Vehícul
El vehícul[1] (del Llatí: vehiculum) és un mig de locomoció que permet el trasllat d'un lloc a un atre de persones o coses.


Quan es trasllada animals o objectes és cridat vehícul de transport, com per eixemple (en orde de creació) el barco, el carro, el tren, la bicicleta, la motocicleta, l'automòvil, el camió, l'avió i la nau, entre uns atres.
En l'àmbit de la comunicació, s'utilisen distints tipos de vehículs per a la transmissió d'informació, com el periòdic, la televisió, Internet, etc.
Es denominen vehículs els mijos a través dels quals es pot contagiar una malaltia, el sò o l'electricitat.
Vehículs terrestres
És aquell que transporta persones, coses i animals per via terrestre.
Vehículs que es movilisen sobre riel
Vehículs per a sol ferm o pavimentado
- Automòvil
- Camió
- Autobús
- Bicicleta
- Carretó elevadora
- Carro
- Motocicleta
- Ciclomotor
- Patinet
- Remolc
- Tráiler
- Trolebús
- Monopatí
- Patines
- Tricicle
- Cavall
Senyes disponibles de la producció mundial d'automòvils en 2019, en millons d'unitats per any :[2]
| Lloc | País | Millons d'unitats |
|---|---|---|
| 1 | 25,72 | |
| 2 | Erro al crear miniatura: | 10,88 |
| 3 | Erro al crear miniatura: | 9,68 |
| 4 | Erro al crear miniatura: | 4,66 |
| 5 | 4,51 | |
| 6 | 3,98 | |
| 7 | Erro al crear miniatura: | 3,95 |
| 8 | Erro al crear miniatura: | 2,94 |
| 9 | Erro al crear miniatura: | 2,82 |
| 10 | Erro al crear miniatura: | 2,20 |
| 28 | 0,31 | |
| 40 | 0,05 |
Vehículs per a terreny no acondicionat
- Automòvil tot-terreny
- Buggy
- Quad
- Tractor
- Motonieve
- Trineu
- Motocicleta de Enduro
- Bicicleta de montanya
- Tanc
Vehículs marins
Dins de l'apartat dels vehículs marins es poden trobar els que es desplacen sobre l'aigua i els que ho fan sumergits.
Sobre l'aigua
- Bassa
- Embarcació
- Canoa
- Pot
- Drakkar
- Galera
- Junc
- Carabela
- Galeó
- Fragata
- Urca
- Buc
- Moto d'aigua
- Transbordador
- Catamarà
- Transatlàntic
- Rompehielos
- Yate
Sumergits
Vehículs aéreus
En motor
D'hèlices
A reacció
Sense motor
És de resenyar que casi tots els aparats sense motor són susceptibles de funcionar en motor, no obstant per la seua peculiaritat de permanéixer en l'aire sense auxili de motor, li dota d'un disseny particular molt esmerado per a aprofitar les forces de sustentació, que en definitiva obliga a emmarcar-los com una categoria pròpia.
- Aerostato: Un aerostato, montgolfier o globo aerostático és una aeronau no propulsada que s'eleva usant aire calent servint-se del principi dels decorreguts d'Arquímedes. Es deixa dur per les corrents d'aire, Es pot controlar la seua elevació, per mig de bosses de llastre i calfament, depenent del tipo de globo.
- Dirigible: Funcionen en gasos més llaugers que l'aire, típicament heli, encara que en un principi varen aplegar a funcionar en hidrogen que va ser reemplaçat per l'heli a raïl de l'accident del dirigible Hindenburg en la que viajaven personages ilustres de l'época.
- Ala delta: Ingeniós aparat habilitat aerodinámicamente per a ser dirigit, du un arnés suspés per baix de l'ala a on va amarrat convenientment el pilot i des del que pugues navegar. La seua estructura és molt llaugera, i al mateix temps fràgil, solen fabricar-se desmontables completament i plegables, per a un fàcil transport, s'usa comunament per a la pràctica deportiva o recreativa. Una cambra de fotos, li dona un menut toc professional. Depén en gran mida dels vents, per lo que no resulta practicable en qualsevol part. L'envolament es realisa des d'un lloc molt elevat, com l'ala d'una montanya. No s'aconsella intentar navegar sense un guia instructor, ya que s'és necessari conéixer les característiques dels vents i el maneig operacional de l'aparat per a que el seu us no suponga un accident. El factor risc sempre està present. Existix una atra versió de motor, per a evitar l'absència de vents, en lo que sol cridar-se mixt, ya que pot igualment apagar-se el motor, si les condicions són favorables. La seua forma, com indica el seu nom, és en delta, una espècie de triàngul: els que disponen de motor solen tindre una forma alada en una gran envergadura.
- Paracaigudes: Artefacte construït a pur de fibres, o teles, formant una semicircunferencia, tenen uns tendits de cuer
dones que conformen l'armassó de l'artefacte, que al mateix temps servixen de subjecció al arnés del saltador. El paracaigudes, bàsicament no vola, sino que fa una caiguda frenada, permet un menut maneig direccional, que no és suficient, no obstant servix per a navegar-ho a un destí específic a voluntat. La seua construcció és extremadament llaugera i s'enrolla sobre sí en forma de plec de palmito, abans de poder guardar-ho per a la seua utilisació, en una mochila que és al mateix temps el arnés del saltador. El seu fonament està tret del globo aerostático.
- Parapent: Tipo de paracaigudes de menut tamany i gran manejabilidad comparat en els típics paracaigudes. Permet a saltadors experts conseguir una precisió d'aterrisage en bones condicions atmosfèriques de molt pocs metros d'error sobre l'objectiu marcat.de la mateixa manera que a l'ala delta, se li ha dotat d'un menut motor, que per les menors dimensions alares que l'ala delta, ho fa més apte per a situacions més crítiques. No obstant esta ventaja té en contra que l'ala delta és més apta per a remontar el vol en absència de vent, utilisant el motor.
- Planejador: És un aparat en una figura semblant a la d'un avió, una aerodinàmica excelent i una gran envergadura alar, que és la que li dota d'una gran sustentació. Poden permanéixer durant hores en vol, si les corrents d'aire no són molt desfavorables, i recórrer inclús mils de quilòmetros (si el pilot aguanta). El seu vol és suau, i per a posar-se en vol, és remolcat des d'un avió —cridat nodriça— fins a conseguir l'altitut exigida, moment en el que es desprén de l'avió nodriça. Són molt llaugers, i solen construir-se en un metal llauger com l'alumini, fustes llaugeres, i més actualment fibres de carbono. El seu us acapara vàries modalitats, des del vol acrobàtic-deportiu, a la pren de fotos, el plaure de les altures, o inclús medicions meteorològiques, hui dia ya en desús.
Proyectils
- Artícul principal → Proyectil.
- Bumerang: Artilugio menut d'ús manual en una forma d'esquadra (sense hipotenusa), i que pel disseny de la seua forma aerodinàmica i en un correcte estil de maneig es conseguix que "vole" en un trayecte d'anada i regrés. Originari dels aborige d'Austràlia, el seu us ha segut el de la caça i la guerra, encara que hui en dia el seu us supon més una modalitat deportiva, o de recree que una atra cosa. El seu pes és molt llauger, i es construïx en fusta molt resistent als colps, i modernamente en fibres de distints tipos.
- Regilete: És el típic dart aflechado que pot ser construït en forma casera i l'ús de la qual és de joc per als chiquets. Bàsicament és una canya o soport cilíndric allargat i de menut radi en que el seu extrem es coloca una punta i en l'atre un sistema de aflechament, o ales en forma de creu (típicament 4 ales, encara que també funciona molt equilibrat en tres). És proyectat en la mà, i seguint les condicions de la balística, seguint per tant un tir curve, que tot chiquet que haja jugat en pedres deuria conéixer (a lo manco la seua pràctica, si no la seua teoria).
- Dart: Menut instrument llarc i esmolat en 3 o 4 ales formades per plomes (originalment) en unes cultures i per papir o budells d'animal (com el tambor) o similar en atres cultures. La seua funció primitivamente era la caça o la guerra, i era proyectat en instruments propicis al destí final. La cerbatana era un dels més habituals, que funcionava a través d'una forta corrent d'aire eixercida pel soplido de la boca. A sovint els darts eren enverinats, (entre les tribus amazòniques en curara) per a que els seus efectes anaren mortífers, en atres ocasions simplement era un producte adormecedor. Hui en dia l'ús és deportiu i es fabriquen en materials plàstics, metàlics i fibres, i tenen unes dimensions alguna cosa majors. La seua proyecció deu ser per mig d'un tir tens, per lo que deu alcançar una gran velocitat en tot el moment del seu recorregut, llimitant la seua distància de llançament. El seu aflechament, li otorga l'estabilitat desijada. No s'inclou la llança en esta categoria, perque encara que es transporta a través de l'aire, no es pot considerar que vola, de la mateixa manera que el regilete, compartix un tir curve, pero pel seu pes no es considera en esta categoria. Lo mateixa es pot dir de la flecha, la javalina i la saeta que anirien millor en una secció exclusiva de proyectils convencionals, dins d'una categoria encara major com és l'armament.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «2019 Production Statistics» (en en). OICA.