Alheña
L'alheña, arjeña,[1] jena, gena[2] o henna[3] (del idioma àrap hispànic a elḥínna, i este del àrap الحناء, al-ḥinnā´) és un tenyida natural de color rojós i que ademés s'usa en una tècnica de coloració de la pell cridada mehndi. Es fa en la full seca i el pecíol triturado de la planta de Lawsonia alba Lam. (Lawsonia inermis L.), que és un arbust de la família de les oleàcees, d'uns dos metros d'altura, ramoso, en fulls casi persistents, opostes, aovadas, planes i lustrosas; flors menudes, blanques i olorosas, en arracades terminals, i per fruts bayas negres, redones i del tamany d'un pésol. Esta tenyida obtinguda és d'us comú en Índia, Pakistan, Iran, Yemen, Orient Mig i Àfrica del Nort.
El terme «tatuage de henna» és figuratiu, ya que els verdaders tatuages es realisen en agulles o atres utensilis que injecten tinta o pigments baix de la epidermis, a diferència de l'aplicació de pasta de henna, que són pigments que descansen sobre la superfície de la pell.
En espanyol també s'utilisa la denominació «henna» (pronunciat /jéna/) provinent del anglés, que apareix en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia.[3] També es diu «alheña» a una atra planta, l'aligustre (Ligustrum vulgare), que és una bardiça o arbust oleáceo.[4][5]
Història
La alheña ha segut utilisada des de l'Edat del Bronze per a donar-li tenyida a la pell, al pèl, ungles, cuiro d'animals, seda i llana.cita requerida
Hi ha mencions en els texts mèdics dels Papirs de Ebers (XVI) en Egipte.cita requerida
També li la va mencionar en Roma durant l'Imperi romà.cita requerida
La tintura de les palmes en cúrcuma (haldi, en sánscrito) és una costum antiga en l'Índia. Les paraules sánscritas mendhī, mendhikā i raktagarbhā (que signifiquen henna) no apareixen en el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.), el Majabhárata (text epicorreligioso del III) o els Puranas (que es varen escomençar a compondre en els primers sigles de l'era comuna)―. Al voltant de l'any 400 d. C. li la va mencionar en els registres de la cort d'algun rei indi.cita requerida
Originalment s'utilisava solament en les palmes de les mans de les dònes.cita requerida En el pas del temps, va ser igual de comú l'us entre els hòmens.cita requerida Un dels dissenys més tradicionals de l'Índia és la representació del sol en la palma de la mà.cita requerida
El juriste siri Ibn al-Qayyim (1292-1350) la nomena com una herba medicinal utilisada pels siris i pels egipcíacs.cita requerida
En Marroc s'utilisa la alheña des de fa varis sigles per a teñir llana i ornamentar pegats de tambors i atres artículs de cuiro.cita requerida
Regne de Granada
En el regne nazarí de Granada es va cultivar perque, segons relata un croniste cristià, «era molt preciosa pels moros». En ella s'teñir i adreçaven el rostre i el cabell hòmens i dònes. El seu us va ser prohibit als moriscos convertits a la força al cristianisme despuix de la conquista de Granada pels Reis catòlics perque constituïa un dels seus signes distintius més característics. Despuix de l'expulsió dels moriscos en 1609-1614 es va deixar de cultivar.[6]
En l'actualitat
En vàries parts del món s'utilisa tradicionalment en molts festivals i celebracions religioses. Els patrons del disseny mehandi són prou complexos i bells i prou diferents segons la zona, hi ha típics dissenys àraps, pakistaní, marroquins i indis. En algunes cultures també s'ampra com a ornament nupcial.
Archiu:Final Mehndi (Henna Tattoo).theora.ogv
Mendhi és la variant local de dissenys de henna en el subcontinent indi. Les dònes de Sri Lanka, Nepal, Índia, Bangladés, Pakistan i les illes Maldives utilisen mendhi per a ocasions festives, com a bodes, events i cerimònies religioses tradicionals.
En la tradició índia s'aplica normalment en les bodes i festivals hindús com Karva Chauth, Vat Purnima, Diwali, Bhai Dooj i Teej. En els festivals hindús, moltes dònes tenen la henna aplicada en les palmes de les mans i les plantes dels peus i, a voltes en la part posterior dels seus muscles, i els hòmens també en les mans, els braços, les cames, l'esquena i el pit. Per a les dònes, per lo general es dibuixa en la palma, esquena de la mà i dels peus, a on el disseny serà més clar degut a que la pell és més fina en l'esquena que en la palma i contenen naturalment menys del pigment melanina. Musulmans del subcontinent indi també s'apliquen mendhi durant els seus festivals com el Eid-ul-Fitr i Eid-ul-Adha.
Durant més de cinc mil anys, l'aplicació de henna ha servit com un símbol de bona sòrt i salut. Generacions de dònes han utilisat una pasta feta principalment dels fulls i peciols triturados de la planta mesclades en olis essencials per a cobrir les seues mans i peus en dissenys que van des de formes simples fins a patrons geomètrics intrincados dissenyats per a alluntar el mal, promoure la fertilitat i atraure la bona energia.
Usos
La henna ha segut usada des de fa mils d'anys per les dònes índies per a donar color i bellea al cabell. La seua aplicació proporciona lluentor al pèl, ademés d'un bonico matís rojós, i també proporciona numerosos beneficis per al cuiro cabellut. Entre els principals beneficis de la henna per al cabell cal destacar:cita requerida
- Pele més lluent, en més cos i volum.
- Pèl més fàcil de desenredar.
La alheña també és bona com antimicótica, com a conservant de cuiro i teles i com a repelent d'alguns insectes. Les flors s'han utilisat des de l'antiguetat per a crear perfums.
Un dels usos més comuns en l'actualitat és utilisar la henna per a donar color a la pelussa de les celles i pigmentar de manera temporal la pell d'eixa zona, tenint una duració d'una a dos semanes depenent la marca i el tipo de pell, hi ha diferents tonalitats per a elegir el to més adequat.
Procediment de preparació de la Henna per a celles veu el video tutorial Preparació i aplicació de Henna per a celles
Preparació
Per a preparar la pasta de alheña es trituran els fulls fins a conseguir una pols verda parduzco i es mescla en olis essencials. Quan s'aplica sobre la pell la tenyida es torna taronja pàlit i en el transcurs de les hores es va enfosquint fins a aplegar a un color café rojós; depenent de la pigmentació de la pell, la «curva de color» pot prendre fins a 12 hores en alcançar el color definitiu, el mateix s'anirà aclarint en el córrer dels dies.
La pasta de henna s'aplica generalment en la pell usant un con fet d'un full d'acetat o paper metalizado, en alguns llocs com Marroc s'usa una chicoteta botella plàstica en punta de metal.
Despuix d'uns 15 a 20 minuts, la pasta se seca i comença a badar-se, per a evitar que se seque i es desprenga, es pot ser aplicant sobre el disseny una mescla de suc de llima en sucre per a mantindre-ho humit i conseguir una taca més obscura.
Duració
En alguns països, especialment en Índia, es ven la pasta de alheña en cons ya llista per al seu us. La alheña penetra només les cèlules mortes de l'estrat córneo cutàneu. La duració de la tenyida, d'uns pocs dies, varia en funció del pH i de la gruixa de la pell i pot variar des de 5 a 15 dies segons la zona del cos elegida per a fer el disseny.
Color del tatuage
Segons la procedència de la alheña la tenyida varia: la d'Índia, especialment la de la zona de Rayastán sol ser de tons més rojosos; la del sur sol ser més color marró siena, la yemení i marroquina tendixen a tons marrons molt obscurs i això es deu a la aridez de la zona en la que es cull la planta.
Alguns artistes en l'actualitat acostumen a envoldre la zona del disseny (no és un método tradicional), es deixa durant 2 a 6 hores, o, a voltes durant la nit i després es retira. Quan es retira, el color del disseny henna és beige pàlit a taronja obscur i s'enfosquirà gradualment a través de l'oxidació, en el transcurs de 24 a 72 hores. El color final és de color marró rojós i pot durar d'una a tres semanes, depenent de la calitat i el tipo de pasta de henna aplicada, aixina com del lloc del cos en el que es va aplicar. La posterior hidratació de la pell en olis naturals, com l'arbre del té, d'oliva, llavors de sésam, eucalipto, lavanda o de coco, també ajudarà a estendre la vida útil de la taca. L'exfoliació de la pell fa que el «tatuage» de jena es desvanixca.
La tenyida no penetra d'igual modo en tot el cos, els colors més obscurs i duradors s'obtenen en les zones de cos en la pell més grossa i menys grassa, com són les palmes de les mans i els peus. En segon lloc estan el restant de les mans, gobanelles, peus i cames: el color seguix sent cridaner i obscur, pero comença a desaparéixer abans (a partir de 10 a 15 dies). En el restant del cos la alheña deixa un bell to taronja o ocre, visible pero mai igual de definit. Per a assegurar-se el to més obscur possible i una llarga duració del tatuage es deu deixar la pasta per lo manco 6 hores, expondre-la al sol o una atra font de calor (aixina s'activa la tenyida), humir la pasta, si és necessari, en suc de llima i no mullar la zona en les primeres 12 hores. Quant més temps permaneixca la pasta sobre la pell, més obscura serà la tinción. Les taques de henna en les teles no ixen.
La AEMPS (Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris) va advertir sobre el risc de realisar-se tatuages temporals a pur de alheña negra, és dir, realisar-se en la pell tatuages sense injecció intradérmica, com solen oferir en els events a l'aire lliure o plages, perque pot desencadenar alèrgies greus.
La alheña autèntica mai és negra. El producte aixina anomenat resulta de l'adulterament fraudulent d'esta planta en PPD (parafenilendiamina) per a intensificar el color (d'ahí lo de «negra»), accelerar la fixació o aumentar la seua persistència. Este producte químic està prohibit en la majoria dels països de l'Unió Europea. Pot produir alèrgies que a voltes tarden semanes en manifestar-se. Aplega a causar enrojecimiento, picor, ampolles o cicatrius permanents.[7]
En alguns països existix alheña preparada en tenyides naturals de varis colors, sense riscs, pero la capacitat de la tenyida es veu molt afectada, el dibuix es va en 3 o 4 dies.[8] i no és henna natural sino modificada, per lo que abans de la seua aplicació es deuria ensajar en alguna porció de pell abans d'usar-la en superfícies més esteses.
L'única manera d'obtindre un tatuage temporal negre és per mig de la tinta que procedix d'un frut amazónico cridat «huito» o «jagua» (Genipa americana). Este s'aplica en pinzell i teñir la pell de la mateixa manera que la alheña, i desapareix en uns quatre o cinc dies.
Vore també
Referències
- ↑ L'escritor espanyol César González Ruano (1903-1965) va utilisar la paraula «arjeña» en la seua novela Circe.
- ↑ jena o gena en DRAE
- ↑ 3,0 3,1 henna en DRAE
- ↑ «Henna», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola.
- ↑ «Alheña», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola.
- ↑ Car Baroja (2000). Els moriscos del Regne de Granada. Ensaig d'història social, 5ª edició, Madrit: Istme, pp. 111-112. ISBN 84-7090-076-5.
- ↑ Maiso Merino, E.; Bravo Falca, J.; Merino Moína, M. (2013): «“Pokemonitis”: els perills dels tatuages en henna negra», artícul en la Revista de Pediatria d'Atenció Primària, 15: págs. 251-253; 2013.
- ↑ «Prohibida la alheña negra».OCU Salut.
Enllaços externs
- «La alheña i el rito nupcial en Orient», artícul en el lloc web Añil Dansa.
- «dissenys mehndi àraps simples», video en el lloc web YouTube.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alheña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.