulce original provenia de la província chinenca d'Henan,[3] pero la salsa d'esta zona és una mescla de vinagre llauger i sucre que no s'assembla a lo que la majoria de la gent, inclosos els chinencs, cridaria agridulce. Molts llocs de China utilisen una salsa agridulce com salsa per a dipear peix i carn, en lloc de cuinada, com es troba habitualment en la cuina chinenca occidentalizada.[4]

Tangsuyuk coreà de porc.

El porc agridulce cantonés original està fet en vinagre, prunes conservades i caramelos d'espino per a un color casi escarlata i un sabor agridulce.[5] Un plat relacionat en est d'orige hongkonés/cantonés són les chulles agridulces, i és idèntic en la seua preparació excepto que s'utilisen chulles en lloc dels lloms de porc.

En Corea del Sur, un plat de carn agridulce conegut com a tangsuyuk () és un dels plats sino-coreans més populars. Fets en carn de porc o vedella, les peces tenen el tamany d'un mordisco i es recobrixen generalment en maicena de creïlla o boniato, almidó de dacsa o farina d'arròs glutinoso i es frigen en oli.[6][7][8] El plat se servix en salsa agridulce, típicament feta hervir vinagre, sucre i aigua, en varietat de frutes i verdures com a carlota, pepino, ceba, orella de Judas i pinya. La pasta d'almidó s'utilisa per a espesar la salsa.[6]

En la gastronomia filipina, les salses agridulces es coneixen com a agre dolça (en espanyol filipí) o agre dulcio (en chabacà), i pot referir-se a plats cuinats en la salsa. Esta es fa mesclant almidó de dacsa en aigua, sal, sucre i un ingredient picante, com kétchup de tomata o de banana o pinya; la mescla es du a ebullició i es cou a fòc llent fins que espese.[9][10] Agre dolç s'utilisa habitualment com a salsa per a mullar per a aperitius com lumpia o koy.[10]

Occident

Molts plats occidentals impliquen cuinar la carn en una varietat d'ingredients per a fer un plat agridulce complet al modo del porc agridulce. Els plats més populars són els de porc i gambes. S'ha desenrollat també en la gastronomia francesa, contràriament a les pràctiques i preparació tradicionals de salsa agridulce d'esta gastronomia, que a sovint implica dipear el menjar en una cantitat abundant de salsa.[11]

En Anglaterra, les salses agridulces s'utilisen en la seua gastronomia des de l'Edat Mija, en receptes de carns agridulces i peixos en el llibre de cuina The Forme of Cury (1930).[1] En la cuina francesa, en la base de salsa agridulce feta en sucre caramelizado i vinagre se li crida gastrique, mentres que «aigre-doux» és una salsa agridulce en general.[12] Agrodolce és una salsa agridulce tradicional de la gastronomia italiana, i s'elabora reduint elements àcits i dolços, tradicionalment vinagre i sucre; en ocasions, s'afigen aromes adicionals, tals com a vi, fruta o inclús chocolate. Es pot utilisar en corder, i servir-se sobre rigatoni o fideus amples, com els pappardelle.[13]

Els restaurants populars de menjar ràpit com McDonald's, Burger King i Wendy's tenen les seues pròpies marques de paquets de salsa agridulce. Estos s'oferixen habitualment i s'utilisen com a salsa per a dipear els «deditos» i els «nuggets» de pollet.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Dickson Wright, Clarissa (2011) A History of English Food. Random House. ISBN 978-1-905-21185-2. p. 52–53.
  2. ↑ «Sweet and Sour Spare-ribs» (en zh). Eat and Travel Weekly Company Ltd, Hong Kong. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2007.
  3. ↑ Simoons, Frederick J (1990). Food in China: A Cultural and Historical Inquiry, CRC Press. ISBN 084938804X.
  4. ↑ Anderson (1988). The Food of China, Yale University. ISBN 0300047398.
  5. ↑ «40 Hong Kong foods we ca't live without» (en en). Archivat des d'el original, el 2012-11-05. Consultat el 2011-10-09.
  6. ↑ 6,0 6,1 «[1]», The Korea Herald. Consultat el 21 d'abril de 2017.
  7. ↑ Joo (2016). Korean Food Made Simple, Houghton Mifflin Harcourt. ISBN 978-0-544-66308-4.
  8. ↑ National Institute of Korean Language (ed.): «탕수육» (en ko). Standard Korean Language Dictionary. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2018. Consultat el 21 d'abril de 2017.
  9. ↑ Alejandro (1985). The Philippine Cookbook, Penguin. ISBN 9780399511448.
  10. ↑ 10,0 10,1 Alejandro (2015). Food of the Philippines, Tuttle Publishing. ISBN 9781462905454.
  11. ↑ (1977) Food in Chinese Culture: Anthropological and Historical Perspectives, Yale University Press.
  12. ↑ Sarah Labensky, Alan Hause (1999) On Cooking 2nd ed., Prentice-Hall, New Jersey ISBN 0-13-862640-5
  13. ↑ «Slow-Cooker Lamb Stew Agrodolce» (en en). Archivat des d'el original, el 2020-04-14. Consultat el 21 de decembre de 2021.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Agridulce&oldid=1461598»