Vindemiatrix
Vindemiatrix (ε Virginis / ε Vir / 47 Virginis)[1] és el nom d'una estrela de magnitut aparent +2,83, la tercera més lluenta de la constelació de Virgo, despuix de Mechó (α Virginis) i Porrima (γ Virginis) —considerant conjuntament les dos components d'esta última—. Ocupa el lloc 145 entre les estreles més lluentes del cel nocturn.[2]
Està situada a 110 anys llum del sistema solar i el seu màxim acostament tindrà lloc dins de 220 000 anys, quan estarà a 104 anys llum. En eixe moment la seua lluentor alcançarà magnitut +2,74.[3]
Nom
[editar | editar còdic]Vindemiatrix, traducció al llatí del grec Protrugeter, Protrugetes o Trugeter, significa «la vendimiadora». En este nom figura en les Taules alfonsíes, havent prevalgut fins als nostres dies. Anteriorment, durant l'Imperi romà, va ser coneguda com Vindemiator, Vindemitor i Provindemiator; la seua eixida matutina a primera hora a finals d'agost marcava el moment d'escomençar la collita del raïm. Un atre nom que rep esta estrela és Protrigetrix, utilisat per l'astrònom italià Giovanni Battista Riccioli en el XVII.[4]
Almuredín i Alaraph són noms d'orige àrap que també s'utilisen per a designar a esta estrela. En China era coneguda com Tsze Tseang, «el segon general».[4]
Junt en Minelava (δ Virginis), Zaniah (η Virginis) i Porrima (γ Virginis) formava un grup d'estreles conegut en l'antiga Aràbia com Al 'Awwa', que sembla que representava una caseta per a gossos o un gos lladrant.
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Vindemiatrix és una jaganta groga de tipo espectral G8 III[1] en una temperatura superficial de 5040 K. Té una lluminositat 83 voltes major que la del Sol i la seua ràdio és 11,4 voltes més gran que el ràdio solar. Les seues característiques són similars a les de Capella A, la component més lluenta de α Aurigae. Gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació proyectada d'1,69 km/s. És una font important de rajos X, lo que implica una gran activitat magnètica en la seua superfície. La radiació X emesa és 300 voltes major que la que emet el Sol, i solament Capella (α Aurigae), Deneb Kaitos (β Ceti) i 24 Ursae Majoris la superen.[5] En una massa de 2,6 masses solars, la seua edat s'estima en 560 millons d'anys, quan va començar la seua vida en la seqüència principal com una estrela blanc-azulada de tipo B.
Vindemiatrix mostra una metalicitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— aproximadament un 30 % major que la solar ([Fe/H] = +0,13). Atres elements evaluats com manganeso, coure i zinc són menys abundants que en la nostra estrela, mentres que en l'atre extrem destaca el seu elevat contingut de nitrogen i plom ([Pb/Fe] = +0,50).
Existix evidència de que Vindemiatrix forma part del grup de les Híades, associat en el cúmul del mateix nom en la constelació de Tauro.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Vindemiatrix (SIMBAD)
- ↑ «The 500 Brightest Stars in the Sky (Ashland Astronomy Studio)». Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2012. Consultat el 10 de novembre de 2012.
- ↑ Vindemiatrix. Estendre Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
- ↑ 4,0 4,1 Vindemiatrix (The Fixed Stars)
- ↑ Vindemiatrix (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Vindemiatrix [1] archivat en Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vindemiatrix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.