Minelava
| Constelació | Virgo |
| Ascensió recta α | 12h 55min 36,2s |
| Declinació δ | +03º 23’ 51’’ |
| Distància | 202 anys llum |
| Magnitut visual | +3,38 |
| Magnitut absoluta | -0,58 |
| Lluminositat | 630 sols (bolométrica) |
| Temperatura | 3720 K |
| Massa | 1,5 - 2 sols |
| Ràdio | 61 sols (aprox) |
| Tipo espectral | M3III |
| Velocitat radial | -17,8 km/s |
Minelava (δ Virginis / δ Vir / 43 Virginis)[1] és una estrela en la constelació de Virgo de magnitut aparent +3,38. Junt a Heze (ζ Virginis), és la quarta estrela més lluenta de la constelació, abdós estreles de lluentor molt similar. Es troba a 202 anys llum del sistema solar.
Nom
[editar | editar còdic]Tant Minelava com Auva, un atre nom utilisat per a designar a esta estrela, provenen del àrap عوى cawwa’, «(gos) ladrador».[2]
El terme Awwa també s'ha usat per a designar al chicotet grup d'estreles de la constelació compost per Zavijava (β Virginis), Porrima (γ Virginis), Vindemiatrix (ε Virginis), Zaniah (η Virginis) i la pròpia Minelava.
En l'Éufrates δ Virginis era coneguda com Lu Lim, «la gasela», «la cabra» o «el cérvol». Els hindúés la varen cridar Apa o Apas, «les aigües».[2]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Minelava és una freda jaganta roja de tipo espectral M3III[1] i 3720 K de temperatura, una de les poques estreles d'esta classe visibles a simple vista.
La seua lluentor varia entre magnitut aparent +3,32 i +3,40, estant catalogada com una variable semirregular. El seu lluminositat és equivalent a 630 sols, inclosa una gran part de la seua energia que és emesa en la regió infrarroja del espectre.
Té un radi, calculat a partir de la seua temperatura i lluminositat, 61 voltes més gran que el ràdio solar, equivalent a una quarta part del radi de l'òrbita terrestre. A partir de la mida de la seua diàmetro angular (0,0098 milisegons d'arc), s'obté un valor similar de 65 ràdios solars.[3]
Mostra una metalicitat semblant a la solar ([Fe/H] = -0,03).En una massa entre 1,5 i 2 masses solars, Minelava certament és una estrela en la fase final de la seua vida. No obstant, no es coneix en exactitut en que punt es troba en el seu evolució; pot estar incrementant la seua lluentor en un núcleu inerte d'heli, pot haver escomençat a atenuar-se en haver iniciat la fusió de heli, o pot igualment estar aumentant en lluentor en un núcleu inerte de carbono.[3]
A 80 segons d'arc és visible una estrela que pot ser una companyera real, si ben no hi ha estudis al respecte. Si verdaderament forma un sistema binario en Minelava, la seua lluentor correspon al d'una nana taronja de tipo K. Estaria situada a una distància mínima de 5000 UA, sent el periodo orbital del sistema superior a 200 000 anys.[3]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minelava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.