Ámpelo
En la mitologia grega, Ámpelo, Ampelo o Ampelos (del grec antic Αμπελος, "cep de vinya") era un sàtir fill d'un sàtir i una nimfa, companyer de Dioniso i amat per ell.
Versions del mit
editarExistixen dos versions i dos reaccions de Dioniso davant este fet:
Versió transmesa per Nono de Panópolis
editarLa primera, segons Nono, va morir en un accident en montar i caure d'un bou brau enfollit per la picadura del tábano de Nugue, despuix de haver-se burlat de la deesa Selene. Les Moiras varen concedir a Ámpelo una segona vida com a parra (en una atra versió, és el propi Dioniso qui transforma al jove sàtir en una arracada de raïms), de la que Dioniso prensó el primer vi i li'l va regalar als hòmens (o va crear, segons una atra variant, el vi de la seua sanc).[1]
Per a Nono, Ámpelo va ser el primer amor de Dioniso. El jove, ignorant de la naturalea divina del seu companyer, tenia la mateixa edat del deu, i ho superava en bellea. Els dos vivien entre els sàtirs i silenos pel riu Pactolo en Frigia o tal volta Brega (Nono a sovint confon les dos regions de l'actual Turquia). El mateix Dioniso els orígens del chic: podria pertànyer a l'estirp dels sàtirs, i tindria una coa, o lo més provable, anara fill de Selene, deesa de la lluna, i d'Heli, el sol.
El deu, celós, estava enamorat de Ámpelo i sempre temia per la seua vida, presentir un destí similar al d'Hilas, Jacinto i Ganimedes, tots jóvens amants de deus o semidioses, que varen ser sostrets prematurament de la vida terrenal.
Els dos companyers s'enfrontaven diàriament en una varietat de jocs, des de la lluita a la caça, i a on Dionisio deixava guanyar al seu favorit. Durant una carrera a la que varen assistir Ámpelo i dos sàtirs, Leneo i Cisso, el deu va intervindre per a frenar als oponents i garantisar la victòria de l'amat.[2]
Per a atraure l'atenció del seu amant, Ámpelo montava cavalcant a tigres, orsos i lleons. El deu, no obstant, li va aconsellar que en els seus jocs, es guardara de les banyes dels bous.
Dionisio havia rebut de fet una senyal de l'imminent mort del jove: se li havia aparegut un dragó en banyes, que havia llançat un cérvol tombat sobre la seua esquena contra la pedra d'un altar, causant-li la mort. Intuint en l'aparició un presagie del destí que aguardava al jove, el deu estava a punt de plorar per la futura pèrdua, quan davant la visió de la sanc que enrogia la pedra de l'altar, va anunciar el dò del vi, i es va tirar a riure d'alegria.
A petició d'Hera, madrastra de Dioniso, la deesa Nugue, l'Error, que es trobava en Frigia des de que l'enujat Zeus el havia tirat allí, es va presentar a Ámpelo en l'apariència d'un sàtir jove i li va aconsellar que intentara cavalcar a un bou, persuadint-ho de que en això anava a guanyar la predilecció de Dioniso i la possibilitat de guiar el carro, que havia segut confiada a Marón.
Ámpelo es va acostar a un bou que bevia en el Pactolo; de les fauces de l'animal caïa sobre el cos del jove una corrent d'aigua, símbol de la fatiga a on els bous estaven constreñidos a regar les vinyes. Ámpelo va adornar el cap del bou de narcisos i anémonas, les flors que varen brotar despuix de la mort de Narciso i Adonis, abdós jóvens volguts pels deus, i finalment, es va montar en la grupa del bou. Mentres galopava sobre el bou, al vore la lluna, es va burlar de Selene, que, per a castigar-li, li va enviar un tábano per a que picara el bou. L'animal, desbocado, va tirar pels aires a Ámpelo, lo corneó i ho va llançar contra les roques, fins que el cap es va separar del cos.
Dionisio, en la seua desesperació, rosava la ferida en ambrosia, el menjar dels deus, la suavitat dels quals després es passa al vi. Eros, per a consolar-ho, va contar a l'afligit deu el història d'un atre bell chicon, Cálamo, que es va convertir en canya despuix d'un amor desafortunat.
Mentrestant, les Hores, personificació divina de les quatre estacions de l'any, es varen anar en el seu pare, Heli, guardià de les profètiques tablillas d'Harmonía. Una d'elles, Carp (la de l'autumne), pronte tindria el cap adornat en branques de vinya, perque era el temps del vi, previst en l'última representació de la tercera tablilla, que va marcar el adveniment d'una nova era en el món: de fet havia representat a Virgo, el signe zodiacal de transició entre l'estiu i l'autumne, en una arracada de raïms.[3]
Les planyences de Dionisio varen aplegar a commoure a Átropos, una de les moiras, hilandera del destí de tota criatura. Ella li va donar nova vida al cos de Ámpelo, que de colp i repent va tirar raïls i es va convertir en una branca de vinya, escapant aixina del Hades. Dioniso va apretunyar en les mans una arracada de raïms, i goteó un suc de la mateixa dolçor de l'ambrosia, que produïa embriaguea: el vi havia fet la seua primera aparició sobre la terra.
Cisso, el sàtir contra el que Ámpelo havia competit, s'havia transformat en l'hedera que envol a la vinya, mentres que Cálamo, la canya, la sostindria contra el vent.[4]
Versió transmesa per Ovidio
editarLa segona versió general, involucra a les vinyes de manera diferent.
Ovidio, ademés d'especificar que Ámpelos era el fill d'un sàtir i una nimfa, conta una versió diferent del mit:
Dionisio i el seu favorit vivien en les montanyes Ismari, en Tracia. El deu li havia confiat a Ámpelo una parra que penjava de les branques d'un om. El jove s'havia pujat a l'arbre per a collir el frut de la vinya, pero va perdre l'equilibri i va morir en l'accident: la planta va rebre el nom de Ámpelo: "vinya".
Dioniso va convertir a Ámpelo en l'estrela Vindemitor o Vindemiatrix: la Vendimiadora, de la constelació de Virgo. Eixa estrela fa la seua aparició per l'est abans de l'amanecer, i marcava el començ del periodo de la verema en setembre. Per la precesió dels equinoccios, hui en dia són les estreles de la constelació del León les que apareixen en eixa posició a principis d'autumne.
Representacions
editarSón escasses o de difícil identificació les representacions de Ámpelo. Sol estar sempre acompanyat de Dioniso, sobretot en la pompa triumfal de la victòria de Dioniso, com és el cas de la musivaria en llocs com la Vila romana de Banys de Valdearados en Castella i Lleó o el Mosaic del triumfo de Baco (Saragossa) en Aragó, abdós en Espanya.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ámpelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.