Tatuage

Un tatuage és una forma de modificació corporal, la qual consistix en alterar de manera temporal o permanent el color de la pell, sobre la qual es plasma un dibuix, un patró, una figura, composició o un text, el qual es plasma en agulles o atres utensilis que injecten tinta o algun atre pigment en la dermis d'una persona.

Tatuage

Història

Artícul principal → Història del tatuage.

L'evidència més antiga de tatuages en mòmies es va trobar en una pertanyent a la Cultura Chinchorro, en la costa de Chile. En estes es conserven tatuages existents datats en l'any 2000 a. C. Este tatuage consistix en un bigot prim sobre el llavi superior d'un home adult.

Inclusivament, en la mateixa zona s'ha trobat evidència arqueològica que daten de fins a 6.000 anys d'antiguetat que podrien representar ferramentes per al tatuage.

En 1991 es va trobar una mòmia neolítica dins d'un glaciar dels Alps de Ötztal, en 61 tatuages formats en 19 grups de llínees paraleles i creuades en les cames, l'esquena, el tors i la nina.Esta mòmia és coneguda com el «Home de Gèl». És el cadàver humà en pell més antic que s'ha trobat i la seua antiguetat varia segons distints autors: Taste Lineberry, li ha calculat uns 5200 anys d'antiguetat. No obstant, les distintes cultures que varen utilisar el tatuage ho varen fer de distintes maneres; tant com art, en el sentit de creació de significats rituals o simbòlics, com ocorria en l'Antic Egipte, com per a marcar o senyalar als criminals, que és el cas de les antigues Grècia i Roma. Inclús es creu que, per la seua posició en el «Home de Gèl», les marques varen complir un fi terapèutic, semblant a l'acupuntura. Atres famoses mòmies antigues en tatuages que s'han trobat han segut la mòmia de Amunet, provinent de l'Antic Egipte, i la mòmia està demostrant que la pràctica del tatuage és tan antiga com l'història de la humanitat. Ademés també s'utilisava en algunes tribus per a diferenciar-se els uns en els atres.

En 2006, també en la costa nort de Perú, es va donar a conéixer una mòmia de fa 1500 anys en el Complex Arqueològic El Bruix: la Dama de Cao, en els braços de la qual i mans encara es conservaven tatuages de serps, aranyes, cocodrils, mones i lleoparts. Segons creències religioses es presumix que l'orige d'este art en l'antiguetat estava dedicat al cult cap als morts, ya que en molts casos la tinta era en realitat cendres resultat d'una cremació. En la Bíblia es menciona en certa similitut en esta hipòtesis en el llibre de Levítico 19:28 en el que se'ls va prohibir este tipo de comportament als israelitas quan anaven camí a la terra promesa.

Etimologia i terminologia

Encara que la paraula tatuage possiblement prové del samoano «tátau», que significa marcar o colpejar dos voltes (en referència al método tradicional d'aplicar els dissenys o plantilles), s'incorpora a l'espanyol a través del francés, tatouage. Els mariners que viajaven per l'oceà Pacífic varen trobar als samoanos, i els qui varen quedar fascinats pels seus tatuages equivocadamente varen traduir la paraula «tatau» com a tatuage. En japonés, la paraula usada per als dissenys tradicionals, o aquells dissenys que són aplicats usant métodos tradicionals, és «horimono» (lliteralment gravar); «irezumi» s'utilisa per a referir-se a qualsevol tipo de tatuage, mentres que «tattoo» s'usa per a dissenys d'orige no japonés.

En espanyol, els entusiasta del tatuage poden referir-se a ells com «tattoos», o usen el terme castellanizado «tatu», que actualment conta en entrades en les paraules 'tatuage' i 'tatuar' en la vigèsim primera edició del Diccionari de la llengua espanyola.

Diferències culturals

A continuació una llista de les cultures i usos del tatuage més destacats. S'intentarà, fins a a on siga possible, mantindre una linealidad cronològica.

Polinèsia

Artícul principal → Tatuage de Polinèsia.

Aparentment, esta regió del món és la que posseïx la tradició tatuadora més àmplia. Les diferents tribus de la Polinèsia utilisaven el tatuage com una ornamentació corporal, sense que per això estos perguen el seu fort sentit comunal. El tatuage començava a molt primerenca edat i es prolongava fins que no quedara regió del cos verge dels pigments. Més allà del seu sentit estètic, el tatuage conferia jerarquia i propiciava el respecte comunal a qui els duya en la seua pell: quant més tatuado estava algú, més respecte se li devia. De manera particular, els maoríés utilisaven el tatuage per a la batalla. Els dibuixos que duyen en la pell contribuïen a la seua famosa estratègia d'esglayar als seus enemics. La pràctica de tatuar es va desenrollar durant miles y miles de anys i va alcançar un punt culmen en el perfeccionament de motius geomètrics. El tatuage s'utilisava per a identificar a un individu. Ademés, indicava el pas de l'adolescència a la madurea.

Egipte

En Egipte eren sobretot les dònes els qui es tatuaban. Se li conferien al tatuage funciones protectores i màgiques. El caràcter sobrenatural del tatuage no va ser exclusivitat d'Egipte: moltes cultures li varen otorgar este poder als tatuages. Els relacionaven molt en les deïtats i en la protecció.

Amèrica

En Amèrica del Nort, els indígenes utilisaven els tatuages com a part del ritual de pas. Quan una persona passava de la pubertat a la adultez li la tatuaba en la finalitat de protegir la seua ànima. No obstant, esta no era l'única utilisació ritual que es feya del tatuage en esta regió del món. En América Central, les tribus utilisaven els tatuages a modo de commemoració dels caiguts en batalla i com a forma d'adoració dels deus.^{cita requerida}

En l'hemisferi sur del continent americà, tribus indígenes també pintaven els seus cossos, pero no de manera permanent. Pigments creats en flors i greixos vegetals com d'animals, donaven nous tons que acompanyaven els seus rituals de manera temporal en significats igual de profunts i espirituals, dels quals es despullaven una volta terminaven el rito. Els yaganes, aborigen de Terra del Fòc, usaven pintures per a les seues cerimònies; per eixemple, el chiejaus, un rito d'iniciació en el que els jóvens devien pintar-se el cos i la cara en fanc i atres mescles fetes en olis i terra roja, canviant a sovint el disseny. També es pintaven per a celebrar #casament i durant el duel despuix d'un decés.

Orient

Aproximadament en el X, el tatuage va aplegar al Japó. A partir de la seua inserció en la cultura nipona, el tatuage es va popularisar en sectors cada volta més poderosos, fins a aplegar a ser utilisat per un Emperador en el V com a ornament corporal. Se senyala ací la seua utilisació estètica perque en Japó existia la costum de destinar el tatuage per a marcar als delinqüents en els seus braços en llínees grosses en parell o un atre tipo de formes, tatuando en abdós braços entre el colze i la nina en tot el seu entorn. Esta marca tenia l'objectiu de fer de les persones que desobedien la llei individus repudiables per a tota la seua vida i en tots costats, a raïl de dur la marca de la vergonya en si, per açò, els delinqüents marcats per tatuages vergonyosos varen començar a tapar-li'ls en atres tipos de dissenys més mitològics, és d'ahí que inicia la famosa terminologia Yakuza, sent esta una "màfia" japonesa que es distinguix per tindre tatuages en casi tota la totalitat del cos. Un dels dissenys més importants de tatuage Japonés "irezumi" és el Koi o Carpa Japonesa, el Koi és un peix ornamental d'important valor cultural i els seus dissenys en tatuages s'han convertit en més que una tradició, no solament en Japó sino també al voltant del món.

Shui Hu Zhuan és una novela chinenca que es va traduir al japonés ("Suikoden") en el XVII. Este llibre va renovar l'interés en el tatuage, i va fer d'ell una forma popular de decoració i de coleccionisme.

En Japó s'ha conformat una de les tradicions tatuadoras més importants del món. No obstant, en l'any 1842 l'emperador Mutsuhito va decidir prohibir la pràctica del tatuage. Açò va succeir perque el país estava interessat en obrir-se al mercat mundial i no volia donar al món exterior una image que podria considerar-se de barbàrie ^{cita requerida}.

Siberia

Restants en 2500 anys d'antiguetat en Altái semblen revelar que els tatuages estaven reservats per a la jerarquia en algunes tribus nómades siberianas.

Mig Oriente i zones aledaño

En Índia, Pakistan, Iran, Yemen, Orient Mig i Àfrica del nort, la alheña o arjeña (del ár. hisp. a elḥínna, i este de l'àrap الحناء al-ḥinnā´) o henna o jena és un tenyida natural de color rojós que s'ampra per al pèl i que ademés s'usa en una tècnica de coloració de la pell cridada mehandi. Es fa en la full seca i el pecíol de Lawsonia alba Lam. (Lawsonia inermis L.). Els patrons del mehandi són prou complexos i en algunes cultures s'ampren com a ornament nupcial.

Occident

El tatuage va aplegar a Occident per via marítima. Les expedicions de Colón en Amèrica i del capità James Cook a les illes de la Polinèsia varen ser el punt de partida del tatuage cap a Occident. En estes expedicions els mariners varen tindre contacte en els indígenes amerindis, en els maoríes i en atres tribus que els “varen ensenyar” l'art de tatuar. A la seua tornada, els mariners varen obrir els seus propis estudis de tatuage i varen popularisar esta disciplina entre els sectors populars. En 1846 s'obri en Nova York lo que aparentment va ser el primer estudi de tatuage. Durant la guerra de Secessió l'art del tatuage va experimentar un gran creiximent i popularisació. Fellows, Hildebrandt i O'Reilly, l'inventor de la màquina de tatuar, varen anar els encarregats de fer de la pràctica tatuadora una professió.

Durant l'Alemània nazi (com l'eixemple més conegut encara que no siga l'únic) es va utilisar el tatuage per a marcar als presoners dels camps de concentració.

Des de finals de el XX, el tatuage ha segut popularisat i incorporat progressivament a la societat i hui dia este complix funcions purament estètiques, un modo d'expressió artística que no distinguix entre sectors socials, encara que en certs àmbits seguix tenint connotacions negatives i fins a està prohibit o llimitat a zones no visibles (Forces Armades, Cossos i Forces de Seguritat de l'Estat per citar dos eixemples).

Estils artístics

Tradicional americà o "Old School"

Els tatuages de l'estil old school són aquells inspirats en els dissenys realisats pels mariners en Estats Units en els primers anys de 1900. Els temes més populars d'este estil són les ancores, fars i elements relacionats en el mar. La característica que millor definix a un tatuage d'estil old school són l'us de perfils grossos i un colorit sense degradats. Generalment les tonalitats usades solen ser intenses, generalment rojos i blaus. Actualment és un estil molt popular en els països anglosaxons.

Neo tradicional o "New Traditional"

És un estil de tatuage, producte de l'evolució de l'estil old school, en utilisar elements de disseny i composició moderns. Són dissenys que posseïxen similituts en tatuages old school, com la composició dels elements gràfics i una aproximació, a lo manco en el seu inici, als temes i motius característics del old school (dives "pin up" àguiles, cràneus, cors, dagas, roses, oronetes, etc.), pero ara en una visió distinta, gràcies a les noves ferramentes i tècniques desenrollades en l'àmbit del tatuage. Actualment, la temàtiques dels dissenys neo tradicionals han deixat de prendre inspiració dels dissenys de tatuage tradicionals, per lo que la seua catalogació dins d'este estil es torna un tant ambigua.

Puntillismo o "Dotwork"

Estil naixcut en Regne Unit i que es podria traduir com a «treball de punt», es caracterisa per un punteado constant. Els sombrejats i farcidures són basats en generar una trama de puntitos menuts que, en la seua unió i en alluntar-nos una miqueta del tatuage, faran un efecte de degradat prou singular i únic. Solen ser tatuages monocromàtics i en temàtiques heretades del old school o el new traditional.

Ornamental

Els tatuages ornamentals són aquells en un estil geomètric i abstracte. Són estils que són el resultat de mesclar temàtiques geomètriques realisades en mescles d'estils. Per això podem trobar tatuages ornamentals realisats en estètiques dotwork. Molts professionals solen incloure en este estil a tots aquells tatuages tribals o maoríes, encara que podríem indicar que l'estil ornamental s'ha desenrollat en les dos últimes décades.

Estarcido

Un estil basat en plantilles. Són els tatuages que recorden als grafitis a on són usades plantilles per a dibuixar els contorns de les figures. Solen ser tatuages monocromàtics i solen carir de degradats. Generalment són sòlits. Un dels aspectes més interessants d'estos tatuages és la seua comoditat per a ser tatuados.

Black & Grey

Sense dubte un dels estils més populars en l'actualitat. Són els tatuages realistes basats en tintes negres. També és possible fer us de tintes blanques, encara que no és lo més comuna. És el tatuage més solicitat habitualment en Espanya.^{cita requerida} La calitat dels colors i la major varietat de tons han provocat que este estil haja perdut gran part de seguidors.

Brush o Avant-garde

El nom brush significa "pinzell" o "brocha" en anglés, mentres que avant-garde és el terme francés per a “vanguarda”. Esta tècnica imita la pinzellada sobre un llenç (o pinzellades en caligrafia oriental). Són tatuages generalment abstractes, creats pel propi artiste i que a voltes es plasmen directament sobre la pell, sense algun un disseny previ. Reproduïxen pinzellades (d'ahí el seu nom), taques de color i traços, creant obres abstractes molt interessants.

Nova Escola o New School

La nova escola és un estil de tatuage originat en la década de 1970, influenciat per algunes característiques de l'ilustració infantil, en els Estats Units. Este estil es caracterisa per l'us de llínees grosses en el delineado, colors vívidos, representacions exagerades de l'objecte del disseny. La nova escola és coneguda com un esclavó entre el tatuage tradicional i la varietat d'estils que existixen en l'actualitat.

Realisme

L'estil de tatuages realistes es va originar en la década de 1980. La seua popularitat ha anat incrementant considerablement, fins a convertir-se actualment en una de les estètiques de tatuage més conegudes. Els Tatuages en el Realisme es caracterisen per la creació de dissenys a Color o en Ombres que s'assemblen al complet a fotografies d'objectes, animals o persones reals. La seua tècnica a l'hora de realisar ombres i llums, és essencial per a generar profunditat i dimensió en el disseny final. Els Tattoos Realistes poden considerar-se com a retrats o imàgens tridimensionals. Freqüentment s'ampra este estil per a realisar dissenys d'animals, paisages, retrats, i molt més. L'orige exacte d'esta corrent realista en el sector del tatuage és difícil de determinar, pero es creu que va sorgir com una evolució natural dels tatuages tradicionals i japonesos. En el temps, els tatuadores han perfeccionat les seues tècniques i empleat nous materials o ferramentes per a crear tatuages més detallats i realistes. En resum, els tatuages realistes s'han convertit en un estil popular i sofisticat, que combina la tècnica, habilitat i art de cada tatuador per a crear tatuages únics.

Blackwork

Els Tattoo Blackwork són peces carrega de tinta negra, d'allí el seu nom treballe en negre, Això es deu a que no s'utilisa tinta diluïda si no que la pròpia tècnica del tatuador/a a pur de puntillismo, trama o arrastre, fa l'efecte d'ombra en els dibuixos. És un estil molt fàcil d'adaptar a uns atres ya tatuados en el cos, és flexible i molt estètic ya que pel seu caràcter contundent per la tinta sòlida, sabem a ciència certa que cicatrisarà perfectament.

Full Color

Este estil es caracterisa per l'us d'una àmplia gama de colors vibrants i saturats en la composició dels dissenys. La modalitat color es realisa per a aquelles peces que no encaixen directament en realisme, neo tradicional, anime o còmic. Este estil permet als tatuadores crear ilustracions simples saturades color o detallades i realistes que poden representar una varietat de temes, des de retrats, paisages, animals, fantasia i naturalea.

Lettering

És l'art de tatuar lletres embellides per a crear paraules, estructures o frases. El seu procés pot ser a mà alçada directament en la peu, o elaborant digitalment la caligrafia passant-la en un stencil a la pell. S'ampra per a posar en ells frases que impulsen o noms també es mesclen per a acompanyar dissenys, en est trobem varis alvertents com el lettering Chicano, lettering Horror, lettering Gòtic, lettering Minimaliste, Caligraffiti i més.

Conte i vida útil

Perdurabilidad

Actualment, hi ha tatuages que desapareixen al poc temps de dibuixar-se i se'ls crida temporals. Entre els temporals, es troben les cridades #calcomania, de duració molt llimitada i molt popular entre els chiquets, de fàcil borrat i que desapareixen en aigua i sabó. També podem trobar els tatuages d'henna que desapareixen poc a poc en passar el temps. Per un atre costat la perdurabilidad dels tatuages permanents depén de la correcta aplicació de la tinta. Els tatuages en els que la tinta ha segut aplicada en la primera capa de la epidermis són aquells que perden una major cantitat de tinta en el seu curat. En canvi els tatuages en els que la tinta ha penetrat correctament en la dermis són els que tenen una durabilitat major. Per una atra part, els tatuages en els que la tinta ha segut aplicada en poca profunditat donen com resultat tatuages decolorados o diluïts en la pell.

Eliminació

Els tatuages permaneixen durant tota la vida llevat en el cas de que s'eliminen en tècnica làser. La raó de la seua permanència és que la tinta s'assenta en la dermis, la capa de la pell situada baix l'epidermis. La epidermis renova constantment les seues cèlules, que s'eliminen cap a l'exterior per descatació, mentres que els teixits de la dermis no sofrixen esta renovació, per lo que la tinta no s'elimina.

«Certs sondejos revelen que entre el 80 % i el 90 % de les persones en tatuages volen eliminar-los en algun moment de la seua vida», informa el rotatiu canadenc The Vancouver Sun. Per la seua banda, un dermatólogo senyala que «l'increment en la cantitat de tatuages ha dut un aument corresponent en el desig d'eliminar-los». Encara en el modern làser, el tractament per a eliminar tatuages pot ser dolororso, car i consumir molt temps. «Inclús borrar un tatuage chicotet pot costar fins a 1.400 dólars», senyala el periòdic. I afig: «Els més moderns, de varis colors, resulten casi impossibles d'eliminar, sobretot si són grans». També el color és un escull per a l'eliminació, al contrari de lo que popularment es pensa, no és el negre el més difícil sino els verts, púrpura (games roges) i grocs, donada per les mescles de pigments i la difícil absorció del làser davant estos colors.

Tècniques

Tatuages ultravioletas (UV)

Es realisen utilisant una tintes que lluïxen baix la radiació ultravioleta, invisible a l'ull humà. Estos tatuages són invisibles baix la llum del dia o l'allumenament artificial, pero es veuen si s'exponen a la llum negra, com la que s'utilisa en discoteques i festivals nocturns. Els colors poden variar del blanc al púrpura i poden estar superposts a tinta de colors normal, de modo que el tatuage també pot ser vist en allumenament normal.

Tècnica tradicional del tatuage

La pell consistix en tres capes de teixit. La capa externa és la epidermis, que nos aïlla i nos protegix del mig extern. Després tenim la dermis, una capa fibrosa i elàstica que soporta i reforça la epidermis. La tercera, la hipodermis, és un teixit gras.

Us d'anestèsia en tatuages

L'us d'anestèsia durant el procés de tatuado ha guanyat popularitat, especialment en tatuages de gran tamany o en àrees sensibles del cos. Existixen diferents tipos d'anestèsia que es poden amprar, com la tòpica, local i general, depenent del tipo de tatuage i la sensibilitat del client. Estes tècniques permeten reduir significativament el dolor, realisar sessions més llargues en una sola volta i millorar l'experiència del client, baix la supervisió de professionals mèdics capacitats.

El tatuage en la cultura

El tatuage ya no solament es considera com a representació de cultures antigues, moda passagera o alusió a la criminalitat, sino com tot un art. Mostra d'això és la creació de museus especialisats en el tema com El Museu del Tatuage en Mèxic, Triangle Tattoo Museum en Estats Units, Museu del Tatuage «El Temple» en Espanya i el Tattoo Museum en Ámsterdam. Ademés de vàries exposicions que s'han portat a terme en varis museus al voltant del món com el Museu del Moll Branly en França, «Tatuadores, tatuados» o més recentment «Art i Tatuages en Presó. Mostra única», en Mèxic.^{cita requerida}

En distintes cultures els tatuages es relacionen en els animals. Les cultures a on es varen realisar els tatuages varen ser: en l'antic Egipte, Bali i Java, Polinèsia, Gran Bretanya, Grècia, etcétera. En 1769 els tatuages varen ser redescubiertos per varis exploradors polinesios. Des de llavors es varen utilisar molt els tatuages entre els mariners, treballadors i presos en la primera part de el XIX.

Actualment el tatuage s'ha convertit en un comú denominador entre els jóvens, a voltes com a mostra de rebelia, especialment en la societat occidental. Els tatuages tenen varis usos entre ells: identificació, decoració, bellea, cosmètica, religió, bruixeria, són eixemples comuns. Un eixemple dels tatuages d'identificació és el cas de la Segona Guerra Mundial, en la que els nazis varen marcar als judeus en camps de concentració. En l'educació, els museus de les cultures del món oferixen un taller dedicat a les arts i cos dirigit a estudiants de secundària, que poden ser complementats en una visita guiada temàtica sobre els rituals de pas, un tema molt interessant per a jóvens i adolescents.

Tatuages carcelaris

El doctor Rafael Salillas va portar a terme un exhaustiu estudi sobre els tatuages dels centres penitenciaris espanyols en relació en l'ambient marginal i d'exclusió social de les poblacions de dites institucions.

Tatuage en séries de televisió

En la década de 2000 el tatuage va trobar el seu lloc en els mijos de comunicació, demostrant l'aument en l'acceptació general sobre este modo d'art i expressió personal. Un objectiu per a abordar el tatuage de manera contemporànea va ser primerament el programa de televisió "Miami Ink" (2005-2008), un reality show de la cadena Discovery Channel que recopila certs treballs i aspectes personals de la vida d'un grup de tatuadores de Miami; posteriorment, en la série "LA Ink" (2007-2011), de similars característiques pero sobre una tenda de tatuages de Los Àngeles, oberta i popularisada per Kat Von D i Ami James.

També existix un programa en National Geographic Channel que tracta sobre tatuages, #perforació i modificacions corporals. El programa es titula Tabú i tracta d'un modo més be documental el tòpic de les modificacions o art corporal.

Significats comuns

La majoria de les persones es tatúan en el desig de recordar per a sempre a una persona o succés, sent este tipo de motivacions els que estadísticament provoquen major arrepenediment. Atres persones elegixen frases positives, lletres de cançons pop i poemes. Si be és cert que la cultura i les creències de les persones són determinants en lo que un tatuage pot simbolisar per a una persona, també devem saber que dins del món dels tatuages es poden trobar símbols recurrents en una llarga tradició que independentment de la semiòtica individual tenen un significat arraïlat aplicable a distintes cultures i diferents époques. Entre estos icons podem trobar:

• Cors. Són l'etern representant de l'amor i la romançada. L'amistat, parella, família i qualsevol tipo de víncul romàntic és representat per este símbol. Durant la Segona Guerra Mundial, els soldats en freqüència es tatuaban cors en els noms dels seus sers volguts per a que els acompanyaren en les seues perilloses missions i per a recordar les raons per les quals ells barallaven.
• Oronetes. Són un motiu principalment nàutic símbol de bona sòrt, ya que el vore una oroneta en la mar representa que s'està prop de terra ferma. Per un atre costat una oroneta en una daga travessada en el cor simbolisa la pèrdua d'un ser volgut en el mar.
• Cheu Blau. En la mitologia els cheus blaus són reconeguts com a signes de felicitat, prosperitat, bona salut i l'arribada de la primavera. El color blau de les seues plomes és associat en el color del cel i la felicitat eterna.
• Fénix. En antics contes grecs i egipcíacs el fénix solia representar al sol, morint entre flames cada nit i retornant en començar el dia. Com a tatuage en freqüència representa la femineidad i cada part del seu cos representa diferents virtuts: deure, bondat, confiança. Les flames que en freqüència ho acompanyen representen la purificació i la transformació a través del fòc i l'adversitat.
• Tigres. Els tatuages de tigres són freqüents en Birmània, Tailàndia, Camboya, Indonèsia, Malàsia, China i Japó associats en poder, ferocitat, passió, sensualitat, bellea, rapidea, crueltat i ira.
• Cruz. És molt provable que no hi haja un símbol que siga més associat en la religió que les creus. No obstant molt abans de ser adoptava pel cristianisme era considerat un símbol sagrat que simbolisava immortalitat, fertilitat, i l'unió del cel i la terra. Els quatre braços representen els punts cardinals, els quatre elements, i a l'home en sí mateixa.
• Aram de púas. L'aram de púas va ser inventat en 1800.^{cita requerida} S'utilisa per a simbolisar el control de certa porció de terra i en les presons s'utilisa com a símbol d'estar tancat, de confinament.

• Roses. El significat d'un tatuage de roses dependrà del color de la rosa que s'haja pintat.

• Cicatriu. Un tatuage sobre una cicatriu, normalment, s'aplica per a dissimular ferides i/o lesions ya cicatrisades en fins estètics, pero també en atres fins com poden ser emocionals o espirituals. Poden combinar símbols i icons per al disseny d'est.

Seguritat i higiene

Risc mèdic i infecció irreversible per virus hepatitis C

Els tatuages tenen una elaboració a pur de múltiples punchades que traspassen la epidermis i la tinta es fixa en la dermis. No cal ignorar que un tatuage és una ferida i per lo tant susceptible a adquirir infeccions inclús si es prenen les degudes precaucions. L'hepatitis C és una malaltia crònica causa de càncer de fege i que s'adquirix per múltiples formes en practicar un tatuage, l'exposició directa en sanc, instruments prèviament contaminats pel virus i per falta de mides higièniques que, en general, els estudis de tatuage autorisats llegalment solen complir, en les normatives dels instituts de salut i posseïxen equips adequats per a sessions lliures de risc. Alguns tipos d'hepatitis solen permanéixer latents sense mostrar sintomatologia durant 20 anys, pero el virus de l'hepatitis C pot mostrar-se als dos mesos d'haver segut infectat.

Cal tindre suficient criteri personal per a exigir als estudis i els seus artistes les mides higièniques que asseguren sessions sense riscs per a la salut, ser celosos per a en l'higiene i evitar comportaments de risc: ignorar l'orige de les agulles (deuen permanéixer esterilisades en bosses individuals), ignorar que les tintes carixquen d'estricte control higiènic (en alguns països els únics recipients autorisats i acceptats higiénicamente solen ser monodosis), i exigir una certificació de que l'artiste està capacitat per al tatuage.

Coneiximents bàsics higiènic sanitaris

En Espanya és imprescindible el Títul Higiènic Sanitari en vigor per a eixercir la professió de tatuador en plenes garanties de salut i higiene.

D'acort a lo establit en el Decret 35/2005 de 15 de febrer, pel qual es regulen les pràctiques de tatuage, micropigmentación i pirsin, el tatuador i el centre que realisen estes pràctiques deuen complir els requisits higiènics sanitaris bàsics establits.^{cita requerida}

Actualment hi ha centres homologats que impartixen el curs imprescindible higiènic sanitari per a eixercir la professió en garanties de salut i higiene, ya que els materials i el contacte en la pell fan de vital importància els coneiximents regulats a l'hora d'afrontar-los en calitat i seguritat.

Coneiximents necessaris sobre esterilisació i desinfecció:

• Tècniques d'asèpsia, desinfecció i esterilisació per a evitar la transmissió de microorganismes potencialment patógenos.
• Mides de prevenció i correcta aplicació, essencial per a previndre l'aparició d'infeccions.
• Pell i mucoses: l'importància de conéixer el mig que es treballa, la pell com a orgue protector i els conceptes anatòmics i de fisiologia bàsica.

El temari consta de pell i mucoses, anatomofisiología de la pell, microbiologia, epidemiologia, conceptes d'asèpsia, esterilisació i desinfecció, malalties de transmissió hemática, mides de prevenció, locals i instalacions, utensilis i materials d'us, residus sanitaris, normatives i marc llegal, responsabilitat civil i primers auxilis.

Problemes menors

• Infeccions. Si la molèstia inicial continua despuix de la cicatrisació, cal consultar a un dermatólogo.
• Alèrgies. En forma d'eczema de contacte, la pell s'inflama, produïx vesícules, exuda i pica, no desapareix fins a eliminar el causant.

Hi ha casos d'alèrgia als colorants (tatuage) o als metals i demés materials utilisats:

• El sulfat roig de mercuri s'utilisa com a pigment roig en tatuages i en pintures artístiques.
• Metals Níquel, Crom (Dicromat potásico) en tatuages verts, Cadmi (Groc)
• Sales de cobalt en tatuages blaus.
• Òxit de ferro, tons ocres.
• Conte en els colors blanc i beige, duen en la seua composició Òxit de Titani i Òxit de Zinc.
• Atres pigments orgànics, azoicos i derivats de plantes donen alèrgia en certes persones.

Problemes majors

No s'aconsellen els tatuages i la perforació corporal a les persones afectades de diabetis, insuficiència renal o malalties cardíaques congènites: una eventual reacció alèrgica seria perillosa. Si el material utilisat pel tatuador no és estèril i d'un sol us, existix perill de contraure malalties infeccioses.

En 2017, els científics del Laboratori Europeu de Radiació Sincrotrón demostren que els pigments que componen la tinta dels tatuages es mouen en el cos en forma de nanopartículas fins als ganglis limfàtics, principal actor del sistema inmunitario.

Vore també

• Escarificació
• Alheña, arjeña, henna o jena
• Old school
• Pintura corporal
• Deq

Bibliografia

Antropologia

• Buckland, A. W. (1887) "On Tattooing," in Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 1887/12, p. 318-328.
• Caplan, Jane (ed.) (2000) Written on the Body: The Tattoo in European and American History, Princeton University Press.
• DeMello, Margo (2000) Bodies of Inscription: a Cultural History of the Modern Tattoo. Community, Califòrnia. Durham NC: Duke University Press.
• Fisher, Jill A. (2002). «Tattooing the Body, Marking Culture.» Body & Society 8 (4): pp. 91-107.
• Gell, Alfred (1993). Wrapping in Images: Tattooing in Polynesia. Oxford: Clarendon Press.
• Gilbert, Stephen G. (2001). Tattoo History: A Source Book. New York: Juno Books.
• Gustafson, Mark (1997). «Inscripta in fronte: Penal Tattooing in Clapix Antiquity.» Classical Antiquity, April 1997, Vol. 16/No. 1, pp. 79-105.
• Hambly, Wilfrid Dyson (1925). The History of Tattooing and Its Significance: With Some Account of Other Forms of Corporal Marking. London: H. F.& G. Witherby (reissued: Detroit 1974).
• Hesselt van Dinter, Maarten (2005). The World of Tattoo: An Illustrated History. Ámsterdam, KIT Publishers.
• Jones, C. P. (1987). «Stigma: Tattooing and Branding in Graeco-Roman Antiquity.» Journal of Roman Studies, 77/1987, pp. 139-155.
• Juno, Andrea. Modern Primitives. Re/Search #12 (October 1989) ISBN 0-9650469-3-1
• «Tattooing Among Japan's Ainu People». Lars Krutak. Consultat el 24 d'agost de 2009.
• Wolf-Peter Kächelen (2004): Tatau und Tattoo – Eine Epigraphik der Identitätskonstruktion. Shaker Verlag, Aachen, ISBN 3-8322-2574-9.
• Lombroso, Cessara (1896). «The Savage Origin of Tattooing.» Popular Science Monthly, Vol. IV., 1896.
• Raviv, Shaun (2006) Marked for Life: Jews and Tattoos (Moment Magazine; June 2006)
• Comparative study about Ötzi's therapeutic tattoos (L. Renaut, 2004, French and English abstract)
• Robley, Horatio (1896) Moko, or, Maori tattooing. London: Chapman and Hall.
• Roth, H. Ling (1901) Maori tatu and moko. In: Journal of the Anthropological Institute v. 31, January-June 1901.
• Rubin, Arnold (ed.) (1988). Marks of Civilization: Artistic Transformations of the Human Body, Los Angeles: UCLA Museum of Cultural History.
• Sanders, Clinton R. (1989). Customizing the Body: the Art and Culture of Tattooing. Philadelphia: Temple University Press.
• Sinclair, A. T. (1909). "Tattooing of the North American Indians," in American Anthropologist 1909/11, No. 3, p. 362-400.

Popular i art

• Green, Terisa. Ink: The Not-Just-Skin-Deep Guide to Getting a Tattoo ISBN 0-451-21514-1.
• Green, Terisa. The Tattoo Encyclopedia: A Guide to Choosing Your Tattoo ISBN 0-7432-2329-2.

• Krakow, Amy. Total Tattoo Book ISBN 0-446-67001-4.

Medicina

• Haley R. W. i Fischer R. P., «Commercial tattooing as a potential source of hepatitis C infection.» Medicine, March 2000;80:134-151.

Enllaços externs

Tatuage en Viquidites. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre tatuages.