Tatuage de Polinèsia
El tatuage de Polinèsia, practicat històricament i hui en dia difòs per tot lo món, té varis orígens. De fet, l'art del tatuage està intrínsecament vinculat a la cultura polinesia. Traduïx «la part més profunda de l'home».[1] En les Illes Marqueses, per eixemple, «és la pell la que fa al Enata (home), lo que li fa humà, mortal i no simplement espiritual».[1] És la seua image i l'expressió de la seua identitat les que reflectixen el passat, i revelen el futur d'un linaje que es remonta a les albors del temps. El tatuage havia segut transmés pels vells, ancestros divinizados, i un tenia que ser digne d'ell, físicament preparat per a això. Desviar este art i els seus motius, del seu destí original, era arriscar el seu corage. L'història del tatuage és molt difícil de rastrejar, perque inclús si es tracta d'una pràctica ancestral, encara no es pot localisar en precisió en el temps.
Etimologia
[editar | editar còdic]L'orige de la paraula tatuage prové d'Oceania. De fet, va anar el capità britànic James Cook, a finals del XVIII, qui va dur de regrés el terme tatuage dels seus viages a la Polinèsia. La paraula tatuage és comú en moltes cultures polinesias. En l'idioma tahitiano significa «colpejar», que a la seua volta deriva de l'expressió "Ta-Atua", una combinació de la raïl "Ta", lliteralment dibuix escrit en la pell», i la paraula "Atua", que significa esperit. Va ser en 1769 quan la paraula tatuage va entrar en el llenguage quotidià, i en 1858 la paraula va ser oficialment «franquiciada» i per lo tant va aparéixer en el Diccionari de la llengua francesa, per Émile Littré.
Llegenda
[editar | editar còdic]Segons la llegenda de la Polinèsia, els tatuages són d'orige diví. De fet, durant el Po (periodo obscur),[2] la pràctica del tatuage va ser supostament creada pels dos fills del deu Ta'aroa: Mata Mata Arahu i El teu Ra'i Po. Els dos germans formaven part d'un grup d'artesans que també incloïa a un atre deu, el de l'habilitat, i a Hina Ere Ere Manua, filla del primer home. Quan Hina Ere Ere Manua es va convertir en una pahio (dòna jove), els dos deus es varen enamorar d'ella. Per a seduir-la, varen inventar el tatuage, es varen decorar en un motiu cridat Tao Maro Mata i varen conseguir traure a la chiqueta del lloc a on hi havia estat tancada des de que s'havia convertit en una dòna jove, perque ella també estava impulsada pel desig d'evitar la vigilància de la seua «presó» per a fer-se un tatuage. Aixina és com va nàixer el tatuage en la Polinèsia. Esta pràctica va ser usada primer pels dos fills del deu Ta'aroa, després ells varen transmetre el seu coneiximent a hòmens que varen trobar esta pràctica molt interessant i la varen usar en abundància. Els dos germans Mata Mata Arahu i El teu Ra'i Po es varen convertir en els deus del tatuage.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Tret de l'artícul de M. N Ottino Garanger "Tatouage", paru dans li "Dixit 98" (revista econòmica, social i cultural de Polinèsia francesa n°7)
- ↑ Periodo «obscur»: Concepte que es va introduir durant la cristianisació de la regió en el sigle XIX, un atre significant del Po -que significa passat, nit en polinesio- representava el «món dels morts» a diferència del Aô -Llum, món present- que representava el «món dels vius». Durant el periodo Po, el deu Taaroa va permetre que les ànimes retornaren a la terra per a cuidar de les seues famílies.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- « ÎLES », li magazine de toutes els Îles, numéro 67
- « Partir », li magazine pratique de vós voyages n° 21
- « Supplément au voyage de Bougainville », Diderot, aux éditions GF Groupe Flammarion
- Encyclopédie Universalis sur CD-ROM, article « Tatouage » de Catherine Grognard
- « Els rites protestants en Polynésie française », Olivier Bauer, chez l’Harmattan, 2003
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tatuaje de Polinesia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.