Anar al contingut

Ta'aroa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ta'aroa és el deu creador suprem en la mitologia de les illes de la Societat de la Polinèsia Francesa.[1]

Mit de creació

[editar | editar còdic]
Dibuix d'una representació de Ta'aroa, tallada en una peça sòlida de fusta blanca d'1,20 metros, adorada en un temple de Rurutu.

En el principi solament existia Ta'aroa, creador de sí mateixa, en el seu cascarón en forma d'ou que girava en el buit infinit del temps anterior al cel, a la Terra, a la Lluna, al Sol i a les estreles. Avorrit, ho va trencar en un moviment del seu cos i es va esgolar fòra dels seus confines, trobant tot ombrós i silenciós i estant sol en el no res.[2]

En els péntols de l'ou va formar les roques i l'arena, i a Tumu-Nui, la base de tot lo món. En la seua columna vertebral va crear les montanyes; en les seues llàgrimes va omplir els oceans, els llac, els rius; en les seues ungles de les mans i dels peus va fer les escamas que cobrixen als peixos i a les tortugues; en les seues plomes va crear els arbres i els arbustos; en la seua sanc coloreó l'arc iris.

Ta'aroa va cridar llavors als artistes, que varen acodir en les seues cistelles plenes de To'i, per a que esculpieran a Tane, el primer deu. Despuix varen vindre Ru, Hina, Maui i centenars d'uns atres. Tane va decorar el cel en estreles i va penjar en ell el sol per a allumenar el dia i la lluna per a allumenar la nit. Ta'aroa va decidir llavors completar la seua obra creant a el home.

Va dividir el món en sèt nivells. En el nivell més baix vivia el home, que es multiplicava ràpidament, lo que encantava a Ta'aroa. En compartir l'espai en criatures i plantes de tot tipo, no va passar molt temps ans que el home se sentira atrapat en el seu espai i va decidir expandir el seu domini obrint un forat en el nivell superior al seu. El home va continuar d'esta manera, omplint un nivell i després pujant al següent, fins que tots els nivells varen estar ocupats. I aixina el home va omplir la Terra, pero aixina i tot tot pertanyia a Ta'aroa, qui era l'amo de tot.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Journal of the Polynesian Society.65
    253-281.
  2. Internet Archive, Anne (2009). Aphrodite's island : the European discovery of Tahiti, Berkeley : University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-26114-3.


Referències

[editar | editar còdic]